Introducció al treball col·laboratiu

Aquest recorregut ofereix una iniciació a les pràctiques col·laboratives.
Hi trobareu els conceptes, les idees, les metodologies i les eines bàsiques.

Format de la formació: Curt

La cooperació explicada al meu cunyat

Autor de la fitxa : Gatien Bataille
Llicència de la fitxa : Creative Commons BY-SA
Descripció : Era un diumenge assolellat del mes de juny
  • Com està això ? deixa anar la meva cunyada dirigint-se a mi i al seu marit
  • Està llest. Ja podeu portar la carn, les brases són a punt!
Mentre col·loquem les salsitxes a la graella el meu cunyat em diu:
  • Com ha anat el seminari sobre cooperació a Sète?
  • Més aviat bé. He pogut gaudir un cop més del poder de la intel·ligència col·lectiva.
  • M'hauràs de perdonar, però això de la "cooperació" encara no ho veig clar del tot
  • És clar, ho entenc… fins i tot per a mi no és gens fàcil parlar-ne de manera senzilla. S'ha de dir que som en plena fase emergent i que encara no es basa en res de gran envergadura… però cada dia hi ha més efervescència
  • Per a mi cooperar vol dir fer coses plegats, però em sembla tan lluny del funcionament de la nostra societat… Dubto que això pugui interessar a molta gent…
  • No t'enganyis, realment estan sortint moltes iniciatives noves. Fins i tot les empreses s'hi estan posant!
  • Ara resulta que les empreses són altruistes!
  • No del tot! L'altruisme és quan ens oblidem del nostre interès personal en favor de l'interès col·lectiu. En el regne animal, per exemple, els avantatges són ben coneguts, però és cert que a nivell econòmic ho són menys! En fi, de tota manera, es pot cooperar perfectament sense necessitat de ser altruista
  • Ah, sí ?
  • Doncs sí, només cal fer que el teu interès personal convergeixi amb l'interès col·lectiu
  • I això parlant clar i català ?
  • És molt fàcil. En general l'interès col·lectiu sol ser molt semblant al teu interès personal si te'l mires a llarg termini. Però si ets llest, també et pots organitzar les coses de manera que el teu interès conflueixi amb l' interès dels altres, però aquest cop a curt termini. Per exemple, aquí, el que ens interessa a tots dos és que no se'ns cremin les salsitxes…
  • M'agrada la teva teoria, però a nivell econòmic no sé si…
  • Doncs és més corrent del que et penses, cada cop hi ha més empreses que es llencen a la cooperació radical o la coopetència. Consisteix en associar-se amb la competència per desenvolupar determinats aspectes dels productes del futur i d'aquesta manera avançar-se a la competència o a les futures legislacions. Com se sol dir: quatre ulls hi veuen més que dos…
  • Dir-ho és molt fàcil, però això de fer que l'interès col·lectiu convergeixi amb l'individual, no sé què dir-te…
  • De fet no és gens complicat, la clau la tenim, però cal generalitzar-ho. Compartir una visió a llarg termini, per exemple, ajuda molt a que emergeixi la cooperació, treballar a nivell d'abundància també és un factor que facilita les coses.
  • A nivell d'abundància? Que no estàvem en crisi? Jo més aviat noto l'escassetat!
  • Sí, aquest és el cas dels béns materials, però si t'ho mires de més a prop, cada cop hi ha més béns no materials al voltant nostre, a més, els béns anomenats no rivals tendeixen a multiplicar-se amb la generalització d'Internet, dels ordinadors i fins i tot de les impressores 3D que a partir de plànols digitals permeten produir béns materials
  • Sí, s'ha de dir que és fàcil, però què passa si els plànols tenen copyright?
  • Aquesta és precisament una de les altres condicions que faciliten la cooperació. Quan no és obert, d'ús lliure és més complicat, però l'arribada de les llicències obertes facilita molt la feina
  • I funciona?
  • Més aviat sí, mira thegreenxchange, per exemple. És una plataforma d'Internet en la qual empreses que fins i tot competeixen entre elles s'intercanvien i comparteixen els avenços… curiós però real!
  • Psè, no sé si creure-m'ho...
  • És que ja no es tracta de creure-s'ho o no. És així i punt. El món actual és massa complex per enfrontar-s'hi sense la intel·ligència col·lectiva. Les empreses ho han entès i molta gent també. I els que no ho han entès s'estavellen. Mira els grans de la música com ploren per les còpies il·legals i els beneficis d'iTunes que ven temes desmaterialitzats!
  • Bé, però...
  • Encara està molt verd, és cert… i es nota que pel que fa a aquesta cooperació queda per inventar un conjunt de models econòmics que li corresponguin. La planificació com l'economia, que només s'interessen per l'escassetat ja no són suficients. Hem d'anar cap a un model que també mostri el valor de l'abundància i no només el de l'escassetat.
  • I mentrestant?
  • Mentrestant? Anem innovant i funciona… A l'univers d'Internet i de la informàtica, hi tens Linux o els models freemium de la web 2.0 que alliberen els continguts i es financen amb el servei, o també Sésamath que produeix llibres de matemàtiques a partir de classes col·lectives… Ara l'etapa crucial que cal superar és la del canvi d'escala.
  • I realment creus que la gent té temps per aprendre aquestes coses noves?
  • És com tot, la cooperació necessita el seu temps o al contrari te'n fa guanyar si saps mutualitzar. I a més, si no aprens a cooperar, no tindràs més remei que córrer darrera dels qui saben defensar els seus interessos passant per l'interès dels altres, trobar models econòmics que creen valor per l'abundància i guanyen temps mutualitzant…
  • Què nois, ja està feta la carn? Deixa anar la meva dona
  • Sí, ja està. Ara venim! respon el meu cunyat
Mentre poso la carn en un plat, convido el meu cunyat a compartir el menjar amb mi.
  • Vinga! Tothom a taula! De tota manera la cooperació sempre comença per un moment de convivialitat!
Crer/fonctionner en rseau concept 

Com es fa?


Per aprofundir-hi...