L'art de la mem�ria14
En el cas del pensament-2, hem vist que estem limitats per la capacitat de la nostra mem�ria de treball a curt termini. Per superar-ho, podr�em utilitzar un mapa ja present en la nostra mem�ria a llarg termini (per exemple, un mapa de ciutat) per abocar-hi els diversos conceptes que es relacionin amb un dels llocs del nostre mapa.
D'aquesta manera funciona l'art de la mem�ria
15 l'origen de la qual Cicer� va atribuir als Grecs
16. En ocasi� d'un banquet, narra, el poeta Sim�nides de Ceos fou convidat com volia la tradici� per cantar les lloances de l'amfitri�. Per� el poeta hi va introduir un fragment en honor a C�stor i P�l�lux. Llavors Scopas, el patr� dels ceans, va dir a Sim�nides que nom�s li pagaria la meitat de la quantitat pactada i que la resta la podia demanar als d�us bessons. Una mica m�s tard, durant el sopar, una persona crida Sim�nides per dir-li que dos joves l'esperen a l'exterior. Tot just fora de la casa, veu com la teulada s'esfondra al damunt de tots els convidats. Els cossos queden esclafats de tal manera que les fam�lies s�n incapaces d'identificar-los. �s el poeta qui permetr� recon�ixer totes les v�ctimes en recordar els llocs que ocupaven durant el banquet fatal.
Progressivament, amb un simple sistema mnemot�cnic, l'art de la mem�ria s'ha transformat en un sistema que aspirava a categoritzar el conjunt del pensament hum� en un pla espacial. Molt m�s enll� del simple procediment mnemot�cnic, aquest sistema dissenyava un art de crear pensament
17. Per� la utilitzaci� mateixa de l'expressi� "art de la mem�ria" sens dubte ha portat a l'oblit d'aquestes t�cniques tan bon punt la impremta i m�s tard l'ordinador anaven substituint les nostres capacitats de mem�ria. I tanmateix aquest tipus de m�tode, utilitzat pels monjos des de l'Edat Mitja, permet pensar amb un gran nombre de conceptes simplement associant-los a punts d'un lloc conegut, que al seu torn es conserva en la nostra mem�ria a llarg termini.