Made in Europe : CoopTic a Catalunya
Autor de la fitxa :
Jordi Picart i Barrot - Aposta sccl
Llicència de la fitxa :
Creative Commons BY-SA
Testimoniatge :
La nostra escola s'ha caracteritzat sempre per la voluntat de fer encaixar tota formació en els principis del Moviment cooperatiu que defineix la nostra forma de ser, i això tradicionalment l'ha obligada a ser molt innovadora en el terreny de les metodologies. En conseqüència, qualsevol oportunitat d'incorporar noves perspectives és benvinguda i així, en aquell moment vam dubtar molt poc sobre la nostra participació en el projecte.
Les primeres reunions de treball, que van alternar conferències telefòniques a diverses bandes, videoconferències i una trobada presencial, ja ens van donar a entendre que estàvem davant d'una idea molt més ambiciosa que no pas senzillament un intercanvi metodològic; tot i així, aquest seguia siguent l'interès de la nostra entitat en el projecte.
I això depassa la simple estratègia d'explorar noves eines per la millora dels projectes en què cadascú treballa: consisteix a explorar noves actituds i estats d'ànim alternatius. En una línia no explicitada però indubtable de canvi epistemològic.
I això, en una atmosfera de treball i de relació molt més pròxima al que correspondria a entitats no formals i associatives, més que no pas a un projecte milimètricament pautat com és un Leonardo da Vinci europeu. La xarxa CoopTic acaba generant complicitat, coparticipació, construcció col·lectiva, intercooperació...
No es tractava de traduir materials i continguts; d'altra banda, no es podia comptar amb l'expertesa directa dels principals inspiradors del curs. Hauria estat surrealista proveir una quantitat important d'hores de formació amb traducció simultània, i una simple conferència d'una hora o dues no justificava el trasllat dels experts des de la veïna França.
Per altra banda, la nostra escola té un públic ben determinat, i calia un esforç d'adaptació que abarcava tot el conjunt: els objectius explícits i implícits, els continguts i la seva orientació, i les metodologies. Fins i tot l'esquema de calendari era inviable: si s'havien realitzat tres trobades de tres dies cadascuna en indrets aïllats per afavorir la creació i consolidació d'una realitat grupal forta, amb els possibles usuaris catalans resultava il·lusori replicar l'esquema.
Les opcions d'adaptació van significar:
Aquest factor va ser el més senzill de resoldre, tot i que el més arduós: una anàlisi profunda dels continguts de la formació, un replanteig del pes que tots i cadascun jugaven en el conjunt del programa i la inclusió de mòduls específics per relacionar els continguts originals amb els que són propis de l'economia social.
Es disposava dels seus textos, sí; i algun el vam traduir. Però l'eficàcia es va obtenir per la via de facilitar moltes oportunitats per a la reflexió i l'intercanvi grupal; dit d'altra forma, proposant als participants que, partint dels textos disponibles i seguint un esquema de treball pautat, produïssin de manera autònoma aquells coneixements.
Que els treballs es realitzessin, sempre que fos possible, prenent com a element d'anàlisi les realitats i les problemàtiques d'origen de cadascun dels participants.
Que tothom intervingués quan d'oferir vies de solució imaginatives a la dificultat de l'altre.
Que tothom mostrés una actitud receptiva, d'escolta, a allò que l'altre li proposava sobre el seu problema.
Que els llaços de familiaritat, en definitiva, s'estrenyessin a un ritme prou intens com perquè un cop s'acabés el curs pervisquessin les vies de relació.
I això no es pot considerar un èxit; és, tot senzillament, la prova més eloqüent que tenim entre mans una bona idea, estructurada de manera coherent i orientada a oferir camins nous i poc transitats a les organitzacions que, tenint voluntat de canvi social, necessiten paradigmes en consonància.
Heus ací que una vegada...
El projecte CoopTic va arribar a la nostra porta de manera poc formal, com sol passar amb aquest tipus d'idees, i com a premonició d'un enfoc que posa menys atenció en les estructures formals que en les xarxes de persones: algú que coneixia algú altre ens en va parlar i ens va proposar d'integrar-nos-hi. Era una oportunitat, ens van dir, per explorar noves vies de disseny de la formació i les seves eines.La nostra escola s'ha caracteritzat sempre per la voluntat de fer encaixar tota formació en els principis del Moviment cooperatiu que defineix la nostra forma de ser, i això tradicionalment l'ha obligada a ser molt innovadora en el terreny de les metodologies. En conseqüència, qualsevol oportunitat d'incorporar noves perspectives és benvinguda i així, en aquell moment vam dubtar molt poc sobre la nostra participació en el projecte.
Les primeres reunions de treball, que van alternar conferències telefòniques a diverses bandes, videoconferències i una trobada presencial, ja ens van donar a entendre que estàvem davant d'una idea molt més ambiciosa que no pas senzillament un intercanvi metodològic; tot i així, aquest seguia siguent l'interès de la nostra entitat en el projecte.
La significació profunda del projecte
Sobre el camí que va recórrer el projecte un cop va engegar, poca cosa hem d'afegir a tota la informació que conté el llibre que teniu a les mans; un cop d'ull ràpid a l'índex, però, us pot ratificar en diversos conceptes d'importància:Una proposta de recorregut maduratiu
El projecte reposa damunt d'una càrrega contundent de material intel·lectual. En proposar a unes persones d'adquirir un bitllet per CoopTic, estàvem proposant-los un viatge de maduració personal en la direcció dels conceptes relacionats amb el bé comú, amb la compartició, amb la producció col·lectiva.I això depassa la simple estratègia d'explorar noves eines per la millora dels projectes en què cadascú treballa: consisteix a explorar noves actituds i estats d'ànim alternatius. En una línia no explicitada però indubtable de canvi epistemològic.
Un aprenentatge significatiu de debò
Les virtuts de l'aprenentatge significatiu no escapen a ningú: oferir al discent un entorn que li permeti experimentar l'objecte d'aprenentatge i tot seguit incorporar-lo a partir d'aquesta experiència. És habitual oferir propostes que simulen aquests entorns; CoopTic, però, no construeix simulacions sinó que omple de significat l'ús de les eines amb una finalitat real, la qual cosa reforça els conceptes adquirits i dota de major significació les metodologies, en una alimentació mútua veritablement impactant, eficaç.Una xarxa que genera xarxa
Està expressat en els objectius del projecte, i per tant no és cap secret per a ningú: CoopTic persegueix la creació d'una xarxa europea de dinamitzadors de xarxes; un joc de nivells que conté en el seu interior un procés de transferència de coneixement amb l'aspiració d'actuar com a taca d'oli: de les entitats impulsores als socis, i d'aquests al seu públic objectiu... i d'aquí al seu entorn geogràfic en un sentit ampli.I això, en una atmosfera de treball i de relació molt més pròxima al que correspondria a entitats no formals i associatives, més que no pas a un projecte milimètricament pautat com és un Leonardo da Vinci europeu. La xarxa CoopTic acaba generant complicitat, coparticipació, construcció col·lectiva, intercooperació...
El repte fonamental
Tot el procés de formació que va tenir lloc durant el 2012 es va realitzar en francès i, tot i que geogràficament repartit, amb la inspiració de les entitats impulsores. Traspassar elements tan complexos (per intangibles) a una realitat diferent, en una llengua diferent, esdevenia el repte amb majúscula.No es tractava de traduir materials i continguts; d'altra banda, no es podia comptar amb l'expertesa directa dels principals inspiradors del curs. Hauria estat surrealista proveir una quantitat important d'hores de formació amb traducció simultània, i una simple conferència d'una hora o dues no justificava el trasllat dels experts des de la veïna França.
Per altra banda, la nostra escola té un públic ben determinat, i calia un esforç d'adaptació que abarcava tot el conjunt: els objectius explícits i implícits, els continguts i la seva orientació, i les metodologies. Fins i tot l'esquema de calendari era inviable: si s'havien realitzat tres trobades de tres dies cadascuna en indrets aïllats per afavorir la creació i consolidació d'una realitat grupal forta, amb els possibles usuaris catalans resultava il·lusori replicar l'esquema.
Les opcions d'adaptació van significar:
Revisitar els continguts a la llum de l'economia social
Els participants catalans a la formació provenien d'entitats d'atenció a les persones, de cooperatives, de col·lectius cívics... Les seves necessitats s'emmarquen en una realitat sensiblement diferent de l'originària.Aquest factor va ser el més senzill de resoldre, tot i que el més arduós: una anàlisi profunda dels continguts de la formació, un replanteig del pes que tots i cadascun jugaven en el conjunt del programa i la inclusió de mòduls específics per relacionar els continguts originals amb els que són propis de l'economia social.
Cercar a l'interior dels participants
La formulació del títol pot semblar pretensiosa, però el treball dels temes de fons, relacionats amb les actituds personals davant del treball col·laboratiu i el bé comú, era el principal damnificat pel fet que no era possible desplaçar les persones inspiradores del fons profund de la proposta formativa.Es disposava dels seus textos, sí; i algun el vam traduir. Però l'eficàcia es va obtenir per la via de facilitar moltes oportunitats per a la reflexió i l'intercanvi grupal; dit d'altra forma, proposant als participants que, partint dels textos disponibles i seguint un esquema de treball pautat, produïssin de manera autònoma aquells coneixements.
Plantejar metodologies que reforcessin el grup i facilitessin la creació de xarxa
Calia compensar la pèrdua d'oportunitats de convivència (el curs a Catalunya va consistir en tres jornades separades un mes entre elles, amb mòduls a distància entremig) amb un reforç de les activitats d'interrelació, dels moments de relació informal, de descoberta de l'altre.Que els treballs es realitzessin, sempre que fos possible, prenent com a element d'anàlisi les realitats i les problemàtiques d'origen de cadascun dels participants.
Que tothom intervingués quan d'oferir vies de solució imaginatives a la dificultat de l'altre.
Que tothom mostrés una actitud receptiva, d'escolta, a allò que l'altre li proposava sobre el seu problema.
Que els llaços de familiaritat, en definitiva, s'estrenyessin a un ritme prou intens com perquè un cop s'acabés el curs pervisquessin les vies de relació.
Els participants valoren la formació
Un cop realitzat el curs, i en el moment que se'n planifica una segona edició, es realitzen diverses constatacions a la llum de les seves avaluacions personals:- La majoria mencionen de manera explícita els elements d'adaptació que acabem de llistar; en conseqüència, aquests elements van ser presents i perceptibles en el curs. I, cal dir-ho, la valoració que en fan és també molt favorable.
- La participació en un curs d'aquestes característiques els va suposar un esforç de dedicació, però constaten de manera aclaparadora que desitjarien encara algunes sessions més, o com a mínim la realització d'algun monogràfic curt que complementés i ampliés conceptes.
- Les oportunitats de mantenir els llaços de col·laboració entre els participants ja s'han produït, i així, el participant d'una entitat ha convidat el d'una altra perquè imparteixi una formació per a la seva gent.
I això no es pot considerar un èxit; és, tot senzillament, la prova més eloqüent que tenim entre mans una bona idea, estructurada de manera coherent i orientada a oferir camins nous i poc transitats a les organitzacions que, tenint voluntat de canvi social, necessiten paradigmes en consonància.
Enllaç d'Internet :
http://www.aposta.coop/coop-tic/index.php/P%C3%A0gina_principal
