Curació solitària o col·laborativa

Estar al dia de l'actualitat sobre el nostre tema d'interès, mantenir-se al corrent de les iniciatives d'altres col·lectius col·laboratius, obrir-se a noves pràctiques, copsar els senyals (fins i tot si són febles). En poques paraules: fer curació per saber, i saber per poder! I si ho fem plegats, encara funciona millor!
Format de la formació: Curt

La vigilància tecnològica compartida i col·laborativa a Internet

Autor de la fitxa : Hélène Laxenaire - SupAgro Florac
Llicència de la fitxa : Creative Commons BY-SA
Descripció :

1. Què és la vigilància tecnològica?

És fer una guàrdia. En termes militars, és el que fa un sentinella

1.1 Definicions

"Saber per prevenir a fi i efecte de poder", detecció dels senyals febles
Les diferents fases de la vigilància tecnològica:
  • Recollir la informació
  • Triar, tractar la informació
  • Difondre a un públic determinat
  • Decidir en funció de la informació recollida
Cal precisar que en funció del tipus de la vigilància tecnològica, no necessàriament totes les fases es realitzen (la difusió, per exemple en el marc d'una vigilància purament personal) o es formalitzen (la presa de decisió, sovint).
Existeixen diferents tipus de vigilància que varien en funció de l'objecte (jurídic, informatiu,...) i de l'objectiu (vigilància estratègica en què es vigila la competència per tal de poder posicionar la pròpia empresa i els propis productes en funció de, vigilància creativa vigilant les obres dels dissenyadors per poder detectar les noves tendències,...)
En tots els casos, la vigilància és un procés iteratiu i continu
  • iteratiu: un anar i venir regular entre els resultats i les fonts (i eines) per millorar els resultats de la vigilància en relació als seus objectius. Aquest anar i venir permet igualment fer evolucionar la nostra vigilància en funció de l'evolució dels objectius o de l'evolució pròpia del tema que s'està vigilant (emergència de novetats temàtiques en el propi camp de vigilància per exemple)
  • continu: una vigilància no és pas un estat de la qüestió en un moment donat o un estat de l'art sinó un procés continu seguint l'actualitat i l'evolució dels objectes de la vigilància.

1.2 Una vigilància informativa... i col·laborativa

En el marc d'aquest curs, parlarem de la vigilància anomenada "informativa".
Exemples de continguts vigilats:
  • Actualitat de la temàtica
  • Calendari dels esdeveniments, col·loqui
  • Iniciatives de grups semblants però en un altre context (això dóna oxígen)
  • Actualitat de la recerca
  • Vigilància sobre les novetats editorials (bibliografia)
  • Iniciatives col·laboratives
  • Vigilància reglamentària (light)
  • ....
Les fases de la vigilància col·laborativa són les mateixes que les de la vigilància purament personal només que les efectuen tots els participants a aquesta vigilància col·laborativa.
  • recollir la informació (junts)
  • Triar, tractar la informació (junts)
  • Difondre a un públic determinat (al grup i més enllà)
  • Decidir en funció de la informació recollida (rarament formalitzada per la vigilància informativa)
Aquestes tasques són portades a terme per tothom i sense repartir.
El punt més important és la difusió: els participants a la vigilància col·laborativa es posen d'acord tots junts sobre el contingut i sobre els criteris de tria d'allò que es portarà a la vigilància col·laborativa. Que pot ser la vigilància que interessa al grup i/o la vigilància destinada a un públic concret.
Aquesta és la diferència entre una vigilància compartida i una vigilància col·laborativa:
  • vigilància compartida: jo faig la meva vigilància, segons els meus propis criteris i la comparteixo
  • vigilància col·laborativa: tot el grup es posa d'acord conjuntament sobre el tema de la vigilància i alimenta la vigilància col·laborativa únicament en relació a aquest tema.

2. La vigilància a internet, què canvia?

La vigilància és el tractament del flux

2.1 Abans d'Internet

Els fluxos: la ràdio, la televisió, els diaris
Les fases de la vigilància
  • Recollir: abonament a diaris, cartes informatives
  • Triar, tractar: butlletins de premsa, informe documental
  • Difondre: el butlletí de premsa, posada a disposició de l'informe
  • Decidir: nota de síntesi, acta

2.2 Ara

Uns fluxos nous d'informació que se sumen als antics:
  • Flux RSS
  • Xarxes socials
  • Newsletter, llista de difusió
  • E-mail
  • Sistema d'alertes (servei en línea que adverteix via un mail o un flux RSS quan apareix un nou article relacionat amb els mots-clau que hem escollit)
  • Vigilància de lloc web (permet seguir l'actualitat dels llocs que no tenen flux RSS).
I sovint ens trobem sols: cap selecció, cap editorialització

3. Organitzar una vigilància

3.1 Definir el camp i les temàtiques

3.2 Trobar les fonts

Trobar les bones fonts és el primer repte davant l'abundància d'informació disponible a internet!
La prospecció es fa via motors de recerca, eines de social bookmarking (Diigo, Pearltrees,...), revistes en suport paper, recomanacions dels col·legues, etc... Però tot seguit hi ha una reavaluació constant de les fonts (afegitons, supressió) en funció dels resultats de la vigilància: un anar i venir constant.
En el model proposat per Jean-Michel Cornu: abundància /escassetat/oportunitat/limitació, la vigilància se situa a la banda de l'abundància, l'abundància de la informació disponible a Internet.

modeleCornu2.png?
(Crédit : Marc Lanssens - SupAgro Florac - CC By-Sa )
L'estratègia guanyadora és doncs la de l'oportunitat i no la de la planificació: jo no puc saber amb anticipació la informació que trobaré, ja que la vigilància justament és el seguiment de l'actualitat i dels senyals febles. Per tant cal "provar" les fonts i en funció del resultat, modificar-les.
La dificultat rau en saber per on començar, on trobar el fil que cal estirar. De fet, a mesura que la vigilància s'estructura i esdevé cada vegada més pertinent, les diferents fonts fan de referència a d'altres fonts pertinents. Hi ha com una mena de prima al guanyador: com més evoluciona i s'estructura la vigilància més fàcil resulta millorar-la! I els algoritmes de suggestió proposats per diferents eines de vigilància (Google reader, Twitter) reforcen aquesta paradoxa: com més pertinents siguin les fonts que ja formen part de la nostra vigilància, més ho seran les fonts proposades de manera automàtica. Per limitar aquest efecte pervers, en comptes de partir d'un motor de recerca, és interessant començar a detectar les fonts utilitzades per vigilàncies properes al nostre tema. Aquest és l'interès de la vigilància compartida. Aquest vigilant ha posat en línea un agregador de flux RSS per una temàtica propera a la meva, quines són les fonts que ha utilitzat? Trobo pertinent la vigilància d'aquest usuari de Twitter, a qui segueix ell? Qui el segueix? I així pas a pas, anant cercant, ens constituïm la nostra pròpia selecció beneficiant-nos de la feina de selecció ja feta per altres vigilants tot adaptant-la a les nostres necessitats.

3.3 Avaluar les pròpies fonts

3.3.1 Problemàtica de l'avaluació
3.3.1.1 El món tangible : un món conegut on l'autoritat prima
La materialitat del suport tangible (paper, banda magnètica, DVD,...) implica l'"escassetat" del recurs: no es poden editar un milió de llibres cada vegada! La informació passa per canals ben definits i limitats (per la materialitat i/o per la regulació: l'Administració competent atribueix les freqüències a les ràdios i a les televisions perquè tenen un nombre limitat; per difondre eficaçment un llibre, cal passar per un editor (que assumeix un risc financer), i que també passarà per un distribuïdor que farà arribar les publicacions a punts de venda ben definits. I l'obra haurà de tenir un dipòsit legal a la BNF (Biblioteca Nacional de França). En conclusió, el limitat nombre de canals de difusió afegit a un paisatge informatiu que no ha canviat massa en 30 anys permet tenir punts de referència per avaluar fàcilment la informació: sovint n'hi ha prou amb el nom de l'editor, de l'autor, de l'emissora de ràdio, el tipus de diari o fins i tot la maqueta del diari.
L'avaluació es fa a partir de l'autoritat: tant si és la que se li acorda a l'autor pròpriament dit o més sovint al seu editor, el diari que el publica o la cadena de televisió o de ràdio a la qual pertany.
3.3.1.2 La web 2.0 o la dilució de l'autoritat i els punts de referència clàssics
A internet, ja no hi ha editorialització per a una bona part dels continguts. La jerarquització de la informació es deixa sovint als algoritmes: jerarquia dels resultats en els motors de recerca, vídeos associats a Youtube, etc...
A més, el suport, fruit de la materialitat, ja no queda limitat a una sola font, identificada. En una mateixa pàgina web es poden trobar informacions que venen automàticament de diferents fonts exteriors (fluxos RSS, pàgines imbricades) sense que això sigui necessàriament visible per al visitant.
El suport digital permet l'escriptura col·laborativa, on ja no se sap qui és l'autor (Viquipèdia) però també continguts generats automàticament via bases de dades: per una mateixa recerca, una pàgina Amazon serà diferent en funció de les recerques precedents, les compres ja realitzades, les compres efectuades pels altres usuaris, etc...
Les facilitats oferides per el retalla i enganxa contribueix a aquesta dilució de l'autoritat. Alguns textos poden ser composats encaixant (amb més o menys encert) altres textos.
3.3.2 Els criteris d'avaluació de les fonts a la web 2.0
3.3.2.1 Avaluació de les fonts primàries
Fonts primàries: llocs que contenen els articles. Es vigila via el flux RSS del lloc, un agent de seguiment de pàgina, la inscripció a una newsletter publicant les novetats
Criteris d'avaluació:
  • Autoritat: l'autor, l'editor del lloc: jo vigilo el blog d'un tal autor que està especialitzat en..., jo segueixo els fluxos RSS del lloc web de l'Institut de ...
  • Criteris exteriors (quan no es coneix ni l'autor, ni l'editor del lloc web)
    • qualitat intrínseca del text
    • coherència amb el que ja se sap
    • vocabulari, construcció del text
    • fonts
Quan s'avalua via criteris exteriors, cal anar en compte amb "la cosmètica de la credibilització" que consisteix en donar totes les aparences de credibilitat a un lloc. (Vegeu: Fogg, B. J. 2002. Persuasive Technology: Using Computers to Change What We Think and Do. 1ère éd. Morgan Kaufmann)
3.3.2.2 Avaluació de les fonts secundàries
Fonts secundàries: articles trobats i aconsellats per altres via Twitter, Facebook, una vigilància compartida, un butlletí de vigilància...
Criteris d'avaluació: la confiança que se li acorda a qui ens ha aconsellat l'enllaç.
(Petit parèntesi de caràcter informatiu i històric:
Ens han acostumat a confiar en els documentalistes i en els bibliotecaris pel que fa a la tria dels documents seleccionats i disponibles: rarament es verifica la serietat o la fiabilitat d'una obra del centre de documentació partint del principi que el document ha estat seleccionat. Quan la web ha esdevingut accessible al gran públic a mitjans dels anys 90, d'entrada se li va aplicar aquest model en forma de directori, repertoriant i classificant els llocs web seleccionats per éssers humans (i tanmateix documentalistes). Davant l'amplitud de la tasca i la millora de les seleccions realitzades pels motors de recerca, els repertoris generalistes han desaparegut en benefici dels motors de recerca. És l'inici de l'era Google en què s'ha traslladat la confiança acordada fins aleshores a éssers humans cap a un algoritme de recerca. Més tard la web 2 amb les eines de social bookmarking o de curació i també la vigilància via les xarxes socials (sobretot Twitter) han reafirmat la plusvàlua de la selecció.
En aquest context, la vigilància compartida i/o col·laborativa és on mostra tota la seva força, perquè la selecció de les informacions es fa en el si mateix de la comunitat d'interessos i per tant més enllà de la pertinença, és el nivell de confiança en la selecció el que és elevat i que dóna tot el seu valor afegit a aquest tipus de vigilància.

3.4 Classificar i ordenar la nostra vigilància

Estem aclaparats de fluxos d'informacions, les fonts es multipliquen gràcies al web 2, la cosa es desborda, estem inundats, llavors per evitar d'ofegar-nos, cal fer una mica de lampisteria...
Descobrir les fonts pertinents, després gràcies a les eines, filtrar-les, reunir-les i fer-les arribar fins a nosaltres.
3.4.1 A la pràctica: agregar les nostre fonts al mateix lloc: nivell Padawan
Les eines per agregar els fluxos RSS i/o els de les xarxes socials:
  • el conjunt dels fluxos: iGoogle, Google reader
  • editorialització automatitzada: Paper.li, Feedly
Tot això permet optimitzar el moment dedicat a la vigilància i separar-lo del mail, ja que el moment en què es llegeixen els correus no és necessàriament el moment que hem dedicat a la nostra vigilància.
3.4.2 A la pràctica: filtrar, reorganitzar les fonts: nivell Jedi
  • Ajuntar diversos fluxos en un de sol
  • Filtrar un o diversos fluxos per reconstituir-ne un (Yahoo Pipes)
  • Crear un flux a partir d'una vigilància compartida (Delicious, Diigo)
  • Connectar diferents serveis web 2 entre ells (Itttf)
3.4.3 Crear-se un espai informàtic a escala humana dins l'oceà de la web
El risc d'aquesta tria és el d'accedir només a les coses conegudes, a allò que és confortable sense haver-nos de confrontar amb altres parers o altres visions. Però una vegada més, la vigilància col·laborativa ens treu d'aquest escull:
  • Les fonts són múltiples (totes les fonts de tots els participants)
  • Però les informacions estan seleccionades
  • És l'avantatge de la multiplicitat de fonts (intel·ligència exterior, glopada d'aire fresc) sense el pes de la infobesitat!
  • El mateix principi per les xarxes socials però amb menys pertinència (per tant més soroll)
  • Major serendipitat a internet que en el món tangible
I cal acceptar-ho!

3.5 Triar per no enfonsar-se!

Per sortir-se'n sense ofegar-se, cal aprendre a avaluar les informacions que es reben a partir de dades secundàries: no cal llegir-ho tot!
3.5.1 Criteris de tria
  • Dades secundàries: títol, comentari, etc...
Per això és important fer-les el més explícites possible
  • Redundància
Ja no és un enemic (soroll) més aviat pot ser una alerta sobre la importància d'una informació
  • Llegeixo o no llegeixo / conservo o no conservo / transmeto o no transmeto

3.6 Difondre sense ofegar els altres!

Alerta a la síndrome "Déu ja reconeixerà els seus". No ho envieu pas tot, a tothom tot dient-vos, "ja triaran" o "això pot interessar a algú". Cal triar el que difonem i a qui ho difonem. Fer el contrari és contraproduent. És aquí que resideix el gran avantatge d'una vigilància col·laborativa, cadascú coneix bé el seu públic, que està ben identificat. No transmetre més que allò que interessa al grup.
A les xarxes socials, cal difondre el que ens interessa a nosaltres i no el que potencialment podria interessar a aquells que ens segueixen perquè aquesta decisió subjectiva, aquesta editorialització és la plusvàlua de la vostra vigilància. Les xarxes socials són l'espai de la subjectivitat assumida, la seva força fins i tot.
Com difondre la nostra vigilància?
  • Xarxes socials: retuït, compartició
  • Creació d'un flux RSS (Diigo, Delicious)
  • Butlletí PDF generat automàticament des d'un flux: Zinepal
  • Evitar el mail excepte en forma de newsletter
  • Vigilància col·laborativa: utilització d'un mot clau específic del grup per redirigir les informacions més especialment dedicades al grup: Diigo, Scoop.it

4. Capitalitzar

4.1 No ho conservem tot! Canvi de postura

Les dues lògiques:
  • Lògica del fons: en un món d'escassetat s'intenta reunir-ho tot en un mateix indret (biblioteca). És el món del suport paper
  • Lògica de flux: en un món d'abundància, s'implementen eines i mètodes per trobar la informació interessant. És el món del suport en línea
A més, el valor de la paraula escrita ha canviat. En el món tangible, es parla més que no pas s'escriu. El document escrit tot sovint és una traça, una garantia. A la web, s'escriu més que no es parla però és una escriptura que sovint té el mateix valor que li donàvem a la paraula, és el cas dels mails sobretot, molt menys formals i molt més efímers que una carta en paper. No guardem pas un mail que diu "Vens el dissabte?", com tampoc gravaríem la veu de la persona preguntant-nos-ho en directe. No obstant, el valor de l'escriptura a Twitter s'assembla més al valor que li donem a les informacions a la ràdio: no gravem les notícies de Catalunya Ràdio només perquè no les hem sentit. Si una setmana no entro a Twitter, no em llegiré pas tots els tuïts que he rebut durant una setmana, ni em culpabilitzaré perquè me'ls he perdut. I a la inversa, el valor de l'àudio també canvia. Amb el podcast, puc escoltar un programa de ràdio uns quants mesos després.

4.2 Com?

Sabem gestionar perfectament les informacions que ens arriben pels canals "antics": correu, paper, telèfon, etc.. Però encara no sabem gestionar les que ens arriben, en proporcions descomunals, de manera electrònica. Per tant, cal bastir un mètode de gestió dels coneixements. N'existeixen molts, el mètode GTD per exemple pot servir per això. Té poca importància el mètode que s'esculli sempre que se n'utilitzi un. Una vegada tinguem un mètode, hi ha eines que ens permetran implementar-lo.

5. Però si no tinc temps!

  • Automatitzar tot el que sigui automatitzable
Les màquines existeixen justament per descarregar els humans de les tasques repetitives i permetre'ls beneficiar-se cada vegada de més temps per a les coses realment intel·ligents. Per exemple, calculeu el temps per posar filtres a la vostra missatgeria per alliberar d' spam o desar automàticament en les carpetes els mails de les newsletters que llegireu més tard. Encadeneu les vostres aplicacions web 2 a fi i efecte de no haver de publicar la vostra vigilància més que en un sol indret perquè tot seguit sigui enviada automàticament a altres mitjans. La majoria dels serveis ho proporcionen però ho podeu fer de manera més llarga amb serveis com IFTTT. Exemple: jo afegeixo una notícia a la meva vigilància compartida amb Diigo, és publicada automàticament a Facebook, Twitter i en el flux RSS de la meva vigilància.
  • Determineu un moment en la vostra agenda pel que fa a la vigilància i atingueu-vos-hi (és a dir, si pot ser refuseu reunions en aquest horari: "no, no estic disponible"). Si decidiu fer la vostra vigilància justament quan no tingueu altres coses a fer, no la fareu mai.
  • Aprofiteu-vos de la vigilància dels altres gràcies a la vigilància compartida!!

Posar el focus en la vigilància col·laborativa

Recollida: detectar

  • En fer la vigilància localitzar el que pot interessar a la xarxa
    • Paraules-clau: Delicious, Diigo
    • Hashtag: Twitter
    • Compartició en un grup: Facebook
  • Utilitzar la redundància: Yahoo Pipes

Difusió

  • Flux RSS: agregador, lloc internet
  • Scoop.it, Paper.li
  • Page Facebook
  • Mail (pot ser generat automàticament des del flux)
  • PDF (pot ser generat automàticament des del flux)

Capitalització

  • Scoop.it: paraula clau
  • Delicious: stack
  • Pearltrees
  • Zotero
mthode Partager et diffuser sa veille Veiller 


Comment ça marche


Pour aller plus loin...



Des outils pour veiller, capitaliser et partager sa veille