Totes les idees
L'expressió "idees" es refereix a bibliografia, articles que ens ajuden a pensar la col·laboració i les xarxes.
Cooperació oberta i/o tancada?
Cooperació oberta i/o tancada?
Autor de la fitxa :
Corinne Lamarche - SupAgro Florac
Llicència de la fitxa :
Creative Commons BY-SA
Idees desenvolupades per l'autor en el terreny de la col·laboració en aquest llibre, aquesta conferència :
La cooperació oberta permet acollir persones noves i per tant conèixer gent nova, altres maneres de fer, augmenta l'exposició al dubte (condició necessària per a la innovació).
Estem "programats" per cooperar
El comportament cooperatiu de l'home es deu, en part, a la seva evolució genètica. Està relacionat amb el grau de parentiu i amb les expectatives identitàries. Segons la teoria de l'evolució, amb els segles, hauríem anat desenvolupant uns comportaments altruistes respecte al nostre grup de parentiu i de pertinença.Cooperació tancada
L'altruisme evoluciona en un grup si aquest competeix amb altres grups. Diversos experiments han mostrat que hi ha una propensió a la cooperació tancada en el si dels grups de parentiu i de pertinença. L'infant té tendència a compartir més aviat amb els membres del seu grup més proper i no es refia tant dels altres grups. Els aspectes cognitius i emocionals hi tenen un paper important (imitació, llenguatge, creença, imaginació). L'etnologia ens mostra que hi ha grups que reforcen la seva solidaritat respecte a d'altres, per conservar els seus béns materials o immaterials. En moltes llengües, els termes emprats per al "Nosaltres" i l' "Ells" evidencien perfectament una diferenciació lingüística però també del comportament entre el "propi" grup i el grup "altres". A través de la història, i fins i tot avui en dia, ens afirmem en oposició respecte als altres; la nostra identitat es construeix oposant-se a l'altre, i passa el mateix amb els grups. La cooperació tancada reforça els vincles al si del grup de pertinença, permet un ancoratge identitari fort, atribueix valor a les reputacions i pot desenvolupar-se gràcies a la competició.Cooperació oberta
No obstant, l'especificitat de l'Homo sapiens, al contrari del Neandertal, ha estat la d'elaborar unes formes de cooperació cada cop més obertes, d'integrar-se en àmplies xarxes. L'home, segons les situacions, té una propensió a la cooperació oberta. Tenim tendència a cooperar més fàcilment amb persones que cooperen elles mateixes, i, observant-les, sabem si són bons cooperadors. D'alguns comportaments cooperatius podríem dir que s'estableixen a partir d'un "altruisme competitiu", com ara l'acció de donar a obres de caritat. Es podria interpretar com una recerca de la valoració d'un mateix, d'un augment de la reputació per al seu torn ser escollit pel grup. Però què dir d'una situació en què l'individu arriscarà la seva vida per salvar-ne una altra? No està en una situació d'altruisme competitiu. Així doncs, quins són els factors que ens duen a cooperar en el si de la parentela o amb altres grups més extensos?La cooperació oberta permet acollir persones noves i per tant conèixer gent nova, altres maneres de fer, augmenta l'exposició al dubte (condició necessària per a la innovació).
Les variables per promoure una cooperació oberta
Primer de tot, quins són els beneficis induïts per una cooperació oberta? A través de la història i de l'experiència, s'ha demostrat que hi ha una acumulació cultural i una aportació d' innovació que es deu a factors geogràfics, ecològics, demogràfics i lingüístics. L'obertura als altres, a una diversitat de maneres de fer i de pensar, així com la mida del grup influeixen en la capacitat d'adaptació i en certa estabilitat política. Altres tres variables són importants per entendre "les bases evolutives de la cooperació humana i de la manera en què aquestes s'han anat modulant culturalment":- les sancions. Tindran un efecte positiu si van acompanyades d'unes normes prosocials potents, d'uns actors legítims i d'una confiança en els dispositius institucionals.
- la noció d'identitat col·lectiva en el sentit de crear vincle, de formar part d'un "Nosaltres"; la cooperació està relacionada amb les motivacions i amb les emocions socials, i no amb motivacions instrumentals i amb un objectiu utilitarista.
- el poder polític, tot i que comporta riscos; és una qüestió d'elecció moral i d'assumir el pas d'un "nosaltres" exclusiu a un "nosaltres" inclusiu, de tendir cap a un procés que cada cop vagi agregant més complexitat i diversitat socials.
Presentació sintètica de l'autor de l'obra : :
Joël Candau : Professor al Departament de Sociologia-Etnologia de la Universitat de Niça-Sophia Antipolis.
És membre electe del Consell nacional de les Universitats, membre de la secció "Antropologia social, etnologia i llengües regionals" del Comitè de Treballs Històrics i Científics, CTHS (2006-), membre de la Societat d'Etnologia Francesa, membre del Comitè de redacció de la revista “Le monde alpin et rhodanien”, expert per l'AERES i director del Laboratori d'Antropologia i de Sociologia "Memòria, Identitat i Cognició social" (LASMIC, EA 3179).
És membre electe del Consell nacional de les Universitats, membre de la secció "Antropologia social, etnologia i llengües regionals" del Comitè de Treballs Històrics i Científics, CTHS (2006-), membre de la Societat d'Etnologia Francesa, membre del Comitè de redacció de la revista “Le monde alpin et rhodanien”, expert per l'AERES i director del Laboratori d'Antropologia i de Sociologia "Memòria, Identitat i Cognició social" (LASMIC, EA 3179).
Referència bibliogràfica :
DUSSAUX, Maryvonne. «Pourquoi coopérer», Terrain, n° 58, 2012. Lectures [online]. 2012. [Accessed 4 February 2014]. Available from : http://lectures.revues.org/9185
L'arribada del web ha creat un abisme entre les generacions
L'arribada del web ha creat un abisme entre les generacions
Autor de la fitxa :
Gatien Bataille
Llicència de la fitxa :
Creative Commons BY-SA
Idees desenvolupades per l'autor en el terreny de la col·laboració en aquest llibre, aquesta conferència :
Per altra banda, a Europa occidental, les persones de menys de 60 anys:
La generació actual és molt diferent de l'anterior:
Amb l'arribada del web i de les TIC (tecnologies de la informació i de la comunicació), la nova generació ha externalitzat la seva memòria, la seva imaginació i la seva raó (d'ara endavant accessibles via web amb una eficàcia mai assolida pel nostre cervell). Això ha alliberat "espai de cervell" per a la inventiva (únic acte intel·lectual autèntic avui segons l'autor). De fet, distanciant-nos del saber i del coneixement és com podem pensar i inventar realment!
Aquest canvi tan gran obliga la nova generació a reinventar-ho tot o quasi ja que l'antic "marc" en el que s'inscrivia la nostra societat ja no és vàlid amb l'adveniment del web.
Això és més vàlid que mai per a l'ensenyament.
Avui en dia, el saber està disponible a tot arreu i en tot moment. Els estudiants ja no treballen "en silenci" perquè les paraules del professor són redundants i aquest no fa més "que oralitzar" el saber del que, per altra banda ja està disponible.
Els estudiants volen tenir un paper actiu en el seu aprenentatge (com quan "controlen" el seu ordinador). Treure'ls d'aquesta postura i fer-ne una multitud "passiva" ja no funciona!
L'avenir de l'ensenyament passarà per una definició completa del paper del professor i de les estructures de l'escola. Les classes no "interrompudes" seran aquelles en que el professor crearà les condicions favorables a la co-construcció dels sabers i en les que es recolzarà en els sabers disponibles per inventar amb els aprenents. Les MOOCs (Cursos en línia massius i oberts) en són un exemple.
Quants canvis en un segle!
| Vers 1900 | Vers 2000 |
| A França, la majoria dels éssers humans són agricultors | A França, menys d'un 1% dels éssers humans són agricultors |
| Hi ha 2 000 milions d'esser humans al món | Hi ha 7 000 milions d'esser humans al món |
| L'esperança de vida és de 30 anys | L'esperança de vida és de 80 anys |
| L'esser humà viu a la seva comunitat, dins d'una cultura homogènia | L'esser humà viu en un col·lectiu on es barregen diferents religions, cultures, llengües i nacionalitats |
| +/- 5000 paraules noves entren al diccionari cada 20 anys | +/- 35000 paraules noves entren al diccionari cada 20 anys |
| L'horitzó cultural es limita a alguns milers d'anys (1000 abans de Crist) | L'horitzó cultural s'estén fins a la barrera de Planck (algunes mil·lèsimes de segon després del Big Bang |
Per altra banda, a Europa occidental, les persones de menys de 60 anys:
- no han passat mai gana (de veritat)
- no han viscut cap guerra
- no han conegut mai el dolor (de veritat) gràcies als medicaments
Un abisme entre la generació actual i l'anterior!
Som poc conscients de l'enorme abisme que s'ha creat entre aquesta generació i l'anterior. Hi ha hagut un canvi de paradigma i l'arribada del web hi té molt a veure!La generació actual és molt diferent de l'anterior:
- viu en una abundància d'informació disponible a tot arreu i en tot moment
- està hiper-connectada amb tot el món
- no retenen de la mateixa manera (externalitzen gran part de les coses)
- no llegeixen de la mateixa manera
- són multitasca
- viuen en un món virtual, on ja no hi ha distàncies
- accedeixen a qualsevol lloc i a qualsevol persona per mitjà de les TIC
- viuen en col·lectius on hi conviuen diferents religions, llengües, nacionalitats, costums...
- no se senten concernits per la moral, que no han necessitat (contràriament al que passava en temps de guerra, de patiment, d'escassetat d'aliments.)
Amb l'arribada del web i de les TIC (tecnologies de la informació i de la comunicació), la nova generació ha externalitzat la seva memòria, la seva imaginació i la seva raó (d'ara endavant accessibles via web amb una eficàcia mai assolida pel nostre cervell). Això ha alliberat "espai de cervell" per a la inventiva (únic acte intel·lectual autèntic avui segons l'autor). De fet, distanciant-nos del saber i del coneixement és com podem pensar i inventar realment!
Aquest canvi tan gran obliga la nova generació a reinventar-ho tot o quasi ja que l'antic "marc" en el que s'inscrivia la nostra societat ja no és vàlid amb l'adveniment del web.
Això és més vàlid que mai per a l'ensenyament.
Per una redefinició de l'ensenyament!
Abans, ensenyar era una oferta que calia acceptar tal qual. El saber passava per la veu del mestre. Oralitzava els escrits. Era al centre de l'audiència i regnava sobre els "aprenents". Per difondre el coneixement, reclamava silenci.Avui en dia, el saber està disponible a tot arreu i en tot moment. Els estudiants ja no treballen "en silenci" perquè les paraules del professor són redundants i aquest no fa més "que oralitzar" el saber del que, per altra banda ja està disponible.
Els estudiants volen tenir un paper actiu en el seu aprenentatge (com quan "controlen" el seu ordinador). Treure'ls d'aquesta postura i fer-ne una multitud "passiva" ja no funciona!
L'avenir de l'ensenyament passarà per una definició completa del paper del professor i de les estructures de l'escola. Les classes no "interrompudes" seran aquelles en que el professor crearà les condicions favorables a la co-construcció dels sabers i en les que es recolzarà en els sabers disponibles per inventar amb els aprenents. Les MOOCs (Cursos en línia massius i oberts) en són un exemple.
Presentació sintètica de l'autor de l'obra : :
Professor a la Universitat de Stanford, membre de l'Académie française, Michel Serres és autor de nombrosos assajos sobre filosofia i història de les ciències, dels quals els últims, Temps des crises et Musique han estat àmpliament celebrats per la premsa. És un dels pocs filòsofs contemporanis que proposen una visió del món que associa les ciències i la cultura.
Cites :
De l'auge de les noves tecnologies ha nascut un nou ésser humà: Michel Serres l'ha batejat com a "Polzeta" (Petite Poucette), per al·lusió al domini amb què els missatges surten dels seus polzes.
Referència bibliogràfica :
SERRES, Michel. Petite poucette. Paris, France : Le Pommier, 2013. Manifestes (Paris. 1999), ISSN 1294-6605. ISBN 978-2-7465-0605-3.
L'educació utilitza una llicència Creatives defectuosa, per Richard Stallman
L'educació utilitza una llicència Creatives defectuosa, per Richard Stallman
Autor de la fitxa :
Hélène Laxenaire - SupAgro Florac
Llicència de la fitxa :
Creative Commons BY-SA
Idees desenvolupades per l'autor en el terreny de la col·laboració en aquest llibre, aquesta conferència :
En aquest article Richard Stallman denuncia l'ús de les llicències CC-BY-NC i CC-BY-NC-SA per als documents pedagògics i les obres de referència i insta a fer servir preferentment les llicències CC-BY i CC-BY-SA
Per tant, diferencia les obres que serveixen per a tasques pràctiques, entre les quals hi ha els documents pedagògics, de les obres artístiques, de divertiment o que reflecteixen un punt de vista. Aquestes estan legitimades pel fet d'estar protegides per una llicència Creative Commons no-lliure.
Nota de l'autor de la fitxa: l'article de Richard Stallman està protegit per una llicència no-lliure, fet coherent amb el seu discurs ja que es tracta d'un article que expressa una opinió.
Crédit photo : Preliminares 2013 (CC BY-SA)
Unes llicències Creatives Commons lliures i unes altres no-lliures
Entre les llicències proposades per Creatives Commons, dues són veritablement lliures (vegeu. la définition de logiciel libre du projet GNU) :- la llicència CC-BY-SA que autoritza la difusió, la modificació, fins i tot dins d'un marc comercial però amb l'obligació que l'obra que se'n derivi estigui sota la mateixa llicència.
- la llicència CC-BY, idèntica a l'anterior, llevat que no hi ha obligació de llicència per les obres que se'n deriven.
Les Obres sota llicències CC-BY-NC i CC-BY -NC-SA corren el risc de no poder ser mai difoses dins d'un marc comercial
Les llicències que permeten la modificació però que es no poden utilitzar en un marc comercial (CC-BY-NC i CC-BY-NC-SA) plantegen un problema que s'anirà accentuant amb el temps. De fet, la menció NC (no comercial) de la llicència Creatives Commons, no prohibeix estrictament la utilització comercial, només obliga a les persones que vulguin fer un ús comercial de l'obra a demanar-ne l'autorització a l'autor. Però el fet de permetre la modificació de l'obra multiplica el nombre d'autors, que al cap d'alguns anys poden ser molts i per tant impossibles de trobar per demanar-los la seva autorització. Richard Stallman proposa una modificació d'aquestes llicències per tal que permetin definir la persona a qui es pot demanar l'autorització.Les obres que suposadament han de servir per a tasques pràctiques han d'estar sota llicència lliure
Per Stallman una obra que ha de tenir una utilització pràctica ha de ser lliure, cas dels programaris o de les classes. Perquè siguin lliures, els usuaris han de tenir el control absolut de l'obra que serveix per a efectuar la tasca.Per tant, diferencia les obres que serveixen per a tasques pràctiques, entre les quals hi ha els documents pedagògics, de les obres artístiques, de divertiment o que reflecteixen un punt de vista. Aquestes estan legitimades pel fet d'estar protegides per una llicència Creative Commons no-lliure.
Nota de l'autor de la fitxa: l'article de Richard Stallman està protegit per una llicència no-lliure, fet coherent amb el seu discurs ja que es tracta d'un article que expressa una opinió.
Crédit photo : Preliminares 2013 (CC BY-SA)
Presentació sintètica de l'autor de l'obra : :
Richard Stallman és un programador conegut i un militant del programari lliure. És un dels fundadors del projecte GNU i de la llicència pública general GNU que també es coneix per l'acrònim GPL. És un dels pares del programari lliure.
Cites :
Quan una obra ha de servir per efectuar una tasca pràctica, els usuaris han de tenir el control d'aquesta tasca, per tant necessiten controlar l'obra ella mateixa. Això s'aplica tant a l'ensenyament com al programari. Richard Stallman
Referència bibliogràfica :
L’éducation utilise une licence Creative Commons défectueuse, par R. Stallman. Framablog [online]. 31 January 2013. [Accessed 4 February 2014]. Available from : http://www.framablog.org/index.php/post/2013/01/31/stallman-creative-commons-non-commercial
La col·laboració de les empreses: de la coopetència a la col·laboració radical
La col·laboració de les empreses: de la coopetència a la col·laboració radical
Autor de la fitxa :
Hélène Laxenaire - SupAgro Florac
Llicència de la fitxa :
Creative Commons BY-SA
Idees desenvolupades per l'autor en el terreny de la col·laboració en aquest llibre, aquesta conferència :
En la seva obra Vive la co-révolution : pour une société collaborative, Anne-Sophie Nouvel i Stéphane Riot descriuen la col·laboració entre empreses diferenciant la coopetència de la col·laboració radical. Durant dos anys, han promogut la Col·laboració radical al si de la xarxa Entrepreneurs d'avenir/
Lluita contra un enemic comú més gran: Google participa en el desenvolupament del navegador Mozilla, mentre que és un competidor del seu propi navegador Chrome, per tal de desestabilitzar Microsoft Internet Explorer, el gegant del mercat.
La diferència entre la coopetència i la competència radical es mesura avaluant la part d'avantatges competencials i d'elements de propietat intel·lectual "íntima" compartits. En la col·laboració radical, es comparteix valor afegit altament diferenciador (secret de fabricació, R&D), en la coopetència, es redueixen els costos amb l'economia d'escala. Els participants a la targeta d'infidelitat no comparteixen les seves receptes i el seu saber-fer sobre el cafè.
La col·laboració radical afavoreix els enfocaments d'innovació oberta, no consisteix en col·laborar plegats per crear un producte o un servei predefinit, sinó en desenvolupar un ecosistema de compartició de coneixements i de competències que permeti l'emergència de la innovació. Aquesta innovació no és forçosament tecnològica, també pot ser social. Emergeix tant dels col·laboradors de l'empresa com dels seus clients.
Visca la co-revolució: per una societat col·laborativa d' Anne-Sophie Nouvel i Stéphane Riot
Preàmbul: no es tracta d'una recensió completa de l'obra, sinó del resum de la part dedicada a la Col·laboració radicalEn la seva obra Vive la co-révolution : pour une société collaborative, Anne-Sophie Nouvel i Stéphane Riot descriuen la col·laboració entre empreses diferenciant la coopetència de la col·laboració radical. Durant dos anys, han promogut la Col·laboració radical al si de la xarxa Entrepreneurs d'avenir/
Interès per a les empreses en cooperar
El terme competició ve del llatí competere que significa buscar junts, esforçar-se junts, per tant, a l'origen no tenia aquesta connotació d'adversitat o d'agressivitat que podem notar avui en dia quan es parla de competició entre empreses. L'idea no és suprimir-la perquè també és un vector d'innovació i d'emulació, sinó de reduir els danys causats per una competència massa agressiva i de reduir-la, de manera concertada, allà on és inútil o fins i tot perillosa. En aquesta línia, els autors remarquen que el primer avantatge derivat de la cooperació entre empreses és la reducció dels costos relacionats amb els conflictes entre empreses i que, per ell mateix, aquest interès hauria de convèncer tots els empresaris! En efecte, a partir d'una projecció de la situació americana del sector de l'automòbil, l'investigador americà John W. Henke estima aquests costos en 50 000 milions per any a França.Evolució de la cooperació entre empreses
Les teories d'Adam Smith sobre l'interès de la competència i les de Joseph Schumpeter sobre la destrucció creativa estan ben arrelades en el món econòmic. Però a partir dels anys 80, algunes empreses s'adonen que el funcionament en xarxa i les aliances estratègiques aporten avantatges relacionals i permeten accedir a més recursos. Més endavant, als anys 90, constatant que els costos de recerca i desenvolupament augmenten paral·lelament a l'obsolescència dels objectes mentre que la convergència de les tecnologies permet unes economies d'escala, algunes empreses decideixen col·laborar entre elles per desenvolupar productes amb una vida més llarga amb components que puguin ser reutilitzats per vàries empreses.La col·laboració permet resoldre problemes comuns
Especialment objectius relacionats amb el medi ambient i el desenvolupament sostenible. Aquests objectius poden venir d'una convicció comuna de les empreses o d'obligacions reglamentàries externes.Lluita contra un enemic comú més gran: Google participa en el desenvolupament del navegador Mozilla, mentre que és un competidor del seu propi navegador Chrome, per tal de desestabilitzar Microsoft Internet Explorer, el gegant del mercat.
La Coopetència
La paraula coopetència és una creació de Ray Noorda, el fundador de Novell popularitzada per l'obra de Nalebuff, B., Brandenburger, A. La Co-opétition, une révolution dans la manière de jouer concurrence et coopération, Village Mondial, 1996. Es tracta de l'aliança de la cooperació i del mercat: de cooperar en alguns aspectes i seguir sent competidors en d'altres. Per als autors, la cooperació entre l'empresa, els seus proveïdors i els seus clients condueix a proporcionar uns productes i uns serveis similars i, per tant, a una expansió potencial del mercat. A més, gràcies al reagrupament de les forces, aquesta aliança pot permetre penetrar en nous mercats. Les condicions per establir la coopetència passa per un estudi de les interdependències entre les empreses, la definició d'un objectiu precís i un repartiment concertat de l'esforç i dels guanys.Exemples de coopetència
- El Prufrock Café de Londres va crear el 2009 una "targeta d'infidelitat". Els clients havien d'anar a prendre un cafè a la competència i presentar la targeta perquè els la segellessin. Un cop la targeta tenia tots els segells, els clients havien de tornar al Prufock Café on se'ls oferia un cafè gratuïtament. L'objectiu és fidelitzar els clients del Prufock Café demostrant-los que serveixen el millor cafè, però també obligar els amos dels altres establiments a assegurar-se de la qualitat del cafè que serveixen perquè saben que tenen competència. Això també va permetre a tots una afluència de nous clients. Però al final, l'objectiu principal compartit per tots és aportar una resposta creativa a l'expansió dels cafès de la cadena Starbuck.
- Fiat i PSA han creat una filial comuna que produeix vehicles utilitaris de les dues marques. Utilitzant els mateixos components poden reduir costos mitjançant una economia d'escala.
La Cooperació radical
L'expressió cooperació radical va néixer el 2009 als Estats Units. Tres dirigents d'empreses competidores del sector de les tecnologies verdes (genGreen, 3rdWhale i Creative Citizen) van decidir establir una "col·laboració radical", que els va facilitar el fet que compartissin els mateixos valors i la mateixa convicció de la urgència ecològica.La diferència entre la coopetència i la competència radical es mesura avaluant la part d'avantatges competencials i d'elements de propietat intel·lectual "íntima" compartits. En la col·laboració radical, es comparteix valor afegit altament diferenciador (secret de fabricació, R&D), en la coopetència, es redueixen els costos amb l'economia d'escala. Els participants a la targeta d'infidelitat no comparteixen les seves receptes i el seu saber-fer sobre el cafè.
La col·laboració radical afavoreix els enfocaments d'innovació oberta, no consisteix en col·laborar plegats per crear un producte o un servei predefinit, sinó en desenvolupar un ecosistema de compartició de coneixements i de competències que permeti l'emergència de la innovació. Aquesta innovació no és forçosament tecnològica, també pot ser social. Emergeix tant dels col·laboradors de l'empresa com dels seus clients.
Exemples de Cooperació radical
- Sovint, l'àmbit del medi ambient és un àmbit de convergència. Per exemple, la col·laboració entre la NASA i l'ESA (en un context molt competitiu) sobre els punts mediambientals: gestió dels residus espacials, cicle de vida dels satèl·lits i impacte dels llançaments de coets en la biodiversitat. Aquesta cooperació va néixer d'obligacions externes: establiment d'una reglamentació mediambiental estricta a Europa i compromís de Barack Obama amb el desenvolupament sostenible als Estats Units. Aquesta cooperació consisteix en intercanvis entre especialistes i en la posada a punt en comú de nous materials, més respectuosos amb el medi ambient (en substitució dels que serien prohibits per massa nocius).
- Green X Change és una plataforma establerta per Nike, Creatives Commons i Best Buy per compartir les seves recerques. Qualsevol persona interessada pot posar les seves innovacions en aquesta plataforma escollint una llicència inspirada en el programari lliure permetent així que altres empreses es beneficiïn de l'invent. Aquesta llicència permet al propietari de la innovació decidir a qui li dóna els drets. La idea és que indústries de sectors diferents i no competidors puguin compartir les aportacions de la R&D de les seves empreses. Aquesta plataforma té dificultats per expandir-se més enllà dels seus fundadors, però els autors hi veuen un motor potencial per a l'extensió de la competició radical.
Preconitzacions dels autors per una Col·laboració radical
- Explicar el concepte, més enllà de les representacions que poden suscitar en francès els termes "col·laboració" i "radical", que tenen una connotació molt diferent en anglès.
- Canviar els propis reflexos i la visió que tenim dels competidors, obrir-nos per aprofitar les oportunitats.
- Els quatre pilars de la relació: benevolència, reciprocitat (ser benèvol també amb un mateix), claredat i llibertat d'innovar (elements extrets pels autors del llibre de Juliette Tournand, La stratégie de la bienveillance, Inter Editions, 2007).
- Treballar a llarg termini, la col·laboració necessita un temps per instal·lar-se i només té efecte a llarg termini.
- Establir un context que permeti que els participants tinguin llibertat per a comprometre's espontàniament per elaborar conjuntament una solució negociada i consensual. I no repartir les tasques entre les empreses, com es fa en un procés cooperatiu.
- Compartir competències i també coneixements.
- Garantir la complementarietat de les aportacions: connectar l'interès individual amb l'interès col·lectiu.
- Anticipar les responsabilitats de cadascú: responsabilitat de l'èxit o del fracàs, beneficis financers, propietat intel·lectual.
- Transparència dels intercanvis durant el projecte i comunicació a tots els membres.
- Com més senzill sigui el procés, més possibilitats hi haurà que es dugui a terme.
Presentació sintètica de l'autor de l'obra : :
- Anne-Sophie Novel : doctora en economia, periodista especialitzada en desenvolupament sostenible, fundadora del blog col·lectiu Ecolo-Info, membre de la xarxa Entrepreneurs d'avenir.
- Stéphane Riot : fundador de Nove Terra, expert en desenvolupament sostenible i acompanyament del factor humà a les organitzacions, membre de grups de recerca i de prospectiva sobre les noves formes d'economies i d'organitzacions (biomimètica, neurociències, psicopedagogia, management...)
Referència bibliogràfica :
NOVEL, Anne-Sophie and RIOT, Stéphane. Vive la corévolution !: pour une société collaborative. Paris, France : Alternatives, 2012. Manifestô (Paris), ISSN 2258-9325. ISBN 978-2-86227-711-0.
