Descripció : Una metodologia de disseny formalitzada en 6 etapes:
Estudi previ
An�lisi de les informacions.
Disseny de l'arquitectura.
Gui� de curs.
Realitzaci� dels materials.
Conclusi�.
1. Estudi previ
La primera etapa del disseny d'una formaci� �s un treball d'investigaci� sobre els futurs participants i les seves necessitats de formaci�.
El di�leg amb el patrocinador �s important per poder delimitar b� la demanda expressada per aquest �ltim (bases de concurs o petici� d'oferta) i per identificar les aut�ntiques necessitats de formaci�.
Con�ixer el propi p�blic
Preguntes que cal plantejar-se:
Qui s�n? Quina �s la seva professi� i com evolucionen? Tenen experi�ncia? Tenen una formaci� inicial? Com se'ls presentar� el projecte de formaci�? Qu� necessiten saber? Quines condicions s�n favorables al seu aprenentatge?...
Identificar les necessitats de formaci�
Primer criteri de qualitat d'una formaci�: ha de respondre a les necessitats dels alumnes.
En aquest context la necessitat es defineix com la difer�ncia entre les compet�ncies constatades i les compet�ncies esperades.
Qu� significa la paraula "compet�ncia"?
�s un saber-actuar resultat de la mobilitzaci� i de la utilitzaci� efica� d'un conjunt de recursos interns o externs en un context professional.
entrevistes amb els futurs estudiants (rarament �s el cas)
q�estionari previ.
Com identificar les compet�ncies que cal adquirir?
entrevista amb el patrocinador
observaci� de camp
an�lisi de l'evoluci� del context professional (quin ser� el futur context professional de l'aprenent?) ...
Identificar el context
Quin �s l'origen del projecte de formaci�? En qu� �s un repte del camp de la formaci�? Per qu� ara? Quins s�n els recursos i mitjans ja disponibles? Quins s�n els frens? Quines poden ser les conseq��ncies de la formaci� en l'entorn dels estudiants? (quins impactes tindr� la formaci� en l'entorn dels estudiants?)...
Escollir una idea mobilitzadora
Per fer n�ixer i mantenir l'inter�s al voltant del projecte, cal cristal�litzar les expectatives al voltant d'una idea forta, d'un tema troncal que acompanyi el projecte al llarg de la seva evoluci�. Aquesta idea servir� molt sovint de fil conductor, de guia al llarg de la concepci�.
2. An�lisi de les informacions
Es tracta de ser for�a propositius traduint les necessitats identificades en objectius de formaci�, declinats en continguts (coneixements) que cal vehicular i la manera per fer-ho (m�todes).
Tria d'objectius
Per posar en marxa correctament la concepci� d'una formaci�, cal assegurar-nos que disposem d'un objectiu de formaci� prec�s i correctament formulat.
L'objectiu �s important perqu� �s:
un contracte: amb l'aprenent, amb el patrocinador.
una barrera de contenci�: pel que fa a una gran quantitat d'informacions. El criteri �s simple: en qu� dir o fer fer aix� ajudar� la gent a aconseguir l'objectiu buscat?
Per comen�ar haurem d'aclarir els objectius generals de la formaci� (curs). Es poden formular amb l'ajut de la frase: "Al final de la formaci�, l'alumne haur� de ser capa� de ...."
A continuaci� �s aconsellable subdividir aquest objectiu en sub-objectius associables a les diferents seq��ncies del curs...(s'han de cobrir tres camps: els sabers, saber fer, saber estar)
L'�ltima etapa consisteix en jerarquitzar aquests sub-objectius especificant quins d'ells poden ser suprimits si no es disposa de prou temps.
Cal saber:
Els objectius s'expressen amb verb.
La graella SMART permet assegurar-nos r�pidament de la qualitat dels objectius. Un bon objectiu �s:
Espec�fic
Mesurable
Assolible
Realista
Delimitat temporalment
Tria dels continguts
Els continguts i les seq��ncies es concreten a partir dels objectius. Es tracta de determinar els coneixements: conceptes, informacions, exemples, activitats...
Tot all� que l'aprenent necessitar� per adquirir les compet�ncies identificades.
M�todes
Saber triar uns m�todes pedag�gics adequats �s demostrar pedagogia.
El m�tode defineix el mode de transmissi� per part del formador i el mode d'adquisici� per part de l'aprenent. Hi ha 4 grans m�todes pedag�gics:
Avantatges i inconvenients dels diversos m�todes pedag�gics
Indicadors d'avaluaci�
Aquest �s l'�ltim punt de l'an�lisi pedag�gica de les informacions. Es tracta d'identificar els criteris que permeten afirmar que un objectiu s'ha assolit.
�s una tasca feixuga per� �s important comen�ar-la des de la concepci� mateixa del dispositiu de formaci�.
3. Disseny de la trama de formaci�
Un cop recopilada tota la informaci� es tracta, en aquesta etapa, de treballar l'itinerari pedag�gic. La principal pregunta d'aquesta etapa �s: com assolir l'objectiu de formaci�?
Tenint en compte el nivell inicial dels p�blics:
es pot plasmar en una seq��ncia per� no �s una opci� gaire habitual,
o b� es pot subdividir la progressi� en diverses etapes interm�dies (seq��ncies, m�duls...)
Seq�enciaci�
La divisi� en seq��ncies �s emprada amb m�s freq��ncia en el disseny de formacions curtes (1-3 dies). En itineraris m�s llargs, per indicar aquestes etapes interm�dies es parla m�s aviat de m�duls.
A cada etapa (seq��ncia o m�dul) li correspon un objectiu intermedi denominat "objectiu pedag�gic" .
Com procedir?
Per materialitzar la reflexi� pedag�gica es pot utilitzar una "taula de seq�enciaci�"
p. ex.:
seq��ncia/m�dul (nom/ codi)
objectiu
continguts
t�cnica
t�cnica
durada
M : 1
objectiu
con�ixer els conceptes vinculats a la cooperaci�
curs 12 facetes de la cooperaci�
exposici�
3 h
M : 2
M : 3
Trama o programaci� pedag�gica
La trama �s una organitzaci� de seq��ncies en el temps. Permet disposar d'una visi� global de la formaci� i tamb� d'adaptar la progressi� de les seq��ncies a les conting�ncies externes (vacances, dies festius, esdeveniments espec�fics de l'entorn dels alumnes) o als ritmes del dia a dia per als cursos breus presencials. Caracter�stiques d'una bona programaci� pedag�gica:
l�gica i progressiva
dotada d'un bon ritme ( regularitat...)
que alterna les t�cniques
que respecta les conting�ncies externes (per�odes de vacances...)
El disseny d'una programaci� ha de tenir en compte diversos par�metres: els condicionants propis del context, les necessitats dels p�blics, els principis pedag�gics...
Per anar m�s lluny:
4. Gui� d'unitats did�ctiques del curs
No s'ha de confondre amb una programaci� pedag�gica!
El gui� �s un suport a la dinamitzaci� de la formaci�. �s un fil vermell. Descriu minut a minut el desenvolupament de la jornada, la dinamitzaci� de les seq��ncies, el temps previst ...
Nom�s serveix al formador que, per tenir �xit en la seva tasca, ha d'estar en contacte amb les persones, i que per tant s'ha de descarregar dels assumptes d'organitzaci�.
5. Dissenyar els materials del curs
�s l'etapa m�s "operativa" del disseny. A partir de la tria d'objectius, continguts, m�todes i t�cniques, el formador prepara els seus materials.
Les formes d'aquests materials poden ser m�ltiples: exposici�, activitat, reportatge, jocs de rol, jocs de taula....
Algunes generalitats:
cal donar la informaci� m�s fiable (citar les fonts)
donar una informaci� suficient. �s ut�pic pensar que la informaci� pot ser exhaustiva. Per tant caldr� conformar-se amb l'oferta de prou elements perqu� l'aprenent adquireixi autonomia i capacitat per buscar la informaci� necess�ria quan ho cregui convenient
tenir cura de la forma: "la forma �s un fons que aflora a la superf�cie"
