DiigO
le 16.01.2014 à 09:47:16
de 193.50.71.234
Diigo
Autor de la fitxa :
Frédéric Renier - SupAgro Florac
Llicència de la fitxa :
Creative Commons BY-SA
Com a introducció :
Servei en línia que permet trobar les adreces d'Internet favorites des de qualsevol ordinador sempre que es tingui accés a Internet.
Lloc oficial :
http://www.diigo.com
FamÃlia d'eines :
Eines de curació de continguts
Presentació :
Diigo permet guardar en una base de dades tot allò que hi ha en una adreça d'Internet (pàgina web, entrades de blog, vídeo, podcast, flux RSS, foto en línia...). És una alternativa possible a l'ús dels marcadors (també denominats favorits o bookmarks) del navegador Internet.
Guardar és bo, retrobar fàcilment encara és millor. Per això cada bookmark guardat es caracteritza amb uns tags i una breu descripció.
Guardar és bo, retrobar fàcilment encara és millor. Per això cada bookmark guardat es caracteritza amb uns tags i una breu descripció.
Requisits previs :
- Obrir-se un compte a Diigo.
- Entendre la interfície en anglès.
- Comprendre l'interès d'etiquetar un recurs d'Internet.
Algunes aplicacions :
- Guardar, caracteritzar i classificar els favorits personals: per crear-se una base de dades de recursos en línia. Els favorits poden ser públics o privats (en aquest cas són visibles només si estem connectats al nostre compte Diigo). Es pot guardar una còpia de la pàgina (upload cache).
- Utilitzar Diigo com a motor de cerca: per a la indexació realitzada socialment (per la comunitat d'usuaris de Diigo). S'explora el conjunt de bookmarks públics guardats per la comunitat Diigo. .
- Publicar totes les vostres etiquetes sota forma d'un núvol: en un CMS (content management system) com una wiki, un blog...
- Produir un flux RSS: per al conjunt de bookmarks del vostre compte Diigo, per a una etiqueta concreta o per a un grup d'etiquetes (agrupades en un llistat).
- Crear i compartir favorits en un grup: (públic o privat) per proposar i comentar recursos. Hi ha fluxos RSS per a grup i es pot definir una llista d'etiquetes preferida per al grup.
Per aprofundir-hi :
- Utilitzar les llistes per generar informes en html més fàcils de copiar-enganxar, proposar els propis favorits en diaporama (a dalt a la dreta: play as webslides).
- Associar el propi compte Twitter a Diigo, això permet tuïtejar els bookmarks escollits o integrar les piulades favorites en el propi compte Diigo.
Avantatges :
- La gestió de les etiquetes (supressió, modificació, afegit) es pot fer fàcilment en un conjunt de bookmarks.
- L'exportació al format html, mitjançant una llista, és molt útil per a la realització d'un lliurable de vigilància tecnològica.
- La possibilitat de crear un post-it de comentari (públic o privat), de destacar un text en una pàgina o de guardar una imatge d'una part de la pàgina per cada bookmark.
Inconvenients :
- Com tots els gestors de bookmarks, la creació d'una llista d'etiquetes demana rigor.
Llicència :
Programari de propietat, Freemium
Utilització :
N'hi ha de més senzills, però també de més complicats
Instal·lació :
No cal instal·lació
LaVigilanciaTecnologicaCompartidaIColmlabo
le 14.01.2014 à 13:29:43
de 86.202.88.99
La vigilància tecnològica compartida i col·laborativa a Internet
Autor de la fitxa :
Hélène Laxenaire - SupAgro Florac
Llicència de la fitxa :
Creative Commons BY-SA
Descripció :
Les diferents fases de la vigilància tecnològica:
Existeixen diferents tipus de vigilància que varien en funció de l'objecte (jurídic, informatiu,...) i de l'objectiu (vigilància estratègica en què es vigila la competència per tal de poder posicionar la pròpia empresa i els propis productes en funció de, vigilància creativa vigilant les obres dels dissenyadors per poder detectar les noves tendències,...)
En tots els casos, la vigilància és un procés iteratiu i continu
Exemples de continguts vigilats:
El punt més important és la difusió: els participants a la vigilància col·laborativa es posen d'acord tots junts sobre el contingut i sobre els criteris de tria d'allò que es portarà a la vigilància col·laborativa. Que pot ser la vigilància que interessa al grup i/o la vigilància destinada a un públic concret.
Aquesta és la diferència entre una vigilància compartida i una vigilància col·laborativa:
Les fases de la vigilància
La prospecció es fa via motors de recerca, eines de social bookmarking (Diigo, Pearltrees,...), revistes en suport paper, recomanacions dels col·legues, etc... Però tot seguit hi ha una reavaluació constant de les fonts (afegitons, supressió) en funció dels resultats de la vigilància: un anar i venir constant.
En el model proposat per Jean-Michel Cornu: abundància /escassetat/oportunitat/limitació, la vigilància se situa a la banda de l'abundància, l'abundància de la informació disponible a Internet.
modeleCornu2.png?
(Crédit : Marc Lanssens - SupAgro Florac - CC By-Sa )
L'estratègia guanyadora és doncs la de l'oportunitat i no la de la planificació: jo no puc saber amb anticipació la informació que trobaré, ja que la vigilància justament és el seguiment de l'actualitat i dels senyals febles. Per tant cal "provar" les fonts i en funció del resultat, modificar-les.
La dificultat rau en saber per on començar, on trobar el fil que cal estirar. De fet, a mesura que la vigilància s'estructura i esdevé cada vegada més pertinent, les diferents fonts fan de referència a d'altres fonts pertinents. Hi ha com una mena de prima al guanyador: com més evoluciona i s'estructura la vigilància més fàcil resulta millorar-la! I els algoritmes de suggestió proposats per diferents eines de vigilància (Google reader, Twitter) reforcen aquesta paradoxa: com més pertinents siguin les fonts que ja formen part de la nostra vigilància, més ho seran les fonts proposades de manera automàtica. Per limitar aquest efecte pervers, en comptes de partir d'un motor de recerca, és interessant començar a detectar les fonts utilitzades per vigilàncies properes al nostre tema. Aquest és l'interès de la vigilància compartida. Aquest vigilant ha posat en línea un agregador de flux RSS per una temàtica propera a la meva, quines són les fonts que ha utilitzat? Trobo pertinent la vigilància d'aquest usuari de Twitter, a qui segueix ell? Qui el segueix? I així pas a pas, anant cercant, ens constituïm la nostra pròpia selecció beneficiant-nos de la feina de selecció ja feta per altres vigilants tot adaptant-la a les nostres necessitats.
La materialitat del suport tangible (paper, banda magnètica, DVD,...) implica l'"escassetat" del recurs: no es poden editar un milió de llibres cada vegada! La informació passa per canals ben definits i limitats (per la materialitat i/o per la regulació: l'Administració competent atribueix les freqüències a les ràdios i a les televisions perquè tenen un nombre limitat; per difondre eficaçment un llibre, cal passar per un editor (que assumeix un risc financer), i que també passarà per un distribuïdor que farà arribar les publicacions a punts de venda ben definits. I l'obra haurà de tenir un dipòsit legal a la BNF (Biblioteca Nacional de França). En conclusió, el limitat nombre de canals de difusió afegit a un paisatge informatiu que no ha canviat massa en 30 anys permet tenir punts de referència per avaluar fàcilment la informació: sovint n'hi ha prou amb el nom de l'editor, de l'autor, de l'emissora de ràdio, el tipus de diari o fins i tot la maqueta del diari.
L'avaluació es fa a partir de l'autoritat: tant si és la que se li acorda a l'autor pròpriament dit o més sovint al seu editor, el diari que el publica o la cadena de televisió o de ràdio a la qual pertany.
3.3.1.2 La web 2.0 o la dilució de l'autoritat i els punts de referència clàssics
A internet, ja no hi ha editorialització per a una bona part dels continguts. La jerarquització de la informació es deixa sovint als algoritmes: jerarquia dels resultats en els motors de recerca, vídeos associats a Youtube, etc...
A més, el suport, fruit de la materialitat, ja no queda limitat a una sola font, identificada. En una mateixa pàgina web es poden trobar informacions que venen automàticament de diferents fonts exteriors (fluxos RSS, pàgines imbricades) sense que això sigui necessàriament visible per al visitant.
El suport digital permet l'escriptura col·laborativa, on ja no se sap qui és l'autor (Viquipèdia) però també continguts generats automàticament via bases de dades: per una mateixa recerca, una pàgina Amazon serà diferent en funció de les recerques precedents, les compres ja realitzades, les compres efectuades pels altres usuaris, etc...
Les facilitats oferides per el retalla i enganxa contribueix a aquesta dilució de l'autoritat. Alguns textos poden ser composats encaixant (amb més o menys encert) altres textos.
Fonts primàries: llocs que contenen els articles. Es vigila via el flux RSS del lloc, un agent de seguiment de pàgina, la inscripció a una newsletter publicant les novetats
Criteris d'avaluació:
3.3.2.2 Avaluació de les fonts secundàries
Fonts secundàries: articles trobats i aconsellats per altres via Twitter, Facebook, una vigilància compartida, un butlletí de vigilància...
Criteris d'avaluació: la confiança que se li acorda a qui ens ha aconsellat l'enllaç.
(Petit parèntesi de caràcter informatiu i històric:
Ens han acostumat a confiar en els documentalistes i en els bibliotecaris pel que fa a la tria dels documents seleccionats i disponibles: rarament es verifica la serietat o la fiabilitat d'una obra del centre de documentació partint del principi que el document ha estat seleccionat. Quan la web ha esdevingut accessible al gran públic a mitjans dels anys 90, d'entrada se li va aplicar aquest model en forma de directori, repertoriant i classificant els llocs web seleccionats per éssers humans (i tanmateix documentalistes). Davant l'amplitud de la tasca i la millora de les seleccions realitzades pels motors de recerca, els repertoris generalistes han desaparegut en benefici dels motors de recerca. És l'inici de l'era Google en què s'ha traslladat la confiança acordada fins aleshores a éssers humans cap a un algoritme de recerca. Més tard la web 2 amb les eines de social bookmarking o de curació i també la vigilància via les xarxes socials (sobretot Twitter) han reafirmat la plusvàlua de la selecció.
En aquest context, la vigilància compartida i/o col·laborativa és on mostra tota la seva força, perquè la selecció de les informacions es fa en el si mateix de la comunitat d'interessos i per tant més enllà de la pertinença, és el nivell de confiança en la selecció el que és elevat i que dóna tot el seu valor afegit a aquest tipus de vigilància.
Descobrir les fonts pertinents, després gràcies a les eines, filtrar-les, reunir-les i fer-les arribar fins a nosaltres.
A les xarxes socials, cal difondre el que ens interessa a nosaltres i no el que potencialment podria interessar a aquells que ens segueixen perquè aquesta decisió subjectiva, aquesta editorialització és la plusvàlua de la vostra vigilància. Les xarxes socials són l'espai de la subjectivitat assumida, la seva força fins i tot.
Com difondre la nostra vigilància?
1. Què és la vigilància tecnològica?
És fer una guàrdia. En termes militars, és el que fa un sentinella1.1 Definicions
"Saber per prevenir a fi i efecte de poder", detecció dels senyals feblesLes diferents fases de la vigilància tecnològica:
- Recollir la informació
- Triar, tractar la informació
- Difondre a un públic determinat
- Decidir en funció de la informació recollida
Existeixen diferents tipus de vigilància que varien en funció de l'objecte (jurídic, informatiu,...) i de l'objectiu (vigilància estratègica en què es vigila la competència per tal de poder posicionar la pròpia empresa i els propis productes en funció de, vigilància creativa vigilant les obres dels dissenyadors per poder detectar les noves tendències,...)
En tots els casos, la vigilància és un procés iteratiu i continu
- iteratiu: un anar i venir regular entre els resultats i les fonts (i eines) per millorar els resultats de la vigilància en relació als seus objectius. Aquest anar i venir permet igualment fer evolucionar la nostra vigilància en funció de l'evolució dels objectius o de l'evolució pròpia del tema que s'està vigilant (emergència de novetats temàtiques en el propi camp de vigilància per exemple)
- continu: una vigilància no és pas un estat de la qüestió en un moment donat o un estat de l'art sinó un procés continu seguint l'actualitat i l'evolució dels objectes de la vigilància.
1.2 Una vigilància informativa... i col·laborativa
En el marc d'aquest curs, parlarem de la vigilància anomenada "informativa".Exemples de continguts vigilats:
- Actualitat de la temàtica
- Calendari dels esdeveniments, col·loqui
- Iniciatives de grups semblants però en un altre context (això dóna oxígen)
- Actualitat de la recerca
- Vigilància sobre les novetats editorials (bibliografia)
- Iniciatives col·laboratives
- Vigilància reglamentària (light)
- ....
- recollir la informació (junts)
- Triar, tractar la informació (junts)
- Difondre a un públic determinat (al grup i més enllà)
- Decidir en funció de la informació recollida (rarament formalitzada per la vigilància informativa)
El punt més important és la difusió: els participants a la vigilància col·laborativa es posen d'acord tots junts sobre el contingut i sobre els criteris de tria d'allò que es portarà a la vigilància col·laborativa. Que pot ser la vigilància que interessa al grup i/o la vigilància destinada a un públic concret.
Aquesta és la diferència entre una vigilància compartida i una vigilància col·laborativa:
- vigilància compartida: jo faig la meva vigilància, segons els meus propis criteris i la comparteixo
- vigilància col·laborativa: tot el grup es posa d'acord conjuntament sobre el tema de la vigilància i alimenta la vigilància col·laborativa únicament en relació a aquest tema.
2. La vigilància a internet, què canvia?
La vigilància és el tractament del flux2.1 Abans d'Internet
Els fluxos: la ràdio, la televisió, els diarisLes fases de la vigilància
- Recollir: abonament a diaris, cartes informatives
- Triar, tractar: butlletins de premsa, informe documental
- Difondre: el butlletí de premsa, posada a disposició de l'informe
- Decidir: nota de síntesi, acta
2.2 Ara
Uns fluxos nous d'informació que se sumen als antics:- Flux RSS
- Xarxes socials
- Newsletter, llista de difusió
- Sistema d'alertes (servei en línea que adverteix via un mail o un flux RSS quan apareix un nou article relacionat amb els mots-clau que hem escollit)
- Vigilància de lloc web (permet seguir l'actualitat dels llocs que no tenen flux RSS).
3. Organitzar una vigilància
3.1 Definir el camp i les temàtiques
3.2 Trobar les fonts
Trobar les bones fonts és el primer repte davant l'abundància d'informació disponible a internet!La prospecció es fa via motors de recerca, eines de social bookmarking (Diigo, Pearltrees,...), revistes en suport paper, recomanacions dels col·legues, etc... Però tot seguit hi ha una reavaluació constant de les fonts (afegitons, supressió) en funció dels resultats de la vigilància: un anar i venir constant.
En el model proposat per Jean-Michel Cornu: abundància /escassetat/oportunitat/limitació, la vigilància se situa a la banda de l'abundància, l'abundància de la informació disponible a Internet.
modeleCornu2.png?
(Crédit : Marc Lanssens - SupAgro Florac - CC By-Sa )
L'estratègia guanyadora és doncs la de l'oportunitat i no la de la planificació: jo no puc saber amb anticipació la informació que trobaré, ja que la vigilància justament és el seguiment de l'actualitat i dels senyals febles. Per tant cal "provar" les fonts i en funció del resultat, modificar-les.
La dificultat rau en saber per on començar, on trobar el fil que cal estirar. De fet, a mesura que la vigilància s'estructura i esdevé cada vegada més pertinent, les diferents fonts fan de referència a d'altres fonts pertinents. Hi ha com una mena de prima al guanyador: com més evoluciona i s'estructura la vigilància més fàcil resulta millorar-la! I els algoritmes de suggestió proposats per diferents eines de vigilància (Google reader, Twitter) reforcen aquesta paradoxa: com més pertinents siguin les fonts que ja formen part de la nostra vigilància, més ho seran les fonts proposades de manera automàtica. Per limitar aquest efecte pervers, en comptes de partir d'un motor de recerca, és interessant començar a detectar les fonts utilitzades per vigilàncies properes al nostre tema. Aquest és l'interès de la vigilància compartida. Aquest vigilant ha posat en línea un agregador de flux RSS per una temàtica propera a la meva, quines són les fonts que ha utilitzat? Trobo pertinent la vigilància d'aquest usuari de Twitter, a qui segueix ell? Qui el segueix? I així pas a pas, anant cercant, ens constituïm la nostra pròpia selecció beneficiant-nos de la feina de selecció ja feta per altres vigilants tot adaptant-la a les nostres necessitats.
3.3 Avaluar les pròpies fonts
3.3.1 Problemàtica de l'avaluació
3.3.1.1 El món tangible : un món conegut on l'autoritat primaLa materialitat del suport tangible (paper, banda magnètica, DVD,...) implica l'"escassetat" del recurs: no es poden editar un milió de llibres cada vegada! La informació passa per canals ben definits i limitats (per la materialitat i/o per la regulació: l'Administració competent atribueix les freqüències a les ràdios i a les televisions perquè tenen un nombre limitat; per difondre eficaçment un llibre, cal passar per un editor (que assumeix un risc financer), i que també passarà per un distribuïdor que farà arribar les publicacions a punts de venda ben definits. I l'obra haurà de tenir un dipòsit legal a la BNF (Biblioteca Nacional de França). En conclusió, el limitat nombre de canals de difusió afegit a un paisatge informatiu que no ha canviat massa en 30 anys permet tenir punts de referència per avaluar fàcilment la informació: sovint n'hi ha prou amb el nom de l'editor, de l'autor, de l'emissora de ràdio, el tipus de diari o fins i tot la maqueta del diari.
L'avaluació es fa a partir de l'autoritat: tant si és la que se li acorda a l'autor pròpriament dit o més sovint al seu editor, el diari que el publica o la cadena de televisió o de ràdio a la qual pertany.
3.3.1.2 La web 2.0 o la dilució de l'autoritat i els punts de referència clàssics
A internet, ja no hi ha editorialització per a una bona part dels continguts. La jerarquització de la informació es deixa sovint als algoritmes: jerarquia dels resultats en els motors de recerca, vídeos associats a Youtube, etc...
A més, el suport, fruit de la materialitat, ja no queda limitat a una sola font, identificada. En una mateixa pàgina web es poden trobar informacions que venen automàticament de diferents fonts exteriors (fluxos RSS, pàgines imbricades) sense que això sigui necessàriament visible per al visitant.
El suport digital permet l'escriptura col·laborativa, on ja no se sap qui és l'autor (Viquipèdia) però també continguts generats automàticament via bases de dades: per una mateixa recerca, una pàgina Amazon serà diferent en funció de les recerques precedents, les compres ja realitzades, les compres efectuades pels altres usuaris, etc...
Les facilitats oferides per el retalla i enganxa contribueix a aquesta dilució de l'autoritat. Alguns textos poden ser composats encaixant (amb més o menys encert) altres textos.
3.3.2 Els criteris d'avaluació de les fonts a la web 2.0
3.3.2.1 Avaluació de les fonts primàriesFonts primàries: llocs que contenen els articles. Es vigila via el flux RSS del lloc, un agent de seguiment de pàgina, la inscripció a una newsletter publicant les novetats
Criteris d'avaluació:
- Autoritat: l'autor, l'editor del lloc: jo vigilo el blog d'un tal autor que està especialitzat en..., jo segueixo els fluxos RSS del lloc web de l'Institut de ...
- Criteris exteriors (quan no es coneix ni l'autor, ni l'editor del lloc web)
- qualitat intrínseca del text
- coherència amb el que ja se sap
- vocabulari, construcció del text
- fonts
3.3.2.2 Avaluació de les fonts secundàries
Fonts secundàries: articles trobats i aconsellats per altres via Twitter, Facebook, una vigilància compartida, un butlletí de vigilància...
Criteris d'avaluació: la confiança que se li acorda a qui ens ha aconsellat l'enllaç.
(Petit parèntesi de caràcter informatiu i històric:
Ens han acostumat a confiar en els documentalistes i en els bibliotecaris pel que fa a la tria dels documents seleccionats i disponibles: rarament es verifica la serietat o la fiabilitat d'una obra del centre de documentació partint del principi que el document ha estat seleccionat. Quan la web ha esdevingut accessible al gran públic a mitjans dels anys 90, d'entrada se li va aplicar aquest model en forma de directori, repertoriant i classificant els llocs web seleccionats per éssers humans (i tanmateix documentalistes). Davant l'amplitud de la tasca i la millora de les seleccions realitzades pels motors de recerca, els repertoris generalistes han desaparegut en benefici dels motors de recerca. És l'inici de l'era Google en què s'ha traslladat la confiança acordada fins aleshores a éssers humans cap a un algoritme de recerca. Més tard la web 2 amb les eines de social bookmarking o de curació i també la vigilància via les xarxes socials (sobretot Twitter) han reafirmat la plusvàlua de la selecció.
En aquest context, la vigilància compartida i/o col·laborativa és on mostra tota la seva força, perquè la selecció de les informacions es fa en el si mateix de la comunitat d'interessos i per tant més enllà de la pertinença, és el nivell de confiança en la selecció el que és elevat i que dóna tot el seu valor afegit a aquest tipus de vigilància.
3.4 Classificar i ordenar la nostra vigilància
Estem aclaparats de fluxos d'informacions, les fonts es multipliquen gràcies al web 2, la cosa es desborda, estem inundats, llavors per evitar d'ofegar-nos, cal fer una mica de lampisteria...Descobrir les fonts pertinents, després gràcies a les eines, filtrar-les, reunir-les i fer-les arribar fins a nosaltres.
3.4.1 A la pràctica: agregar les nostre fonts al mateix lloc: nivell Padawan
Les eines per agregar els fluxos RSS i/o els de les xarxes socials:- el conjunt dels fluxos: iGoogle, Google reader
- editorialització automatitzada: Paper.li, Feedly
3.4.2 A la pràctica: filtrar, reorganitzar les fonts: nivell Jedi
- Ajuntar diversos fluxos en un de sol
- Filtrar un o diversos fluxos per reconstituir-ne un (Yahoo Pipes)
- Crear un flux a partir d'una vigilància compartida (Delicious, Diigo)
- Connectar diferents serveis web 2 entre ells (Itttf)
3.4.3 Crear-se un espai informàtic a escala humana dins l'oceà de la web
El risc d'aquesta tria és el d'accedir només a les coses conegudes, a allò que és confortable sense haver-nos de confrontar amb altres parers o altres visions. Però una vegada més, la vigilància col·laborativa ens treu d'aquest escull:- Les fonts són múltiples (totes les fonts de tots els participants)
- Però les informacions estan seleccionades
- És l'avantatge de la multiplicitat de fonts (intel·ligència exterior, glopada d'aire fresc) sense el pes de la infobesitat!
- El mateix principi per les xarxes socials però amb menys pertinència (per tant més soroll)
- Major serendipitat a internet que en el món tangible
3.5 Triar per no enfonsar-se!
Per sortir-se'n sense ofegar-se, cal aprendre a avaluar les informacions que es reben a partir de dades secundàries: no cal llegir-ho tot!3.5.1 Criteris de tria
- Dades secundàries: títol, comentari, etc...
- Redundància
- Llegeixo o no llegeixo / conservo o no conservo / transmeto o no transmeto
3.6 Difondre sense ofegar els altres!
Alerta a la síndrome "Déu ja reconeixerà els seus". No ho envieu pas tot, a tothom tot dient-vos, "ja triaran" o "això pot interessar a algú". Cal triar el que difonem i a qui ho difonem. Fer el contrari és contraproduent. És aquí que resideix el gran avantatge d'una vigilància col·laborativa, cadascú coneix bé el seu públic, que està ben identificat. No transmetre més que allò que interessa al grup.A les xarxes socials, cal difondre el que ens interessa a nosaltres i no el que potencialment podria interessar a aquells que ens segueixen perquè aquesta decisió subjectiva, aquesta editorialització és la plusvàlua de la vostra vigilància. Les xarxes socials són l'espai de la subjectivitat assumida, la seva força fins i tot.
Com difondre la nostra vigilància?
- Xarxes socials: retuït, compartició
- Creació d'un flux RSS (Diigo, Delicious)
- Butlletí PDF generat automàticament des d'un flux: Zinepal
- Evitar el mail excepte en forma de newsletter
- Vigilància col·laborativa: utilització d'un mot clau específic del grup per redirigir les informacions més especialment dedicades al grup: Diigo, Scoop.it
4. Capitalitzar
4.1 No ho conservem tot! Canvi de postura
Les dues lògiques:- Lògica del fons: en un món d'escassetat s'intenta reunir-ho tot en un mateix indret (biblioteca). És el món del suport paper
- Lògica de flux: en un món d'abundància, s'implementen eines i mètodes per trobar la informació interessant. És el món del suport en línea
4.2 Com?
Sabem gestionar perfectament les informacions que ens arriben pels canals "antics": correu, paper, telèfon, etc.. Però encara no sabem gestionar les que ens arriben, en proporcions descomunals, de manera electrònica. Per tant, cal bastir un mètode de gestió dels coneixements. N'existeixen molts, el mètode GTD per exemple pot servir per això. Té poca importància el mètode que s'esculli sempre que se n'utilitzi un. Una vegada tinguem un mètode, hi ha eines que ens permetran implementar-lo.5. Però si no tinc temps!
- Automatitzar tot el que sigui automatitzable
- Determineu un moment en la vostra agenda pel que fa a la vigilància i atingueu-vos-hi (és a dir, si pot ser refuseu reunions en aquest horari: "no, no estic disponible"). Si decidiu fer la vostra vigilància justament quan no tingueu altres coses a fer, no la fareu mai.
- Aprofiteu-vos de la vigilància dels altres gràcies a la vigilància compartida!!
Posar el focus en la vigilància col·laborativa
Recollida: detectar
- En fer la vigilància localitzar el que pot interessar a la xarxa
- Paraules-clau: Delicious, Diigo
- Hashtag: Twitter
- Compartició en un grup: Facebook
- Utilitzar la redundància: Yahoo Pipes
Difusió
- Flux RSS: agregador, lloc internet
- Scoop.it, Paper.li
- Page Facebook
- Mail (pot ser generat automàticament des del flux)
- PDF (pot ser generat automàticament des del flux)
Capitalització
- Scoop.it: paraula clau
- Delicious: stack
- Pearltrees
- Zotero
NetvibeS
le 16.01.2014 à 12:05:35
de 193.50.71.234
Netvibes
Autor de la fitxa :
Outils Réseaux
Llicència de la fitxa :
Creative Commons BY-SA
Com a introducció :
Netvibes és un servei en línia que permet crear un portal que agrupa uns fluxos RSS (disposa de més funcionalitats, però aquesta és la més interessant): a títol personal (vigilància tecnològica, seguiment) o per a un grup, projecte o territori.
Lloc oficial :
http://www.netvibes.com
FamÃlia d'eines :
Eines de curació de continguts
Presentació :
Requisits previs :
Navegació per Internet.
Algunes aplicacions :
Per aprofundir-hi :
- Testing space : Official site (anglès)
- Documentació: Netvibes Documentation (anglès)
Avantatges :
- Permet crear un portal molt obert i actualitzat per a un grup, un territori. Permet crear un escriptori personal en línia on centralitzar la pròpia vigilància.
Inconvenients :
- És un servei en línia (hi ha perennitat de les dades?), cal obrir-se un compte.
Llicència :
Programari de propietat, Freemium
Utilització :
Senzill
Instal·lació :
No cal instal·lació
PearltreeS
le 17.01.2014 à 18:11:51
de WikiAdmin
Pearltrees
Autor de la fitxa :
Frédéric Renier, Supagro florac
Llicència de la fitxa :
Creative Commons BY-SA
Com a introducció :
Pearltrees permet organitzar els marcadors en forma d'arbre. Permet compartir els favorits internet a la web. Permet beneficiar-se de la vigilància tecnològica d'altres internautes però també organitzar grups de vigilància col·laborativa.
Lloc oficial :
http://www.pearltrees.com
FamÃlia d'eines :
Eines de curació de continguts
Presentació :
Requisits previs :
Competències
- saber navegar per la xarxa
- saber instal·lar una extensió en el propi navegador
- lector flash en el propi ordinador
Algunes aplicacions :
- Compartició de marcadors web
- Vigilància tecnològica col·laborativa
- Bookmarking social
- Organització dels marcadors
Per dominar-ho :
Avantatges :
- presentació original
- enllaçat a Twitter i Facebook
- generació de widgets
Inconvenients :
- no es poden importar o exportar les dades pròpies
- no hi ha flux RSS
Llicència :
Programari de propietat, Freemium
Utilització :
Senzill
Instal·lació :
No cal instal·lació
ScoopIt
le 16.01.2014 à 15:03:20
de AMontpellier-651-1-428-106.w92-133.abo.wanadoo.fr
Scoop it
Autor de la fitxa :
Emilie Hullo, Outils Réseaux
Llicència de la fitxa :
Creative Commons BY-SA
Com a introducció :
Scoop it és una plataforma en línia que permet centralitzar els fruits de la pròpia vigilància tecnològica creant uns tòpics (pàgines temàtiques) sobre un tema concret, on s'hi incrusten links amb pàgines web, i compartir-los. Els continguts es presenten sota forma de recull de premsa atractiu publicat a Internet. Els usuaris poden abonar-se als comptes d'altres usuaris, seguir la seva vigilància i també "rebotar" la informació (de la mateixa manera que "retuïtegen" a Twitter).
Aquest servei compta amb nombroses funcionalitats que ofereixen la possibilitat de modificar l'ordre d'aparició dels "articles" (és a dir de les pàgines web citades) així com les imatges, crear un editorial o també uns comentaris.
Aquest servei compta amb nombroses funcionalitats que ofereixen la possibilitat de modificar l'ordre d'aparició dels "articles" (és a dir de les pàgines web citades) així com les imatges, crear un editorial o també uns comentaris.
Lloc oficial :
http://www.scoop.it
FamÃlia d'eines :
Eines de curació de continguts
Presentació :
Requisits previs :
Navegació per Internet.
Algunes aplicacions :
Per dominar-ho :
Per aprofundir-hi :
Avantatges :
Fàcil d'utilitzar i llesta per al seu ús, Scoop it és alhora una excel·lent eina de seguiment i un servei eficaç per ampliar la nostra xarxa sobre temes específics. Molt centrat en les xarxes socials, permet compartir fàcilment els continguts a Twitter i Facebook. També ofereix a l'usuari la possibilitat de suggerir uns continguts a un altre usuari. Disposa d'una funció de classificació per tags que permet retrobar amb facilitat les informacions publicades i una eina d'estadístiques.
Inconvenients :
- Scoop it no disposa d'un sistema per categoritzar els seus recursos i d'un sumari.
- La versió gratuïta és limitada: l'usuari només pot crear 5 temes (tòpics) amb el seu compte i un tema no pot ser alimentat per més d'un curador. En aquesta versió no està per tant optimitzat per a la col·laboració.
Llicència :
Programari de propietat, Freemium
Utilització :
Senzill
Instal·lació :
No cal instal·lació
TwitteR
Twitter
Filtra : autoformation
bureautique
cohérence
communication
Communiquer et échanger
complexité
concept
Concevoir et animer un projet
coopération
Créer/fonctionner en réseau
débat
Enseigner/former
formation courte
formation longue
heuristique
idées
ils l ont fait
initiation
méthode
Organiser et planifier
Organiser un évènement à plusieurs
outil
Outils-réseaux
Parcours animer un projet coopératif
Parcours animer un réseau
parcours ça fume
Parcours communiquer rendre visible son projet
Parcours court animer un projet coopératif
Parcours formateur 2.0
Parcours introduction coopération
Parcours rédiger publier
Parcours technique
Parcours veille collaborative
Parcours1
Parcours2
Parcours3
partage
Partager et construire collectivement des ressources
Partager et diffuser sa veille
Produire et gérer du contenu
publication
Télétravailler
Travailler ensemble et à distance
Veiller
Visualiser des données
le 16.01.2014 à 16:15:44
de AMontpellier-651-1-428-106.w92-133.abo.wanadoo.fr
Autor de la fitxa :
Outils Réseaux
Llicència de la fitxa :
Creative Commons BY-SA
Com a introducció :
Twitter significa "Piular", d'aquí ve l'ocellet blau en el logo. Creat en 2006; Twitter és una plataforma de microblogging: l'equivalent de SMS però a Internet. Es poden enviar i rebre tweets (piulades), d'un màxim de 140 caràcters.
Lloc oficial :
http://twitter.com/
FamÃlia d'eines :
Blogs
Presentació :
Requisits previs :
Tenir un compte Twitter
Algunes aplicacions :
- Comunicar sobre les activitats de la pròpia xarxa
- Fer la pròpia vigilància tecnològica amb Twitter
Per dominar-ho :
Per aprofundir-hi :
Avantatges :
Un efecte de propagació molt ràpid i exponencial. Amb el sistema "seguidor/seguint": creació d'una xarxa social més flexible que Facebook.
Inconvenients :
- 140 caràcters és poc: no es profunditza.
- grafia i codis específics de Twitter que poden desmotivar el principiant: Twitter té un públic menys gran que Facebook
Llicència :
Programari de propietat, Gratuït
Utilització :
Senzill
Instal·lació :
No cal instal·lació