Si ells ho han fet, deu ser possible!

Testimoniatges de dinamitzadors de xarxes i d'animadors de projectes col·laboratius que comparteixen amb nosaltres els seus encerts, les seves experiències i el gust d'haver fer créixer els seus projectes en la direcció d'una major intel·ligència col·lectiva.

bf_imageCooploc.png

Canvi de posició per a les associacions: opteu per la cooperació

Autor de la fitxa : Corinne Lamarche, Claire Herrgott - SupAgro Florac
Llicència de la fitxa : Creative Commons BY-SA
Testimoniatge : Organització d'una jornada de formació sobre la dinamització de xarxes dirigida a les associacions locals.

Per què CoopLoc?

Després de la formació Coop-Tic, havíem de transmetre allò que havíem après a una quinzena d'animadors, és el que s'anomena "fase de multiplicació". Com a dones de Losera, una regió de França amb un teixit associatiu dens, volíem compartir la nostra experiència amb les associacions locals. Sovint sentíem: sempre hi ha les mateixes persones en les diferents associacions, la gent no participa,...què podíem fer per afavorir la participació? Com "dotar d'eines" els treballadors o voluntaris per tal d'optimitzar la manera en què animen aquestes xarxes associatives?

Formalitzar el projecte

Al principi, ens preguntàvem quant havia de durar la formació, quants participants havia de tenir, quins continguts calia proposar; volíem abordar tot el que havíem sentit i viscut a Coop-Tic.
Durant les Trobades Moustic, ens vam inscriure al taller sobre el mètode Accelerador de projectes. En quaranta cinc minuts, ja vam tenir la trama i algunes respostes a la nostra pregunta "Dissenyar un dispositiu de formació en 6 hores per a 15 persones amb 3 objectius: viure una experiència irreversible de cooperació, descobrir eines col·laboratives i aprehendre un canvi de posició per facilitar la participació dels membres en una xarxa o una associació".
Gràcies a aquest mètode, una desena de persones va preparar el terreny i ens va donar unes pistes per a actuar.

Quines eines per a l'organització?

En funció de les tasques a realitzar, vam emprar unes eines diferents:
  • un wiki: en el qual vam crear una rúbrica Organització (programació pedagògica, qüestionari), una rúbrica Formació (una pàgina participants on cadascú es podia presentar, una pàgina desenvolupament de la jornada , una pàgina pícnic per a l'organització d'un pícnic col·laboratiu), una rúbrica Recursos (enllaços sobre xarxes i formacions de dinamitzadors. Llocs web, articles, eines, bibliografia)
  • un arxiu compartit a Google drive: un formulari per a la inscripció dels participants, un per al balanç de la jornada enviat al cap d'una setmana; un arxiu de text per escriure entre dues persones el correu que calia enviar als participants; un arxiu de text per redactar, un cop acabada la formació, l'article de premsa en el qual els participants podien contribuir;
  • un Pad: per a l'escriptura col·laborativa durant la jornada;
  • un freeplane: un per a la presentació sintètica del programa de la jornada amb enllaços web; i un altre omplert en directe al final de la jornada per anotar-hi les observacions del participants a la formació;
  • un doodle: per a l'organització del pícnic, enviat a cada participant per fomentar una mica la compartició
  • un dropbox: per emmagatzemar documents acabats (la versió final del correu en PDF, el freeplane, el model del full d'anotacions, la taula per al desenvolupament dels Barcamps).

El fet d'haver mutualitzat els recursos a la plataforma Coop-Tic durant la nostra pròpia formació ens va permetre recuperar algunes parts dels cursos, (especialment el curs de Jean-Michel Cornu sobre La cooperació en 28 paraules clau)

Durant l'organització, vam demanar a cadascú que omplís una taula en línia on figuressin les diferents associacions que coneixia, amb el mail i l'adreça, per tal d'ampliar la nostra oferta.

La utilització d'aquestes eines permet reduir el nombre de reunions, poder treballar en documents en línia, fins i tot a distància, entre molts (per millorar-ne el contingut), així com implicar els participants tant abans de la formació com posteriorment.

Com la videoconferència va salvar la meva xarxa

Autor de la fitxa : Gatien Bataille
Llicència de la fitxa : Creative Commons BY-SA
Testimoniatge : Membre d'una xarxa d'estructures d'educació mediambiental, al llarg dels anys he vist com la freqüència i la participació a les nostres reunions anaven disminuint sense parar.

El que llastrava les nostres reunions era principalment el temps dels trajectes. La majoria de les vegades, el temps que passàvem a la carretera era més llarg que el que duraven les reunions...
Això va acabar per desencoratjar els més motivats de nosaltres...
Les reunions cada cop eren menys freqüentades. Les decisions que es prenien en sessió cada vegada eren menys representatives...
La freqüència de les reunions va anar disminuint quasi fins a l'extinció.

Vaig proposar als altres membres que tornéssim a reunir-nos però incloent dues reunions "virtuals" entre cada reunió "presencial" (trimestral).
A aquest efecte vaig formar els meus col·legues o bé en directe o bé mitjançant un petit tutorial en vídeo en la utilització dels hangouts de Google.

Fa més d'un any i mig que fem servir aquest mitjà de comunicació per a les nostres reunions. El resultat ha estat definitiu!
L'índex de participació ha tornar a ser gairebé del 100 % i la freqüència de les nostres reunions torna a ser mensual.
S'ha establert novament una dinàmica de xarxa.
Les reunions duren 2h i les dates es fixen de comú acord per tot l'any.
El canvi més important rau en la durada de la reunió mateixa. Quan abans, per aquesta mateixa reunió de 2h, cadascun de nosaltres havia de fer entre 3 i 4 hores de trajecte, ara la reunió té una durada exacta de 2h i cadascú pot reprendre les seves activitats al cap de 5 minuts.

Algunes observacions a partir d'aquest exemple:
  • és important tranquil·litzar els participants explicant-los de manera presencial el funcionament de l'eina.
  • els tutorials en vídeo constitueixen un suport important. El fet que els hagi realitzat jo mateix ajuda molt. De fet, contràriament als tutorials "oficials" que parteixen d'una situació "clàssica", els meus tutorials, comentats amb la meva veu mostren la situació concreta amb què es trobaran els participants. Indiquen realment els passos a seguir.
  • és important no menystenir els petits problemes tècnics inicials. Vam haver de fer entre 4 i 5 reunions fins que tothom s'hi va trobar còmode. Al principi, vaig estar molt present i predisposat a ajudar en tot el que calgués.
  • és important que l'animador domini bé l'eina per tal de resoldre tots els petits entrebancs que sorgeixen (la majoria de les vegades relacionats amb les diferents configuracions dels ordinadors dels participants)
  • no és inútil preveure 15 minuts en començar el debat per ajustar correctament el so i la imatge de cadascú (amb 3 minuts sol haver-n'hi prou)
  • pot passar que la connexió massa feble d'un participant creï uns sorolls estranys durant la reunió (una mena de soroll de cisterna que es buida).
  • també ha passat alguna vegada que alguns "participants ocults" es colin a les nostre reunions. Tot i no ser "dramàtic" (ja que eren col·legues dels participants a la reunió), aquests convidats "no declarats" (que evitaven parlar o mostrar-se en el vídeo ) van crear un cert "destorb" en el bon funcionament de la reunió. Vam demanar a aquests "invisibles" que es declaressin o abandonessin la reunió.
  • el llenguatge no verbal no és fàcil de copsar en aquest tipus de reunions encara que la imatge de cada participant sigui visible. Això demana un augment de la vigilància per part de l'animador de la reunió. Per part meva, de seguida vaig instaurar l'ús del senyal de la mà per permetre que cada participant donés a conèixer el seu "humor" sobre el que s'estava dient. Aquests senyals també em permetien distribuir la paraula més fàcilment.
  • el fet que la reunió es faci en línia no significa que no calgui un animador... potser fins i tot és més necessari que en una reunió clàssica!
  • cal estar atents al to emprat en les reunions "virtuals". Hem constatat que de vegades la "distància" ens feia emprar un "to" de paraula que no ens haguéssim permès d'haver estat en presència els uns dels altres!
  • en els hangouts de Google, és fàcil implementar un espai de co-escriptura (google docs). Això aporta un valor afegit a l'eina ja que a més de permetre reunions a distància, inicia els participants en la redacció col·lectiva de les actes!

Dos límits:
  • l'eina presenta un límit que pot ser un inconvenient. A la reunió, com a mínim en vídeo, només hi poden prendre part 10 persones. És possible afegir-hi 5 persones més però només amb la veu.
  • cal que els participants tinguin un compte Google (adreça Gmail)

De manera global, amb l'ús, tots els participants han trobat fantàstica aquesta eina i a mi ja ni em cal iniciar les reunions perquè tots els membres s'hi han posat!
Enllaç d'Internet : http://www.crie.be

Creació d'un llibre wiki per a estudiants d'art

Autor de la fitxa : Stephan Barron
Llicència de la fitxa : Creative Commons BY-SA
Testimoniatge : Stéphan Barron ha creat un espai col·lectiu per als seus estudiants d'art. L'espai en qüestió és un wiki. És professor i investigador a la universitat Paul Valéry, Montpellier III.

Per fer què?

  • És un lloc per dipositar-hi els treballs dirigits i els deures,
  • És un lloc d'informació, de creació, de compartició de documents...
  • Permet la creació col·lectiva de contingut per a tothom
  • És un lloc d'informació sobre pedagogia, sortides pedagògiques, exposicions...

La manera de concebre les classes

És la continuació lògica de la meva pedagogia que des de sempre ha estat participativa i oberta. És una pedagogia que és a mig camí entre la dels estudis de Belles Arts i la de la universitat. Sens dubte similar a les pedagogies obertes ( Fresney, Steiner, Montessori) però per a la universitat. Detesto la pedagogia tradicional de la universitat que trobo absurda i ubuesca: uns doctors que han fet una tesi sobre un tema ultra-especialitzat en perllongament d'uns estudis en la camarilla de tal professor o tal altre, imposen als estudiants que aprenguin la bona nova gravada en marbre i la repeteixin com si fossin micos savis. El que m'interessa és ensenyar a aprendre, ensenyar a estimar el coneixement i a utilitzar la motivació i la il·lusió d'aprendre, de conèixer, de descobrir, de meravellar-se... Per a mi aquest és el veritable sentit de la pedagogia. Hi ha un text sobre això en el wiki.

http://www.artwiki.fr/wakka.php?wiki=EnseigneR
http://www.artwiki.fr/wakka.php?wiki=WikiePedagogie

I la relació amb els estudiants?

És evident que això implica una altra relació, menys jeràrquica i frontal, més distribuïda. Fins i tot la sala on es fan les classes ha de ser diferent: en cercle i no pas en piràmide. Estic amb els estudiants i jo també sóc a classe per compartir i per aprendre. Jo no detinc la veritat: el saber es desplaça constantment i cadascú sap alguna cosa que pot aportar al grup i també a mi. I no és demagògia, és veritat. Cada generació d'estudiants sap coses noves (sobre tècniques o sobre les obres). Un exemple n'és el wiki dels treballs dirigits de videoart, en parlem junts i si un estudiant aporta novetats interessants les afegim al wiki...

Les dificultats i els esculls a evitar

Hi ha algunes dificultats tècniques. De vegades els estudiants esborren funcions clau com un estudiant que va posar el seu dossier a la pàgina de recerca i va bloquejar aquesta funció durant un any fins que vam entendre què era el que havia passat... Alguns estudiants tenen un bloqueig pel que fa a les eines informàtiques, però és un problema que va més enllà. D'altres no entenen per què fem tot això i els falta motivació: senzillament, els fa mandra. S'estimen més asseure's en un banc i escoltar la bona nova, per peresa.
Enllaç d'Internet : http://www.artwiki.fr

El debat en moviment - cas pràctic

Autor de la fitxa : Gatien Bataille
Llicència de la fitxa : Creative Commons BY-SA
Testimoniatge :

Metodologia

Objectiu

L'objectiu consisteix en sotmetre unes situacions als participants i proposar dues hipòtesis de treball relacionades amb les situacions proposades. Els participants hauran de triar una hipòtesi i ser capaços d'argumentar la seva decisió per convèncer els altres perquè l'adoptin.

Normes de funcionament

  • 1. L'animador presenta una situació.
  • 2. Proposa al grup dues hipòtesis relacionades amb la situació presentada.
  • 3. Demana a les persones del grup que triïn una opció i es desplacin cap a la dreta o cap a l'esquerra en funció de la hipòtesi que hagin triat.
  • 4. Cada grup ha de buscar arguments per tal de convèncer els membres de l'altre grup que es passin al seu bàndol.
  • 5. Una vegada els grups s'han "estabilitzat", l'animador presenta la situació següent i es torna a començar el procés.

L'animador del debat en moviment hauria de

  • 1. redactar 5 o 6 situacions i per a cada situació dues hipòtesis clares i oposades que permetin prendre una decisió.
  • 2. presentar les situacions de la manera més clara i precisa possible.
  • 3. vigilar que el debat no es transformi en una cacofonia i permeti que cadascú pugui expressar els seus arguments de manera equilibrada.
  • 4. tenir cura de passar a la situació següent un cop els grups s'hagin "estabilitzat".

Exemple de debat en moviment viscut durant la formació

Situació 1
Un regidor us proposa d'establir un òrgan de participació i consulta al vostre municipi per tal que tota la població pugui donar el seu parer sobre tots els temes ambientals del territori municipal. La propera implantació d'un parc eòlic li sembla un bon tema per ser abordat en primer lloc a banda de ser un tema d'actualitat!
Us atorga una subvenció (no pas desorbitada però correcta) per establir aquest òrgan de participació. Teniu unes setmanes per convocar la primera sessió (cosa que us deixa temps per organitzar-vos sense que us hàgiu de precipitar massa).

  • Accepteu sense dubtar, quina idea més genial! Per fi podreu establir l'organ de participació amb què sempre havíeu somniat
  • Teniu dubtes sobre l'interès de posar en marxa aquest òrgan de participació en aquest moment

Situació 2
Havent aprofitat l'oportunitat que us ha proposat el regidor, heu donat a conèixer àmpliament i per tot arreu la propera celebració d'aquesta primera reunió participativa. Tot i això no us feu massa il·lusions. En general, a les reunions hi assisteixen unes 10 o 15, o 30 persones com a màxim...
Al vespre, quedeu agradablement sorpresos en veure aparèixer més de 100 persones. Heu d'afegir cadires ràpidament però hi haurà lloc per a tothom.
L'animació de la reunió se'n veu una mica capgirada.

  • Decidiu no fer la ronda d'intervencions perquè hi ha massa gent... Més endavant ja veureu com recollir les dades dels participants
  • Manteniu la ronda d'intervencions, potser una mica "adaptada", encara que no es pugui anar molt més enllà en l'ordre del dia de la reunió

Situació 3
Malgrat el nombre de persones i la quantitat d'intercanvis, aconseguiu fer una acta més o menys completa de la reunió. La comuniqueu a les persones que han deixat les seves dades durant la reunió.
Altres persones que no han pogut assistir a la reunió us demanen que els envieu l'acta.

  • Els l'envieu per tal que n'estiguin informades
  • Els l'envieu i les convideu a aportar-hi contribucions i observacions

Situació 4
Després d'algunes sessions, el grup disminueix considerablement: més d'una tercera part dels inscrits ja no reacciona als correus i no ve a les reunions. Intenteu tornar a contactar amb ells per mail per sol·licitar la implicació de tots però sense tenir gaire èxit.
  • Després d'altres dos mails sense respostes, decidiu no enviar més les actes "per no res" a tots els que no han reaccionat als últims 5 correus (mails)
  • Penseu que no se sap mai i conserveu tots els inscrits a la vostra llista de correu (mailing)

Situació 5
Aquest treball d'animació requereix temps. El regidor, tot i mostrar-se satisfet de la vostra feina, us demana que participeu en alguna convocatòria per tal d'aconseguir una mica de diners. Això alleujaria la despesa municipal i permetria perennitzar la vostra feina com a dinamitzador de xarxa.
  • Comenceu a buscar subvencions i en trobeu algunes que s'ajusten més o menys a la dinàmica de la vostra xarxa. Us poseu a redactar dossiers de candidatura... Heu d'aconseguir aquests diners!
  • Teniu por que es desviï bastant la dinàmica que s'ha instaurat a la xarxa. Demaneu al regidor que us doni una mica de temps per estudiar altres opcions.

Situació 6
La xarxa s'ha anat estructurant bastant bé. Encara que no ho sembli ha produït força coses. Us sentiu orgullosos d'aquestes produccions que a més han contribuït a la vostra notorietat a nivell local. Però resulta que descobriu per casualitat que alguns membres de la xarxa, que també són membres d'altres xarxes properes, hi difonen les produccions de la vostra xarxa.
  • Aquesta situació no us acaba d'agradar i us proposeu de posar-hi un final durant una discussió franca a la propera reunió
  • Us n'alegreu i espereu que aquest intercanvi es faci ràpidament en sentit contrari

Situació 7
El regidor té moltes influències. Ha aconseguit un subsidi per tal que una agencia de comunicació us lliuri una eina "clau en mà" per gestionar la vostra xarxa. No hi falta res, és l'eina més completa del mercat! Us permetrà centralitzar les vostres dades i "professionalitzar" la xarxa.
  • Genial! Per fi l'eina completa! Modificarà considerablement els hàbits de treball i pot ser un entrebanc per als menys geeks. Però quin avenç pel que fa a l'ergonomia!
  • Doneu les gràcies al regidor per aquest subsidi. Li prometeu que donareu una ullada a l'eina i en fareu la proposta a la xarxa perquè aquesta decideixi si l'adopta (o no)
bf_imageFreeMind.jpg

Els mapes heurístics en debats públics

Autor de la fitxa : Laurent Marseault
Llicència de la fitxa : Creative Commons BY-SA
Testimoniatge : Us ha passat mai que en dinamitzar un debat públic tingueu:
  • una persona que repeteix al menys 5 vegades el mateix?
  • dues persones que es barallen quan estan parlant del mateix però no ho han entès?
  • uns antagonistes que gaudeixen del debat per allò de "has vist com ha quedat de fotut..." ?
  • els participants que troben que s'ha parlat molt, però que... tampoc hem avançat gaire?
  • ...

Doncs a mi em passava tot sovint abans d'introduir els mapes heurístics per contribuir a l'animació.

Eines emprades:

  • un vídeo-projector
  • un ordinador en el qual s'hi ha instal·lat el programa freemind, X-Mind o freeplane (aquest darrer és el meu preferit)
  • i un entrenament considerable en escoltar els altres i en prendre notes de manera sintètica.

En el cercle del mig, inscric el tema del debat i hi anoto de manera succinta els elements de la discussió que es van encadenant. El mapa mental es va elaborant de mica en mica. Les idees s'organitzen i es re-organitzen. Tanquem una part del mapa per concentrar-nos en un nou aspecte del debat...

Alguns elements viscuts en relació als mapes:

  • Dues persones no estan d'acord sobre el posicionament d'una paraula en el mapa. Darrera una mateixa paraula hi veuen dues idees diferents, el fet de passar per la cartografia ho revela.
  • Algunes idees són fàcils de posicionar, en canvi d'altres... En aquest cas, demano al grup que m'ajudi a posicionar aquesta nova proposta; sovint, quan apareix una dificultat, s'hi amaga una idea que re-organitza les idees anteriors, el temps de reflexió col·lectiva fa madurar el grup.
  • El fet de tornar a obrir les branques del mapa en acabar el debat fa que el grup prengui consciència del camí recorregut, sovint el grup està orgullós d'ell mateix.
  • Durant un debat que prometia ser tens, vam començar per fer una llista dels elements del debat. Després els vam classificar col·lectivament en tres grups: aquells que no mereixien ser discutits perquè d'entrada hi estaríem d'acord, aquells que interessava deixar de banda de moment perquè prometien guerra acarnissada i el tercer paquet, per on vam començar, els elements que podíem debatre sense matar-nos els uns als altres.

Per anar més lluny:

  • Després es pot importar el mapa al programa xmind i jugar amb les estructures (organigrama, diagrama lògic, taula...). Quan el debat semblava esgotat, el grup es posa a expressar nous elements, es posa a treballar sobre les idees en la seva globalitat, dóna la impressió d'haver passat a un nivell de discussió més elevat.
  • Sovint, en acabar el debat, algunes persones venen a demanar quin programa hem fet servir. El fet de triar eines d'ús fàcil, lliures i que funcionen amb totes les plataformes permet als participants poder perllongar la seva experiència de pensament heurístic.

A tenir en compte:

  • Ara es poden construir mapes de manera col·laborativa, o bé mitjançant l'ús de serveis de mapes heurístics en línia, o bé utilitzant freemind que proposa aquesta funcionalitat (amb una implementació una mica laboriosa).

Referències:

http://petillant.com rúbrica aplicar i comprendre

Infobesitat: em dic Gatien, sóc infobès, però em cuido

Autor de la fitxa : Gatien Bataille
Llicència de la fitxa : Creative Commons BY-SA
Testimoniatge : Ahir al vespre, al local que hi ha darrera del centre cultural

  • Jo: Bon dia a tothom, em dic Gatien i sóc infobès
  • Tots en cor: Bon dia Gatien!
  • L'animador: Gatien ens pots explicar quin ha estat el teu recorregut?
  • Jo, respirant profundament : Sóc un apassionat inconscient... estic terriblement frustrat de no poder seguir el flux d'informacions que emanen del món cada dia, cada hora, cada segon. Implicat en diferents xarxes i curiós per natura, llegia les revistes, les últimes publicacions, escoltava la ràdio... fins fa poc ho podia fer... i va arribar internet, Twitter, els podcasts, els webzines, les newsletters, les alertes de google, els fluxos RSS... el ventall de possibilitats es va ampliar i els temes apassionants es van multiplicar. Al principi em sentia eufòric, però de seguida la frustració va anar guanyant terreny... massa informació interessant se m'escapava, i em sentia un tastaolletes en no poder aprofundir mai res. La il·lusió de sentir-me permanentment immers en aquest flux cultural es va transformar en ofegament.
  • L'animador: Gatien quin era el teu sentiment en aquell moment?
  • Amb veu tremolosa: Estava molt frustrat... m'envaïa la còlera contra mi mateix per no poder seguir el ritme
  • L'animador: Penses que realment hagués estat possible?
  • Corregint-me: No, de seguida vaig entendre que fins i tot amb totes les neurones activades, em seria impossible fer front a aquesta onada que cada dia es feia una mica més gran. És una sensació desagradable... secretament tenia esperances de ser-ne capaç
  • L'animador: I aleshores què vas fer?
  • Jo: Al principi vaig intentar organitzar-me. Estava convençut que podria superar aquest moment de baixa forma organitzant-me millor. Vaig automatitzar la tria dels correus electrònics que rebia. Em vaig donar de baixa d'algunes newsletters, vaig organitzar els meus fluxos RSS i em vaig forçar a obrir només els articles que semblaven realment pertinents, vaig reduir l'ús que feia de Twitter...
  • L'animador: I?
  • Jo: Bé, com us ho diria... sí, aquesta organització va tenir alguns efectes positius. La situació es va tornar, diguem, suportable.
  • L'animador: Doncs no sembles gaire satisfet...
  • Jo: És que em pregunto si la infobesitat, de fet, no forma part del meu caràcter...
  • L'animador: Ah! Ens ho pots explicar?
  • Jo: Com més hi penso, més convençut estic que ja era infobès abans que existís internet. Ho dic per allò d'acumular llibres al costat del llit i de no tenir temps de llegir-los... això ja em passava abans que hi hagués internet. Jo crec que la curiositat, les ganes d'aprendre et tornen infobès. Després només intentem limitar aquesta infobesitat per tal de mantenir un nivell de frustració raonable. I per això, francament, internet no ens ho posa gens fàcil. És clar que la informació hi abunda, però la informació també és abundant a les biblioteques... Per a mi, el que fa la diferència és la serendipitat...
  • L'animador: La serendipitat?
  • Jo: Sí, quan sóc a internet buscant una informació sobre un tema concret que m'interessa, és massa fàcil, massa fàcil trobar per casualitat un tema nou del que no sé gran cosa, o del que no sé res, i que, redéu! el trobo interessant... i ja està... ja he caigut en el parany, d'un tema interessant passo a dos... d'una persona que segueixo a Twitter, passo a dues, d'un flux RSS a seguir passo a dos... per més que al capdavall acabi fent una tria, la feina l'hauria d'haver feta abans... i això és complicadíssim. Sobretot quan un és de natural curiós.
  • L'animador: I llavors?
  • Jo, amb veu tremolosa un altre cop: Doncs que segueixo sent infobès... jo crec que la cosa podria ser pitjor, però segueixo tenint un nivell de frustració elevat. De tota manera he après a relativitzar, a renunciar de tant en tant, a dir-me que si la informació és realment important ja la tornaré a trobar, a situar-me dins del flux en comptes d'intentar captar-lo... jo crec que és un bon començament. Encara he de progressar molt però m'ajudareu, oi? Oi que m'ajudareu?
  • Tots en cor: I tant, Gatien! Pots comptar amb nosaltres.

Alguns trucs per controlar la infobesitat

  • Feu una tria de les subscripcions a les newsletters... Les que en realitat no llegiu = a la paperera
  • Organitzeu la bústia de correu electrònic i programeu-ne una tria automàtica perquè només es puguin "veure" els correus importants o urgents
  • Limiteu les subscripcions a fluxos RSS als temes que realment us interessin
  • No intenteu estar al dia costi el que costi en la gestió dels fluxos RSS, allò que té més de 5 dies ja no és "important" (en tot cas en molts temes... ja decidireu quins són)
  • Dediqueu un moment concret del dia per a gestionar la vostra infobesitat..., la resta del dia, organitzeu-vos de manera que l'afluència d'informació no us "destorbi"
  • No creeu infobesitat en els altres. Transmeteu, reenvieu, retuitejeu únicament allò que sigui realment oportú
  • Compartiu la vostra infobesitat i recolzeu-vos en els amics-col·legues per disminuir la vostra infobesitat personal. Si cadascú vigila un tema i fa una tria dins del soroll, i si aquesta feina és compartida, tots els membres del grup veuran com la seva infobesitat disminueix.

L'organització d'un col·loqui participatiu sobre Ciències ciutadanes

Autor de la fitxa : Violette Roche - Tela Botanica
Llicència de la fitxa : Creative Commons BY-SA
Testimoniatge :

Organitzat els dies 22 i 23 d'octubre del 2009 a Montpeller


El col·loqui Sciences citoyennes & Biodiversité va tenir lloc els dies 22 i 23 d'octubre del 2009 a la universitat Montpellier 2. Associacions, entitats locals, institucions públiques, científiques, públic en general... un total de 200 persones es van trobar per intercanviar i mutualitzar els seus coneixements teòrics i pràctics durant aquesta primera edició nacional.
Aquest esdeveniment es va organitzar de manera participativa explotant el potencial de les eines TIC i d'Internet:

Abans del col·loqui

  • Des de la posada en marxa del projecte de col·loqui es va crear un lloc amb wikini que es va anar enriquint poc a poc.
  • Es va obrir una llista de discussió a la qual qualsevol persona es podia inscriure a través de la pàgina d'inici del Wiki. En l'etapa de preparació del col·loqui ja reunia un centenar d'inscrits. El comitè organitzador la va fer servir per preparar els tallers (opinions sobre temes proposats, recerca de ponents, qüestions tècniques per a preveure la difusió del col·loqui en vídeo...).
  • Es va obrir una convocatòria d'iniciatives per mitjà d'un formulari (Google Docs): qualsevol impulsor d'un projecte de ciències ciutadanes podia presentar la seva iniciativa lliurement i se'l posicionava automàticament en un mapa dels projectes de ciències ciutadanes. Més endavant, aquest recull es va compaginar i editar en la forma d'un llibre d'una cinquantena de pàgines, d'un inventari de les ciències ciutadanes.
  • Quan el temes dels tallers van quedar definits i posats en línia en el wiki, a sota de cadascun un espai destinat als comentaris permetia que els internautes donessin la seva opinió (per exemple, a la pàgina del taller "Discutir de la qualitat de les dades dels voluntaris").
  • També es van posar dos espais a disposició dels participants perquè compartissin els seus recursos: una biblioteca per incloure referències bibliogràfiques i una videoteca.
  • Es va adreçar una enquesta als voluntaris dels projectes posicionats en la cartografia i un catàleg, cosa que va permetre donar la paraula durant el col·loqui als principals actors de les ciències ciutadanes.

Durant el col·loqui

  • Es va fer una retransmissió en directe amb el sistema en línia gratuït Justin TV, a sota s'hi va deixar un espai per als comentaris (que va servir sobretot per resoldre problemes tècnics).
  • La llista de tots els participants també estava disponible en línia.
  • A la recepció, es va habilitar un espai perquè tothom pogués: posicionar el seu nom en un mapa (amb aquest objectiu es van repartir 2 acreditacions a cada participant), afixar cartells i anuncis en un tauler "Busco", "proposo").
  • Es van habilitar uns temps convivials: àpats en comú al restaurant universitari de la universitat Montpellier 2 (els tiquets tenien un codi QR on hi deia "Nyam-nyam": una referència humorística a la realitat augmentada!), pausa cafè amb l'associació Artisans du Monde (artesans del món), cocktail i visita guiada de l'aquari Mare Nostrum.

Després del col·loqui

Balanç de Violette Roche, la persona que va orquestrar l'esdevinement al si de Tela Botanica

Punts febles
  • Per manca d'animació no es van fer servir totes les eines (el tauler d'anuncis, els comentaris al lloc web, la llista després del col·loqui).

Punts forts
  • El catàleg publicat i i repartit durant l'esdeveniment va tenir molt d'èxit: cal que hi hagin coses concretes, materials.
  • El col·loqui va permetre donar a conèixer les ciències ciutadanes: possiblement l'ajuntament de París n'organitzi un altre; hi ha una associació que vol reeditar el catàleg i estan emergint projectes de plataformes de recursos!
Enllaç d'Internet : http://colloquescb.tela-botanica.org

L'ús d'un mapa Google per a les compres agrupades

Autor de la fitxa : Françoise Viala
Llicència de la fitxa : Creative Commons BY-SA
Testimoniatge : Aquesta eina ha estat implementada a partir d'una reflexió al si de l'associació Pic'assiette sobre com donar visibilitat a les iniciatives ciutadanes de comandes agrupades.

Funcionament

L'associació no és qui crea els grups sinó que convida els ciutadans o el productor a acostar-se al grup més proper o a crear-ne un de nou. Els ciutadans que no es coneixen entre ells deixen les seves dades i l'associació Pic'assiette els posa en relació en funció del seu origen geogràfic.
Per tant la idea consisteix en:
  • mostrar tot el que ja existeix a un públic novell i també als grups ja creats. De fet, en el territori situat entre Nimes i Montpeller existeixen diferents grups que no es coneixen entre ells. Cada grup gestiona el seu funcionament, es planteja determinades preguntes, però no es relaciona amb els altres.
  • crear relacions, fomentar els intercanvis entre grups!
I funciona: s'organitzen jornades de manera autònoma sense que l'associació Pic'assiette les dinamitzi.
Més enllà de crear vincle, l'objectiu consisteix en reflexionar de manera col·lectiva sobre com ajudar els productors a diversificar els seus punts de venda i en perennitzar aquestes gestions de manera que aquesta tasca no sempre recaigui en les mateixes persones.
La participació és lliure, i no cal inscriure's per tal de ser posicionat en el mapa. La part més important del posicionament ha estat realitzada per l'associació Pic'assiette que durant un temps s'ha dedicat a organitzar trobades per intercanviar impressions amb els grups dels voltants de Montpeller. Més endavant, els grups s'han anat trobant i ara gestionen de manera autònoma la freqüència amb la que es reuneixen, el seu ordre del dia, etc.
L'eina ha servit d'exemple per crear un mapa de posicionament dels grups de compres ciutadanes, però a nivell de tota la regió del Llenguadoc-Rosselló. (http://site-coop.net/gaclr/)
El principal avantatge d'aquest tipus de mapa és la ràpida visibilitat de les iniciatives.

Algunes preconitzacions:

  • Cal pensar en actualitzar el mapa
  • Cal pensar en formar la gent
  • Cal fer-ne l'animació. L'eina per ella mateixa no és suficient, cal donar a conèixer la iniciativa a través de representacions en estands, jornades de divulgació per al públic en general.

La continuació

La segona etapa consisteix en posicionar les eines que permeten fer les comandes, les gestions i les accions establertes per tal que el grup esdevingui perenne. L'associació ha participat a les trobades Moustic per tal que la seva iniciativa esdevingui encara més col·lectiva i col·laborativa.
bf_imagelogo_tela_fond_blanc.png

L'ús de les llistes a Tela Botanica

Autor de la fitxa : Outils-réseaux
Llicència de la fitxa : Creative Commons BY-SA
Testimoniatge : La xarxa Tela Botanica es va constituir a partir de llistes de discussió.

La primera "tela-botanicae" va néixer al març de 1999, amb la creació de la xarxa. Es recolza en els serveis oferits per Yahoo Groupes. Actualment segueix activa: 1092 membres i 34000 missatges intercanviats des que es va crear, amb una mitjana de 225 missatges al mes (segons l'informe del 8 de març del 2010).

Diferents orígens dels membres

La llista reuneix especialistes i afeccionats, neòfits i apassionats amb un elevat nivell de coneixements sobre botànica. Una persona formula una pregunta i desenes d'especialistes responen, de vegades amb molta precisió. De ben segur que si haguessin estat reunits entre ells, els intercanvis no haurien estat tan dinàmics (per por de ser jutjats pels iguals, l'alt nivell d'entrada en els debats...).

Divisió en grups temàtics

A mesura que s'anava intercanviant informació, van anar apareixent unes discussions temàtiques que de vegades creaven una saturació de missatges a la llista. El dinamitzador de la xarxa, que pilotava amb atenció, de seguida va proposar que es creés un altre grup de discussió específic. D'aquesta manera, es van crear més d'una cinquantena de grups temàtics, alguns dels quals van donar lloc a un intens treball cooperatiu i a produccions col·lectives.

Síntesi de les llistes

L'avantatge de dividir la xarxa en grups temàtics és que les persones poden subscriure's únicament a les discussions que els interessen sense rebre un munt de mails cada dia. L'inconvenient és que no es té una visió global d'allò que passa en el grup. Per tal de posar-hi remei, un dels membres de la xarxa va animar la realització d'unes síntesis de les discussions: la persona que formulava una pregunta després havia de redactar una síntesi amb totes les respostes rebudes.
Es van definir tres nivells de síntesi en funció del nivell de retorn de les informacions.
  • Nivell 1 – recollida dels missatges. Proporciona tots els intercanvis que hi ha hagut sobre un tema (el tractament consisteix únicament en aplegar tots els missatges de manera ordenada i fer-ne una neteja de forma).
  • Nivell 2 – recollida i compaginació. Síntesi intermèdia amb una mica de compaginació.
  • Nivell 3 - síntesi. Síntesi enriquida (amb afegits i controls de les referències).
I tot això sota llicència Creative Commons evidentment!

Unes eines per facilitar i regular els intercanvis

La xarxa també ha implementat unes eines per facilitar l'accés a aquestes llistes als nous membres: instruccions d'ús dinamitzades (tutorial en vídeo) i un codi de bones maneres (Netiqueta).
Enllaç d'Internet : http://www.tela-botanica.org/

M'he enganxat a les taules en línia!

Autor de la fitxa : Claire Herrgott
Llicència de la fitxa : Creative Commons BY-SA
Testimoniatge : Sóc coordinadora pedagògica d'una llicenciatura professional. Qui diu coordinació diu OR-GA-NIT-ZA-CIÓ!
No és fàcil centralitzar les informacions, evitar les redundàncies, tenir al corrent els estudiants, l'equip pedagògic i els socis professionals!
Després de la formació Coop-Tic vaig entendre l'interès de la cooperació i intento cada cop més ser una "coordinadora cooperativa"!
Un petit exemple: per cada promoció d'estudiants es multipliquen les taules (taula per a les seves adreces, taula per al seu tema de pràctiques + dades del tutor de les pràctiques, etc.)
He creat una sola taula en línia que omplo a principi de curs quan es comencen a buscar empreses per fer les pràctiques. Els estudiants la van omplint a mesura que van trobant informació (recerca de pràctiques); l'assistent de formació i la coordinadora (jo mateixa) la completem indicant si s'ha redactat, signat i enviat el conveni; l'equip pedagògic completa la columna "nom del tutor pedagògic". Un cop estan fent les pràctiques, els estudiants també completen la informació sobre el seu tutor de pràctiques, etc. Després faig servir la taula per organitzar les presentacions.
S'ha acabat allò d'haver d'arxivar taules múltiples en el servidor, d'enviar-les per mail, de no saber quina és la versió que cal utilitzar... ara només faig servir una taula, accessible per a tots i des de qualsevol ordinador!

Petita anècdota: durant una auditoria de qualitat hi va haver una pana d'internet... i no es podia accedir a la taula! Des d'aleshores faig regularment una importació cap al format .ods per tal d'evitar quedar-me sense res!

M'he tornat fan de l'accelerador de projectes

Autor de la fitxa : Laurent Tézenas - Montpellier SupAgro
Llicència de la fitxa : Creative Commons BY-SA
Testimoniatge : Sóc professor a Montpeller SupAgro, a la branca d'Enginyeria, però també de Màster i Mòdul professional. A nivell de la comunicació escrita i oral, els treballs són individuals o col·lectius.
Per a qualsevol tipus de treball, l'individu ha de mostrar la seva capacitat per mobilitzar la seva xarxa per tal de pensar en les solucions, resoldre els problemes i esquivar les dificultats. Treballar de manera autònoma no exclou confiar en els altres, donar-los l'oportunitat de mostrar la seva disponibilitat i el seu interès envers el nostre treball. És en aquest context que l'accelerador és operatiu.
L'accelerador de projectes no és ni un programa ni una eina informàtica: és un mètode que obliga a fer intercanvis entre cinc individus. Aquesta posada en situació dura 60 minuts. Un individu exposa un problema que confia al grup. El grup hi reflexiona durant 30 minuts sense que intervingui la persona que ha plantejat la pregunta.

L'he utilitzat amb alumnes de segon curs d'enginyeria. En tornar d'unes pràctiques, una sessió de síntesi a l'octubre va permetre que els enginyers parlessin de les funcions, dels projectes i de les activitats de les que es van haver de responsabilitzar durant les pràctiques. I a partir d'això, que enumeressin les competències que pensaven haver mostrat. Després, van compartir en grups de cinc les seves experiències i les dificultats amb què s'havien trobat. Més endavant, cada grup va triar un problema o dificultat per tractar-la amb el mètode de l'"accelerador de projectes".
Els estudiants van apreciar molt aquest moment perquè és un moment en què es viuen realment uns intercanvis regulats de manera estructurada. El mètode permet que cadascú s'expressi, fins i tot els més discrets o tímids, i sobretot permet evitar les reprensions intempestives de qui pregunta que ha de romandre en silenci durant la reflexió col·lectiva. Al final de l'exercici, cal explicitar un aprenentatge concret relacionat amb aquesta sessió, és tot un descobriment i surten autèntiques perles. Entre les darreres: "ha anat molt bé que callés després d'haver plantejat la pregunta"; "desenvolupar l'escolta realment enriqueix la reflexió".

Petita experiència irreversible de cooperació!

Made in Europe : CoopTic a Catalunya

Autor de la fitxa : Jordi Picart i Barrot - Aposta sccl
Llicència de la fitxa : Creative Commons BY-SA
Testimoniatge :

Heus ací que una vegada...

El projecte CoopTic va arribar a la nostra porta de manera poc formal, com sol passar amb aquest tipus d'idees, i com a premonició d'un enfoc que posa menys atenció en les estructures formals que en les xarxes de persones: algú que coneixia algú altre ens en va parlar i ens va proposar d'integrar-nos-hi. Era una oportunitat, ens van dir, per explorar noves vies de disseny de la formació i les seves eines.
La nostra escola s'ha caracteritzat sempre per la voluntat de fer encaixar tota formació en els principis del Moviment cooperatiu que defineix la nostra forma de ser, i això tradicionalment l'ha obligada a ser molt innovadora en el terreny de les metodologies. En conseqüència, qualsevol oportunitat d'incorporar noves perspectives és benvinguda i així, en aquell moment vam dubtar molt poc sobre la nostra participació en el projecte.
Les primeres reunions de treball, que van alternar conferències telefòniques a diverses bandes, videoconferències i una trobada presencial, ja ens van donar a entendre que estàvem davant d'una idea molt més ambiciosa que no pas senzillament un intercanvi metodològic; tot i així, aquest seguia siguent l'interès de la nostra entitat en el projecte.

La significació profunda del projecte

Sobre el camí que va recórrer el projecte un cop va engegar, poca cosa hem d'afegir a tota la informació que conté el llibre que teniu a les mans; un cop d'ull ràpid a l'índex, però, us pot ratificar en diversos conceptes d'importància:

Una proposta de recorregut maduratiu

El projecte reposa damunt d'una càrrega contundent de material intel·lectual. En proposar a unes persones d'adquirir un bitllet per CoopTic, estàvem proposant-los un viatge de maduració personal en la direcció dels conceptes relacionats amb el bé comú, amb la compartició, amb la producció col·lectiva.
I això depassa la simple estratègia d'explorar noves eines per la millora dels projectes en què cadascú treballa: consisteix a explorar noves actituds i estats d'ànim alternatius. En una línia no explicitada però indubtable de canvi epistemològic.

Un aprenentatge significatiu de debò

Les virtuts de l'aprenentatge significatiu no escapen a ningú: oferir al discent un entorn que li permeti experimentar l'objecte d'aprenentatge i tot seguit incorporar-lo a partir d'aquesta experiència. És habitual oferir propostes que simulen aquests entorns; CoopTic, però, no construeix simulacions sinó que omple de significat l'ús de les eines amb una finalitat real, la qual cosa reforça els conceptes adquirits i dota de major significació les metodologies, en una alimentació mútua veritablement impactant, eficaç.

Una xarxa que genera xarxa

Està expressat en els objectius del projecte, i per tant no és cap secret per a ningú: CoopTic persegueix la creació d'una xarxa europea de dinamitzadors de xarxes; un joc de nivells que conté en el seu interior un procés de transferència de coneixement amb l'aspiració d'actuar com a taca d'oli: de les entitats impulsores als socis, i d'aquests al seu públic objectiu... i d'aquí al seu entorn geogràfic en un sentit ampli.
I això, en una atmosfera de treball i de relació molt més pròxima al que correspondria a entitats no formals i associatives, més que no pas a un projecte milimètricament pautat com és un Leonardo da Vinci europeu. La xarxa CoopTic acaba generant complicitat, coparticipació, construcció col·lectiva, intercooperació...

El repte fonamental

Tot el procés de formació que va tenir lloc durant el 2012 es va realitzar en francès i, tot i que geogràficament repartit, amb la inspiració de les entitats impulsores. Traspassar elements tan complexos (per intangibles) a una realitat diferent, en una llengua diferent, esdevenia el repte amb majúscula.
No es tractava de traduir materials i continguts; d'altra banda, no es podia comptar amb l'expertesa directa dels principals inspiradors del curs. Hauria estat surrealista proveir una quantitat important d'hores de formació amb traducció simultània, i una simple conferència d'una hora o dues no justificava el trasllat dels experts des de la veïna França.
Per altra banda, la nostra escola té un públic ben determinat, i calia un esforç d'adaptació que abarcava tot el conjunt: els objectius explícits i implícits, els continguts i la seva orientació, i les metodologies. Fins i tot l'esquema de calendari era inviable: si s'havien realitzat tres trobades de tres dies cadascuna en indrets aïllats per afavorir la creació i consolidació d'una realitat grupal forta, amb els possibles usuaris catalans resultava il·lusori replicar l'esquema.
Les opcions d'adaptació van significar:

Revisitar els continguts a la llum de l'economia social

Els participants catalans a la formació provenien d'entitats d'atenció a les persones, de cooperatives, de col·lectius cívics... Les seves necessitats s'emmarquen en una realitat sensiblement diferent de l'originària.
Aquest factor va ser el més senzill de resoldre, tot i que el més arduós: una anàlisi profunda dels continguts de la formació, un replanteig del pes que tots i cadascun jugaven en el conjunt del programa i la inclusió de mòduls específics per relacionar els continguts originals amb els que són propis de l'economia social.

Cercar a l'interior dels participants

La formulació del títol pot semblar pretensiosa, però el treball dels temes de fons, relacionats amb les actituds personals davant del treball col·laboratiu i el bé comú, era el principal damnificat pel fet que no era possible desplaçar les persones inspiradores del fons profund de la proposta formativa.
Es disposava dels seus textos, sí; i algun el vam traduir. Però l'eficàcia es va obtenir per la via de facilitar moltes oportunitats per a la reflexió i l'intercanvi grupal; dit d'altra forma, proposant als participants que, partint dels textos disponibles i seguint un esquema de treball pautat, produïssin de manera autònoma aquells coneixements.

Plantejar metodologies que reforcessin el grup i facilitessin la creació de xarxa

Calia compensar la pèrdua d'oportunitats de convivència (el curs a Catalunya va consistir en tres jornades separades un mes entre elles, amb mòduls a distància entremig) amb un reforç de les activitats d'interrelació, dels moments de relació informal, de descoberta de l'altre.
Que els treballs es realitzessin, sempre que fos possible, prenent com a element d'anàlisi les realitats i les problemàtiques d'origen de cadascun dels participants.
Que tothom intervingués quan d'oferir vies de solució imaginatives a la dificultat de l'altre.
Que tothom mostrés una actitud receptiva, d'escolta, a allò que l'altre li proposava sobre el seu problema.
Que els llaços de familiaritat, en definitiva, s'estrenyessin a un ritme prou intens com perquè un cop s'acabés el curs pervisquessin les vies de relació.

Els participants valoren la formació

Un cop realitzat el curs, i en el moment que se'n planifica una segona edició, es realitzen diverses constatacions a la llum de les seves avaluacions personals:
  • La majoria mencionen de manera explícita els elements d'adaptació que acabem de llistar; en conseqüència, aquests elements van ser presents i perceptibles en el curs. I, cal dir-ho, la valoració que en fan és també molt favorable.
  • La participació en un curs d'aquestes característiques els va suposar un esforç de dedicació, però constaten de manera aclaparadora que desitjarien encara algunes sessions més, o com a mínim la realització d'algun monogràfic curt que complementés i ampliés conceptes.
  • Les oportunitats de mantenir els llaços de col·laboració entre els participants ja s'han produït, i així, el participant d'una entitat ha convidat el d'una altra perquè imparteixi una formació per a la seva gent.
Finalment, però també important, hi ha un benefici intangible que dóna també les dimensions de l'impacte: Aposta està rebent peticions, aïllades però en nombre suficient, com per pensar que existeix interès a familiaritzar-se amb l'esquema formatiu proposat i a assajar-ne vies d'implementació a les cooperatives i entitats de l'economia social i del tercer sector catalanes.
I això no es pot considerar un èxit; és, tot senzillament, la prova més eloqüent que tenim entre mans una bona idea, estructurada de manera coherent i orientada a oferir camins nous i poc transitats a les organitzacions que, tenint voluntat de canvi social, necessiten paradigmes en consonància.
bf_imageKing_Cloud_akakumo_flickr_ccbysa.jpg

Mr Cloud al servei de les meves xarxes

Autor de la fitxa : Gatien Bataille
Llicència de la fitxa : Creative Commons BY-SA
Testimoniatge : El Cloud o emmagatzematge en línia de les dades es democratitza cada cop més. Cada mes surten noves eines. Molt pràctics per accedir a les pròpies dades des de qualsevol lloc mitjançant un simple accés a internet, els serveis "cloud" també ofereixen noves perspectives per a la dinamització de xarxes.
En la vida de les xarxes, de seguida esdevé essencial:
  • fer que les informacions (arxius, imatges, sons...) esdevinguin accessibles per a tots
  • permetre la recollida d'informació per part dels membres (arxius, fotos, sons...)
  • afavorir el treball col·lectiu (especialment mitjançant la compartició de documents)
Les eines "cloud" ho permeten de manera prou senzilla.

Alguns exemples:
  • La xarxa dels CRIE (centres regionals d'iniciació al medi ambient a Bèlgica) comparteix alguns documents de treball per via del servei Google drive. Per mitjà d'aquest espai compartit, els ordres del dia es co-construeixen, les actes de les reunions s'elaboren a diverses mans durant les reunions, i es compilen documents de "recursos". L'ús d'aquest servei ha facilitat considerablement el treball col·lectiu en el si de la xarxa i ha desenvolupat força la co-construcció dels continguts. Tot i que una petita formació hagi estat necessària, no hi ha hagut problemes d'ús importants. L'únic impediment tècnic ha estat la "desaparició temporal" d'alguns arxius (simplement desplaçats per un membre en un arxiu google drive personal). Les preguntes que aquest servei ha suscitat són més aviat de caire metodològic. De fet, tots els membres d'aquest arxiu compartit poden modificar el contingut de la carpeta... esborrar arxius, modificar les actes. El fet que tots els continguts s'hagin posat a disposició de tothom ha descentralitzat completament el "poder", cosa que fa trontollar considerablement el funcionament tradicional d'algunes estructures.
  • La xarxa dels CRIE (centres regionals d'iniciació al medi ambient a Bèlgica) gestiona la seva revista de premsa per via del servei box.com. Aquest servei d'emmagatzematge en línia permet que cadascú pugui alimentar un arxiu compartit mitjançant una simple adreça de correu electrònic específica. A més, aquest arxiu es pot integrar fàcilment en un lloc web. Cada CRIE alimenta la revista de premsa regularment enviant l'article de premsa per correu electrònic en document adjunt. Aquest revista de premsa està a disposició del públic als llocs web de les diferents estructures.
  • La comunitat d'usuaris del parc de les dominicanes de Tournai (Bèlgica) disposa d'un espai compartit per tal de recollir fàcilment les fotografies d'aquest indret. Per a això, s'ha utilitzat el servei yogile. Aquest servei d'emmagatzematge en línia permet crear i gestionar un àlbum de fotos col·lectiu. Cadascú pot alimentar aquest àlbum mitjançant una tecla de carregament directament a l'àlbum o una adreça mail específica. L'alimentació d'aquest àlbum és voluntàriament oberta a tots (no cal ser-ne "membre") per tal de minimitzar al màxim el frens a la utilizació del servei. Només es manté actiu un control (per part d'alguns membres) "abans de la publicació" de les fotos per tal d'evitar les derivacions dubtoses. Diverses preguntes queden en suspens pel que fa a l'ús possible de les imatges proposades pels membres. Actualment, les fotografies segueixen sent propietat dels autors, però manca explicitar de manera més clara la tria de la llicència CC BY SA.
Altres exemples bastant similars als que hem evocat més amunt utilitzen altres serveis d'emmagatzematge en línia com ara dropbox o Copy per exemple.

Crèdit de la fotografica : King Cloud by Akakumo on Flickr - CC-BY-SA
Enllaç d'Internet : http://www.criemouscron.be

Multiplicació de Coop-Tic a Bélgica

Autor de la fitxa : Gatien Bataille
Llicència de la fitxa : Creative Commons BY-SA
Testimoniatge :

Context

En el marc d'un projecte de "transferència de competències" Leonardo Da Vinci anomenat Coop-Tic (2011-1-FR1-LEO05-24397), el CRIE de Mouscron ha realitzat una formació de multiplicació en el seu territori (Valònia-Bèlgica) durant els mesos de febrer i març de 2013.

Aquesta formació constituïda per 5 mòduls a distància i 2 trobades convivials ha esta seguida per 14 persones de l'àmbit de l'educació ambiental i de la gestió de la natura.

Podeu trobar els materials del curs al wiki: http://criemouscron.be/cooptic1

Metodologia de formació

Per a aquesta formació de multiplicació, vam optar per:
  • la participació activa dels estudiants, tant presencialment com a distància,
  • l'ús freqüent i diversificat d'eines tecnològiques,
  • l'entrega de documents multimèdia i la incitació a produir-ne,
  • la interacció entre iguals,
  • l'obertura del dispositiu a recursos i actors externs.

Adaptació de la trama formativa inicial

En base a les vivències aportades per la formació inicial

Amb l'experiència de la formació inicial, ens va semblar interessant adaptar aquesta formació sobre les bases següents:

  • No volíem organitzar la nostra formació al voltant de les etapes de vida d'una xarxa com es va fer a la formació inicial. La durada de la nostra formació no permetia reproduir seriosament (ni tan sols en versió "accelerada") les etapes de la vida d'una xarxa.
  • Només vam proposar un mòdul a distància abans de la primera trobada per tal que la dinàmica de grup es creés el més de pressa possible (ja que aquesta no s'instaura realment si no és de manera presencial)
  • No vam voler proposar "carnets d'itinerància" als nostres participants. El percentatge de persones que els van omplir en acabar la formació inicial va ser molt baix tot i ser un públic "web" amb tendència a escriure a internet.
  • No vam voler treballar amb un wiki per a cada participant sinó amb un wiki comú per al grup en el qual es van compilar tots els recursos i totes les produccions.
  • Durant la formació inicial, la distància entre els temps presencials va provocar força baixes en la participació. Hem prioritzat uns mòduls convivials més concentrats en el temps per tal de limitar al màxim aquest efecte.
  • Durant la formació inicial, vam tenir l'oportunitat de descobrir moltes eines TIC. El fet de descobrir-les sense disposar d'un temps presencial per apropiar-se-les va causar molta frustració en els participants (incapacitat, manca de temps o de coneixements, haver de provar l'eina sols "a casa"). – per tant, vam optar per reduir el nombre d'eines TIC i donar més temps presencial als participants per tal que se les poguessin apropiar realment. El nostre objectiu consistia en fer-los totalment autònoms en l'ús d'algunes eines TIC que consideràvem essencials.
  • Vam preveure un temps per reflexionar col·lectivament en les solucions que permetrien a cada participant parlar d'aquesta formació en termes simples dins del seu entorn i així afavorir la difusió dels coneixements adquirits.

Sobre la base del context "belga"

Perfil dels participants belgues

La nostra formació anava adreçada als actors de l'àmbit de l'educació ambiental o de protecció de la natura.
Es caracteritza pels trets següents:
  • una forta implicació en les problemàtiques mediambientals
  • una gran llibertat d'acció (sector no mercantil) o al contrari una feina en un entorn bastant limitat (empleat en una administració municipal o supramunicipal)
  • certa reticència envers les eines TIC i el web
  • un coneixement moderat de les eines TIC i del web
  • la dinamització de xarxes de persones poc connectades al web.

Cartografia dels participants

El nostre grup estava constituït per:
- 2 persones que treballaven en un grup de gestió fluvial
- 4 persones que treballaven en el sector de l'educació ambiental
- 2 persones que treballaven en desenvolupament social comunitari (més concretament en temes d'alimentació biològica)
- 1 persona que treballava en desenvolupament sostenible
- 3 persones que treballaven per a un pla municipal de natura
- 1 persona que treballava en un grup d'acció local
- 1 persona que treballava en el sector de la criptozoologia

Adaptacions realitzades

  • Com que tenim un públic habituat a treballar "sobre el terreny" que disposa de poc temps (o en tot cas poc disposat a priori a dedicar-ne molt a una formació sobre eines TIC), hem adaptat la nostra formació reduint-ne la durada. La formació es composa de 2 mòduls presencials al voltant dels quals s'organitzen 5 mòduls a distància.
  • hem optat per un acompanyament intens pel que fa als mòduls a distància (recordatoris, permanència skype o telefònica, screencasts explicatius detallats) i això per compensar el perfil poc "web 2" dels nostres participants.
  • Globalment, hem adaptat el contingut de les activitats amb temes relacionats amb la protecció de la natura o amb l'educació ambiental (debat en moviment, exercicis de dinamització de reunions participatives...).
  • Com que els participants treballen en contextos poc "connectats", hem proposat unes eines de dinamització de xarxes "sense web". D'aquesta manera hem aconseguit mantenir l'interès dels nostres participants no molt avesats a les eines TIC i respondre a les seves preocupacions de dinamització de xarxa "no connectada".
  • De manera global hem dedicat més temps als "béns comuns" i a les llicències lliures. Ens ha semblat oportú desenvolupar aquest aspecte per les raons següents:
    • és el cor del projecte "polític" en què es basa aquesta formació
    • és un repte important amb una forta repercussió dins del context mediambiental
    • és important poder protegir les produccions pròpies com a béns comuns
  • Toi i estar molt oberts a les oportunitats i a les propostes o demandes dels participants, hem "tancat" uns temps per a l'aprenentatge d'algunes eines que consideràvem imprescindibles i en les quals volíem que els nostres participants fossin autònoms en acabar la formació (co-escriptura i audio-videoconferència).

Contingut de la formació "belga"

Abans de la formació / a distància entre el 8 i el 24 de febrer
  • Mòdul: Conèixer-se

Durant la 1a trobada convivial de 3 dies del 27 de febrer a l'1 de març
Dia 1: Els reptes de la cooperació
  • Mòdul: Les 12 facetes de la cooperació
  • Mòdul: El poder de la cooperació
  • Mòdul: L'abundància invisible
Dia 2: Trucs i ardits de dinamitzador de xarxa
  • Mòdul: Els frens i els facilitadors per participar en una xarxa
  • Mòdul: Suscitar la participació en presència i a distància
  • Mòdul: Una xarxa, viu, creix i s'avalua
Dia 3: Algunes eines per començar
  • Mòdul: Les eines no són neutres
  • Mòdul: Quines eines per fer què?

A distància / setmana del 4 al 8 de març
  • Mòdul: La vigilància tecnològica individual
  • Mòdul: Accelerador de projectes

A distància / setmana de l'11 al 15 març
  • Mòdul: La vigilància tecnològica individual (continuació)
  • Mòdul: Accelerador de projectes (continuació)

Durant la darrera trobada d'un dia el 22 de març
  • Mòdul: Un món sense béns comuns?
  • Mòdul: Competència o cooperació: algunes pistes per actuar
  • Mòdul: Les llicències lliures i la propietat intel·lectual

A distància / principis d'abril
  • Moment d'avaluació col·lectiva a distància en sincronia
  • Avaluació personal

A distància / principis de maig
  • Intercanvi a distància amb els formadors / Què heu fet amb el que heu après?
  • Retorns cap al grup de participants

Balanç de la formació

Per part dels participants

En acabar la formació vam realitzar una enquesta a la qual va respondre un 100% dels participants. Aquest n'és el balanç global.

En resum els participants formulen les satisfaccions següents:
que la formació estava ben dissenyada: equilibri entre aprenentatges teòrics i pràctics
que els formadors tenien molta disponibilitat i han creat una dinàmica d'aprenentatge molt valuosa
que la formació permet adquirir més confiança envers aquests mètodes i eines TIC de dinamització de xarxa i per tant permet endegar projectes concrets en acabar la formació ("una empenteta per als nostres projectes")

En resum els participants formulen les frustracions següents:
manca de temps per aprofundir la descoberta de les eines TIC, i practicar-ne l'ús!
manca de temps per aprofundir alguns aspectes més teòrics que requereixen un canvi de posició dràstic (no és tan senzill i per tant demana temps)

En resum els participants formulen les pistes de millora següents:

Preveure més temps per aprendre a fer servir les eines TIC proposades... anar més enllà del simple descobriment
Preveure més temps presencial (tot i que no sigui fàcil de fer quadrar les agendes)

En resum els participants formulen aquestes altres observacions:

Gràcies, súper bé!
Cal perennitzar-ho


Per part dels formadors

A nivell dels formadors, aquestes són les nostres principals avaluacions.

Tot i haver previst expressament més temps per a l'apropiació de les eines web presentades, sembla que aquest no hagi estat suficient.
Un enquadrament més ajustat durant els mòduls a distància sembla necessari per acompanyar veritablement els més "dubtosos".
Podria ser útil que un dels formadors pogués solucionar "a distància" els problemes de l'ordinador d'un participant en el cas d'un problema tècnic.
Tot i que haguem tingut molta cura en limitar els entrebancs tècnics, aquests no han deixat de sorgir!
Ens ho esperàvem però la intensitat ens ha sorprès: els aspectes polítics i filosòfics subjacents a aquesta formació han estat molt sol·licitats per part dels participants

A sota d'aquest paràgraf hi trobareu un gràfic d'avaluació de la nostra formació creat amb l'eina Hy-Sup (Hy-sup és un projecte de Recerca europeu sobre la caracterització dels Dispositius Híbrids en Ensenyament superior)

evalBel800.png?

Factors d'èxit

Creiem que els factors següents han contribuït a l'èxit de la formació:

- Un equip de formadors amb molta disponibilitat
- Un formador principal clarament identificat i amb molta disponibilitat tant presencialment com a distància
- La sol·licitació permanent del grup per part dels membres de l'equip de formació via la llista de discussió
- Un gran domini tècnic de les eines proposades
- La creació de condicions favorables a la col·laboració durant les trobades residencials (durant les pauses, els àpats i les vetllades)
- L'organització de la formació de manera que permetés "prescindir" dels mòduls a distància (sovint el punt feble en termes de participació en aquest tipus de formació)
- Una barreja permanent entre treball tècnic i moment de reflexió filosòfica
- Una alternança entre moment "connectat" i moment "sense web"

Observacions de cara al futur

Tot i que aquest tema interessi molta gent, no és gens evident transformar aquest interès en un desig concret de participar en una formació.
Per què?
  • perquè un tema tan ampli imposa una formació de diversos dies amb una trobada convivial... cosa que suposa un fre per a moltes persones ("3 dies de formació presencial! Impossible d'encabir-ho a la meva agenda...")
  • perquè el tema es presenta com a "conegut i més o menys dominat" per a moltes persones (per què invertir diners en una formació sobre aquest tema?)
  • perquè el tema segueix sent considerat com una formació per als "geeks" ("la meva xarxa està poc connectada a internet... aquestes eines no em servirien gaire!")

Malgrat això, en acabar la formació, els participants
  • lamenten que la formació no hagi estat més llarga...
  • manifesten que la trobada convivial va ser molt útil, essencial per a la dinàmica de grup
  • mencionen que han après i descobert moltes coses sobre la dinamització de xarxes (dinamitzar una xarxa no només consisteix en organitzar una reunió de tant en tant!)
  • aprecien haver descobert la teoria que s'amaga darrera la dinamització de xarxes i els mètodes de dinamització "sense web"
bf_imagerecapcha.png

No ho sabeu, però esteu ajudant a digitalitzar els llibres antics!

Autor de la fitxa : Hélène Laxenaire - SupAgro Florac
Llicència de la fitxa : Creative Commons BY-SA
Testimoniatge : Gràcies a reCaptcha, un projecte creat per la universitat americana Carnegie-Mellon, cada cop que us torneu mig guenyos per desencriptar un d'aquells textos retorçats, per acceptar una inscripció o enviar un comentari, esteu participant a la millora d'un programa de digitalització de llibres antics.

Tornem a començar des del principi: què són els captchas?

Els captchas són aquestes paraules completament deformades que us demanen que copieu per tal d'acceptar una inscripció o una acció en un lloc internet. El principi del captcha consisteix en trobar una operació més fàcil d'efectuar per a un ésser humà que per a un robot, per tal d'evitar que l'acció que esteu fent pugui ser efectuada automàticament mitjançant programes-robots. Sobretot per evitar que es puguin crear automàticament milers de comptes de correu o de Facebook o inundar un blog amb comentaris per tal de vendre fals Viagra. Tornant a picar el text deformat, esteu demostrant que sou un ésser humà (només des d'un punt de vista biològic, eh?)

El problema de la digitalització dels llibres antics

Els llibres antics que ja han passat a ser de domini públic es podrien posar a l'abast de tothom per internet però per facilitar la recerca dins d'aquestes obres cal transformar la pàgina escanejada (que és una fotografia) en un text digitalitzat en el qual es pot fer una recerca. D'això se n'encarreguen els programaris de reconeixement òptic de caràcters (OCR), però amb aquestes obres es troben amb unes dificultats especials. De fet, estan impresos amb uns caràcters tipogràfics especials i sovint el temps n'ha fet malbé les pàgines. Per millorar l'índex de reconeixement, els programaris de reconeixement òptic de caràcters (OCR) necessiten "aprendre". És a dir que cal que els resultats que obtenen siguin confrontats amb els resultats obtinguts per humans per augmentar poc a poc el nombre de signes que poden reconèixer. Però per als humans, la feina de transcripció resulta llarga i feixuga.

I si féssim que les coses útils... encara ho fossin més?

Luis Van Ham és professor a la universitat Carnegie-Mellon a Pittsburgh i treballa en human computation, és a dir en programaris que fan intervenir el poder de raonament humà i la velocitat de càlcul dels ordinadors per a resoldre problemes que ni els humans ni les màquines podrien resoldre sols (el cas dels programaris OCR n'és un exemple típic). Ha desenvolupat el concepte de jocs amb objectius, en el quals els éssers humans efectuen operacions útils tot jugant. Encara que no es tracti d'un joc, el reCaptcha es basa en aquest principi. Cada vegada que descodifiqueu una paraula deformada, extreta de la digitalització de llibres antics per demostrar al lloc internet que sou un humà, esteu augmentant la base de dades utilitzada pels programaris de reconeixement òptic de caràcters i per tant la seva eficàcia per reconèixer els caràcters digitalitzats dels llibres antics.

Com funciona reCaptcha?

Les imatges escanejades dels llibres antics són llegides per dos programaris diferents de reconeixement de caràcters. Quan una paraula és llegida de manera diferent pels dos programaris, és considerada sospitosa i s'afegeix a la base de reCaptcha .
Quan se us demana que demostreu que sou un ésser humà i no una màquina mitjançant un reCaptcha, sempre hi ha 2 paraules, una de més deformada que les altres. Una ja ha estat identificada amb certesa amb el programari OCR (és la que serveix de manera efectiva per demostrar que sou un humà) i l'altra no (és la que ajudareu a identificar). A partir del moment en què un nombre determinat d'internautes han identificat de la mateixa manera una paraula sospitosa, és declarada vàlida. És integrada a la base de dades de les paraules validades de reCaptcha i a la base de dades que el programari d'OCR utilitza per reconèixer els caràcters dels llibres digitalitzats. Actualment el programari de reconeixement de caràcters de reCapcha ha aconseguit un nivell d'error similar al de l'ésser humà.

Aleshores, és una bona obra?

Google va comprar reCaptcha el 2009 i el va instal·lar a les seves pàgines que requereixen aquest tipus de confirmació. El poder de Google ha donat molta visibilitat al projecte i n'ha augmentat el nombre de participants. El principal objectiu de Google és digitalitzar els llibres de Google books per tal de facilitar-ne el posicionament i possibilitar la recerca de text en aquestes pàgines. Però sembla ser que Google adapta reCaptcha a d'altres projectes i en alguns reCapcha s'han pogut reconèixer números de plaques de carrers que provenien de Google Street View.
Enllaç d'Internet : http://www.google.com/recaptcha
bf_imageComMoustic.png

Organitzar a distància la comunicació d'un esdeveniment

Autor de la fitxa : Corinne Lamarche - SupAgro Florac
Llicència de la fitxa : Creative Commons BY-SA
Testimoniatge : Parlaré d'una experiència, viscuda a distància, que em va sorprendre per la seva eficàcia. Em vaig trobar en el si d'un petit grup encarregat de la comunicació de les Trobades Moustic que van reunir dues-centes persones l'any 2013.

Com va succeir?

Al principi, només coneixia quatre de les vuit persones que em vaig trobar el dia de l'esdeveniment. Vam participar, conjuntament, durant cinc mesos, a quinze reunions a distància organitzades via skype. D'entrada no estava segura d'aconseguir-ho; no obstant el resultat va ser excel·lent. He quedat molt sorpresa de la capacitat que podem tenir per treballar a distància quan triem les eines adequades i les persones estan disposades a compartir i a escoltar. És clar que les competències de cadascun eren complementàries, però amb això no n'hi ha prou. Les eines col·laboratives ens han ajudat molt.

El que vam fer

Per a aquest esdeveniment, vam crear un wiki, amb unes rúbriques per a cada subcomissió (Comitè de pilotatge, programació, finançament, comunicació). La fluïdesa dels intercanvis va ser facilitada per una mena de taula en una sola pàgina amb diversos paràgrafs:
  • per fer (recapitulació de les decisions preses en acabar la reunió), una ullada a aquest apartat em va permetre veure quines eren les tasques que havia de fer i també les que no havia de fer però en les quals podia intervenir si em sobrava temps. En un principi, aquestes tasques havien estat atribuïdes a una o dues persones, però no eren exclusives i per tant en podíem anar veient la progressió.
  • les dates de les reunions fixades anticipadament. Al principi, ens vam posar d'acord sobre la disponibilitat de cadascú (temps de treball) i els períodes de vacances.
  • l'enllaç per a la presa de notes de les reunions; i un pad de recanvi per fer servir en cas de caiguda del servidor de hosting (ens va passar una vegada).
  • l'adreça de la llista de discussió, per tal que el participants d'altres comissions es poguéssin comunicar amb aquesta comissió.
  • els documents de referència (amb un enllaç a cada google doc, o altre eina de treball). És important anotar-hi la llista dels documents útils per a la comissió, per poder retrobar-los més fàcilment que per mail. Un mes i mig abans de l'esdeveniment es van crear molts documents i cada vegada es va enviar un mail per donar-ne l'enllaç. De vegades l'assumpte del mail no era prou explícit i això plantejava un problema a l'hora de retrobar la informació. Per tant, vaig recuperar tots els enllaços i els vaig posar en aquesta pàgina descrivint-ne el contingut. També és important no crear diverses taules, sinó una amb diverses pestanyes (o fulls).
  • les actes de les reunions. Cinc dies abans de la reunió vaig enviar un correu per recordar la data i l'hora, on hi figurava l'enllaç del pad que contenia algunes informacions i l'ordre del dia; a més de demanar si algú volia afegir-hi algun punt. De vegades hi anotava preguntes i el mateix dia la resposta estava redactada. La setmana anterior m'havia llegit les actes dels altres grups i si hi havia punts que s'havien de donar a conèixer al grup, els havia anotat com a punt d'informació. Després de la reunió, el dinamitzador o una altra persona en posa el resum en una pàgina wiki (compaginació, hipervincles, llegibilitat) i també envia l'enllaç als altres membres per tal de mantenir informats els absents i recordar la data de la propera reunió.
  • la llista dels participants: on hi figuren els noms, cognoms i funcions dels participants en la subcomissió.

El que em sembla important és decidir prèviament quines eines es faran servir i perquè, així com el procés que se seguirà; sobretot no s'han de canviar a mig camí si no s'està totalment segur que tothom domina l'eina.
bf_imageLogo-OR-web-RVB.gif

Treballar tots junts, sense ser-hi: l'organització interna d'Outils-réseaux

Autor de la fitxa : Outils-réseaux
Llicència de la fitxa : Creative Commons BY-SA
Testimoniatge : La particularitat de l'equip és que de vegades és fraccionat ja que alguns dels 6 membres treballen a distància o bé principalment o bé de manera ocasional. Per altra banda, tots treballen a temps parcial. És a dir que no hi ha una unitat de temps i d'espai per a la feina i per tant, l'ús de les eines informàtiques i de les TIC resolen en part els problemes d'organització i de comunicació lligats a aquesta situació.

Compartició de documents i co-redacció

  • Una intranet, en forma de YesWiki protegida per una clau d'accés i una contrasenya, constitueix l'espai on es centralitzen les informacions necessàries per a la vida de l'equip; d'aquesta manera podem centralitzar actes de reunions, descripció dels projectes, co-redacció de documents, memòries i procediments.
  • Per co-redactar les actes de la reunió en directe, en primer lloc fem servir el sistema Ietherpad i fem un retalla i enganxa de l'acta a la intranet. Per a continguts de tipus taula, fem servir les eines Google documents.
  • Un Dropbox per a cada membre de l'equip, per mitjà d'un arxiu compartit, permet que cada membre disposi del conjunt dels documents relacionats amb el funcionament de l'estructura (documents administratius, comptables, gestió dels projectes...) en el seu ordinador. El Dropbox permet sincronitzar l'actualització dels arxius (si un dels treballadors modifica un document en el directori Dropbox del seu ordinador, automàticament, els altres treballadors que tinguin l'ordinador connectat podran beneficiar-se de l'actualització).

Comunicació: reunió, mailing i missatgeria

  • cada dilluns organitzem una reunió d'equip: alguns hi participen a distància (via Skype) i Etherpad. Ens posem al dia pel que fa als projectes, a les trobades...
  • un mail per persona, que es llegeix per mitjà del programa de correu electrònic Thunderbird (utilitzant el sistema "POP" els missatges es descarreguen a l'ordinador de cadascú).
  • una llista de difusió per al consell d'administració i l'equip: tots els treballadors i alguns membres del consell d'administració hi estan inscrits. Així, quan un d'ells escriu, tots reben el missatge.
  • una llista de difusió únicament per a l'equip.
  • una bústia "presentació": tots els treballadors la consulten (subscripció via Thunderbird en IMAP: és a dir que els missatges segueixen estant en línia en el servidor): cadascú pot accedir a tots els missatges rebuts i enviats i pot enviar un missatge utilitzant aquesta adreça.
  • utilització del programa Phpliste per gestionar els contactes i la difusió de correus electrònics: Phpliste permet gestionar una base de dades de contactes de mails i té una interfície per configurar mailings. L'avantage és que les persones poden donar-se de baixa elles mateixes.
  • Tots fem servir Skype per poder comunicar-nos a distància (ús diari del xat, i un cop per setmana, per a la reunió de l'equip, ús de la videoconferència i de la compartició d'escriptori).

Sincronització

  • uns calendaris permeten a cadascú seguir les activitats programades de l'equip: cadascú té la seva agenda (Phpicalendar o Google Agenda) en línia, n'hi ha una de comuna per a tot l'equip i cadascú disposa d'una eina en el seu ordinador per actualitzar-la (Sunbird o l'extensió Lightning de Thunderbird).

Vigilància compartida

  • Amb el tag "outils-reseaux.org" a Delicious, la vigilància és col·lectiva i es pot seguir mitjançant fluxos RSS.
Enllaç d'Internet : http://outils-reseaux.org
bf_imagegarrigue.jpg

Una mica d'OpenStreetMap, tècnica i molta paciència per a una valoració ciutadana i cartogràfica del patrimoni de garriga

Autor de la fitxa : Manon Pierrel - Association le Collectif des Garrigues
Llicència de la fitxa : Creative Commons BY-SA
Testimoniatge : Els membres de l'associació Collectif des Garrigues han aconseguit fer convergir dues de les seves actuacions que, a primera vista, semblaven ben allunyades l'una de l'altra. Un procés de cartografia participativa que requereix tècnica, eines i internet... i un recull de coneixements i una valoració del patrimoni de garriga, dut a terme per apassionats per la història, els llibres i la garriga... Els diferents "tipus de persones" s'han trobat al si d'aquest col·lectiu i han aconseguit desenvolupar un projecte comú fantàstic, innovador i molt ric en coneixements! L'objectiu principal d'aquest projecte és contribuir a una dinàmica de xarxa entre els actors de les garrigues, co-elaborant uns mapes interactius (enriquits col·lectivament) com a suport per donar a conèixer les riqueses patrimonials de la zona, compartir coneixements i posar en valor el territori de les garrigues.

Uns treballs col·lectius desenvolupats pels membres de la xarxa

Els membres de Collectif des Garrigues (350 persones) posen en marxa un treball comú organitzat en diversos "tallers". L'objectiu és crear, valorar i transmetre uns béns comuns (coneixements, fotografies, escrits, reflexions) sobre el territori de les garrigues.
Des del 2010, s'han desenvolupat diversos tallers; per citar-ne només uns quants:
  • el pilotatge d'un Atlas de les Garrigues (llibre per al públic en general co-escrit per tal de recollir tots els coneixements actuals sobre el territori – publicat a la tardor del 2013),
  • l'enriquiment d'una galeria de fotos compartida,
però també uns tallers més "temàtics" al voltant de:
  • les collites a les garrigues i un recull de receptes sobre el territori,
  • el patrimoni de garriga, pedra seca i cabanes, carboneres i inventaris,
  • o també tallers de descoberta d'eines, de mitjans sonors o de cartografia participativa.

Els membres de la xarxa que participen en els diferents tallers disposen d'espais a internet (wikis) per a treballar i produir continguts conjuntament i a distància. Disposen de llistes de discussió, d'eines de co-escriptura (etherpad), de "programaris" que permeten organitzar el treball (de manera presencial per als aspectes logístics, o pel que fa a la repartició de les tasques) i d'eines per a la difusió dels seus treballs. Molts d'aquests tallers funcionen prou bé, avancen ràpidament, i alguns estan gairebé acabats (com ara l'Atlas) mentre que cada mes van apareixent nous projectes. Els membres de la xarxa desenvolupen ells mateixos els tallers i animen la participació al voltant de les diferents línies de treball. Un cop creades les primeres produccions, els treballs es valoren mitjançant una difusió més àmplia, especialment a través de la carta electrònica mensual de la xarxa i el lloc web del col·lectiu, el wikigarrigue.info. Un funcionament que de manera continuada alimenta la voluntat de treballar plegats per aprofundir determinats projectes... i que també porta a fer convergir diversos tallers i a muntar-ne de nous com podeu veure en l'experiència que us presentem.

Els membres de la xarxa han decidit creuar dos dels seus tallers col·lectius...

Dos tallers, un sobre el patrimoni de garriga i un altre sobre cartografia participativa en un territori, es van desenvolupar en paral·lel a partir del 2011. Al 2012 es van organitzar unes trobades convivials en forma d'unes jornades de descoberta i d'intercanvis anomenades Rendez-vous des Garrigues (sortida mensual de la xarxa), i d'un treball en grup a distància mitjançant intercanvis per correu electrònic i co-escriptura de síntesis col·lectives. Ambdós tallers tenien una organització i un funcionament propis. De mica en mica van anar trobant un terreny d'experimentació interessant on convergir, que va donar lloc a un projecte de cartografia participativa del patrimoni per implicar els habitants en el coneixement i la gestió del territori on viuen.
Com han treballat els membres de Collectif des Garrigues per tal de fer avançar independentment aquests dos tallers? Com van aconseguir crear el vincle més endavant?

El procés de valoració dels coneixements i dels sabers locals

De fet, aquest procés de reagrupament dels coneixements i dels sabers sobre les garrigues és la història del projecte garriga! Des de l'any 2004, l'objectiu de l'associació consisteix en posar a debat el futur del territori, compartir els coneixements adquirits però escampats sobre les garrigues per aprendre a conèixer-les millor i d'aquesta manera gestionar-les millor.
Els coneixements de la part anomenada "patrimoni" han augmentat a partir del 2011, amb l'organització d'una trobada "Rendez-vous des Garrigues" al voltant d'aquest tema. El patrimoni de pedra seca forma part de la identitat de les garrigues i les estructures (associacions o col·lectius) encarregades de valorar i restaurar aquest patrimoni a nivell local tenen problemàtiques similars a tots els racons del territori. S'ha hagut de trobar i dedicar un temps per a la reflexió col·lectiva per tal de poder avançar conjuntament en alguns projectes.
Arran d'aquesta trobada, es van dur a terme algunes accions concretes:
  • descobrir conjuntament els diferents indrets patrimonials de les garrigues del Gard i de l'Erau. (Cosa que es va fer a partir de la tardor del 2012 amb una trobada "Rendez-vous des Garrigues" sobre el patrimoni a Poussan (34)).
  • crear un anuari de les associacions especialitzades en el territori per tal d'enriquir les experiències i els intercanvis del grup.
  • posar en comú els documents realitzats pels actors del patrimoni (fullet de presentació dels llocs, estudis i inventaris).
Per dur a terme aquests projectes, els membres de la xarxa han fet servir eines de compartició de documents (Google drive per les taules excel), i han intercanviat molts correus electrònics (mitjançant la llista de discussió creada especialment per al grup que treballa en el patrimoni).
A la tardor del 2012, a partir dels intercanvis de la llista es decideix proposar una segona trobada sobre aquest tema. Aleshores sorgeix la idea de disposar d'un inventari de tots els inventaris realitzats al territori de les garrigues sobre el tema de les cabanes per aconseguir un mapa de les zones de cabanes a nivell de tot el territori (400 000 ha).
Un dels membres del grup patrimoni posa el projecte en marxa.
  • El primer treball es va fer in situ, durant la trobada "Rendez-vous des Garrigues", amb la vintena de persones que hi van participar. La idea consistia en dibuixar en directe els indrets on hi havia cabanes sobre uns grans mapes del territori en paper.
  • Després, gran part del treball es va anar enriquint gràcies als intercanvis de mails. Les associacions i estructures interessades es van mobilitzar per disposar del inventari dels inventaris efectuats sobre el territori.
  • Es va fer un important treball de síntesi per tal d'alimentar una taula excel : Determinació de les zones riques en cabanes: Gard - Erau.
  • Per cada departament (Gard i Erau) i per cada entitat paisatgística, es va recollir la informació següent: si hi havia algun estudi fet (tipus inventari), en cas afirmatiu, el nom de l'autor, l'estructura, el nombre de cabanes (estimat o conegut) i el nombre de les que estaven en bon estat, si aquestes estaven cartografiades o no, i algunes observacions generals.
  • Paral·lelament ens vam encarregar de recopilar i d'informatitzar el conjunt dels estudis transmesos i de penjar-los a la plataforma d'internet de l'associació,
  • En dos mesos es va poder construir el mapa, que per cert servirà d'il·lustració a l'Atlas de les Garrigues.

Un segon taller, la dinàmica de cartografia lliure i ciutadana per animar el territori

Per a aquest taller, les associacions Outils-Réseaux, i Tiriad van ser les que ens van motivar per descobrir la dinàmica d'OpenStreetMap i tot el que comporta... Ens van proposar una jornada de formació sobre OSM seguida d'una trobada "Rendez-vous des Garrigues" al voltant d'aquesta eina i de tot el que podia aportar l'enfocament de la cartografia lliure al territori. Una trobada que tot i ser més tècnica va aconseguir aplegar més d'una quinzena de persones. Membres de la xarxa, avantguardistes (!), que van copsar l'interès d'aquesta proposta per valorar els seus coneixements sobre el territori.
La formació va tenir lloc a Gignac (34) a l'abril del 2012, i va continuar amb unes trobades anomenades "carto-parties" que es van fer en el mateix territori per ampliar la formació. En aquella etapa, la idea consistia en que cadascú s'entrenés a aixecar un pla i a posar-lo en línia i també que mica en mica s'anés especialitzant en la cartografia dels elements que li interessaven (especialment els elements del patrimoni). A cada carto-party, vam aconseguir que hi participessin més persones per primera vegada.
A partir de la primavera del 2012, un grup, composat per més de quaranta persones, segueix el projecte "cartogarrigue". Disposen d'una simple llista de discussió per intercanviar informació i treballar plegats, però molt activa i reactiva, i gaudeixen d'uns temps convivials fomentats per la xarxa Collectif des Garrigues, al menys pel que fa a l'organització i la logística.
En primer lloc, el grup "cartogarrigue" va dedicar un temps a aprendre a fer servir l'eina i a construir un discurs comú. Més endavant es va obrir i es va entrenar a treballar amb la realitat organitzant carto-parties sobre el terreny. La idea de poder cartografiar els elements del patrimoni sorgeix bastant de pressa, sobretot perquè els membres del grup han creat molts enllaços entre les seves jornades i el taller de patrimoni que avança en paral·lel... S'envien invitacions i cadascú té un lloc per aportar els seus sabers i experiències a cadascun dels dos tallers.
Aquest moviment de grup i aquest creuament d'interessos convergeixen en l'elaboració d'un glossari OSM adaptat a la garriga on s'inclouen els termes específics del territori (Oliverar, forn de calç, maset, cabana..) i els tags associats.

Actualment el creuament d'aquests dos processos dóna bones perspectives de col·laboració, de projecte comú i de finançaments

Aquestes dues dinàmiques creuades han permès donar una resposta comuna a una convocatòria llançada per la conurbació de Nîmes Métropole en el marc de la seva política de desenvolupament sostenible per al 2013; "La cartografia participativa del patrimoni per implicar els habitants en el coneixement i la gestió del seu territori".
El projecte proposat consisteix en organitzar una jornada informativa i d'intercanvi d'experiències sobre la cartografia col·laborativa. Per tal de presentar el procés, presentar les experiències de territoris implicats en aquestes dinàmiques, presentar el glossari de la garriga, per elaborar de manera col·lectiva un programa de "carto-parties" per a tot l'any. La idea consisteix en treballar en estreta col·laboració amb el conjunt dels actors d'ambdós tallers, amb contribuidors d'OSM i amb els referents dels tallers, les associacions o estructures locals interessats en el patrimoni.
Des d'aleshores, han aparegut nous partenariats:
  • Una col·laboració en el màster SILAT (Sistema d'informació localitzat per a l'ordenament del territori). L'equip docent està interessat en l'enfocament temàtic de la seva cartografia per poder cartografiar patrimoni a més de fer plànols de ciutats o de pobles...
  • Una col·laboració similar amb l'escola de Montpeller SupAgro .
  • El grup "cartogarrigue" també serà mobilitzat per tal que aporti la seva experiència per organitzar una "carto-party" amb el centre cultural Carré d'Art de la ciutat de Nimes...
Per a cadascun d'aquests partenariats, Collectif des Garrigues és el referent per a l'organització de cartografies similars a la del patrimoni de les garrigues.

Els tallers continuen independentment l'un de l'altre...

Per al projecte de cartografia lliure del territori, Collectif des Garrigues vol desenvolupar una interfície web cartogràfica mitjançant la qual es faria difusió de mapes temàtics sobre especificitats o coneixements de les garrigues (geologia, recursos hídrics, riscs d'incendi...) al lloc web de l'Enciclopèdia Viva de les Garrigues. Amb una segona part i una atenció especial sobre la implementació d'una eina participativa per inventariar diferents tipus d'informacions i de dades que afecten el futur ordenament de les garrigues (els desplaçaments, els serveis de proximitat, l'agricultura...).
Per al projecte patrimoni, sembla que pot ser interessant continuar les discussions i l'enriquiment de coneixements amb el format de tallers col·laboratius. Especialment per desenvolupar la co-escriptura d'articles i tractar temes com ara la tipologia de les construccions, les cabanes a la literatura o les cabanes i les parcel·les cadastrals... per exemple.

Collectif des Garrigues, una xarxa d'actors al servei del territori de les garrigues del Gard i de l'Erau

Les garrigues són riques per la seva fauna i flora diverses i originals, per una història i una cultura antiga molt lligades als orígens de les activitats de l'home (pastors i carboners, cabanes i altres construccions en pedra seca), i també són riques pels seus paisatges. Menystingudes fins aleshores i sovint considerades com "un punt feble entre la regió de les Cevenes i el litoral del Llenguadoc" sense un veritable projecte estructurador, les garrigues del Gard i de l'Erau es deixen descobrir i s'organitzen per fer valer la seva identitat.
Així doncs, actors del territori (investigadors, polítics, gestors, habitants i usuaris) s'han unit per tal d'enriquir els seus coneixements, les seves experiències, amb l'objectiu de millorar la percepció i el coneixement d'aquestes garrigues per poder actuar en conseqüència. Ha nascut el Collectif des Garrigues! "Té com a vocació aplegar i valorar les experiències i els coneixements sobre la garriga, contribuir a l'apropament dels actors del territori, i suscitar una reflexió sobre el futur de les garrigues, preservant-ne i desenvolupant-ne les especificitats tot i respectant els medis naturals i la vida dels seus habitants".
Enllaç d'Internet : http://www.wikigarrigue.info

Un pad en un casal associatiu. Per fer què?

Autor de la fitxa : Corinne Lamarche - SupAgro Florac
Llicència de la fitxa : Creative Commons BY-SA
Testimoniatge : Implementar un pad al si de la junta d'una associació

Per què voler utilitzar una eina d'escriptura col·laborativa durant les reunions?

Formo part de la junta d'un casal associatiu i cada dia rebia un munt de correus per elaborar l'ordre del dia: al final ja no sabia quin era el que buscava. A més, un cop va passar que l'acta, enviada quinze dies després de la reunió, anunciava un esdeveniment que havia tingut lloc tres dies abans. Com que no havia assistit a la reunió, la informació era obsoleta. Un altre fet que em suposava un problema era que em sentia culpable de no poder assistir físicament a una reunió i de no poder participar-hi.
Així que vaig proposar que es creés un espai d'escriptura col·laborativa en línia, amb framapad o piratepad.

Abans de la reunió

Deu dies abans vaig enviar per mail l'adreça del pad amb un esborrany de l'ordre del dia i vaig demanar als membres de la junta que el completessin. Cadascú podia inscriure-hi present/excusa la presència, en comptes d'enviar un mail a cada membre per dir si assistiria o no a la reunió. Les persones l'omplien i de vegades les discussions començaven fins i tot abans de la reunió, o algun punt es podia tractar abans reduint així la durada de la reunió.

Durant la reunió

Tot i que aquell dia em vaig haver de quedar a casa, vaig poder participar a la reunió a distància. Llegia el fil de la discussió, redactat per dues persones presents, i podia intervenir formulant preguntes o demanant més detalls teclejant directament després de la línia escrita. Vaig apreciar el fet de poder participar malgrat que la meva situació personal no em permetia moure'm de casa i sentir que hi era present gràcies al xat i a la implicació dels que estaven a distància. Em va permetre pensar que encara que no estigués físicament present en totes les reunions, podia estar-ne informada i seguir-ne el fil des de casa. Ja no em sentia tan culpable i vaig poder satisfer en part el meu desig de participació.

Després de la reunió

L'endemà mateix, vaig exportar les notes preses en línia a un arxiu de text i el vaig guardar a la meva carpeta "Acta Casal associatiu". La dinamitzadora no em va haver d'enviar l'acta per mail.
Enllaç d'Internet : http://framapad.org/

Un wiki al servei d'un grup de treball sobre dinamització

Autor de la fitxa : Gatien Bataille
Llicència de la fitxa : Creative Commons BY-SA
Testimoniatge : Des del 2012, a la Bélgica francòfona s'organitza un grup de treball (GT) al voltant de l'animació "defora".
Aquest GT va dirigit a professionals d'educació ambiental, docents, voluntaris, simpatitzants...
Té com a objectiu crear unes condicions favorables a un treball col·lectiu que afavoreixi la pràctica de sortides al camp a Valònia per a adults i nens.

Després d'una gestió "tradicional" del GT (intercanvi de mails), el dinamitzador de la xarxa va optar per la creació d'un lloc web de tipus wiki (yeswiki) connectat amb una llista de mailing.
Aquest pas va permetre que es creés una dinàmica més participativa i descentralitzada en el GT.

En una primera etapa, un membre de la xarxa que dominava la tècnica de l'eina va crear i customitzar el wiki.
Es va establir que les pàgines del wiki fossin "modificables per tots", de manera que el dinamitzador de la xarxa es reserva el control del contingut del wiki però no depèn de ningú per a modificar-lo i fer-lo viure.
Per tal de reduir encara més els frens a la participació en aquest wiki (alguns membres de la xarxa es mostren reticents envers l'ús d'eines TIC i per tant també a utilitzar un wiki –tot i que és molt senzill-) es va decidir integrar uns "pads" (espais d'escriptura en directe que no requereixen tenir compte o coneixements tècnics) en algunes de les pàgines del wiki (construcció dels ordres del dia, actes de les reunions...).

L'ús d'aquest wiki va permetre:

La utilització d'aquest wiki va fer sorgir les següents observacions:
  • un aclariment de la llicència utilitzada per a les produccions col·lectives (CC BY SA) va suscitar un entusiasme inesperat
  • la pràctica de co-construcció dels ordres del dia o de les actes va agradar molt a alguns membres poc avesats a aquest tipus de pràctiques en la seva estructura
  • seria convenient posar en marxa una formació sobre el wiki per tal que TOTS els membres fossin capaços de modificar-lo en funció de les seves necessitats.
Enllaç d'Internet : http://www.tousdehors.be

Un wiki per a la xarxa EEDD de Savoia

Autor de la fitxa : Antoine Delarue
Llicència de la fitxa : Creative Commons BY-SA
Testimoniatge : La xarxa EEDD73 existeix des del 27 de novembre del 2012.
El Comitè de Pilotatge de la Xarxa EEDD73 va decidir implementar una plataforma d'intercanvi participativa. Per tant, les meves competències en aquestes eines van resultar útils per al conjunt del projecte.
Per crear aquest Wiki, vaig tenir unes entrevistes amb persones que treballaven en estructures que feien servir aquesta plataforma (REEMA, Outils-réseaux ...) per tal que me n'expliquessin el procés.
Tot i que coneixia els rudiments de la utilització de l'eina, vaig fer moltes recerques bibliogràfiques i "tests" pràctics.

Trobades al territori

L'espai "Rencontres en territoire" (Trobades al territori), està dedicat a la informació, l'organització i al foment de la participació dels actors en aquests esdeveniments, que tenen per objectiu reunir el conjunt dels actors de la xarxa d'Educació Ambiental i Desenvolupament Sostenible (EEDD) per tal de finalitzar-ne la carta.
Vam partir d'una constatació molt simple: les bústies de correu electrònic estaven "saturades" d'informació i les persones no podien tractar-la tota. Així doncs, ens va semblar interessant implementar un sistema que permetés anar a buscar la informació.
Aquest espai serveix de plataforma d'intercanvi directe entre les persones, sense que hagin de passar necessàriament per la dinamitzadora de la xarxa.

Una iniciació a les eines col·laboratives ...

Aquesta dinàmica ens va dur a posar en marxa una formació sobre eines col·laboratives en línia, amb una part dedicada exclusivament a la utilització del Wiki.
Per tant, es va transmetre la informació necessària sobre la implementació d'aquest lloc participatiu.

Una plataforma d'aquest tipus va permetre:

  • centralitzar el conjunt de les dades
  • guanyar temps
  • integrar el conjunt dels actors en el projecte per tal de construir conjuntament partint de les expectatives que tenien (organització dels desplaçaments en cotxes compartits, modalitats pràctiques, àpats compartits)

Avantatges

  • Totes les persones inscrites van poder accedir a la informació i es van assabentar de les notícies.
  • Van augmentar les consultes d'informació
  • Tot i que no hi participessin moltes persones, les que ho van fer havien seguit la iniciació

Inconvenients

  • Poca participació directa en els pads i en el Wiki
  • Poca obertura cap a l'exterior

El que cal evitar

  • Anar massa depressa!
  • Privilegiar el contacte humà en primer lloc i incorporar les eines col·laboratives en línia més endavant

Alguns trucs

  • Dedicar un temps per demanar la opinió de les persones per tal que s'apropiïn de l'eina
  • Iniciar els futurs usuaris abans de posar en marxa el sistema (importància del contacte físic abans de la col·laboració a distància)
  • Donar uns espais de llibertat als usuaris
  • Tranquil·litzar els usuaris pel que fa a la seguretat de les dades
bf_imageExempleFnamiQuestionnaire_fnami_20100312164229_20100312164243.jpg

Utilització dels qüestionaris Google a la FNAMI LR

Autor de la fitxa : FNAMI LR
Llicència de la fitxa : Creative Commons BY-SA
Testimoniatge : La xarxa dels músics que intervenen és animada principalment per un petit grup al voltant de la seva presidenta.
Un qüestionari permetria que el conjunt dels membres de la xarxa poguessin opinar sobre les idees d'aquest grup reduït i, eventualment, enriquir-les.
La primera opció (fer un qüestionari en suport paper, enviar-lo, recollir les respostes, introduir-les a l'ordinador, tractar-les i fer-ne una síntesi per retornar-la al grup) es va abandonar de seguida: requeria massa temps i massa mitjans.
Per tal de facilitar la feina, es va implementar un qüestionari Google.
Amb el primer: "L'associació FNAMI-LR existeix des del 2003, respon a les nostres necessitats? Cap a on volem que evolucioni?" es van obtenir gairebé 100 respostes.

Formació per a l'ús dels qüestionaris Google

Vam necessitar una mica més d'una hora per ensenyar a crear un qüestionari a un grup de neòfits. Aquesta formació ha permès al grup apropiar-se totalment d'aquesta eina que hores d'ara utilitza de manera bastant sistemàtica. Cal remarcar que aquests voluntaris associatius també la fan servir en el marc de la seva feina.

Administració del qüestionari

Els qüestionaris creats es van enviar per correu electrònic però també es van penjar al lloc de la FNAMI. Això permetia que els membres de la xarxa responguessin en directe a les preguntes que se'ls feia. Els resultats s'afegien automàticament en una taula de Google Document.

Anàlisi dels resultats

Google Document permet tractar les respostes automàticament en alguns casos (histogrames, mitjanes, formatgets...) gràcies a la funció formulari/mostrar un resum de les respostes. Diverses pàgines de tractament faciliten considerablement el treball d'anàlisi.

Retorn dels resultats

Els resultats van ser retornats en una assemblea general. Van confirmar algunes anàlisis del grup de pilotatge, i de pas van permetre la demostració col·lectiva i compartida de les necessitats però sobretot van mostrar alguns nous punts que el grup considerava prioritaris.
Alguns resultats van ser restituïts automàticament en el lloc gràcies a la possibilitat que ofereix Google de crear uns widgets dels resultats en forma de mapa, en forma de gràfic o en forma de taula...
Aquest procés de retorn immediat i automàtic té moltes virtuts: reforça positivament la participació (allò que dono s'utilitza de seguida i és visible), fomenta la participació (no em veuen, he de respondre), permet fer ostentació i a alguns els agrada ;-)
Enllaç d'Internet : http://fnami-lr.org