Dissenyar una formació

Autor de la fitxa : Outils-Réseaux
Llicència de la fitxa : Creative Commons BY-SA
Descripció : Una metodologia de disseny formalitzada en 6 etapes:
  • Estudi previ
  • Anàlisi de les informacions.
  • Disseny de l'arquitectura.
  • Guió de curs.
  • Realització dels materials.
  • Conclusió.

1. Estudi previ

La primera etapa del disseny d'una formació és un treball d'investigació sobre els futurs participants i les seves necessitats de formació.
El diàleg amb el patrocinador és important per poder delimitar bé la demanda expressada per aquest últim (bases de concurs o petició d'oferta) i per identificar les autèntiques necessitats de formació.

Conèixer el propi públic

Preguntes que cal plantejar-se:
Qui són? Quina és la seva professió i com evolucionen? Tenen experiència? Tenen una formació inicial? Com se'ls presentarà el projecte de formació? Què necessiten saber? Quines condicions són favorables al seu aprenentatge?...

Identificar les necessitats de formació

Primer criteri de qualitat d'una formació: ha de respondre a les necessitats dels alumnes.
En aquest context la necessitat es defineix com la diferència entre les competències constatades i les competències esperades.

besoin3


Què significa la paraula "competència"?
És un saber-actuar resultat de la mobilització i de la utilització eficaç d'un conjunt de recursos interns o externs en un context professional.
  • recursos interns: saber, actituds (saber estar), habilitats (saber fer)
  • recursos externs: medi, motivació...

Com identificar les competències inicials?
  • entrevistes amb els futurs estudiants (rarament és el cas)
  • qüestionari previ.

Com identificar les competències que cal adquirir?
  • entrevista amb el patrocinador
  • observació de camp
  • anàlisi de l'evolució del context professional (quin serà el futur context professional de l'aprenent?) ...

Identificar el context

Quin és l'origen del projecte de formació? En què és un repte del camp de la formació? Per què ara? Quins són els recursos i mitjans ja disponibles? Quins són els frens? Quines poden ser les conseqüències de la formació en l'entorn dels estudiants? (quins impactes tindrà la formació en l'entorn dels estudiants?)...

Escollir una idea mobilitzadora

Per fer néixer i mantenir l'interès al voltant del projecte, cal cristal·litzar les expectatives al voltant d'una idea forta, d'un tema troncal que acompanyi el projecte al llarg de la seva evolució. Aquesta idea servirà molt sovint de fil conductor, de guia al llarg de la concepció.

2. Anàlisi de les informacions

Es tracta de ser força propositius traduint les necessitats identificades en objectius de formació, declinats en continguts (coneixements) que cal vehicular i la manera per fer-ho (mètodes).

Tria d'objectius

Per posar en marxa correctament la concepció d'una formació, cal assegurar-nos que disposem d'un objectiu de formació precís i correctament formulat.
L'objectiu és important perquè és:
  • un contracte: amb l'aprenent, amb el patrocinador.
  • una barrera de contenció: pel que fa a una gran quantitat d'informacions. El criteri és simple: en què dir o fer fer això ajudarà la gent a aconseguir l'objectiu buscat?

Per començar haurem d'aclarir els objectius generals de la formació (curs). Es poden formular amb l'ajut de la frase: "Al final de la formació, l'alumne haurà de ser capaç de ...."
A continuació és aconsellable subdividir aquest objectiu en sub-objectius associables a les diferents seqüències del curs...(s'han de cobrir tres camps: els sabers, saber fer, saber estar)
L'última etapa consisteix en jerarquitzar aquests sub-objectius especificant quins d'ells poden ser suprimits si no es disposa de prou temps.

Cal saber:
Els objectius s'expressen amb verb.
La graella SMART permet assegurar-nos ràpidament de la qualitat dels objectius. Un bon objectiu és:
  • Específic
  • Mesurable
  • Assolible
  • Realista
  • Delimitat temporalment

Tria dels continguts

Els continguts i les seqüències es concreten a partir dels objectius. Es tracta de determinar els coneixements: conceptes, informacions, exemples, activitats...
Tot allò que l'aprenent necessitarà per adquirir les competències identificades.

Mètodes

Saber triar uns mètodes pedagògics adequats és demostrar pedagogia.
El mètode defineix el mode de transmissió per part del formador i el mode d'adquisició per part de l'aprenent. Hi ha 4 grans mètodes pedagògics:

methode


Avantatges i inconvenients dels diversos mètodes pedagògics

methavant1

Indicadors d'avaluació

Aquest és l'últim punt de l'anàlisi pedagògica de les informacions. Es tracta d'identificar els criteris que permeten afirmar que un objectiu s'ha assolit.
És una tasca feixuga però és important començar-la des de la concepció mateixa del dispositiu de formació.

3. Disseny de la trama de formació

Un cop recopilada tota la informació es tracta, en aquesta etapa, de treballar l'itinerari pedagògic. La principal pregunta d'aquesta etapa és: com assolir l'objectiu de formació?

Tenint en compte el nivell inicial dels públics:
  • es pot plasmar en una seqüència però no és una opció gaire habitual,
  • o bé es pot subdividir la progressió en diverses etapes intermèdies (seqüències, mòduls...)

Seqüenciació

La divisió en seqüències és emprada amb més freqüència en el disseny de formacions curtes (1-3 dies). En itineraris més llargs, per indicar aquestes etapes intermèdies es parla més aviat de mòduls.
A cada etapa (seqüència o mòdul) li correspon un objectiu intermedi denominat "objectiu pedagògic" .

Com procedir?
Per materialitzar la reflexió pedagògica es pot utilitzar una "taula de seqüenciació"
p. ex.:

seqüència/mòdul (nom/ codi) objectiu continguts tècnica tècnica durada
M : 1 objectiu conèixer els conceptes vinculats a la cooperació curs 12 facetes de la cooperació exposició 3 h
M : 2
M : 3


Trama o programació pedagògica

La trama és una organització de seqüències en el temps. Permet disposar d'una visió global de la formació i també d'adaptar la progressió de les seqüències a les contingències externes (vacances, dies festius, esdeveniments específics de l'entorn dels alumnes) o als ritmes del dia a dia per als cursos breus presencials.
Característiques d'una bona programació pedagògica:
  • lògica i progressiva
  • dotada d'un bon ritme ( regularitat...)
  • que alterna les tècniques
  • que respecta les contingències externes (períodes de vacances...)

Exemples

Regles

El disseny d'una programació ha de tenir en compte diversos paràmetres: els condicionants propis del context, les necessitats dels públics, els principis pedagògics...
Per anar més lluny:

4. Guió d'unitats didàctiques del curs

No s'ha de confondre amb una programació pedagògica!
El guió és un suport a la dinamització de la formació. És un fil vermell. Descriu minut a minut el desenvolupament de la jornada, la dinamització de les seqüències, el temps previst ...
Només serveix al formador que, per tenir èxit en la seva tasca, ha d'estar en contacte amb les persones, i que per tant s'ha de descarregar dels assumptes d'organització.

5. Dissenyar els materials del curs

És l'etapa més "operativa" del disseny. A partir de la tria d'objectius, continguts, mètodes i tècniques, el formador prepara els seus materials.
Les formes d'aquests materials poden ser múltiples: exposició, activitat, reportatge, jocs de rol, jocs de taula....

Algunes generalitats:
  • cal donar la informació més fiable (citar les fonts)
  • donar una informació suficient. És utòpic pensar que la informació pot ser exhaustiva. Per tant caldrà conformar-se amb l'oferta de prou elements perquè l'aprenent adquireixi autonomia i capacitat per buscar la informació necessària quan ho cregui convenient
  • tenir cura de la forma: "la forma és un fons que aflora a la superfície"
  • preparar uns materials interessants i motivadors

6. Acabar

Caixa d'eines del formador
Mots clau :