L'escriptura col�laborativa
Autor de la fitxa :
Outils-r�seaux
Llicència de la fitxa :
Creative Commons BY-SA
Descripció :
Dissenyada com un suport per a la construcci� del saber col�lectiu, la Web 2.0 ha portat a concebre la informaci� de manera profundament diferent . En alliberar l'escriptura de l'univers clos del suport impr�s, ha engendrat una profunda modificaci� en aquest �mbit. Ara mateix �s possible que diferents persones escriguin en el mateix document i al mateix temps! L'�xit que ha obtingut l'Enciclop�dia Viquip�dia, un dels llocs m�s consultats arreu del m�n, ha obert el cam� a noves pr�ctiques d'escriptura. Tot definint-se a si mateixa com un "projecte d'enciclop�dia lliure, escrita col�lectivament", ha demostrat fins a quin punt la col�laboraci� era portadora de qualitat i podia dotar l'escriptura d'una riquesa m�s gran. Riquesa per a la comunitat que es beneficia de la trobada entre punts de vista diferents sobre un mateix tema. Riquesa tamb� per a l'individu que participa en un projecte que el conduir� a elaborar noves estrat�gies d'escriptura i a nodrir-se de noves idees.
Coescriptura, un proc�s dif�cil
Realitzar un escrit en col�laboraci� �s fruit d'un proc�s sovint considerat complex i dif�cil. A l'article
LOWRY, Paul, CURTIS, Aaron and LOWRY, Michelle.A taxonomy of collaborative writing to improve empirical research, writing practice, and tool development. Journal of Business Communication (JBC). 2004. Vol.�41, no.�1, p.�66?99.
i Lowry M.R. expliquen aquesta dificultat pel fet que a l'acci� de l'escriptura individual (que t� com a fonament, segons ells, la planificaci�, la traducci� i la revisi�), l'escriptura col�lectiva hi afegeix tres nivells de complexitat suplement�ria:
1. Intel�lectual
2. Social
3. Procedimental
Aquests nivells corresponen a tres preguntes que l'escriptura col�laborativa suscita:
1. Com posar en com� i harmonitzar els coneixements individuals per produir un saber col�lectiu?
2. Com coordinar els membres i els seus diferents parers per portar b� a terme aquest projecte? Com superar els conflictes socioafectius generats per aquest exercici col�lectiu?
3. Com establir una planificaci� i una conclusi� comunes?
La din�mica de grup: la clau de volta de l'escriptura col�laborativa
En realitat, a part de la dimensi� intel�lectual i de procediment esmentades, el que realment sembla la clau de volta de l'escriptura col�laborativa �s la dimensi� social de la qual en resultar� el "bon funcionament" de la resta. Per "dimensi� social", s'ent�n la capacitat de crear una din�mica de grup que federi tots els membres per a la consecuci� d'un objectiu com� (la producci� d'un text) i en la qual cadascun d'ells trobar� el seu lloc. Una din�mica que facilitar� al m�xim la implicaci� dels seus membres i sense la qual tot projecte cooperatiu est� condemnat al frac�s.
De fet, l'escriptura col�laborativa pot generar conflictes socio-afectius (punts de vista divergents, sensaci� d'�sser jutjats, etc.) que poden resultar dif�cils de superar. L'acte de la coescriptura tamb� requereix:
- Un alt nivell d'interacci� rec�proca entre els membres alimentat per intercanvis freq�ents.
- Tenir en compte els diferents punts de vista, valorar positivament les aportacions de cada membre de la comunitat, encoratjar la participaci� de tothom, tot tenint present la frase de Paul Ricoeur "La toler�ncia no �s pas una concessi� que jo faig a l'altre, sin� el reconeixement del principi que una part de la veritat se m'escapa."
- La capacitat de l'animador per regular els conflictes socials-cognitius generats per les idees i natures divergents.
El treball de l'animador de xarxa ser� justament el d'aportar una converg�ncia dins la comunitat i per tant de crear una din�mica constructiva de treball prop�cia a la implicaci� de tothom:
J-M Cornu - 4. Convergence et conflit
Facilitar la contribuci� de tothom amb el m�tode dels 6 barrets
Per tal d'afavorir la implicaci� de tothom i l'aflorament de noves idees dins del grup, el psic�leg especialitzat en ci�ncies cognitives Edward de Bono va desenvolupar l'any 1987 el m�tode anomenat dels "6 barrets". Partint del postulat que la recerca de solucions passa per sis fases ben definides, el m�tode invita cada membre del grup a explorar durant una reuni� sis maneres de pensar espec�fiques, simbolitzades per sis barrets de colors diferents.
En resum, els objectius s�n :
- fer que cada participant percebi una idea, que hi pensi, des d'un angle diferent i aix� fer evolucionar el seu punt de vista sobre una q�esti�;
- impedir la censura d'idees noves dins d'un grup;
- crear un clima favorable als intercanvis i a la creativitat, afavorir la llibertat d'expressi�;
- resoldre col�laborativament els problemes;
- oferir una visi� global i aprofundida de la situaci�;
En concret, una vegada plantejada la q�esti�, cada participant revesteix per torn una al�ada diferent posant-se virtualment un barret i comen�ant a explorar noves solucions:
- El Barret blanc simbolitza la neutralitat. La persona que el porta simplement s'ha de limitar a enunciar els fets, deixant de banda tot el que pugui tenir a veure amb la interpretaci�.
- El Barret vermell: l'emoci�. La persona que el porta declara lliurement els seus sentiments i les seves intu�cions.
- El Barret verd: la creativitat. La persona busca alternatives, tot intentant considerar el problema des d'un angle nou.
- El Barret groc: la cr�tica positiva. La persona "accepta els somnis i et les idees m�s folles".
- El Barret negre: la cr�tica negativa, el judici. La persona enumera les febleses i els riscos que comporta segons ella una idea.
- El Barret blau: l'organitzaci�, la canalitzaci� de les idees, els processos. La persona t� com a objectiu prendre dist�ncia del tema enunciat.
Aquest m�tode, que empeny els participants a sortir de la seva manera de pensar habitual, pot revelar-se molt �til en l'�mbit de la realitzaci� d'un escrit col�lectiu.
Tres enfocaments per realitzar un escrit col�laboratiu
Realitzar un escrit col�lectiu es pot fer de diferents maneres, segons tres nivells de col�laboraci�:
- Un membre comen�a per redactar un article que tot seguit �s modificat i enriquit per un altre membre i aix� fins a obtenir un "document" considerat complet per el grup i acceptat per consens
- Un enfocament m�s cooperatiu que col�laboratiu consisteix en qu� cada participant treballi en una part de l'article. Despr�s les diverses parts produ�des s'enllacen entre elles i s'harmonitzen per formar un sol i �nic article.
Una variant d'aquesta cooperaci� consisteix en qu� cada membre, segons les seves compet�ncies i prefer�ncies, faci una part de la feina. Per exemple, un participant redacta, l'altre corregeix, el tercer rellegeix etc.
- Per acabar, potser l'enfocament m�s col�laboratiu �s el que inclou a tots els membres des de la concepci� a la realitzaci� de l'escrit, aquell en qu� no hi ha realment distinci� de rols. D'aquesta manera tothom participa a les diferents fases. Ara ens aturarem en les fases d'elaboraci� que aquest darrer enfocament podria comportar.
Les fases d'elaboraci� : trucs i ast�cies per una escriptura participativa
Cada grup pot trobar el seu propi m�tode, el que m�s li escaigui. No obstant, per tenir alguns punts de refer�ncia, heus aqu� alguns trucs i ast�cies per iniciar una escriptura participativa:
1. Fer viure "una experi�ncia irreversible de cooperaci�"
Res millor per preparar un grup per a la realitzaci� d'un escrit col�lectiu que comen�ar per fer-li viure una "Petita Experi�ncia Irreversible de Cooperaci�" (PEIC). Amb la finalitat de resoldre possibles moments de bloqueig, fer sorgir els primers intercanvis i donar sentit a la pr�ctica col�laborativa. Un dels grans recursos consisteix en utilitzar Etherpad, un servei en l�nea que permet a diverses persones prendre notes simult�niament, en el qual hi posarem continguts imperfectes, erronis, o amb nombroses faltes d'ortografia que cal corregir. Aquest simple fet empenyer� instintivament la gent, malgrat les barreres que puguin tenir, a corregir les faltes. Aquest recurs encara �s m�s efica� quan la falta afecta el nom d'un dels participants: a la preocupaci� per l'ortografia irreprotxable, s'hi afegeix l'ego... El mal ja est� fet: el participant ha viscut la seva primera experi�ncia de col�laboraci�!
2. El brainstorming
Una vegada fet aquest primer pas, es pot escometre una segona etapa organitzant un brainstorming col�lectiu �s a dir una reuni� per recollir idees que permeti reunir tots els punts de vista i les propostes d'escriptura en grup. Aquesta t�cnica incita els membres a verbalitzar les idees, confrontar-les entre ells i reformular-les. A m�s estimula la creativitat. La utilitzaci� d'un mapa mental �s molt efica� per recollir totes aquestes dades, jerarquitzar-les entre elles i oferir una visi� de conjunt. El principi �s simple: l'animador fabrica un mapa mental que recull els punts enunciats per cada membre i els classifica per temes i sub-temes. Es projecta a la pantalla, i aix� permet a tothom veure si falta una dada i aix� intervenir m�s f�cilment. D'aquesta manera es poden fusionar r�pidament les idees i prendre en consideraci� cada punt de vista!
Existeixen nombroses eines de mapa heur�stic, entre les quals es destaca Freeplane per la seva facilitat d'utilitzaci�.
3. La redacci�
Una vegada feta aquesta feina, el grup est� en condicions d'establir un esquema de l'escrit a realitzar. A partir d'aquest esquema, comen�ar� l'aut�ntic treball de redacci�. Abans, pot ser �til provar diferents modalitats d'escriptura (individual o directament en grup, en quin context, etc.) per trobar la configuraci� que millor li convingui al grup. Tamb� �s necess�ria una reflexi� sobre el que indueix a la publicaci� (= exposici�).
La redacci� es pot fer a trav�s d'eines en l�nea que permeten a cada membre editar i modificar el document, millorar el treball en com� d'escriptura i tenir una visi� en temps real de l'estat del document.
Google Document s'adapta b� a la redacci� en petit grup. Permet redactar a diverses mans i al mateix temps un document en l�nea que cadasc� pot modificar i en qu� totes les modificacions s�n autom�ticament integrades a l'escrit de base. L'avantatge d'aquesta eina �s que la feina no es fa mai de manera a�llada i que els participants poden veure la construcci� a mesura que es fa l'escrit i per tant fer evolucionar les idees sobre el tema.
Per un grup m�s gran, el Wiki pot ser una bona opci�. Com Google Doc i Etherpad, tamb� permet publicar instant�niament qualsevol creaci� o modificaci� de p�gina i tenir una visi� de conjunt per� t� altres opcions interessants. De fet ofereix la possibilitat de comentar les p�gines, de tenir una maquetaci� dels continguts m�s visual, de decidir el moment de l'edici� del treball en l�nea i de gestionar l'historial de les redaccions. Per tant permet un treball col�laboratiu potser m�s estructurat.
Petit testimoni d'una experi�ncia d'Animacoop sobre la redacci� col�lectiva
En ocasi� de la formaci� Eines-Xarxes "Animaci� d'una xarxa col�laborativa" (Montpeller, octubre-desembre 2010), els formadors van proposar al grup de participants d'Animacoop de redactar col�lectivament i a dist�ncia, tres articles per la seva newsletter. Els membres del grup tenien l'h�bit de treballar junts i escriure un article els podia permetre fer cr�ixer un b� com�, una creaci�. "Per als formadors, aquest exercici d'escriptura era una mena de repte metodol�gic", expliquen els responsables de la formaci�: "Com medir la capacitat col�lectiva de s�ntesi dels continguts transversals produ�ts durant la formaci�? Segon repte: com motivar els participants envers un treball complementari i amb breus terminis?"
El testimoni dels participants en relaci� a l'experi�ncia (m�tode emprat, etapes de realitzaci�, gesti� del temps) �s pot llegir en l�nea (en franc�s): http://animacoop.net/formation2/wakka.php?wiki=PageArticlerc
Cr�dits illustrations sous licence Creative Commons : by bgblogging, by
.