Autor de la fitxa : Outils-réseaux Vincent Tardieu
Llicència de la fitxa :
Creative Commons BY-SA
Descripció :
Dinamitzacions que faciliten la vivència de la participació i la cooperació presencials
La pràctica del diàleg democràtic i la democràcia participativa (DP) són coses que s'aprenen!
No hi ha res d'innat, ni de donat per descomptat per fer que es visquin bé en grup. Ni tan sols amb grups sensibilitzats envers aquestes temàtiques.
A grans trets, perquè sigui viable, la democràcia participativa demana una important inversió prèvia a les reunions col·lectives, considerar el pre-reunió com una etapa tan important com la reunió mateixa, i com el post-reunió.
També és un objectiu d'aquesta iniciació el de no limitar la DP a les etapes prèvia i posterior a la reunió pròpiament dita, durant la qual els organitzadors no dedicaran temps a fer-la viure i assegurar la participació de la majoria. Causa evident de frustració...
Acceptar que s'ha de dedicar temps i energies en totes les etapes i procediments del debat col·lectiu no vol pas dir "perdre temps" sinó guanyar-ne per a la reflexió col·lectiva.
I finalment, massa sovint utilitzem els enfocaments participatius per tractar temes "candents" sense haver-ne fet l'aprenentatge. La participació i la cooperació demanen una educació específica que convindria separar de la seva utilització pràctica si no volem sentir allò de "Ja us ho havia dit que la participació no funciona "...
1. Abans de reunir-nos...
És assenyat començar aquesta "educació" en DP amb una simple iniciació, d'una forma no massa "comprometedora"-pertorbadora . Només un cop, per provar-ho... Una bona manera de tastar la felicitat i les exigències de la DP, i de no voler renunciar-hi mai més ni tornar enrere a unes pràctiques sense massa democràcia. Treballarem per fer viure "petites experiències irreversibles"
Ex.1 Les gotes d'aigua fan els grans rius
Imaginem el marc d'un seminari d'un dia sobre "preservació de la biodiversitat en les pràctiques agràries", per al qual cada participant potencial podrà visitar un lloc web que presenta l'entitat organitzadora de l'esdeveniment, els objectius globals de la trobada, les dates i lloc, etc.
Podem començar la iniciació a la DP fent a cada persona que s'inscriu algunes preguntes suplementàries a les seves dades. Com ara:
les tres paraules-clau que relaciones amb la paraula agricultura (lliure o amb mini llistat)
ídem per la paraula biodiversitat
les dues referències bibliogràfiques que recomanes sobre aquesta doble temàtica
etc...
Aquest petit qüestionari personalitzat es proposarà a cada nou inscrit, unes setmanes abans de la celebració de la reunió, i les respostes seran publicades en línia amb una possibilitat de resposta i de comentari per cadascuna.
En cas d'absència d' un lloc internet específic per aquest seminari, es pot iniciar aquesta DP simplement amb una ronda d'intervencions fent aquestes mateixes preguntes en començar el seminari. D'aquesta manera tindrem unes presentacions més originals que "em dic M . XX, i em dedico a tal cosa o tal altre..." i, sobretot, podrem entrar en matèria amb la implicació de tothom.
Això també ens permetrà, gràcies a aquest repositori col·lectiu en fase d'elaboració o a aquesta bibliografia, crear recursos útils per a tothom i d'accés lliure.
Ex.2 Esteu fitxats
És força interessant, per una implicació més gran dels participants en una reunió que cadascú també es pugui georeferenciar, i així descobrir indrets, amics o coneguts en comú, etc. Sobretot quan es tracta d'un seminari amb desenes de persones que no es coneixen gaire.
És molt simple: a internet el procediment serà el mateix que el del petit qüestionari de presentació personalitzat, cada persona que s'inscriu haurà de marcar en un mapa administratiu francés o altre (mapes bàsics disponibles en línia), segons la naturalesa de la reunió, el lloc de residència i/o de treball.
En cas d'absència d'un lloc internet específic del seminari, es pot cercar un mapa IGN o Michelin i penjar-lo a l'entrada de la seu del seminari, on per una banda amb xinxetes de colors cadascú es localitza, i per l'altra amb unes tires de paper cadascú hi podrà posar el seu nom (i un número de telèfon i una adreça de correu electrònic). Si s'ha demanat als inscrits una foto de carnet també es podrà reproduir en petit i penjar-la amb la xinxeta de localització...
Segons la reunió, es podrà seguir el mateix procediment amb un mapa de les entitats i organitzacions presents, permetent així que tothom sàpiga qui assisteix i qui no, les estructures de les direccions d'organitzacions presents, etc... Es pot afegir un full al costat del mapa on cada sigla d'entitat serà explicitada per als altres...
I finalment es pot afegir a aquesta georeferenciació una geotematització. Per exemple proposant una taula sobre el tema del seminari esmentat més amunt per sotmetre a discussió col·lectiva uns interrogants i paraules clau de reflexió. Clicant sobre un i/o altre cadascú podrà indicar als altres els temes i els aspectes que més li interessen. També es procurarà deixar una o vàries caselles buides per tal de donar a tothom la possibilitat d'afegir més temes o qüestions que no se'ls hagin acudit als organitzadors. Aquesta geotemàtica (o mapping) pot introduir-se a la vegada per internet abans del seminari, i a l'entrada del seminari en un tauler físic penjat a la paret.
Aquest mapping és una excel·lent manera de suscitar reaccions, debat i reflexió col·lectiva, abans i tot que comenci el seminari pròpiament dit!
També podem anar més enllà amb l'exercici permetent, tant per internet com en el tauler físic, que s'hi afegeixin notes breus o dades que completin les diverses posicions.
Mateix principi per un"anunci de recerca": una graella per internet, reproduïda i penjada a l'entrada del seminari, on tothom pot apuntar "estic buscant informació sobre els resultats de les tècniques de RCW (estellat) per la preservació de la biodiversitat dels organismes del sòl", o bé "em pregunto si les MAA (mesures agroambientals) debatudes en el marc de la nova PAC (política agrària comuna) inclouen la realització de guarets apícoles?", etc. Cadascú afegirà a la seva pregunta o recerca les seves dades telefòniques i d'e-mail a fi i efecte que abans i després del seminari altres participants puguin (continuar a) respondre-li.
Gràcies a un petit dispositiu enginyós de fitxa internet (realitzable amb una simple fitxa de cartró enganxada a la paret) podrem publicar a la vista de tothom, sota la pregunta o interrogant plantejat, les respostes obtingudes (amb les dades dels autors de les respostes). Això enriqueix la reflexió col·lectiva i permet, a més, a cada persona que hagi publicat un "anunci de recerca" marxar del seminari amb la seva fitxa i les dades de les persones amb les quals podrà seguir interactuant. Seria una bona pràctica demanar que cada autor d'un "anunci de recerca" compartís amb el grup, tant en directe al final del seminari com via internet uns dies més tard i de manera sintètica, les respostes obtingudes.
Ex. 3 Sobre l'ús de les eines cooperatives
En una xarxa internet en què s'hagin d'organitzar reunions i intercanvis d'informacions, es pot introduir tota una sèrie d'eines ben simples i útils, com ara una agenda compartida que ajudi tothom a visualitzar les activitats i les reunions del grup, proposar una iniciativa en un espai disponible o evitar que s'encavalquin diverses cites i que algunes persones quedin excloses de participar-hi.
Sigui quin sigui el contingut d'aquests mapes i graelles, els organitzadors del seminari s'encarregaran d'apuntar en el mapa o tauler penjat a l'entrada de la sala de reunió, els punts de localització, el mapping, els anuncis de recerca, etc. que alguns ja hauran penjat a internet.
Aquestes eines en línia (qüestionaris, agenda, etc.) tenen un funcionament modulable, especialment pel que fa a la seva gestió i als accessos als paràmetres que permeten modificar-los i formatejar-los. Per tant cal una discussió col·lectiva prèvia sobre aquests accessos.
Queda clar, doncs: cal preveure, ja d'entrada, els temps i els espais perquè el diàleg entre els participants s'activi, i pugui continuar més enllà de la reunió.
2. Durant la reunió...
Un cop descrits els preliminars, entrem en el cor de la DP!
Al dinamitzador de la reunió li interessaaprofitar el "material" de comentaris i preguntes obtingut en aquesta fase preparatòria per nodrir, encetar els treballs i la discussió del grup, per evitar d'obrir debats davant d'un gran tauler buit, per no dubtar en col·locar ni que siguin algunes paraules-clau, si cal provocadores... Excel·lent per estimular les intervencions!
A més, i en general, hi ha dos procediments que faciliten el despertar participatiu de tothom durant tot el seminari, deixant de banda, és clar, les galledes d'aigua freda, els insults i les puntades de peu al cul!
1. Prevenir els participants de que totes les presentacions (vegeu punt 3), power point, etc., es posaran on line en el lloc web uns dies o unes setmanes després del seminari. Això per evitar que els participants es passin el temps escrivint com bojos durant les presentacions i… que no escoltin els continguts!
També es poden oferir unes actes del seminari (discussions incloses)en línia, perllongant la durada del seminari mitjançant una captació àudio o audiovisual del mateix - o d'una part - , segons els mitjans, que s'anirà penjant en el lloc web.
2. El dinamitzador, al llarg del seminari, realitzarà unes síntesis el més regulars possible, gairebé en directe segons la natura dels debats, llur complexitat i els mitjans informàtics (retroprojector amb programa Freemind, per ex.), de manera que, un cop més, els assistents es dediquin més a escoltar, reflexionar i debatre, que a posar per escrit les paraules d'altres.
Llavors el dinamitzador esdevindrà plenament el facilitador que se suposa que ha de ser... A més aquesta feina regular de síntesi pot alimentar els debats en els tallers que puguin seguir a la primera sessió plenària. També es podrà convidar a l'ús d'eines de tipus etherpad perquè els assistents redactin les actes entre uns quants, petita experiència irreversible de cooperació.
Aquesta tasca de síntesi també poden assumir-la tercers, sobretot en el cas de tallers, mitjançant apunts (o via Freemind), per tal que l'acta pugui ser realment debatuda abans de la seva presentació en sessió plenària. Aquesta feina de síntesi pot ser facilitada distribuint a les persones que se n'encarreguen uns formularis específics per a tal fi (concebuts pel dinamitzador i els organitzadors).
Aquesta tasca de síntesi suposa una discussió prèvia sobre el plantejament que els organitzadors s'esperen de les sessions i dels tallers. I en lloc de preparar anticipadament síntesis i conclusions, abans i tot de la celebració del seminari - un gran clàssic dels congressos internacionals! -, serà més interessant discutir dels temes triats per sessions i tallers durant la fase preparatòria del seminari entre organitzadors i dinamitzador. Aquests temes podran ser proposats prèviament als participants inscrits, i posats en línia abans de la celebració del seminari. D'aquesta manera els participants els podran esmenar abans i durant el seminari.
Aquest procediment:
facilita molt les síntesis globals sobre el conjunt del seminari,
estimula una elaboració més democràtica que l'habitual,
i garanteix un ritme raonable per la seva difusió posterior.
La tècnica de formular a l'inici del seminari una sèrie de preguntes simples a respondre durant una ronda d'intervencions (per ex. sobre la idea que té cadascú d'un terme o d'una noció), i de formular les mateixes preguntes a la conclusió del seminari, és un excel·lent mitjà d'avaluació col·lectiva del camí recorregut i de la utilitat del seminari.
Aquest exercici pot interessar especialment els organitzadors del seminari o la organització amfitriona, que d'aquesta manera poden apreciar els resultats de la feina realitzada. Aquest procediment de l'abans i del després també es pot fer en el lloc web del seminari. Es pot proposar de mil maneres diferents i permet constatar progressos col·lectius.
En la mateixa lnia es poden repartir unes respostes a les preguntes formulades en línia per completar-les i reformular-les en directe, conjuntament. Així s'assegura una continuïtat de les fases de desenvolupament del seminari, i justifica l'esforç esmerçat per els que han acceptat d'entrar en el joc on line.
Per tal d'estimular l'expressió d'opinions i preguntes, fins i tot quan no es té el do de la paraula o no s'està acostumat a parlar en públic, es proposarà l'ús de "cartolines pregunta o comentari" (en poques ratlles).
Es repartiran a l'arribada al seminari, en diversos exemplars. Un cop omplertes es podran dipositar en una capsa destinada a tal efecte durant tota la durada del seminari (és tasca dels organitzadors buidar amb regularitat aquesta capsa de preguntes i comentaris) o bé lliurar-les al dinamitzador durant una sessió.
Aquest últim pot agrupar diverses preguntes i comentaris abans de presentar-les per tal que s'obtingui una resposta en directe.
En cas de mancança de temps, les preguntes i comentaris es posaran en línia i el debat podrà continuar, encara que el seminari s'hagi acabat. La creació de Fòrums de discussió pot començar així...
Una altra possibilitat és que el dinamitzador agrupi preguntes i comentaris per temes i després els trameti a una persona-recurs: aquesta persona-recurs es prendrà el temps necessari per respondre públicament o en el lloc internet.
També podria ser que aquesta mateixa persona facilités les respostes al dinamitzador que posteriorment les presentaria en una sessió pública o en la pàgina web. Aquesta fórmula a través del dinamitzador té l'avantatge de ser sintètica – ja que un "especialista" té la tendència a estirar sempre un pèl massa les respostes – però per altra banda multiplica els intermediaris... amb el risc implícit de pèrdua d'informacions i de qualitat de les mateixes. El desenvolupament de jocs de rol. Aquí tot just els esmentem, però haurien de ser objecte d'un estudi posterior molt més acurat. Aquests jocs poden ser un mitjà excel·lent per fer emergir algunes idees, reflexions, comportaments, superar conflictes, fer aflorar temes tabú o implícits, etc. Hi ha una gran quantitat de tècniques i de jocs de rol en aquest sentit. Tenen moltes virtuts sempre que siguin realment controlats i conduïts pel dinamitzador, que posteriorment n'haurà de fer una anàlisi i una síntesi públiques.
3. Després de la reunió les discussions continuen!
Una de les primeres discussions que el dinamitzador mantindrà amb els organitzadors de l'esmentat seminari – i aquests amb els ponents – té a veure amb l'l'estatus dels documents i de les presentacions (PP o altres) dels ponents convidats. I més exactament amb el seu nivell de difusió abans i després del seminari. Aquest punt, importantíssim, fa referència a la qüestió de l'accés i de la difusió de les informacions i les dades que aquestes presentacions contenen.
Avui dia assistim en diversos àmbits a un ampli debat sobre l'accés lliure a totes les formes d'informació. I la definició dels diversos estatus d'accés (llicència) s'engloba sota el concepte de Creative Commons al qual nosaltres ens adherim. Aquestes diverses llicències fan d' una informació un bé comú, un bé privat, un bé privat però col·lectiu, un bé comú amb condicions (citació de la font, només de lectura, possibilitat de lectura i modificació, possibilitat d'ús comercial però sense apropiació, etc.) Per més informació vegeu el lloc http://fr.creativecommons.org/
En resum, les dades, informacions i documents presentats al llarg d'aquesta trobada poden ser difosos a l'exterior, especialment a través del lloc internet del seminari i de diverses maneres:
els ponents en publiquen un resum o una presentació dedicada especialment a aquesta difusió pública (presentació revisada o fins i tot edulcorada d'elements que es consideren reservats);
accepten una publicació en línia destinada només als participants al seminari (en aquest cas per accedir-hi caldrà activar un sistema de log in i de password que es faciliten només als inscrits);
accepten una difusió en línia accessible per a tothom, participants al seminari i simples visitants del lloc;
refusen qualsevol publicació en línia de les seves presentacions. En aquest cas hi ha dues opcions: o bé els organitzadors que han parlat prèviament amb cada ponent d'una regla del joc de difusió, l'esborren com a ponent, o bé se sotmeten a la seva decisió amb un somriure...
Sigui com sigui, cal absolutament posar en línia documents i presentacions immediatament després del seminari, en els dies següents. En cas contrari es trencarà la dinàmica creada al llarg del seminari i els participants que han acceptat desar el bolígraf per seguir de forma més activa les presentacions quedaran frustrats. Per tant es tracta d'una tasca que els organitzadors han de planificar de manera que s'acompleixi dins dels terminis previstos.
Auteurs : Association Outils-Réseaux, Vincent Tardieu
Crédits illustrations sous licence creativecommons : by Moustic 2011 - by Ultimcodex - by Moustic 2011 - by Outils-Réseaux - by Zerojay
