Comunicar, fer visible el projecte
Explicar el propi projecte grà cies a les TIC i als sistemes de difusió d'informació a les xarxes, vet aquà per a què serveix aquest recorregut.
La formació s'articula al voltant dels drets d'autor, de les obres lliures, dels exemples, les eines i les metodologies de difusió.
Durada de la formació: curta
La formació s'articula al voltant dels drets d'autor, de les obres lliures, dels exemples, les eines i les metodologies de difusió.
Durada de la formació: curta
L'ergonomia editorial o l'art de construir una arquitectura de la informació
Autor de la fitxa :
Outils-réseaux
Llicència de la fitxa :
Creative Commons BY-SA
Descripció :
Són moltes encara les persones que descuiden l'ergonomia editorial i concentren tots llurs esforços en les tècniques d'escriptura, pensant que amb aquestes és suficient per compartir i publicar un contingut de qualitat a Internet. I en canvi, l'especificitat de la lectura en pantalla portaria a repensar com realçar la informació i la manera d'estructurar-la per fer-la accessible a l'usuari. És justament d'això que tracta l'ergonomia editorial: de reflexionar sobre la millor tà ctica a adoptar per adaptar-se a les "especificitats" tècniques de la web i facilitar al mà xim la navegació del lector insistint sobretot en l'organització dels continguts. En resum, de realitzar un guionatge del text que empenyi l'internauta a aprofundir la seva lectura.
Font de la il·lustració : Site du zéro
Aquesta disciplina es basa en la constatació que els internautes llegeixen i entenen la informació en lÃnea de manera diferent. Eyetracking ha realitzat un estudi, sota la direcció de Jakob Nielsen, per tal de capturar els moviments de l'ull de l'internauta en la pantalla i analitzar allò que mira realment quan està llegint una pà gina Web. Aquests moviments estan representats grà ficament a continuació per unes zones acolorides. AixÃ, les zones vermelles són les que han estat més mirades per l'internauta, les zones grogues han estat objecte de menys atenció, les zones blaves encara menys. Pel que fa a les zones grises, simplement no les han vistes. Si li donem crèdit a aquest estudi, llavors els internautes tindrien tendència a escanejar la pà gina, a efectuar una "lectura en diagonal" aturant-se a la part superior de la pà gina, al primer parà graf i al principi dels parà grafs següents.
Altres estudis diuen que ben abans que les illustrations, l'internauta registra els tÃtols i el text. El que emergeix dels diferents estudis fets és que són les paraules les que guien l'acció dels internautes.
Pel que fa al confort visual, es recomanen quatre prà ctiques:
Per millorar l'accessibilitat del contingut, s'aconsella:
Els reptes de l'ergonomia editorial
Eve Demange, autora del blog Plume Interactive i especialista del tema a França, explica quines són les especificitats i els reptes de l'ergonomia editorial: "L'ergonomia millora la utilització dels llocs d'Internet tot repensant un cert nombre d'elements com l'estructura de la informació, l'encadenament de les pà gines, el disseny. L'ergonomia editorial procura que els termes utilitzats per guiar la navegació siguin prou clars, prou curts, que permetin als visitants trobar el seu camà fà cilment. No es tracta pas de redactar o reescriure un text adaptant-lo a la lectura web (encara que això també pugui millorar l'ergonomia editorial), es tracta de pesar les paraules. És un treball diferent, especÃfic del mitjà web. Un bon redactor de webs pot fer aquesta feina, però també un dissenyador amb experiència o un ergònom interessat a l'à mbit editorial."Les especificitats de la lectura en pantalla
Font de la il·lustració : Site du zéro
Aquesta disciplina es basa en la constatació que els internautes llegeixen i entenen la informació en lÃnea de manera diferent. Eyetracking ha realitzat un estudi, sota la direcció de Jakob Nielsen, per tal de capturar els moviments de l'ull de l'internauta en la pantalla i analitzar allò que mira realment quan està llegint una pà gina Web. Aquests moviments estan representats grà ficament a continuació per unes zones acolorides. AixÃ, les zones vermelles són les que han estat més mirades per l'internauta, les zones grogues han estat objecte de menys atenció, les zones blaves encara menys. Pel que fa a les zones grises, simplement no les han vistes. Si li donem crèdit a aquest estudi, llavors els internautes tindrien tendència a escanejar la pà gina, a efectuar una "lectura en diagonal" aturant-se a la part superior de la pà gina, al primer parà graf i al principi dels parà grafs següents.
Altres estudis diuen que ben abans que les illustrations, l'internauta registra els tÃtols i el text. El que emergeix dels diferents estudis fets és que són les paraules les que guien l'acció dels internautes.
Algunes bones prà ctiques
Sense entrar en els detalls dels diversos estudis duts a terme sobre el tema, citarem alguns principis de base per optimitzar la navegació de l'internauta, afavorir la seva lectura i incitar-lo a tornar. De manera esquemà tica, tots tenen en compte dos aspectes principals: el confort visual i l'accessibilitat del contingut (és a dir la manera de facilitar-ne la comprensió).Pel que fa al confort visual, es recomanen quatre prà ctiques:
- Vigilar de no augmentar la cà rrega informativa de l'article utilitzant massa colors i tipografies diferents o posant imatges de fons/animacions massa invadents.
- Optimitzar els colors emprats privilegiant un contrast positiu (fons clar/carà cters foscos) en comptes de negatiu (fons fosc/carà cters clars). Sembla que el contrast positiu és menys fatigant per la visió.
- Escriure en minúscules en comptes de en majúscules per les mateixes raons evocades.
- Crear "apartats" visuals per captar l'atenció mitjançant l'ús de llistes amb vinyetes, etiquetes de capçalera (h1, h2, strong...) que donen significació al text, als blocs de citacions (blockquotes) etc.
Per millorar l'accessibilitat del contingut, s'aconsella:
- Organitzar el contingut de manera que l'internauta delimiti fà cilment el principi i la fi dels diferents temes tractats.
- Fer que la pà gina web respiri tot jerarquitzant la informació: parà grafs, tÃtols curts però descriptius (han d'informar el visitant sobre el que hi trobarà ) etc.
- Fer enllaços externs pertinents i explÃcits per proposar eixos d'aprofundiment al tema tractat i per tant enriquir el contingut.
- Situar els tÃtols i les informacions importants al principi de la lÃnea.
- Privilegiar diversos articles relativament curts abans que un article massa llarg i massa dens d' informacions o proposar un format imprimible (PDF per exemple) per als textos llargs.
- Il·lustrar l'article perquè una imatge afegida a un text té el poder de millorar sensiblement la memorització de la informació. Estimula l'aprenentatge de les dades.
- Variar les construccions de frase per posar de relleu els mots portadors de sentit.
Com es fa?
Per aprofundir-hi...
-
La Web 2
-
Els fluxos RSS i la sindicació
-
Com produir un document entre centenars de persones (1ª part)
-
Com produir un document entre diversos centenars de persones (2ª part)
Si ells ho han fet, deu ser possible!
- Organitzar a distà ncia la comunicació d'un esdeveniment
- Un wiki per a la xarxa EEDD de Savoia
- L'ús de les llistes a Tela Botanica