L'arribada del web ha creat un abisme entre les generacions
Autor de la fitxa :
Gatien Bataille
Llicència de la fitxa :
Creative Commons BY-SA
Idees desenvolupades per l'autor en el terreny de la col·laboració en aquest llibre, aquesta conferència :
Per altra banda, a Europa occidental, les persones de menys de 60 anys:
La generació actual és molt diferent de l'anterior:
Amb l'arribada del web i de les TIC (tecnologies de la informació i de la comunicació), la nova generació ha externalitzat la seva memòria, la seva imaginació i la seva raó (d'ara endavant accessibles via web amb una eficàcia mai assolida pel nostre cervell). Això ha alliberat "espai de cervell" per a la inventiva (únic acte intel·lectual autèntic avui segons l'autor). De fet, distanciant-nos del saber i del coneixement és com podem pensar i inventar realment!
Aquest canvi tan gran obliga la nova generació a reinventar-ho tot o quasi ja que l'antic "marc" en el que s'inscrivia la nostra societat ja no és vàlid amb l'adveniment del web.
Això és més vàlid que mai per a l'ensenyament.
Avui en dia, el saber està disponible a tot arreu i en tot moment. Els estudiants ja no treballen "en silenci" perquè les paraules del professor són redundants i aquest no fa més "que oralitzar" el saber del que, per altra banda ja està disponible.
Els estudiants volen tenir un paper actiu en el seu aprenentatge (com quan "controlen" el seu ordinador). Treure'ls d'aquesta postura i fer-ne una multitud "passiva" ja no funciona!
L'avenir de l'ensenyament passarà per una definició completa del paper del professor i de les estructures de l'escola. Les classes no "interrompudes" seran aquelles en que el professor crearà les condicions favorables a la co-construcció dels sabers i en les que es recolzarà en els sabers disponibles per inventar amb els aprenents. Les MOOCs (Cursos en línia massius i oberts) en són un exemple.
Quants canvis en un segle!
| Vers 1900 | Vers 2000 |
| A França, la majoria dels éssers humans són agricultors | A França, menys d'un 1% dels éssers humans són agricultors |
| Hi ha 2 000 milions d'esser humans al món | Hi ha 7 000 milions d'esser humans al món |
| L'esperança de vida és de 30 anys | L'esperança de vida és de 80 anys |
| L'esser humà viu a la seva comunitat, dins d'una cultura homogènia | L'esser humà viu en un col·lectiu on es barregen diferents religions, cultures, llengües i nacionalitats |
| +/- 5000 paraules noves entren al diccionari cada 20 anys | +/- 35000 paraules noves entren al diccionari cada 20 anys |
| L'horitzó cultural es limita a alguns milers d'anys (1000 abans de Crist) | L'horitzó cultural s'estén fins a la barrera de Planck (algunes mil·lèsimes de segon després del Big Bang |
Per altra banda, a Europa occidental, les persones de menys de 60 anys:
- no han passat mai gana (de veritat)
- no han viscut cap guerra
- no han conegut mai el dolor (de veritat) gràcies als medicaments
Un abisme entre la generació actual i l'anterior!
Som poc conscients de l'enorme abisme que s'ha creat entre aquesta generació i l'anterior. Hi ha hagut un canvi de paradigma i l'arribada del web hi té molt a veure!La generació actual és molt diferent de l'anterior:
- viu en una abundància d'informació disponible a tot arreu i en tot moment
- està hiper-connectada amb tot el món
- no retenen de la mateixa manera (externalitzen gran part de les coses)
- no llegeixen de la mateixa manera
- són multitasca
- viuen en un món virtual, on ja no hi ha distàncies
- accedeixen a qualsevol lloc i a qualsevol persona per mitjà de les TIC
- viuen en col·lectius on hi conviuen diferents religions, llengües, nacionalitats, costums...
- no se senten concernits per la moral, que no han necessitat (contràriament al que passava en temps de guerra, de patiment, d'escassetat d'aliments.)
Amb l'arribada del web i de les TIC (tecnologies de la informació i de la comunicació), la nova generació ha externalitzat la seva memòria, la seva imaginació i la seva raó (d'ara endavant accessibles via web amb una eficàcia mai assolida pel nostre cervell). Això ha alliberat "espai de cervell" per a la inventiva (únic acte intel·lectual autèntic avui segons l'autor). De fet, distanciant-nos del saber i del coneixement és com podem pensar i inventar realment!
Aquest canvi tan gran obliga la nova generació a reinventar-ho tot o quasi ja que l'antic "marc" en el que s'inscrivia la nostra societat ja no és vàlid amb l'adveniment del web.
Això és més vàlid que mai per a l'ensenyament.
Per una redefinició de l'ensenyament!
Abans, ensenyar era una oferta que calia acceptar tal qual. El saber passava per la veu del mestre. Oralitzava els escrits. Era al centre de l'audiència i regnava sobre els "aprenents". Per difondre el coneixement, reclamava silenci.Avui en dia, el saber està disponible a tot arreu i en tot moment. Els estudiants ja no treballen "en silenci" perquè les paraules del professor són redundants i aquest no fa més "que oralitzar" el saber del que, per altra banda ja està disponible.
Els estudiants volen tenir un paper actiu en el seu aprenentatge (com quan "controlen" el seu ordinador). Treure'ls d'aquesta postura i fer-ne una multitud "passiva" ja no funciona!
L'avenir de l'ensenyament passarà per una definició completa del paper del professor i de les estructures de l'escola. Les classes no "interrompudes" seran aquelles en que el professor crearà les condicions favorables a la co-construcció dels sabers i en les que es recolzarà en els sabers disponibles per inventar amb els aprenents. Les MOOCs (Cursos en línia massius i oberts) en són un exemple.
Presentació sintètica de l'autor de l'obra : :
Professor a la Universitat de Stanford, membre de l'Académie française, Michel Serres és autor de nombrosos assajos sobre filosofia i història de les ciències, dels quals els últims, Temps des crises et Musique han estat àmpliament celebrats per la premsa. És un dels pocs filòsofs contemporanis que proposen una visió del món que associa les ciències i la cultura.
Cites :
De l'auge de les noves tecnologies ha nascut un nou ésser humà: Michel Serres l'ha batejat com a "Polzeta" (Petite Poucette), per al·lusió al domini amb què els missatges surten dels seus polzes.
Referència bibliogràfica :
SERRES, Michel. Petite poucette. Paris, France : Le Pommier, 2013. Manifestes (Paris. 1999), ISSN 1294-6605. ISBN 978-2-7465-0605-3.
