La redacció web: una escriptura periodística potenciada pel digital
Contràriament a una idea encara massa àmpliament difosa, escriure per a la web no és quelcom que es pugui improvisar. A més de la capacitat d'estructurar la informació i transcriure-la, pròpia de tots els periodistes, aquest exercici necessita un bon coneixement de les característiques de la Xarxa i una metodologia específica d'aquesta eina, que depèn en gran part del fet que la lectura que fa l'internauta és diferent que en suport paper. Cal procurar captar-ne l'atenció, guiar-ne la visita, permetre-li d'anar i tornar lliurement entre les diverses capes del lloc web a través d'enllaços i proporcionar-li directament allò que hi ha anat a buscar: una dada clara, estructurada i actualitzada.
Unes regles d'escriptura periodística transferides a la web
A grans trets, la redacció web reprèn les regles bàsiques de l'escriptura periodística de la premsa en paper. Hi trobem per tant els mateixos elements principals i les mateixes tècniques d'escriptura d'un mitjà tradicional. És a dir:
L'entradeta i els titulars
Els elements centrals al voltant dels quals s'organitza l'article són:
El títol que es divideix en dues categories:
informatiu: que no té efecte d'estil i ha de ser simple i clar.
incitatiu: que procura estimular la curiositat per veure la informació. Per exemple: "Allò infinitament petit que suscita un gran debat" (Article sobre les nano-tecnologies).
L'entradeta: que pretén forçar la lectura de l'article fins al final ("enganxar el lector").
la seva forma ha de ser vivaç per retenir l'atenció, estimular la curiositat i l'interès, i original (en el contingut i en la forma).
el vocabulari es composa de paraules-clau (per la referenciació) i de verbs expressius.
Els títols intermitjos que serveixen per estructurar el contingut, oferir més claredat al text i augmentar la visibilitat per als motors de cerca.
La regla de les "5 W + H"
La regla de les "5 W + H" és un mitjà mnemotècnic per no oblidar les informacions essencials que han d'aparèixer a l'article. Consisteix en respondre a les preguntes següents:
Qui: el subjecte de l'acció;
Què: l'acció, els fets concrets;
Quan: el període durant el qual l'acció, els fets s'han desenvolupat o es desenvoluparan;
On: l'indret on s'han produït o es produiran
Perquè: la seva raó de ser;
Com: la seva forma de ser.
El principi de la piràmide invertida
Recurrent en el periodisme en paper, el principi de la piràmide invertida es basa en la narració dels fets per ordre decreixent d'importància. Es comença per les informacions generals i s'acaba amb els detalls. Les informacions rellevants es posen al principi seguint el postulat que el lector va perdent l'interès a mesura que llegeix. Aquesta tècnica porta naturalment a jerarquitzar i estructurar la informació. Molt utilitzada en el món de la redacció web, tanmateix no és, com es pretén sovint, ineludible. De fet la web permet utilitzar els enllaços hipertext per anar cap al més específic i tenir diversos nivells de lectura.
Font: Own work
O el "mètode champagne"?
Avui alguns redactors web posen en entredit la tècnica de la piràmide invertida i prefereixen el mètode champagne. Proposat per Mario Garcia, un cèlebre grafista, aquest mètode consisteix en estructurar la informació de tal manera que l'atenció del lector sigui estimulada aproximadament cada vint i una línies. L'objectiu buscat és que l'internauta mantingui el seu interès per l'article i la concentració.
Concebre textos llegidors i atractius: treballar l'estil
Com amb el suport paper, cal generar uns textos llegidors i atractius per estimular la lectura de l'internauta i fidelitzar-lo, tot:
Redactant uns textos agradables. Per això és recomanable:
Humanitzar la narració, fent que sigui viva: prioritzar sempre les descripcions, els ambients.
Escenificar la informació, posar-la en forma de guió.
Diversificar els angles d'aproximació.
Adquirint i desenvolupant un estil. Per això és aconsellable:
Llegir molt. Aprendre a llegir amb ull d'especialista: allò que és eficaç, el que ens agrada.
Crear-se un univers, "estudiant", inspirant-se, escrivint.
Entrenar-se amb exercicis curts: mini retrats, d'ambient, de situació, notícies breus, missatges...
Superar el sentit del ridícul: donar a llegir els propis textos (fins i tot en esborrany), acceptar crítiques i consells...
Deixar aflorar la pròpia sensibilitat. Un bon redactor no traeix l'imperatiu d'objectivitat sinó que deixa transparentar les emocions, l'entusiasme, la indignació... Insufla vida al seu article.
Una escriptura optimitzada pels desenvolupaments digitals
Encara que la redacció web tingui com a referent els mètodes del periodisme tradicional, no es pot limitar simplement a traslladar uns continguts des del paper a Internet. Això no tindria gaire valor afegit. El desenvolupament de les tecnologies digitals ha permès el deslliurament de l'escriptura de nombroses limitacions (el temps, l'espai limitat de difusió, el nombre de lectors, etc.) i l'establiment d'una relació directa amb el lector...
Transformar el lector en actor!
El que diferencia l'escriptura web de l'escriptura periodística en paper és, sense cap mena de dubte, el paper assignat a l'internauta. De simple lector, amb la Web 2.0, ha esdevingut un actor integral que ja pot generar continguts mitjançant comentaris a un article, intervencions en fòrums, xats o bé en el seu propi blog. També pot "qualificar" la informació rebuda reenviant-la i votant-la. La interacció és l'autèntic nucli de la redacció web! La que permetrà que els continguts existeixin, s'aprofundeixin i es difonguin per la Xarxa.
Aquesta interacció amb l'internauta pot ser impulsada i posteriorment alimentada amb la implementació de diverses accions:
Assegurar-se que el missatge percebut sigui realment el que es vol comunicar
La interacció amb l'altre implica una proximitat. Aquesta no pot existir si les idees desenvolupades en els escrits del redactor no expressen realment allò que pretén comunicar i no encaixen amb la línia editorial anunciada. Per tant pot ser necessari en alguna ocasió controlar la coherència de les pròpies formulacions utilitzant per exemple els núvols de paraules-clau (tag cloud en anglès) que permeten, a través d'una representació visual, destacar els mots més utilitzats en un lloc o una pàgina web. En general, aquests van apareixent en fonts de caràcters més grans com més populars o utilitzats siguin. Aquestes eines són útils per prendre distància respecte als propis escrits i tenir una visió global dels conceptes més tractats tot rectificant el tret, si cal, per fer coincidir al màxim les pròpies paraules amb la idea de partida.
Entre els generadors de paraules-clau, destaquen: Tagcrowd i Wordle
Permetre a l'internauta que aprofundeixi la seva lectura
La utilització de links d'hipertext (dirigits cap a l'exterior) permet enllaçar els propis escrits a d'altres pàgines que tracten el mateix tema. Això ofereix a l'internauta la possibilitat d'aprofundir en els conceptes enunciats gràcies a l'accés a recursos complementaris i a instaurar un nou diàleg entre autors i lectors. Internet ha canviat radicalment la nostra relació amb la informació: aquesta ja no està aïllada, s'integra en un extens camp de coneixements! Els enllaços hipertext ofereixen nombrosos avantatges:
contextualitzar els conceptes i dotar-los de més matèria,
fidelitzar el lector que apreciarà la riquesa del contingut,
oferir una visibilitat suplementària als escrits introduint-los en una xarxa més àmplia (els llocs enllaçats poden a la vegada introduir un link cap a la vostra pàgina),
captar l'internauta animant-lo a seguir passejant-se per la pàgina
Suscitar la participació
La comunicació digital, més que produir continguts, persegueix la finalitat de compartir-los tot animant els internautes a opinar, a construir una relació entre-lectors i a reenviar-los. Per assolir aquesta fita cal, concretament:
l'activació de comentaris que cada cop més apareixen com una prolongació de l'article. Els internautes aporten noves dades, oferint un nou punt de vista o reenviant cap a d'altres continguts pertinents que aborden el mateix tema,
la introducció d'opcions de compartició sota l'article per animar el lector a reenviar-lo,
l'obertura d'un debat en un fòrum,
la invitació a contribuir, etc.
Aquestes tècniques també permeten millorar el contingut en funció dels feedbacks dels lectors i federar una autèntica comunitat al voltant dels seus escrits. Més encara, una eina com Wiki ofereix a l'internauta la possibilitat d'afegir les seves pròpies dades a les ja existents i modificar les últimes. Així és com el digital marca el pas d'una escriptura individual a una escriptura col·laborativa !
Superar les fronteres del temps
Escriptura immediata...
Internet no només permet que s'estableixi una relació directa amb el propi lector, sinó que ho fa d'una manera instantània...Avui dia gràcies a les xarxes socials podem difondre continguts i rebre respostes i tot i això en directe! Twitter, Facebook, CoveritLive...Totes aquestes eines de "live-blogging" faciliten l'aparició de noves pràctiques d'escriptura en les quals el contingut és pensat com un suport per a una informació més extensa més que com un fi en si mateix. El text s'inscriu doncs en un univers més col·laboratiu en el qual l'autor assisteix en directe a la difusió de la seva producció: publicada en alguns blogs, piulada, scoopa, retuïtejada, comentada...Una autèntica cadena editorial s'activa de forma natural per donar vida a l'escrit, per poc que aquest tingui qualitat. Això per força modifica en profunditat la relació entre l'escrit i el seu autor, que cada cop més es veu empès a deixar anar la seva producció, acceptant tenir cada cop menys control sobre la seva difusió, acceptant també de ser jutjat, a vegades durament...Aquest estat de coses imposa a qui vulgui publicar en línia una reflexió prèvia sobre la seva relació amb l'escriptura i també sobre què acceptar mostrar de si mateix. El passatge de l'escriptura privada a la pública pot ser complicat...
... escriptura d'anàlisi
Paral·lelament a aquesta escriptura de l'instantani, el digital permet una escriptura/lectura d'anàlisi. De fet, l'aparició de tablets, smartphones i altres eines de comunicació mòbils ha portat a un comportament diferent de lectura, ja que l'internauta pot seleccionar i a continuació guardar les fonts que l'interessen per immergir-s'hi més tard, en un context més favorable. El repte del redactor web rau per tant en adoptar noves estratègies editorials que empenyin el lector a baixar-se el contingut i llegir-lo més tard, per aprofundir en la seva lectura. Han nascut eines enfocades a aquesta fita: per exemple Pocket (antigament Read It Later) o Evernote que permeten guardar continguts seleccionats a la Web, arxivar-los i classificar-los amb l'ajut de filtres o etiquetes.
Enriquir la informació en línia
El digital també permet enriquir un article amb continguts variats i barrejar els formats en pro d' un recorregut més ric per al lector! Loic Hay, especialista en serveis i usos de les tecnologies de la informació, passa revista a alguns widgets (= aplicacions) que permeten enriquir la informació en línia: creació i personalització d'un album de fotos, integració de models 3D, integració de vídeos, etc. Aquests fragments de vídeo (en francés) procedeixen de l'Explorcamp organitzat per la Mitic (Missió de les Tecnologies de la Informació per Còrsega) els dies 26 i 27 de juny de 2008 i dedicat al Web 2.0:
Finalment, en matèria de redacció web, les idees preconcebudes són múltiples i tenaces: caldria redactar frases de menys de 15 mots, simplificar el missatge al màxim, evitar l'ús de la negació i de la passiva, prioritzar una estructura subjecte-verb-complement, escriure en mode d'exploració... En realitat la redacció, tant digital com en suport paper, s'ha d'adaptar a l'audiència, als objectius plantejats, al context particular en el qual s'inscriu. Un text destinat a una revista de ciències humanes o una pàgina consagrada a la filosofia en cap cas poden seguir les mateixes regles que un document concebut per valoritzar una empresa o uns productes comercials.
L'estudi Eyetrack, realitzat pel Poynter Institute en 2007, demostra que els internautes llegeixen en profunditat les revistes en línia, fins i tot més temps que les revistes en paper. El blog jurídic de Maître Eolas, un dels més llegits a França, n'és un exemple perfecte. Demostra que és possible escriure entrades llargues i fidelitzar una extensa comunitat de lectors.
