Jean-Michel Cornu : La cooperació en 28 paraules clau
10. Influència de l’entorn: presa de decisions a posteriori, obligacions externes, legitimitat, intercanvis
JM Cornu - La Coopération en 28 mots-clés - 10. Influence de l'environnement par SupAgro Florac
Com hem vist, la cooperació té moltes facetes; i n’hi ha que depenen realment de les persones com hem vist amb els aspectes de convergència, implicació, consciència i coordinació del grup. Alguns aspectes depenen de l’estructura mateixa del grup, de la seva mida, la seva vocació, la seva maduresa, dels elements comuns. Però també n’hi ha d’altres que depenen de l’exterior, perquè un grup no és totalment independent de l’exterior. Un d’ells ja l’hem vist, és el que tracta de la presa de decisions a posteriori. És a dir que hem vist que un grup amb una abundància de possibilitats, permetia la possibilitat de triar, a posteriori, en lloc de planificar de manera anticipada i que, per tant, ens permetia adaptar-nos molt millor a la imprevisibilitat de les persones, a la imprevisibilitat de la innovació, a la imprevisibilitat del món en el que vivim. De fet, hi ha altres aspectes importants. Quines són les obligacions, per exemple, que venen de l’exterior del grup? És interessant perquè algunes obligacions són estimulants o poden paralitzar. Sovint, quan tenim massa obligacions, acabem per no fer res. Però, honestament, quan estudiàveu, en quin moment fèieu els deures? Evidentment a última hora, probablement com jo. I aquesta obligació d’haver d’entregar una cosa amb un termini pot ser especialment estimulant. Per altra banda, hi ha grups que produeixen guies o fan coses per als altres, etc... quan no tenen dates precises. Quan es tracta d’un esdeveniment és més fàcil, però quan és una guia o un programari o el que sigui, de tant en tant, el fet de no tenir aquest estímul extern es converteix en una dificultat. Per tant, la pregunta no és: « És bo tenir obligacions externes? », sinó : « Com es perceben? ». Es perceben com un estímul o, al contrari, com una cosa que ens paralitza? Finalment, en relació a aquesta obligació, malgrat tot, de vegades pot haver-hi un grup inclòs dins d’una estructura jeràrquica. Podem tenir perfectament un grup dins d’una empresa. Per tant, serà un grup de treball. També podem tenir un grup en una comunitat molt àmplia, o a tot el món, amb un munt de gent que espera que feu alguna cosa. Aleshores, quin espai de llibertat podeu construir? El podeu ampliar de manera que es puguin fer coses malgrat tot, sense que les expectatives us paralitzin. Una de les grans dificultats, precisament, és la diferència de ritme entre les expectatives del vostre públic, del cap, potser, si en un moment donat la comunitat depèn d’una col·lectivitat territorial, d’una empresa, etc. Què passarà? El ritme serà el mateix que el ritme al qual podrem produir? L’altre aspecte, l’últim aspecte que voldria destacar, consisteix en saber si la vostra comunitat es dedica a « anar al darrera », anar al darrera de les persones dient-los « Doncs, mira, hem previst fer això i provarem de fer-ho » o bé a « anar al davant » i aleshores, són les persones les que us segueixen. I evidentment, hi ha una situació que és millor que l’altra.
El tercer aspecte és la legitimitat. El vostre grup està legitimat per l’exterior? Aquí tornem a trobar unes etapes de maduresa: infant, adolescent i adult, com en els éssers humans o com a l’interior mateix d’un grup. Al principi un grup és poc visible, és una mica com un nen petit, així és que és un grup « infant », formeu part del grup « Daixonses », tot funciona però ningú no el coneix. Està bé, me n’alegro molt per vosaltres, però m’importa un rave. De tant en tant, en un moment determinat, quan el grup comença a tenir certa visibilitat, pot tenir tendència a comportar-se com un adolescent, és a dir a intentar posicionar-se en contra dels altres. Alguns, per cert, es posicionen fonamentalment així. L’única cosa, és que els grups que acostumen a barallar-se amb els altres acaben sovint barallant-se entre ells mateixos i dividint-se en grups. És una fase que al principi és bastant normal. Si no evoluciona, pot ser una mica més problemàtica. I després, el tercer nivell, és tenir un grup, al contrari, més madur, més legítim... Formeu part d’Emmaüs, formeu part de Viquipèdia, és genial, se us reconeix realment, sou una persona « legal », i això, fins i tot farà que més persones entrin en el vostre grup, perquè el vostre grup és realment legítim.
Quarta i última cosa, anava a dir el costat « culinari » del grup, amb els intercanvis. Un grup, és com un ésser viu, per tant, s’empassa coses, persones, idees, un munt de coses, informacions i també veureu que hi ha idees i informacions que surten del vostre grup així com persones: és del tot normal que hi hagi gent que entri i surti del grup i que faci altres coses. Les preguntes que ens hem de fer són: Quina quantitat de persones, d’informacions, d’idees entren i surten del meu grup? Quina qualitat? Quina diversitat? Pot ser que en un moment donat hagi entrat gent en el grup i després no hi hagi entrat ningú i que el grup s’estigui anquilosant? O, pot ser que no hi hagi entrat ningú i finalment hi hagi arribat una nova generació però com que no hi ha entrat ningú entre les dues, costa casar la nova generació amb l’antiga generació... Veieu, són problemes que tenen molta similitud amb el tema culinari: menjo amb regularitat? De manera diversa? Amb una certa qualitat? I un grup s’empassa coses, en el bon sentit de la paraula, i també les expulsa; i per tant, un grup sa és un grup que intercanvia persones, informacions i idees. Tot això per dir que hem vist el conjunt del que calia veure per entendre l’entorn del grup, tant en termes de presa de decisions a posteriori, d’entorn i d’abundància, com en termes d’obligacions externes, de legitimitat o d’intercanvi amb el grup.
