bf_imageMapping.jpg

Cartografiar per donar una visi� de conjunt

Autor de la fitxa : Jean-Michel Cornu
Llicència de la fitxa : Creative Commons BY-SA
Descripció : 1

Visca els antagonismes!

Ja sigui en un debat col�lectiu amb punts de vista diferents, com en ocasi� d'un conflicte, cadasc� defensa la seva posici� i la repeteix una i altra vegada per assegurar-se que tothom la tingui ben en compte o fins i tot per imposar-la als altres. En general, aquesta actitud esbiaixada impedeix que tothom tingui una visi� de conjunt dels punts proposats: cadasc� cerca all� que justifiqui la seva posici� i a vegades all� que pugui desacreditar la posici� dels altres. I la discussi� "d�na voltes i voltes ".

Si ens hi fixem b�, s�n dos els factors en joc en aquesta mena d'intercanvis: els participants intenten assolir conjuntament una veritat o una soluci�, per� substituint tot sovint l'enfocament racional amb una justificaci� a posteriori de les posicions adoptades 2 ; i per altra banda, la majoria de vegades, s'hi juga un joc inconscient en el qual cadasc� aspira a obtenir l'estimaci� dels altres. Sovint, tamb� es parteix del pressup�sit que nom�s una de les solucions �s la bona o si m�s no la millor. Aquesta situaci� freq�entment, impedeix als participants que busquin altres solucions que no siguin les que ells mateixos havien proposat al comen�ament. Les t�cniques de creativitat permeten trencar aquest cercle vici�s tot conservant la totalitat del que s'ha dit i proposant als participants de trobar solucions noves.

Un antagonisme �s "una situaci� en la qual dos fen�mens o les seves conseq��ncies s'oposen en els seus efectes 3". En el conte dels cecs i l'elefant 4 , cada cec toca una part diferent de l'animal i n'extreu una conclusi� diferent que sembla oposada a les altres. Tanmateix una oposici� no �s pas un contrari, que �s del tot incompatible amb la proposta inicial. De fet, sovint oposem reeixir i fracassar. No obstant aquests dos oposats no s�n tan incompatibles com semblaria a primera vista. Qui hagi realitzat projectes sap molt b� que a la vida hi trobem alhora �xits i fracassos... sempre i quan no ens quedem sense fer res en absolut, cosa que permet ni reeixir ni fracassar.5

�s important, doncs, no excloure cap proposta d'entrada en una discussi�, ans al contrari cercar noves idees per enriquir el "mapa" de possibilitats abans de fer una tria. 6

Els l�mits del discurs

Prenem una imatge per representar el discurs d'una persona. Inclou un punt de partida - sovint una pregunta -, un recorregut i un punt d'arribada que n'�s la conclusi�. Fins aqu�, s'assembla a una excursi� pel bosc per exemple, amb el seu punt de partida, el seu recorregut i el seu punt d'arribada. Per� si fem l'excursi� uns quants sense que d'entrada tothom accepti de seguir una �nica i mateixa persona, llavors la cosa comen�ar� a complicar-se. El conflicte es podria representar amb un mateix punt de partida i dos recorreguts en direccions oposades. Com representar aquest conflicte en forma d'un �nic i mateix discurs? Podr�em presentar els recorreguts un despr�s de l'altre, per� ja no �s possible presentar un sol punt de partida, un sol recorregut i un sol punt d'arribada com quan raonem amb l'ajut de la paraula... De la mateixa manera la intel�lig�ncia col�lectiva pot ser representada com diversos punts de partida (diversos punts de vista) per a un mateix punt d'arribada (l'objecte que s'ha d'observar). Com en el cas dels cecs i l'elefant, ja no ser� possible representar-ho en forma d'un discurs �nic. La creaci�, de fet, consisteix en enlla�ar dues idees per crear-ne una de nova. I aix� doncs, un discurs �nic tampoc permet partir de nombrosos punts de partida potencials cap als nombrosos punts d'arribada possibles. El discurs per tant resulta limitat en la seva capacitat de representar certes realitats 7. Potser tamb� nosaltres donem voltes i voltes! Jacques Monod 8 ha demostrat que �s el nostre llenguatge simb�lic i la nostra capacitat de formar discursos el que conforma la nostra intel�lig�ncia. Per tant, nosaltres els �ssers humans disposem d'una intel�lig�ncia que ens permet fer discursos de vegades racionals. Que ens ha perm�s desenvolupar civilitzacions i fins i tot enviar homes a la Lluna. Per� aquesta forma d'intel�lig�ncia no ens permet ni resoldre conflictes, ni tractar la intel�lig�ncia col�lectiva, ni ser creatius! �s sens dubte per aquesta ra� que som els �nics animals que han estat capa�os de dominar l'�tom, per� que hem estat prou burros com per llen�ar-nos bombes at�miques al damunt...

Un mapa per no donar tantes voltes

Per sort no tenim nom�s el discurs i el llenguatge cl�ssic per desenvolupar la nostra intel�lig�ncia. Les ci�ncies cognitives han demostrat que tenim diverses mem�ries de treball 9 que ens permeten retenir conceptes. I pensar consisteix en relacionar idees entre elles. Nosaltres ho fem amb les que tenim "al cap", presents en les nostres mem�ries de treball. El "bucle fonol�gic" �s una mem�ria de treball que t� a veure amb les idees que s'encadenen com en el nostre discurs o com, per recuperar la nostra analogia, els diversos passos del nostre recorregut en una excursi�. Tamb� disposem d'una "agenda viso-espacial", una altra mem�ria de treball que t� a veure amb els diversos conceptes no connectats entre ells. Si reprenem la nostra analogia de l'excursi� pel bosc, aquesta mem�ria ens permet dibuixar un pl�nol recopilant diversos elements per tal d'orientar-nos. En aquest cas �s possible recordar m�ltiples idees oposades o simplement diferents. De la mateixa manera que tenir un mapa per la nostra excursi� col�lectiva ens permetria situar-nos i situar els altres, es pot constituir un mapa d'idees per situar-se en un debat. Aquesta forma de pensament especialment adequada a la resoluci� de conflictes, a la intel�lig�ncia col�lectiva o a la creativitat, l'hem anomenada "pensament-2" reprenent l'expressi� d'Edward de Bono 10. El mapa permet veure tots els camins alhora i tamb� buscar-ne de nous i inexplorats. El podem co-construir abocant-hi totes les idees i els camins individuals durant un intercanvi. Eines com els esquemes heur�stics (mind mapping en angl�s) permeten justament cartografiar els debats amb una gran efic�cia.

No obstant les nostres mem�ries de treball, contr�riament a les nostres mem�ries a llarg termini, s�n molt limitades. El bucle fonol�gic que ens permet conserver l'encadenament de les idees nom�s permet conservar en mem�ria tres conceptes 11. Aquest l�mit apareix quan intentem "remuntar" el fil d'una discussi� que acabem de mantenir. Podem recordar f�cilment les tres �ltimes idees per� tenim dificultat en anar m�s enll�. Amb aquest l�mit haur�em de ser incapa�os de construir un discurs de m�s de tres idees. I de fet aix� �s en el llenguatge animal. En canvi nosaltres, els �ssers humans, hem aconseguir franquejar aquesta barrera gr�cies a una ampliaci� … cultural. La invenci� del llenguatge simb�lic ens ha perm�s emmagatzemar en una de les nostres mem�ries a llarg termini 12 molts milers de conceptes en forma de mots simb�lics. Nosaltres pouem dins aquesta mem�ria a llarg termini per alimentar la nostra petita mem�ria a curt termini encadenant les paraules una rere l'altra per confegir discursos. Aix�, gr�cies a aquesta alimentaci� cont�nua de conceptes preempaquetats en les paraules, podem constituir discursos sense l�mits. N'estem tan orgullosos d'aquest aven� colossal que ja no podem parar de parlar... Fins i tot el nostre inconscient parla, ens diu Jacques Lacan!

La nostra segona mem�ria de treball, l'agenda viso-espacial que ens permet confegir uns mapes d'idees que posteriorment podem intentar enlla�ar, tamb� �s limitada. El seu "span mn�sic", la mida del que podem conservar al cap en un moment donat, se situa entre cinc i nou 13. Podem comprovar l'exist�ncia d'aquest l�mit si ens presenten una foto amb diverses persones, i un cop retirada la foto se'ns pregunta quantes persones hi havia retratades. Si es tracta d'un nombre no gaire elevat, fins a set aproximadament, podrem comptabilitzar-les a partir de la imatge mental que hem conservat de la foto. En canvi si el nombre de persones �s m�s important, som incapa�os de comptar-les a posteriori. Un cop m�s tenim un l�mit com� amb la majoria d'animals. I sense eines cognitives que ens permetin superar-lo, som incapa�os de recordar m�s de cinc o nou idees en un intercanvi i perdem tota la riquesa del debat. L'�sser hum� del segle XXI encara t� un desavantatge m�s gran perqu� rep sol�licitacions constantment i ha de tenir a la mem�ria moltes coses. Sovint, en un debat, ja no responem a m�s d'una o dues idees que ens han colpit i oblidem totes les altres...

Augmentar la nostra capacitat de cartografiar els debats

De la mateixa manera que hem pogut augmentar la nostra capacitat de construir discursos emmagatzemant en la nostra mem�ria a llarg termini uns mots simb�lics, tamb� podem augmentar la nostra capacitat de construir mapes mentals. "L'art de la mem�ria" consisteix en emmagatzemar en la mem�ria a llarg termini uns llocs simb�lics –que anomenem loci- i despr�s associar-los a les idees que apareixen al llarg dels intercanvis (�s m�s f�cil memoritzar a llarg termini un territori que unes idees). D'aquesta manera podem conservar en la nostra mem�ria a llarg termini prou conceptes per superar les limitacions de la nostra mem�ria a curt termini.

L'art de la mem�ria14

En el cas del pensament-2, hem vist que estem limitats per la capacitat de la nostra mem�ria de treball a curt termini. Per superar-ho, podr�em utilitzar un mapa ja present en la nostra mem�ria a llarg termini (per exemple, un mapa de ciutat) per abocar-hi els diversos conceptes que es relacionin amb un dels llocs del nostre mapa.

D'aquesta manera funciona l'art de la mem�ria 15 l'origen de la qual Cicer� va atribuir als Grecs 16. En ocasi� d'un banquet, narra, el poeta Sim�nides de Ceos fou convidat com volia la tradici� per cantar les lloances de l'amfitri�. Per� el poeta hi va introduir un fragment en honor a C�stor i P�l�lux. Llavors Scopas, el patr� dels ceans, va dir a Sim�nides que nom�s li pagaria la meitat de la quantitat pactada i que la resta la podia demanar als d�us bessons. Una mica m�s tard, durant el sopar, una persona crida Sim�nides per dir-li que dos joves l'esperen a l'exterior. Tot just fora de la casa, veu com la teulada s'esfondra al damunt de tots els convidats. Els cossos queden esclafats de tal manera que les fam�lies s�n incapaces d'identificar-los. �s el poeta qui permetr� recon�ixer totes les v�ctimes en recordar els llocs que ocupaven durant el banquet fatal.

Progressivament, amb un simple sistema mnemot�cnic, l'art de la mem�ria s'ha transformat en un sistema que aspirava a categoritzar el conjunt del pensament hum� en un pla espacial. Molt m�s enll� del simple procediment mnemot�cnic, aquest sistema dissenyava un art de crear pensament 17. Per� la utilitzaci� mateixa de l'expressi� "art de la mem�ria" sens dubte ha portat a l'oblit d'aquestes t�cniques tan bon punt la impremta i m�s tard l'ordinador anaven substituint les nostres capacitats de mem�ria. I tanmateix aquest tipus de m�tode, utilitzat pels monjos des de l'Edat Mitja, permet pensar amb un gran nombre de conceptes simplement associant-los a punts d'un lloc conegut, que al seu torn es conserva en la nostra mem�ria a llarg termini.

Trobem traces d'aquests m�todes de pensament que relacionen conceptes i llocs simb�lics – no sempre llocs f�sics sin� mapes apresos i conservats a la mem�ria – en nombrosos dominis: la utilitzaci� dels salms 18, els contes orals 19, els griots africans, el Yi King, la cal�ligrafia xinesa...

Quin tipus de mapa per a la intel�lig�ncia col�lectiva?

Per facilitar el desenvolupament de la intel�lig�ncia col�lectiva, per exemple en la producci� d'un document col�lectiu o la resoluci� de conflictes, podem doncs utilitzar mapes per mostrar els diversos camins dels participants i descobrir-ne de nous. L'�s dels esquemes heur�stics (mind mapping) �s especialment potent. En reunions presencials es pot projectar el mapa damunt d'una paret a la vista de tothom per tal que cadasc� pugui tenir una visi� de conjunt i aix� canviar radicalment la forma en qu� els participants proposen noves pistes en lloc de repetir �nicament les que recorden … en general les seves.

No obstant aquest enfocament t� limitacions: el mapa heur�stic molt aviat esdev� complex. Alg� que arriba havent comen�at tindr� dificultats per situar-se. Els que segueixen la construcci� del mapa des del principi poden utilitzar-lo de manera for�a efica�... mentre no s'apagui el projector. El nombre d'idees col�locades en el mapa supera gaireb� sempre els l�mits de la nostra mem�ria de treball i en acabar la sessi� deixem de pensar i nom�s retenim algunes conclusions que no reflecteixen gaire la riquesa de la discussi�. Vam posar a la prova amb �xit la superposici� d'un mapa d'idees damunt d'un territori aplicant el m�tode de l'art de la mem�ria. La biblioteca franc�fona del metavers va crear una illa virtual 20 que contenia els diversos conceptes del nostre llibre Prospectic 21 sobre les ci�ncies i tecnologies emergents (Nanotecnologies, Biotecnologies, Ci�ncies de la complexitat, Inform�tica, Neuroci�ncies, Cognici�...). D'altra banda, en el marc d'un debat p�blic sobre biologia de s�ntesi organitzat per Vivagora al llarg de 6 sessions repartides en un any, vam cartografiar en temps real les idees i opinions en una ciutat imagin�ria 22.

Aquest m�tode que empra mapes heur�stics relacionats amb un territori que es va construint ha demostrat la seva pot�ncia en sessions presencials i tamb� en reunions en l�nia (trobades sincr�niques). Els resultats canvien en les trobades en l�nia asincr�niques, quan cadasc� interv� en el debat escollint el moment de fer-ho. En aquest cas el nivell d'atenci� dels participants �s molt variable, des dels m�s proactius fins als observadors puntuals 23. Resulta dif�cil co-construir progressivament un mapa mantenint l'atenci� de tothom. Per altra banda tamb� �s dif�cil trobar indrets prou coneguts per tothom que serveixin de base on col�locar un centenar o dos de conceptes. Les nostres cases i el nostre medi els tenim ben memoritzats i poden servir com a suport de l'art de la mem�ria. No obstant s�n diferents per a cadascun de nosaltres i nom�s es poden utilitzar individualment. En tot cas el mapa del m�n podria servir com a base, perqu� una part ja la tenim memoritzada, per� �s for�a delicat col�locar unes idees sovint subjectives en pa�sos i territoris habitats. On podr�em col�locar, per exemple, la noci� de desviaci�? El millor candidat continua essent, pel que sembla, el mapa del cos hum� on fins i tot una persona no instru�da, sap situar desenes de llocs diferents. Vivian Labrie va experimentar aquest enfocament amb unes "escultures humanes" constitu�des per diversos participants en el transcurs dels debats sobre la pobresa al Quebec 24. D'altra banda, en un debat en l�nia, els participants que adopten una actitud reactiva, aproximadament deu cops m�s nombrosos que els proactius, reben les aportacions i els resums en una eina, m�s aviat orientada al format text, que llegeixen regularment (mail, Facebook, Twitter) 25 i no faran gaire sovint l'esfor� d'anar a buscar en una p�gina espec�fica el mapa heur�stic presentat amb format gr�fic. Demanar que cliquin un enlla� en un text enviat, far� baixar a la meitat la quantitat de persones que podran respondre.

Per als debats en l�nia, doncs, �s preferible comptar amb un mapa exclusivament textual (tot i que en el cas de Twitter, tamb� cal clicar un enlla� si es vol proposar un missatge de m�s de 144 car�cters). El text, un cop formatejat, proposa realment aquest tipus de possibilitat amb les llistes de punts estructurades (que reprodueixen una arboresc�ncia com els esquemes heur�stics) i diversos artificis que permeten navegar pel text talment com sobre un mapa, sense necessitat de llegir el text de principi a final (negretes, subratllats...). Si mantenim el "mapa heur�stic textual" curt, de la mida d'una pantalla d'ordinador mitjana, permetrem que els participants tinguin una visi� de conjunt de les interaccions i que s'activi el pensament 2 per produir intel�lig�ncia col�lectiva.


  • 1 Thes ideas are originally presented in : CORNU, Jean-Michel. Modes de pens�e et conflit d’int�r�t. In : Nouvelles technologies, nouvelles pensées ? [online]. Limoges, France : FYP �ditions, 2008. Innovation, ISSN 1961-8328. ISBN 978-2-916571-03-4. Available from : http://www.cornu.eu.org/files//ProspecTIC_pensee2.pdf
  • Available from article : Nous avons non pas un mais deux modes de pens�e. Le blog de Jean-Michel Cornu [online]. [Accessed 4 February 2014]. Available from: http://www.cornu.eu.org/news/nous-avons-non-pas-un-mais-deux-modes-de-pensee
  • 2 L'enfocament racional consisteix en formular una hip�tesi i a continuaci� intentar refutar-la. De fet, des d'Arist�til, sabem que no �s possible demostrar que una teoria general – Arist�til parla de "proposici� universal "- sigui certa (una frase com ara tots els conills tenen cua no pot ser verificada del tot perqu� mai no podrem tenir la seguretat d'haver pogut observat tots els conills...). L'enfocament racional consisteix per tant en intentar demostrar que la teoria �s falsa. Si no s'aconsegueix, llavors la teoria es considera prou bona per ser considerada certa provisionalment... fins que no sigui invalidada per una refutaci� (vegeu la teoria verificacionista del significat de Karl Popper). L'enfocament cient�fic es recolza en l'enfocament racional, per� intentant extreure de la teoria unes previsions comprovables, que permetin refutar-la… o no.
  • 3 Antagonisme. Wikip�dia [online]. [Accessed 4 February 2014]. Available from : http://fr.wikipedia.org/wiki/Antagonisme
  • 4 Vegeu "Com produir un document entre centenars de persones" - la par�bola dels cecs i l'elefant
  • 5 get to know more, see the square of opposition : Le carr� S�miotique. Le blog de Jean-Michel Cornu [online]. [Accessed 4 February 2014]. Available from : http://www.cornu.eu.org/news/le-carre-semiotique
  • 6 Vegeu "La presa de decisions a posteriori"
  • 7 Aix� es deu al fet que nosaltres utilitzem un llenguatge oral o escrit que es desplega de manera seq�encial. Altres formes de llenguatge podrien permetre mostrar dues o m�s nocions alhora. �s el cas, per exemple, de la dansa. Les abelles utilitzen aquesta forma de llenguatge (sense disposar, tanmateix, d'un llenguatge simb�lic elaborat com el nostre). Igualment la llengua dels signes per a persones sordes, permet algunes coses que s�n impossibles amb el llenguatge oral, com per exemple dir una cosa amb la m� esquerra i una altra, fins i tot contr�ria, amb la dreta!
  • 8 MONOD, Jacques. Le hasard et la nécessité: essai sur la philosophie naturelle de la biologie moderne. Paris, France : �d. du Seuil, 1970. Points. S�rie Essais, ISSN 1264-5524, 43. ISBN 978-2-02-000618-7.
  • 9 BADDELEY, Alan D. and HITCH, G. J. Working memory. In : BOWER, G. H. (ed.), The psychology of learning and motivation : Advances in research and theory Volume 8. New York : Academic Press, 1974. p. 47–90. ISBN 9780080863597 0080863590 0125433085 9780125433082.
  • 10 DE BONO, Edward. Conflits: comment les résoudre. Paris, France : Eyrolles, 2007. ISBN 978-2-212-53952-3.
  • 11 BADDELEY, Alan D. and HITCH, G. J.ibid.
  • 12 Denominada "mem�ria sem�ntica"
  • 13 MILLER, George A. The magical number seven, plus or minus two: some limits on our capacity for processing information. Psychological review [online]. 1956. Vol. 63, no. 2, p. 81. [Accessed 4 February 2014]. Available from : http://psycnet.apa.org/journals/rev63/2/81/
  • 14 CORNU, Jean-Michel. Nouvelles technologies, nouvelles pensées ? Limoges, France : FYP �ditions, 2008. Innovation (Limoges), ISSN 1961-8328. ISBN 978-2-916571-03-4.
  • 15 YATES, Frances Amelia. L’art de la mémoire. Paris, France : Gallimard, 1987. Biblioth�que des histoires, ISSN 0768-0724. ISBN 2-07-070982-5, 978-2-07-070982-3.
  • 16 CIC�RON. De l’orateur. Paris, France : Les Belles Lettres, 1966. Collection des universit�s de France, ISSN 0184-7155.
  • 17 CARRUTHERS, Mary J. Machina memorialis : méditation, rhétorique et fabrication des images au Moyen Age. Paris, France : Gallimard, 2002. Biblioth�que des histoires, ISSN 0768-0724. ISBN 2-07-075746-3.
  • 18 CARRUTHERS, Mary J.ibid.
  • 19 Des cartes pour d�crire des contes : rencontre avec Vivian Labrie. Le blog de Jean-Michel Cornu [online]. [Accessed 4 February 2014]. Available from : http://www.cornu.eu.org/news/des-cartes-pour-decrire-des-contes
  • 20 ile Prospectic. ProspecTIC? [online]. [Accessed 4 February 2014]. Available from : http://prospectic.fing.org/texts/ile-prospectic
  • 21 CORNU, Jean-Michel. Nouvelles technologies, nouvelles pensées ? Limoges, France : FYP �ditions, 2008. Innovation (Limoges), ISSN 1961-8328. ISBN 978-2-916571-03-4.
  • 22 Biosynth-ville : la ville de la biologie synth�tique. Vivagora [online]. [Accessed 4 February 2014]. Available from : http://web.archive.org/web/20130619184123/http://www.vivagora.fr/index.php?option=com_content&view=article&id=436:biosynth-ville-la-ville-d-ela-biologie-synthetique&catid=21:nos-actions&Itemid=111
  • 23 Vegeu "La mida dels grups i el rol dels membres"
  • 24 Collectif pour un Qu�bec sans pauvret�. [online]. [Accessed 4 February 2014]. Available from : http://www.pauvrete.qc.ca/
  • 25 Vegeu "La mida dels grups i el rol dels membres"

Resumint

En un intercanvi plural, i encara m�s en un conflicte, cadasc� tendeix a defensar la seva posici� i repetir-la un cop i un altre per assegurar-se que es tingui ben en compte. En realitat, molt sovint els diversos punts de vista no s'exclouen, sin� que m�s aviat es completen oferint conjuntament una visi� m�s global. Per superar aquesta dificultat, cal tenir en compte els nostres dos modes de pensament cadascun dels quals utilitza una mem�ria de treball diferent.

El primer, basat en el discurs consisteix en col�locar les idees una rere l'altra, una mica com col�loquem un pas davant de l'altre per avan�ar des d'un punt de partida fins a un punt d'arribada seguint un cam�. Aquesta modalitat de pensament permet en particular l'enfocament racional per� molt dif�cilment t� en compte el conflicte (un punt de partida, dues direccions), la intel�lig�ncia col�lectiva (diversos punts de vista sobre el mateix punt d'arribada) o la creativitat (trobar nous camins entre diversos punts de partida i diversos punts d'arribada) que, tots tres, utilitzen un altre mode complementari.

El segon mode de pensament es basa en la cartografia . Consisteix en disposar totes les idees en funci� de la seva proximitat en un mateix mapa mental, sense intentar seleccionar-les pr�viament per obtenir una visi� m�s completa de les idees i dels camins possibles. Els esquemes heur�stics (mind mapping en angl�s) co-constru�ts i projectats a la vista de tothom durant les sessions s�n molt efica�os per donar una visi� global als membres del grup i permetre aix� buscar noves idees i nous punts de vista, en lloc de deixar que cadasc� es centri nom�s en una o algunes idees ja proposades.
Per anar m�s lluny , hi ha dos enfocaments possibles:
  • L'art de la mem�ria: Durant les trobades sincr�niques (en l�nea o presencials), hom pot acoblar el mapa d'idees amb un altre mapa, sovint territorial, que cadasc� pugui conservar m�s f�cilment en la seva mem�ria a llarg termini. Pot tractar-se d'un indret conegut per tothom (la seva catedral per als monjos de l'Edat Mitjana) o b� d'un lloc co-constru�t (�s m�s f�cil memoritzar a llarg termini un territori que unes idees);
  • Els mapes textuals: en les interaccions asincr�niques en l�nia, les persones que adopten una actitud reactiva (deu vegades m�s nombrosos que els proactius) i els "observadors" (encara m�s nombrosos) utilitzen unes eines que gestionen malament el mode gr�fic (mail, Facebook, Twitter). Per proposar un mapa dibuixat caldr� doncs subministrar un enlla� a una p�gina Web que contingui el mapa. Per� en aquest cas nom�s la meitat aproximadament dels participants veuran el mapa. Hi ha tanmateix la possibilitat d'utilitzar les possibilitats de presentaci� de textos per permetre un mapa textual que no calgui llegir �ntegrament com un text, sin� que pugui ser recorregut com un mapa: llistats amb apartats i subapartats, formulaci� curta de les idees ocupant una l�nea com a m�xim, negretes, subratllats, cursives per destacar alguns mots clau.


Mot cl�: #cartographier


Cr�dits photographiques : By วาดโดยบุญศิริ เทพภูธร สพอ. นครหลวง จ.พระนครศรีอยุธยา [Public domain], via Wikimedia Commons