Infobesitat: em dic Gatien, sóc infobès, però em cuido

Autor de la fitxa : Gatien Bataille

Llicència de la fitxa : Creative Commons BY-SA

Testimoniatge : Ahir al vespre, al local que hi ha darrera del centre cultural

Jo: Bon dia a tothom, em dic Gatien i sóc infobès
Tots en cor: Bon dia Gatien!
L'animador: Gatien ens pots explicar quin ha estat el teu recorregut?
Jo, respirant profundament : Sóc un apassionat inconscient... estic terriblement frustrat de no poder seguir el flux d'informacions que emanen del món cada dia, cada hora, cada segon. Implicat en diferents xarxes i curiós per natura, llegia les revistes, les últimes publicacions, escoltava la ràdio... fins fa poc ho podia fer... i va arribar internet, Twitter, els podcasts, els webzines, les newsletters, les alertes de google, els fluxos RSS... el ventall de possibilitats es va ampliar i els temes apassionants es van multiplicar. Al principi em sentia eufòric, però de seguida la frustració va anar guanyant terreny... massa informació interessant se m'escapava, i em sentia un tastaolletes en no poder aprofundir mai res. La il·lusió de sentir-me permanentment immers en aquest flux cultural es va transformar en ofegament.
L'animador: Gatien quin era el teu sentiment en aquell moment?
Amb veu tremolosa: Estava molt frustrat... m'envaïa la còlera contra mi mateix per no poder seguir el ritme
L'animador: Penses que realment hagués estat possible?
Corregint-me: No, de seguida vaig entendre que fins i tot amb totes les neurones activades, em seria impossible fer front a aquesta onada que cada dia es feia una mica més gran. És una sensació desagradable... secretament tenia esperances de ser-ne capaç
L'animador: I aleshores què vas fer?
Jo: Al principi vaig intentar organitzar-me. Estava convençut que podria superar aquest moment de baixa forma organitzant-me millor. Vaig automatitzar la tria dels correus electrònics que rebia. Em vaig donar de baixa d'algunes newsletters, vaig organitzar els meus fluxos RSS i em vaig forçar a obrir només els articles que semblaven realment pertinents, vaig reduir l'ús que feia de Twitter...
L'animador: I?
Jo: Bé, com us ho diria... sí, aquesta organització va tenir alguns efectes positius. La situació es va tornar, diguem, suportable.
L'animador: Doncs no sembles gaire satisfet...
Jo: És que em pregunto si la infobesitat, de fet, no forma part del meu caràcter...
L'animador: Ah! Ens ho pots explicar?
Jo: Com més hi penso, més convençut estic que ja era infobès abans que existís internet. Ho dic per allò d'acumular llibres al costat del llit i de no tenir temps de llegir-los... això ja em passava abans que hi hagués internet. Jo crec que la curiositat, les ganes d'aprendre et tornen infobès. Després només intentem limitar aquesta infobesitat per tal de mantenir un nivell de frustració raonable. I per això, francament, internet no ens ho posa gens fàcil. És clar que la informació hi abunda, però la informació també és abundant a les biblioteques... Per a mi, el que fa la diferència és la serendipitat...
L'animador: La serendipitat?
Jo: Sí, quan sóc a internet buscant una informació sobre un tema concret que m'interessa, és massa fàcil, massa fàcil trobar per casualitat un tema nou del que no sé gran cosa, o del que no sé res, i que, redéu! el trobo interessant... i ja està... ja he caigut en el parany, d'un tema interessant passo a dos... d'una persona que segueixo a Twitter, passo a dues, d'un flux RSS a seguir passo a dos... per més que al capdavall acabi fent una tria, la feina l'hauria d'haver feta abans... i això és complicadíssim. Sobretot quan un és de natural curiós.
L'animador: I llavors?
Jo, amb veu tremolosa un altre cop: Doncs que segueixo sent infobès... jo crec que la cosa podria ser pitjor, però segueixo tenint un nivell de frustració elevat. De tota manera he après a relativitzar, a renunciar de tant en tant, a dir-me que si la informació és realment important ja la tornaré a trobar, a situar-me dins del flux en comptes d'intentar captar-lo... jo crec que és un bon començament. Encara he de progressar molt però m'ajudareu, oi? Oi que m'ajudareu?
Tots en cor: I tant, Gatien! Pots comptar amb nosaltres.

Alguns trucs per controlar la infobesitat

Feu una tria de les subscripcions a les newsletters... Les que en realitat no llegiu = a la paperera
Organitzeu la bústia de correu electrònic i programeu-ne una tria automàtica perquè només es puguin "veure" els correus importants o urgents
Limiteu les subscripcions a fluxos RSS als temes que realment us interessin
No intenteu estar al dia costi el que costi en la gestió dels fluxos RSS, allò que té més de 5 dies ja no és "important" (en tot cas en molts temes... ja decidireu quins són)
Dediqueu un moment concret del dia per a gestionar la vostra infobesitat..., la resta del dia, organitzeu-vos de manera que l'afluència d'informació no us "destorbi"
No creeu infobesitat en els altres. Transmeteu, reenvieu, retuitejeu únicament allò que sigui realment oportú
Compartiu la vostra infobesitat i recolzeu-vos en els amics-col·legues per disminuir la vostra infobesitat personal. Si cadascú vigila un tema i fa una tria dins del soroll, i si aquesta feina és compartida, tots els membres del grup veuran com la seva infobesitat disminueix.

Enllaç d'Internet : http://www.doyoubuzz.com/gatien-bataille

Mots clau :