L'ergonomia editorial o l'art de construir una arquitectura de la informació
Autor de la fitxa :
Outils-réseaux
Llicència de la fitxa :
Creative Commons BY-SA
Descripció :
Són moltes encara les persones que descuiden l'ergonomia editorial i concentren tots llurs esforços en les tècniques d'escriptura, pensant que amb aquestes és suficient per compartir i publicar un contingut de qualitat a Internet. I en canvi, l'especificitat de la lectura en pantalla portaria a repensar com realçar la informació i la manera d'estructurar-la per fer-la accessible a l'usuari. És justament d'això que tracta l'ergonomia editorial: de reflexionar sobre la millor tàctica a adoptar per adaptar-se a les "especificitats" tècniques de la web i facilitar al màxim la navegació del lector insistint sobretot en l'organització dels continguts. En resum, de realitzar un guionatge del text que empenyi l'internauta a aprofundir la seva lectura.
Font de la il·lustració : Site du zéro
Aquesta disciplina es basa en la constatació que els internautes llegeixen i entenen la informació en línea de manera diferent. Eyetracking ha realitzat un estudi, sota la direcció de Jakob Nielsen, per tal de capturar els moviments de l'ull de l'internauta en la pantalla i analitzar allò que mira realment quan està llegint una pàgina Web. Aquests moviments estan representats gràficament a continuació per unes zones acolorides. Així, les zones vermelles són les que han estat més mirades per l'internauta, les zones grogues han estat objecte de menys atenció, les zones blaves encara menys. Pel que fa a les zones grises, simplement no les han vistes. Si li donem crèdit a aquest estudi, llavors els internautes tindrien tendència a escanejar la pàgina, a efectuar una "lectura en diagonal" aturant-se a la part superior de la pàgina, al primer paràgraf i al principi dels paràgrafs següents.
Altres estudis diuen que ben abans que les illustrations, l'internauta registra els títols i el text. El que emergeix dels diferents estudis fets és que són les paraules les que guien l'acció dels internautes.
Pel que fa al confort visual, es recomanen quatre pràctiques:
Per millorar l'accessibilitat del contingut, s'aconsella:
Els reptes de l'ergonomia editorial
Eve Demange, autora del blog Plume Interactive i especialista del tema a França, explica quines són les especificitats i els reptes de l'ergonomia editorial: "L'ergonomia millora la utilització dels llocs d'Internet tot repensant un cert nombre d'elements com l'estructura de la informació, l'encadenament de les pàgines, el disseny. L'ergonomia editorial procura que els termes utilitzats per guiar la navegació siguin prou clars, prou curts, que permetin als visitants trobar el seu camí fàcilment. No es tracta pas de redactar o reescriure un text adaptant-lo a la lectura web (encara que això també pugui millorar l'ergonomia editorial), es tracta de pesar les paraules. És un treball diferent, específic del mitjà web. Un bon redactor de webs pot fer aquesta feina, però també un dissenyador amb experiència o un ergònom interessat a l'àmbit editorial."Les especificitats de la lectura en pantalla
Font de la il·lustració : Site du zéro
Aquesta disciplina es basa en la constatació que els internautes llegeixen i entenen la informació en línea de manera diferent. Eyetracking ha realitzat un estudi, sota la direcció de Jakob Nielsen, per tal de capturar els moviments de l'ull de l'internauta en la pantalla i analitzar allò que mira realment quan està llegint una pàgina Web. Aquests moviments estan representats gràficament a continuació per unes zones acolorides. Així, les zones vermelles són les que han estat més mirades per l'internauta, les zones grogues han estat objecte de menys atenció, les zones blaves encara menys. Pel que fa a les zones grises, simplement no les han vistes. Si li donem crèdit a aquest estudi, llavors els internautes tindrien tendència a escanejar la pàgina, a efectuar una "lectura en diagonal" aturant-se a la part superior de la pàgina, al primer paràgraf i al principi dels paràgrafs següents.
Altres estudis diuen que ben abans que les illustrations, l'internauta registra els títols i el text. El que emergeix dels diferents estudis fets és que són les paraules les que guien l'acció dels internautes.
Algunes bones pràctiques
Sense entrar en els detalls dels diversos estudis duts a terme sobre el tema, citarem alguns principis de base per optimitzar la navegació de l'internauta, afavorir la seva lectura i incitar-lo a tornar. De manera esquemàtica, tots tenen en compte dos aspectes principals: el confort visual i l'accessibilitat del contingut (és a dir la manera de facilitar-ne la comprensió).Pel que fa al confort visual, es recomanen quatre pràctiques:
- Vigilar de no augmentar la càrrega informativa de l'article utilitzant massa colors i tipografies diferents o posant imatges de fons/animacions massa invadents.
- Optimitzar els colors emprats privilegiant un contrast positiu (fons clar/caràcters foscos) en comptes de negatiu (fons fosc/caràcters clars). Sembla que el contrast positiu és menys fatigant per la visió.
- Escriure en minúscules en comptes de en majúscules per les mateixes raons evocades.
- Crear "apartats" visuals per captar l'atenció mitjançant l'ús de llistes amb vinyetes, etiquetes de capçalera (h1, h2, strong...) que donen significació al text, als blocs de citacions (blockquotes) etc.
Per millorar l'accessibilitat del contingut, s'aconsella:
- Organitzar el contingut de manera que l'internauta delimiti fàcilment el principi i la fi dels diferents temes tractats.
- Fer que la pàgina web respiri tot jerarquitzant la informació: paràgrafs, títols curts però descriptius (han d'informar el visitant sobre el que hi trobarà) etc.
- Fer enllaços externs pertinents i explícits per proposar eixos d'aprofundiment al tema tractat i per tant enriquir el contingut.
- Situar els títols i les informacions importants al principi de la línea.
- Privilegiar diversos articles relativament curts abans que un article massa llarg i massa dens d' informacions o proposar un format imprimible (PDF per exemple) per als textos llargs.
- Il·lustrar l'article perquè una imatge afegida a un text té el poder de millorar sensiblement la memorització de la informació. Estimula l'aprenentatge de les dades.
- Variar les construccions de frase per posar de relleu els mots portadors de sentit.