Per què CoopLoc?

Formalitzar el projecte

Quines eines per a l'organització?

• un wiki: en el qual vam crear una rúbrica Organització (programació pedagògica, qüestionari), una rúbrica Formació (una pàgina participants on cadascú es podia presentar, una pàgina desenvolupament de la jornada , una pàgina pícnic per a l'organització d'un pícnic col·laboratiu), una rúbrica Recursos (enllaços sobre xarxes i formacions de dinamitzadors. Llocs web, articles, eines, bibliografia)
• un arxiu compartit a Google drive: un formulari per a la inscripció dels participants, un per al balanç de la jornada enviat al cap d'una setmana; un arxiu de text per escriure entre dues persones el correu que calia enviar als participants; un arxiu de text per redactar, un cop acabada la formació, l'article de premsa en el qual els participants podien contribuir;
• un Pad: per a l'escriptura col·laborativa durant la jornada;
• un freeplane: un per a la presentació sintètica del programa de la jornada amb enllaços web; i un altre omplert en directe al final de la jornada per anotar-hi les observacions del participants a la formació;
• un doodle: per a l'organització del pícnic, enviat a cada participant per fomentar una mica la compartició
• un dropbox: per emmagatzemar documents acabats (la versió final del correu en PDF, el freeplane, el model del full d'anotacions, la taula per al desenvolupament dels Barcamps).

Per fer què?

• És un lloc per dipositar-hi els treballs dirigits i els deures,
• És un lloc d'informació, de creació, de compartició de documents...
• Permet la creació col·lectiva de contingut per a tothom
• És un lloc d'informació sobre pedagogia, sortides pedagògiques, exposicions...

La manera de concebre les classes

I la relació amb els estudiants?

Les dificultats i els esculls a evitar

Trobades al territori

Una iniciació a les eines col·laboratives ...

Una plataforma d'aquest tipus va permetre:

• centralitzar el conjunt de les dades
• guanyar temps
• integrar el conjunt dels actors en el projecte per tal de construir conjuntament partint de les expectatives que tenien (organització dels desplaçaments en cotxes compartits, modalitats pràctiques, àpats compartits)

Avantatges

• Totes les persones inscrites van poder accedir a la informació i es van assabentar de les notícies.
• Van augmentar les consultes d'informació
• Tot i que no hi participessin moltes persones, les que ho van fer havien seguit la iniciació

Inconvenients

• Poca participació directa en els pads i en el Wiki
• Poca obertura cap a l'exterior

El que cal evitar

• Anar massa depressa!
• Privilegiar el contacte humà en primer lloc i incorporar les eines col·laboratives en línia més endavant

Alguns trucs

• Dedicar un temps per demanar la opinió de les persones per tal que s'apropiïn de l'eina
• Iniciar els futurs usuaris abans de posar en marxa el sistema (importància del contacte físic abans de la col·laboració a distància)
• Donar uns espais de llibertat als usuaris
• Tranquil·litzar els usuaris pel que fa a la seguretat de les dades

• alimentar de manera compartida un
• establir una
• co-construir els ordres del dia
• centralitzar les actes i els documents de treball
• compartir un mapa mental amb l'estat del taller

• un aclariment de la llicència utilitzada per a les produccions col·lectives (CC BY SA) va suscitar un entusiasme inesperat
• la pràctica de co-construcció dels ordres del dia o de les actes va agradar molt a alguns membres poc avesats a aquest tipus de pràctiques en la seva estructura
• seria convenient posar en marxa una formació sobre el wiki per tal que TOTS els membres fossin capaços de modificar-lo en funció de les seves necessitats.

Per què voler utilitzar una eina d'escriptura col·laborativa durant les reunions?

Abans de la reunió

Durant la reunió

Després de la reunió

Uns treballs col·lectius desenvolupats pels membres de la xarxa

• el pilotatge d'un Atlas de les Garrigues (llibre per al públic en general co-escrit per tal de recollir tots els coneixements actuals sobre el territori – publicat a la tardor del 2013),
• l'enriquiment d'una galeria de fotos compartida,

• les collites a les garrigues i un recull de receptes sobre el territori,
• el patrimoni de garriga, pedra seca i cabanes, carboneres i inventaris,
• o també tallers de descoberta d'eines, de mitjans sonors o de cartografia participativa.

Els membres de la xarxa han decidit creuar dos dels seus tallers col·lectius...

El procés de valoració dels coneixements i dels sabers locals

• descobrir conjuntament els diferents indrets patrimonials de les garrigues del Gard i de l'Erau. (Cosa que es va fer a partir de la tardor del 2012 amb una trobada "Rendez-vous des Garrigues" sobre el patrimoni a Poussan (34)).
• crear un anuari de les associacions especialitzades en el territori per tal d'enriquir les experiències i els intercanvis del grup.
• posar en comú els documents realitzats pels actors del patrimoni (fullet de presentació dels llocs, estudis i inventaris).

• El primer treball es va fer in situ, durant la trobada "Rendez-vous des Garrigues", amb la vintena de persones que hi van participar. La idea consistia en dibuixar en directe els indrets on hi havia cabanes sobre uns grans mapes del territori en paper.
• Després, gran part del treball es va anar enriquint gràcies als intercanvis de mails. Les associacions i estructures interessades es van mobilitzar per disposar del inventari dels inventaris efectuats sobre el territori.
• Es va fer un important treball de síntesi per tal d'alimentar una taula excel : Determinació de les zones riques en cabanes: Gard - Erau.
• Per cada departament (Gard i Erau) i per cada entitat paisatgística, es va recollir la informació següent: si hi havia algun estudi fet (tipus inventari), en cas afirmatiu, el nom de l'autor, l'estructura, el nombre de cabanes (estimat o conegut) i el nombre de les que estaven en bon estat, si aquestes estaven cartografiades o no, i algunes observacions generals.
• Paral·lelament ens vam encarregar de recopilar i d'informatitzar el conjunt dels estudis transmesos i de penjar-los a la plataforma d'internet de l'associació,
• En dos mesos es va poder construir el mapa, que per cert servirà d'il·lustració a l'Atlas de les Garrigues.

Un segon taller, la dinàmica de cartografia lliure i ciutadana per animar el territori

Actualment el creuament d'aquests dos processos dóna bones perspectives de col·laboració, de projecte comú i de finançaments

• Una col·laboració en el màster SILAT (Sistema d'informació localitzat per a l'ordenament del territori). L'equip docent està interessat en l'enfocament temàtic de la seva cartografia per poder cartografiar patrimoni a més de fer plànols de ciutats o de pobles...
• Una col·laboració similar amb l'escola de Montpeller SupAgro .
• El grup "cartogarrigue" també serà mobilitzat per tal que aporti la seva experiència per organitzar una "carto-party" amb el centre cultural Carré d'Art de la ciutat de Nimes...

Els tallers continuen independentment l'un de l'altre...

Com va succeir?

El que vam fer

• per fer (recapitulació de les decisions preses en acabar la reunió), una ullada a aquest apartat em va permetre veure quines eren les tasques que havia de fer i també les que no havia de fer però en les quals podia intervenir si em sobrava temps. En un principi, aquestes tasques havien estat atribuïdes a una o dues persones, però no eren exclusives i per tant en podíem anar veient la progressió.
• les dates de les reunions fixades anticipadament. Al principi, ens vam posar d'acord sobre la disponibilitat de cadascú (temps de treball) i els períodes de vacances.
• l'enllaç per a la presa de notes de les reunions; i un pad de recanvi per fer servir en cas de caiguda del servidor de hosting (ens va passar una vegada).
• l'adreça de la llista de discussió, per tal que el participants d'altres comissions es poguéssin comunicar amb aquesta comissió.
• els documents de referència (amb un enllaç a cada google doc, o altre eina de treball). És important anotar-hi la llista dels documents útils per a la comissió, per poder retrobar-los més fàcilment que per mail. Un mes i mig abans de l'esdeveniment es van crear molts documents i cada vegada es va enviar un mail per donar-ne l'enllaç. De vegades l'assumpte del mail no era prou explícit i això plantejava un problema a l'hora de retrobar la informació. Per tant, vaig recuperar tots els enllaços i els vaig posar en aquesta pàgina descrivint-ne el contingut. També és important no crear diverses taules, sinó una amb diverses pestanyes (o fulls).
• les actes de les reunions. Cinc dies abans de la reunió vaig enviar un correu per recordar la data i l'hora, on hi figurava l'enllaç del pad que contenia algunes informacions i l'ordre del dia; a més de demanar si algú volia afegir-hi algun punt. De vegades hi anotava preguntes i el mateix dia la resposta estava redactada. La setmana anterior m'havia llegit les actes dels altres grups i si hi havia punts que s'havien de donar a conèixer al grup, els havia anotat com a punt d'informació. Després de la reunió, el dinamitzador o una altra persona en posa el resum en una pàgina wiki (compaginació, hipervincles, llegibilitat) i també envia l'enllaç als altres membres per tal de mantenir informats els absents i recordar la data de la propera reunió.
• la llista dels participants: on hi figuren els noms, cognoms i funcions dels participants en la subcomissió.

• és important tranquil·litzar els participants explicant-los de manera presencial el funcionament de l'eina.
• els tutorials en vídeo constitueixen un suport important. El fet que els hagi realitzat jo mateix ajuda molt. De fet, contràriament als tutorials "oficials" que parteixen d'una situació "clàssica", els meus tutorials, comentats amb la meva veu mostren la situació concreta amb què es trobaran els participants. Indiquen realment els passos a seguir.
• és important no menystenir els petits problemes tècnics inicials. Vam haver de fer entre 4 i 5 reunions fins que tothom s'hi va trobar còmode. Al principi, vaig estar molt present i predisposat a ajudar en tot el que calgués.
• és important que l'animador domini bé l'eina per tal de resoldre tots els petits entrebancs que sorgeixen (la majoria de les vegades relacionats amb les diferents configuracions dels ordinadors dels participants)
• no és inútil preveure 15 minuts en començar el debat per ajustar correctament el so i la imatge de cadascú (amb 3 minuts sol haver-n'hi prou)
• pot passar que la connexió massa feble d'un participant creï uns sorolls estranys durant la reunió (una mena de soroll de cisterna que es buida).
• també ha passat alguna vegada que alguns "participants ocults" es colin a les nostre reunions. Tot i no ser "dramàtic" (ja que eren col·legues dels participants a la reunió), aquests convidats "no declarats" (que evitaven parlar o mostrar-se en el vídeo ) van crear un cert "destorb" en el bon funcionament de la reunió. Vam demanar a aquests "invisibles" que es declaressin o abandonessin la reunió.
• el llenguatge no verbal no és fàcil de copsar en aquest tipus de reunions encara que la imatge de cada participant sigui visible. Això demana un augment de la vigilància per part de l'animador de la reunió. Per part meva, de seguida vaig instaurar l'ús del senyal de la mà per permetre que cada participant donés a conèixer el seu "humor" sobre el que s'estava dient. Aquests senyals també em permetien distribuir la paraula més fàcilment.
• el fet que la reunió es faci en línia no significa que no calgui un animador... potser fins i tot és més necessari que en una reunió clàssica!
• cal estar atents al to emprat en les reunions "virtuals". Hem constatat que de vegades la "distància" ens feia emprar un "to" de paraula que no ens haguéssim permès d'haver estat en presència els uns dels altres!
• en els hangouts de Google, és fàcil implementar un espai de co-escriptura (google docs). Això aporta un valor afegit a l'eina ja que a més de permetre reunions a distància, inicia els participants en la redacció col·lectiva de les actes!

• l'eina presenta un límit que pot ser un inconvenient. A la reunió, com a mínim en vídeo, només hi poden prendre part 10 persones. És possible afegir-hi 5 persones més però només amb la veu.
• cal que els participants tinguin un compte Google (adreça Gmail)

• Jo: Bon dia a tothom, em dic Gatien i sóc infobès
• Tots en cor: Bon dia Gatien!
• L'animador: Gatien ens pots explicar quin ha estat el teu recorregut?
• Jo, respirant profundament : Sóc un apassionat inconscient... estic terriblement frustrat de no poder seguir el flux d'informacions que emanen del món cada dia, cada hora, cada segon. Implicat en diferents xarxes i curiós per natura, llegia les revistes, les últimes publicacions, escoltava la ràdio... fins fa poc ho podia fer... i va arribar internet, Twitter, els podcasts, els webzines, les newsletters, les alertes de google, els fluxos RSS... el ventall de possibilitats es va ampliar i els temes apassionants es van multiplicar. Al principi em sentia eufòric, però de seguida la frustració va anar guanyant terreny... massa informació interessant se m'escapava, i em sentia un tastaolletes en no poder aprofundir mai res. La il·lusió de sentir-me permanentment immers en aquest flux cultural es va transformar en ofegament.
• L'animador: Gatien quin era el teu sentiment en aquell moment?
• Amb veu tremolosa: Estava molt frustrat... m'envaïa la còlera contra mi mateix per no poder seguir el ritme
• L'animador: Penses que realment hagués estat possible?
• Corregint-me: No, de seguida vaig entendre que fins i tot amb totes les neurones activades, em seria impossible fer front a aquesta onada que cada dia es feia una mica més gran. És una sensació desagradable... secretament tenia esperances de ser-ne capaç
• L'animador: I aleshores què vas fer?
• Jo: Al principi vaig intentar organitzar-me. Estava convençut que podria superar aquest moment de baixa forma organitzant-me millor. Vaig automatitzar la tria dels correus electrònics que rebia. Em vaig donar de baixa d'algunes newsletters, vaig organitzar els meus fluxos RSS i em vaig forçar a obrir només els articles que semblaven realment pertinents, vaig reduir l'ús que feia de Twitter...
• L'animador: I?
• Jo: Bé, com us ho diria... sí, aquesta organització va tenir alguns efectes positius. La situació es va tornar, diguem, suportable.
• L'animador: Doncs no sembles gaire satisfet...
• Jo: És que em pregunto si la infobesitat, de fet, no forma part del meu caràcter...
• L'animador: Ah! Ens ho pots explicar?
• Jo: Com més hi penso, més convençut estic que ja era infobès abans que existís internet. Ho dic per allò d'acumular llibres al costat del llit i de no tenir temps de llegir-los... això ja em passava abans que hi hagués internet. Jo crec que la curiositat, les ganes d'aprendre et tornen infobès. Després només intentem limitar aquesta infobesitat per tal de mantenir un nivell de frustració raonable. I per això, francament, internet no ens ho posa gens fàcil. És clar que la informació hi abunda, però la informació també és abundant a les biblioteques... Per a mi, el que fa la diferència és la serendipitat...
• L'animador: La serendipitat?
• Jo: Sí, quan sóc a internet buscant una informació sobre un tema concret que m'interessa, és massa fàcil, massa fàcil trobar per casualitat un tema nou del que no sé gran cosa, o del que no sé res, i que, redéu! el trobo interessant... i ja està... ja he caigut en el parany, d'un tema interessant passo a dos... d'una persona que segueixo a Twitter, passo a dues, d'un flux RSS a seguir passo a dos... per més que al capdavall acabi fent una tria, la feina l'hauria d'haver feta abans... i això és complicadíssim. Sobretot quan un és de natural curiós.
• L'animador: I llavors?
• Jo, amb veu tremolosa un altre cop: Doncs que segueixo sent infobès... jo crec que la cosa podria ser pitjor, però segueixo tenint un nivell de frustració elevat. De tota manera he après a relativitzar, a renunciar de tant en tant, a dir-me que si la informació és realment important ja la tornaré a trobar, a situar-me dins del flux en comptes d'intentar captar-lo... jo crec que és un bon començament. Encara he de progressar molt però m'ajudareu, oi? Oi que m'ajudareu?
• Tots en cor: I tant, Gatien! Pots comptar amb nosaltres.

• fer que les informacions (arxius, imatges, sons...) esdevinguin accessibles per a tots
• permetre la recollida d'informació per part dels membres (arxius, fotos, sons...)
• afavorir el treball col·lectiu (especialment mitjançant la compartició de documents)

• La xarxa dels CRIE (centres regionals d'iniciació al medi ambient a Bèlgica) comparteix alguns documents de treball per via del servei Google drive. Per mitjà d'aquest espai compartit, els ordres del dia es co-construeixen, les actes de les reunions s'elaboren a diverses mans durant les reunions, i es compilen documents de "recursos". L'ús d'aquest servei ha facilitat considerablement el treball col·lectiu en el si de la xarxa i ha desenvolupat força la co-construcció dels continguts. Tot i que una petita formació hagi estat necessària, no hi ha hagut problemes d'ús importants. L'únic impediment tècnic ha estat la "desaparició temporal" d'alguns arxius (simplement desplaçats per un membre en un arxiu google drive personal). Les preguntes que aquest servei ha suscitat són més aviat de caire metodològic. De fet, tots els membres d'aquest arxiu compartit poden modificar el contingut de la carpeta... esborrar arxius, modificar les actes. El fet que tots els continguts s'hagin posat a disposició de tothom ha descentralitzat completament el "poder", cosa que fa trontollar considerablement el funcionament tradicional d'algunes estructures.
• La xarxa dels CRIE (centres regionals d'iniciació al medi ambient a Bèlgica) gestiona la seva revista de premsa per via del servei box.com. Aquest servei d'emmagatzematge en línia permet que cadascú pugui alimentar un arxiu compartit mitjançant una simple adreça de correu electrònic específica. A més, aquest arxiu es pot integrar fàcilment en un lloc web. Cada CRIE alimenta la revista de premsa regularment enviant l'article de premsa per correu electrònic en document adjunt. Aquest revista de premsa està a disposició del públic als llocs web de les diferents estructures.
• La comunitat d'usuaris del parc de les dominicanes de Tournai (Bèlgica) disposa d'un espai compartit per tal de recollir fàcilment les fotografies d'aquest indret. Per a això, s'ha utilitzat el servei yogile. Aquest servei d'emmagatzematge en línia permet crear i gestionar un àlbum de fotos col·lectiu. Cadascú pot alimentar mitjançant una tecla de carregament directament a l'àlbum o una adreça mail específica. L'alimentació d'aquest àlbum és voluntàriament oberta a tots (no cal ser-ne "membre") per tal de minimitzar al màxim el frens a la utilizació del servei. Només es manté actiu un control (per part d'alguns membres) "abans de la publicació" de les fotos per tal d'evitar les derivacions dubtoses. Diverses preguntes queden en suspens pel que fa a l'ús possible de les imatges proposades pels membres. Actualment, les fotografies segueixen sent propietat dels autors, però manca explicitar de manera més clara la tria de la llicència CC BY SA.

Context

Metodologia de formació

• la participació activa dels estudiants, tant presencialment com a distància,
• l'ús freqüent i diversificat d'eines tecnològiques,
• l'entrega de documents multimèdia i la incitació a produir-ne,
• la interacció entre iguals,
• l'obertura del dispositiu a recursos i actors externs.

Adaptació de la trama formativa inicial

En base a les vivències aportades per la formació inicial

• No volíem organitzar la nostra formació al voltant de les etapes de vida d'una xarxa com es va fer a la formació inicial. La durada de la nostra formació no permetia reproduir seriosament (ni tan sols en versió "accelerada") les etapes de la vida d'una xarxa.
• Només vam proposar un mòdul a distància abans de la primera trobada per tal que la dinàmica de grup es creés el més de pressa possible (ja que aquesta no s'instaura realment si no és de manera presencial)
• No vam voler proposar "carnets d'itinerància" als nostres participants. El percentatge de persones que els van omplir en acabar la formació inicial va ser molt baix tot i ser un públic "web" amb tendència a escriure a internet.
• No vam voler treballar amb un wiki per a cada participant sinó amb un wiki comú per al grup en el qual es van compilar tots els recursos i totes les produccions.
• Durant la formació inicial, la distància entre els temps presencials va provocar força baixes en la participació. Hem prioritzat uns mòduls convivials més concentrats en el temps per tal de limitar al màxim aquest efecte.
• Durant la formació inicial, vam tenir l'oportunitat de descobrir moltes eines TIC. El fet de descobrir-les sense disposar d'un temps presencial per apropiar-se-les va causar molta frustració en els participants (incapacitat, manca de temps o de coneixements, haver de provar l'eina sols "a casa"). – per tant, vam optar per reduir el nombre d'eines TIC i donar més temps presencial als participants per tal que se les poguessin apropiar realment. El nostre objectiu consistia en fer-los totalment autònoms en l'ús d'algunes eines TIC que consideràvem essencials.
• Vam preveure un temps per reflexionar col·lectivament en les solucions que permetrien a cada participant parlar d'aquesta formació en termes simples dins del seu entorn i així afavorir la difusió dels coneixements adquirits.

Sobre la base del context "belga"

Perfil dels participants belgues

• una forta implicació en les problemàtiques mediambientals
• una gran llibertat d'acció (sector no mercantil) o al contrari una feina en un entorn bastant limitat (empleat en una administració municipal o supramunicipal)
• certa reticència envers les eines TIC i el web
• un coneixement moderat de les eines TIC i del web
• la dinamització de xarxes de persones poc connectades al web.

Cartografia dels participants

Adaptacions realitzades

• Com que tenim un públic habituat a treballar "sobre el terreny" que disposa de poc temps (o en tot cas poc disposat a priori a dedicar-ne molt a una formació sobre eines TIC), hem adaptat la nostra formació reduint-ne la durada. La formació es composa de 2 mòduls presencials al voltant dels quals s'organitzen 5 mòduls a distància.
• hem optat per un acompanyament intens pel que fa als mòduls a distància (recordatoris, permanència skype o telefònica, screencasts explicatius detallats) i això per compensar el perfil poc "web 2" dels nostres participants.
• Globalment, hem adaptat el contingut de les activitats amb temes relacionats amb la protecció de la natura o amb l'educació ambiental (debat en moviment, exercicis de dinamització de reunions participatives...).
• Com que els participants treballen en contextos poc "connectats", hem proposat unes eines de dinamització de xarxes "sense web". D'aquesta manera hem aconseguit mantenir l'interès dels nostres participants no molt avesats a les eines TIC i respondre a les seves preocupacions de dinamització de xarxa "no connectada".
• De manera global hem dedicat més temps als "béns comuns" i a les llicències lliures. Ens ha semblat oportú desenvolupar aquest aspecte per les raons següents:
  • és el cor del projecte "polític" en què es basa aquesta formació
  • és un repte important amb una forta repercussió dins del context mediambiental
  • és important poder protegir les produccions pròpies com a béns comuns
• Toi i estar molt oberts a les oportunitats i a les propostes o demandes dels participants, hem "tancat" uns temps per a l'aprenentatge d'algunes eines que consideràvem imprescindibles i en les quals volíem que els nostres participants fossin autònoms en acabar la formació (co-escriptura i audio-videoconferència).

Contingut de la formació "belga"

• Mòdul: Conèixer-se

• Mòdul: Les 12 facetes de la cooperació
• Mòdul: El poder de la cooperació
• Mòdul: L'abundància invisible

• Mòdul: Els frens i els facilitadors per participar en una xarxa
• Mòdul: Suscitar la participació en presència i a distància
• Mòdul: Una xarxa, viu, creix i s'avalua

• Mòdul: Les eines no són neutres
• Mòdul: Quines eines per fer què?

• Mòdul: La vigilància tecnològica individual
• Mòdul: Accelerador de projectes

• Mòdul: La vigilància tecnològica individual (continuació)
• Mòdul: Accelerador de projectes (continuació)

• Mòdul: Un món sense béns comuns?
• Mòdul: Competència o cooperació: algunes pistes per actuar
• Mòdul: Les llicències lliures i la propietat intel·lectual

• Moment d'avaluació col·lectiva a distància en sincronia
• Avaluació personal

• Intercanvi a distància amb els formadors / Què heu fet amb el que heu après?
• Retorns cap al grup de participants

Balanç de la formació

Per part dels participants

Per part dels formadors

Factors d'èxit

Observacions de cara al futur

• perquè un tema tan ampli imposa una formació de diversos dies amb una trobada convivial... cosa que suposa un fre per a moltes persones ("3 dies de formació presencial! Impossible d'encabir-ho a la meva agenda...")
• perquè el tema es presenta com a "conegut i més o menys dominat" per a moltes persones (per què invertir diners en una formació sobre aquest tema?)
• perquè el tema segueix sent considerat com una formació per als "geeks" ("la meva xarxa està poc connectada a internet... aquestes eines no em servirien gaire!")

• lamenten que la formació no hagi estat més llarga...
• manifesten que la trobada convivial va ser molt útil, essencial per a la dinàmica de grup
• mencionen que han après i descobert moltes coses sobre la dinamització de xarxes (dinamitzar una xarxa no només consisteix en organitzar una reunió de tant en tant!)
• aprecien haver descobert la teoria que s'amaga darrera la dinamització de xarxes i els mètodes de dinamització "sense web"

Tornem a començar des del principi: què són els captchas?

El problema de la digitalització dels llibres antics

I si féssim que les coses útils... encara ho fossin més?

Com funciona reCaptcha?

Aleshores, és una bona obra?

Formació per a l'ús dels qüestionaris Google

Administració del qüestionari

Anàlisi dels resultats

Retorn dels resultats

Diferents orígens dels membres

Divisió en grups temàtics

Síntesi de les llistes

• Nivell 1 – recollida dels missatges. Proporciona tots els intercanvis que hi ha hagut sobre un tema (el tractament consisteix únicament en aplegar tots els missatges de manera ordenada i fer-ne una neteja de forma).
• Nivell 2 – recollida i compaginació. Síntesi intermèdia amb una mica de compaginació.
• Nivell 3 - síntesi. Síntesi enriquida (amb afegits i controls de les referències).

Unes eines per facilitar i regular els intercanvis

Funcionament

• mostrar tot el que ja existeix a un públic novell i també als grups ja creats. De fet, en el territori situat entre Nimes i Montpeller existeixen diferents grups que no es coneixen entre ells. Cada grup gestiona el seu funcionament, es planteja determinades preguntes, però no es relaciona amb els altres.
• crear relacions, fomentar els intercanvis entre grups!

Algunes preconitzacions:

• Cal pensar en actualitzar el mapa
• Cal pensar en formar la gent
• Cal fer-ne l'animació. L'eina per ella mateixa no és suficient, cal donar a conèixer la iniciativa a través de representacions en estands, jornades de divulgació per al públic en general.

La continuació

Compartició de documents i co-redacció

• Una intranet, en forma de YesWiki protegida per una clau d'accés i una contrasenya, constitueix l'espai on es centralitzen les informacions necessàries per a la vida de l'equip; d'aquesta manera podem centralitzar actes de reunions, descripció dels projectes, co-redacció de documents, memòries i procediments.
• Per co-redactar les actes de la reunió en directe, en primer lloc fem servir el sistema Ietherpad i fem un retalla i enganxa de l'acta a la intranet. Per a continguts de tipus taula, fem servir les eines Google documents.
• Un Dropbox per a cada membre de l'equip, per mitjà d'un arxiu compartit, permet que cada membre disposi del conjunt dels documents relacionats amb el funcionament de l'estructura (documents administratius, comptables, gestió dels projectes...) en el seu ordinador. El Dropbox permet sincronitzar l'actualització dels arxius (si un dels treballadors modifica un document en el directori Dropbox del seu ordinador, automàticament, els altres treballadors que tinguin l'ordinador connectat podran beneficiar-se de l'actualització).

Comunicació: reunió, mailing i missatgeria

• cada dilluns organitzem una reunió d'equip: alguns hi participen a distància (via Skype) i Etherpad. Ens posem al dia pel que fa als projectes, a les trobades...
• un mail per persona, que es llegeix per mitjà del programa de correu electrònic Thunderbird (utilitzant el sistema "POP" els missatges es descarreguen a l'ordinador de cadascú).
• una llista de difusió per al consell d'administració i l'equip: tots els treballadors i alguns membres del consell d'administració hi estan inscrits. Així, quan un d'ells escriu, tots reben el missatge.
• una llista de difusió únicament per a l'equip.
• una bústia "presentació": tots els treballadors la consulten (subscripció via Thunderbird en IMAP: és a dir que els missatges segueixen estant en línia en el servidor): cadascú pot accedir a tots els missatges rebuts i enviats i pot enviar un missatge utilitzant aquesta adreça.
• utilització del programa Phpliste per gestionar els contactes i la difusió de correus electrònics: Phpliste permet gestionar una base de dades de contactes de mails i té una interfície per configurar mailings. L'avantage és que les persones poden donar-se de baixa elles mateixes.
• Tots fem servir Skype per poder comunicar-nos a distància (ús diari del xat, i un cop per setmana, per a la reunió de l'equip, ús de la videoconferència i de la compartició d'escriptori).

Sincronització

• uns calendaris permeten a cadascú seguir les activitats programades de l'equip: cadascú té la seva agenda (Phpicalendar o Google Agenda) en línia, n'hi ha una de comuna per a tot l'equip i cadascú disposa d'una eina en el seu ordinador per actualitzar-la (Sunbird o l'extensió Lightning de Thunderbird).

Vigilància compartida

• Amb el tag "outils-reseaux.org" a Delicious, la vigilància és col·lectiva i es pot seguir mitjançant fluxos RSS.

Heus ací que una vegada...

La significació profunda del projecte

Una proposta de recorregut maduratiu

Un aprenentatge significatiu de debò

Una xarxa que genera xarxa

El repte fonamental

Revisitar els continguts a la llum de l'economia social

Cercar a l'interior dels participants

Plantejar metodologies que reforcessin el grup i facilitessin la creació de xarxa

Els participants valoren la formació

• La majoria mencionen de manera explícita els elements d'adaptació que acabem de llistar; en conseqüència, aquests elements van ser presents i perceptibles en el curs. I, cal dir-ho, la valoració que en fan és també molt favorable.
• La participació en un curs d'aquestes característiques els va suposar un esforç de dedicació, però constaten de manera aclaparadora que desitjarien encara algunes sessions més, o com a mínim la realització d'algun monogràfic curt que complementés i ampliés conceptes.
• Les oportunitats de mantenir els llaços de col·laboració entre els participants ja s'han produït, i així, el participant d'una entitat ha convidat el d'una altra perquè imparteixi una formació per a la seva gent.

• una persona que repeteix al menys 5 vegades el mateix?
• dues persones que es barallen quan estan parlant del mateix però no ho han entès?
• uns antagonistes que gaudeixen del debat per allò de "has vist com ha quedat de fotut..." ?
• els participants que troben que s'ha parlat molt, però que... tampoc hem avançat gaire?
• ...

Eines emprades:

• un vídeo-projector
• un ordinador en el qual s'hi ha instal·lat el programa freemind, X-Mind o freeplane (aquest darrer és el meu preferit)
• i un entrenament considerable en escoltar els altres i en prendre notes de manera sintètica.

Alguns elements viscuts en relació als mapes:

• Dues persones no estan d'acord sobre el posicionament d'una paraula en el mapa. Darrera una mateixa paraula hi veuen dues idees diferents, el fet de passar per la cartografia ho revela.
• Algunes idees són fàcils de posicionar, en canvi d'altres... En aquest cas, demano al grup que m'ajudi a posicionar aquesta nova proposta; sovint, quan apareix una dificultat, s'hi amaga una idea que re-organitza les idees anteriors, el temps de reflexió col·lectiva fa madurar el grup.
• El fet de tornar a obrir les branques del mapa en acabar el debat fa que el grup prengui consciència del camí recorregut, sovint el grup està orgullós d'ell mateix.
• Durant un debat que prometia ser tens, vam començar per fer una llista dels elements del debat. Després els vam classificar col·lectivament en tres grups: aquells que no mereixien ser discutits perquè d'entrada hi estaríem d'acord, aquells que interessava deixar de banda de moment perquè prometien guerra acarnissada i el tercer paquet, per on vam començar, els elements que podíem debatre sense matar-nos els uns als altres.

Per anar més lluny:

• Després es pot importar el mapa al programa xmind i jugar amb les estructures (organigrama, diagrama lògic, taula...). Quan el debat semblava esgotat, el grup es posa a expressar nous elements, es posa a treballar sobre les idees en la seva globalitat, dóna la impressió d'haver passat a un nivell de discussió més elevat.
• Sovint, en acabar el debat, algunes persones venen a demanar quin programa hem fet servir. El fet de triar eines d'ús fàcil, lliures i que funcionen amb totes les plataformes permet als participants poder perllongar la seva experiència de pensament heurístic.

A tenir en compte:

• Ara es poden construir mapes de manera col·laborativa, o bé mitjançant l'ús de serveis de mapes heurístics en línia, o bé utilitzant freemind que proposa aquesta funcionalitat (amb una implementació una mica laboriosa).

Referències: