Convergència i conflicte
Sovint es considera de manera implÃcita que cadascú hauria d'actuar en l'interès del grup oblidant el seu propi interès. És la definició mateixa de l'altruisme. Tot i que l'altruisme existeix en el món animal i en l'home i fins i tot comporta avantatges per sobreviure en certes condicions, no és fà cil desenvolupar-lo en totes les situacions.
La cooperació fa servir un enfocament diferent del de l'altruisme: busca les condicions que faran convergir l'interès individual i l'interès col·lectiu. En alguns casos, de manera natural, cadascú anirà més aviat en el sentit de l'interès col·lectiu: en
un entorn d'abundà ncia es desenvolupa una economia del regal, diferent de l'economia de l'escassetat; donant
una visó a llarg termini al grup, els comportaments es tornen més cooperatius;
els mecanismes d'estima (una forma de reconeixement que contrà riament al prestigi és atribuïda de manera dinà mica pel conjunt del grup) formen un sistema regulador que incita a actuar en el sentit de l'interès col·lectiu.
Però
massa convergència pot transformar el grup en un ramat d'ovelles... És bo afegir-hi
una mica de divergència (altres idees o maneres diferents de plantejar les preguntes)
i fins i tot una espurna d'oposició per permetre un replantejament del grup. El rol de l'animador consisteix en percebre l'equilibri entre convergència, divergència i oposició i fomentar l'una o l'altre per obtenir un grup que avanci enriquint-se de la seva diversitat.
Si només hi ha convergència i oposició, apareix un conflicte. Una crisi és un moment difÃcil per al grup, però molt útil: diferents punts de vista obliguen a un replantejament. Però
un conflicte contrà riament a una crisi només va en dues direccions: a favor o en contra, i cadascú s'aferra a la seva posició. Per gestionar un conflicte, cal
retransformar-lo en crisi suscitant una tercera posició o fins i tot més.
Cartografiar les diferents idees dels membres empenyent-los a afegir-ne de noves és un mètode especialment útil en aquest cas.