Un total de 12 pages ont été trouvées avec le mot clé Enseigner/former. logo rss
CanviDePosicioPerALesAssociacionsOpteu
le 17.01.2014 à 17:52:08
bf_imageCooploc.png

Canvi de posició per a les associacions: opteu per la cooperació

Autor de la fitxa : Corinne Lamarche, Claire Herrgott - SupAgro Florac
Llicència de la fitxa : Creative Commons BY-SA
Testimoniatge : Organització d'una jornada de formació sobre la dinamització de xarxes dirigida a les associacions locals.

Per què CoopLoc?

Després de la formació Coop-Tic, havíem de transmetre allò que havíem après a una quinzena d'animadors, és el que s'anomena "fase de multiplicació". Com a dones de Losera, una regió de França amb un teixit associatiu dens, volíem compartir la nostra experiència amb les associacions locals. Sovint sentíem: sempre hi ha les mateixes persones en les diferents associacions, la gent no participa,...què podíem fer per afavorir la participació? Com "dotar d'eines" els treballadors o voluntaris per tal d'optimitzar la manera en què animen aquestes xarxes associatives?

Formalitzar el projecte

Al principi, ens preguntàvem quant havia de durar la formació, quants participants havia de tenir, quins continguts calia proposar; volíem abordar tot el que havíem sentit i viscut a Coop-Tic.
Durant les Trobades Moustic, ens vam inscriure al taller sobre el mètode Accelerador de projectes. En quaranta cinc minuts, ja vam tenir la trama i algunes respostes a la nostra pregunta "Dissenyar un dispositiu de formació en 6 hores per a 15 persones amb 3 objectius: viure una experiència irreversible de cooperació, descobrir eines col·laboratives i aprehendre un canvi de posició per facilitar la participació dels membres en una xarxa o una associació".
Gràcies a aquest mètode, una desena de persones va preparar el terreny i ens va donar unes pistes per a actuar.

Quines eines per a l'organització?

En funció de les tasques a realitzar, vam emprar unes eines diferents:
  • un wiki: en el qual vam crear una rúbrica Organització (programació pedagògica, qüestionari), una rúbrica Formació (una pàgina participants on cadascú es podia presentar, una pàgina desenvolupament de la jornada , una pàgina pícnic per a l'organització d'un pícnic col·laboratiu), una rúbrica Recursos (enllaços sobre xarxes i formacions de dinamitzadors. Llocs web, articles, eines, bibliografia)
  • un arxiu compartit a Google drive: un formulari per a la inscripció dels participants, un per al balanç de la jornada enviat al cap d'una setmana; un arxiu de text per escriure entre dues persones el correu que calia enviar als participants; un arxiu de text per redactar, un cop acabada la formació, l'article de premsa en el qual els participants podien contribuir;
  • un Pad: per a l'escriptura col·laborativa durant la jornada;
  • un freeplane: un per a la presentació sintètica del programa de la jornada amb enllaços web; i un altre omplert en directe al final de la jornada per anotar-hi les observacions del participants a la formació;
  • un doodle: per a l'organització del pícnic, enviat a cada participant per fomentar una mica la compartició
  • un dropbox: per emmagatzemar documents acabats (la versió final del correu en PDF, el freeplane, el model del full d'anotacions, la taula per al desenvolupament dels Barcamps).

El fet d'haver mutualitzat els recursos a la plataforma Coop-Tic durant la nostra pròpia formació ens va permetre recuperar algunes parts dels cursos, (especialment el curs de Jean-Michel Cornu sobre La cooperació en 28 paraules clau)

Durant l'organització, vam demanar a cadascú que omplís una taula en línia on figuressin les diferents associacions que coneixia, amb el mail i l'adreça, per tal d'ampliar la nostra oferta.

La utilització d'aquestes eines permet reduir el nombre de reunions, poder treballar en documents en línia, fins i tot a distància, entre molts (per millorar-ne el contingut), així com implicar els participants tant abans de la formació com posteriorment.
CreacioD039unLlibreWikiPerAEstudiants
le 17.01.2014 à 17:51:50

Creació d'un llibre wiki per a estudiants d'art

Autor de la fitxa : Stephan Barron
Llicència de la fitxa : Creative Commons BY-SA
Testimoniatge : Stéphan Barron ha creat un espai col·lectiu per als seus estudiants d'art. L'espai en qüestió és un wiki. És professor i investigador a la universitat Paul Valéry, Montpellier III.

Per fer què?

  • És un lloc per dipositar-hi els treballs dirigits i els deures,
  • És un lloc d'informació, de creació, de compartició de documents...
  • Permet la creació col·lectiva de contingut per a tothom
  • És un lloc d'informació sobre pedagogia, sortides pedagògiques, exposicions...

La manera de concebre les classes

És la continuació lògica de la meva pedagogia que des de sempre ha estat participativa i oberta. És una pedagogia que és a mig camí entre la dels estudis de Belles Arts i la de la universitat. Sens dubte similar a les pedagogies obertes ( Fresney, Steiner, Montessori) però per a la universitat. Detesto la pedagogia tradicional de la universitat que trobo absurda i ubuesca: uns doctors que han fet una tesi sobre un tema ultra-especialitzat en perllongament d'uns estudis en la camarilla de tal professor o tal altre, imposen als estudiants que aprenguin la bona nova gravada en marbre i la repeteixin com si fossin micos savis. El que m'interessa és ensenyar a aprendre, ensenyar a estimar el coneixement i a utilitzar la motivació i la il·lusió d'aprendre, de conèixer, de descobrir, de meravellar-se... Per a mi aquest és el veritable sentit de la pedagogia. Hi ha un text sobre això en el wiki.

http://www.artwiki.fr/wakka.php?wiki=EnseigneR
http://www.artwiki.fr/wakka.php?wiki=WikiePedagogie

I la relació amb els estudiants?

És evident que això implica una altra relació, menys jeràrquica i frontal, més distribuïda. Fins i tot la sala on es fan les classes ha de ser diferent: en cercle i no pas en piràmide. Estic amb els estudiants i jo també sóc a classe per compartir i per aprendre. Jo no detinc la veritat: el saber es desplaça constantment i cadascú sap alguna cosa que pot aportar al grup i també a mi. I no és demagògia, és veritat. Cada generació d'estudiants sap coses noves (sobre tècniques o sobre les obres). Un exemple n'és el wiki dels treballs dirigits de videoart, en parlem junts i si un estudiant aporta novetats interessants les afegim al wiki...

Les dificultats i els esculls a evitar

Hi ha algunes dificultats tècniques. De vegades els estudiants esborren funcions clau com un estudiant que va posar el seu dossier a la pàgina de recerca i va bloquejar aquesta funció durant un any fins que vam entendre què era el que havia passat... Alguns estudiants tenen un bloqueig pel que fa a les eines informàtiques, però és un problema que va més enllà. D'altres no entenen per què fem tot això i els falta motivació: senzillament, els fa mandra. S'estimen més asseure's en un banc i escoltar la bona nova, per peresa.
Enllaç d'Internet : http://www.artwiki.fr
DebatMouvant
le 16.01.2014 à 09:43:39
de 193.50.71.234

Debat en moviment

Autor de la fitxa : Frédéric Renier - SupAgro Florac
Llicència de la fitxa : Creative Commons BY-SA
Com a introducció : El debat en moviment és una eina de dinamització que permet prendre la paraula en un grup més fàcilment.
bf_imagedebat.jpg
Família d'eines : Animació
Presentació : El debat en moviment (també anomenat Joc de posicionament) és una forma de debat dinàmic que facilita la participació.
  • Un animador explica una història volgudament polèmica. En determinats moments claus de la història demana als assistents que es posicionin físicament dins la sala, "els que no estiguin d'acord amb allò que s'acaba de dir en un costat, els que hi estan d'acord a l'altre".
  • Ningú pot quedar-se al mig (sense opinió), el fet de desplaçar-se realment empeny a escollir un camp i uns arguments.
  • Un cop tothom ha triat "el seu camp", l'animador pregunta qui vol prendre la paraula per explicar el seu posicionament.
  • Per endegar el debat, pot començar preguntant qui té una posició molt ferma sobre allò que s'acaba de dir.
  • Quan un camp ha donat un argument, li toca expressar-se a l'altre. És un partit de ping-pong. Però si un participant considera vàlid un argument del camp oposat, pot canviar de bàndol.
  • Quan l'animador ho decideix, tanca el debat i continua el relat fins a la següent afirmació o situació polèmica de la història i el debat torna a començar.
Requisits previs :
  • Un mínim de participants (una desena)
  • Una història polèmica en la que els participants puguin implicar-s'hi
  • Una sala espaiosa
  • Uns cartells per marcar les diverses zones (d'acord, en desacord)
  • Exposar les regles del joc (no s'obliga ningú a prendre la paraula, però tothom ha d'escollir un camp)
  • Durada de l'activitat: 1h30 sembla una durada adequada.
Algunes aplicacions :
  • Trencar el gel molt de pressa en un grup, el fet d'haver de posicionar-se esdevé de seguida un joc i ajuda a participar.
  • Facilitar la participació d'un màxim de persones, si l'animador facilita la presa de paraula d'aquells que no hagin parlat.
  • Aclarir la posició de cadascú, posar de manifest la diversitat d'opinió d'uns i altres.
Per dominar-ho :
Un exemple de debat en moviment organitzat per la SCOP Le Pavé
Per aprofundir-hi :
  • Possibilitat de recollir els arguments a mesura que avança el debat i fer-ne un mapa mental.
  • Possibilitat de donar 5 o més minuts a cada bàndol per afinar col·lectivament els respectius arguments.
Avantatges :
  • Activitat que no necessita cap material.
  • Posada en marxa molt ràpida.
  • Possibilitat de viure-la a l'exterior, permetent que els participants s'airegin.
  • En aquest format el debat torna a ser un moment de plaer.
Inconvenients :
  • No hi ha cap garantia de que el debat "agafi".
  • Alguns participants que no es trobin a gust en grup o amb la lògica argumental poden sentir-se exclosos, caldria completar aquest mètode amb altres formes de debat en funció del temps, dels participants i dels objectius.
Llicència : Gratuït
Utilització : Senzill
Instal·lació  : No cal instal·lació
DissenyarUnaFormacio
le 31.01.2014 à 16:37:02
de 92.133.102.59

Dissenyar una formació

Autor de la fitxa : Outils-Réseaux
Llicència de la fitxa : Creative Commons BY-SA
Descripció : Una metodologia de disseny formalitzada en 6 etapes:
  • Estudi previ
  • Anàlisi de les informacions.
  • Disseny de l'arquitectura.
  • Guió de curs.
  • Realització dels materials.
  • Conclusió.

1. Estudi previ

La primera etapa del disseny d'una formació és un treball d'investigació sobre els futurs participants i les seves necessitats de formació.
El diàleg amb el patrocinador és important per poder delimitar bé la demanda expressada per aquest últim (bases de concurs o petició d'oferta) i per identificar les autèntiques necessitats de formació.

Conèixer el propi públic

Preguntes que cal plantejar-se:
Qui són? Quina és la seva professió i com evolucionen? Tenen experiència? Tenen una formació inicial? Com se'ls presentarà el projecte de formació? Què necessiten saber? Quines condicions són favorables al seu aprenentatge?...

Identificar les necessitats de formació

Primer criteri de qualitat d'una formació: ha de respondre a les necessitats dels alumnes.
En aquest context la necessitat es defineix com la diferència entre les competències constatades i les competències esperades.

besoin3.png?

Què significa la paraula "competència"?
És un saber-actuar resultat de la mobilització i de la utilització eficaç d'un conjunt de recursos interns o externs en un context professional.
  • recursos interns: saber, actituds (saber estar), habilitats (saber fer)
  • recursos externs: medi, motivació...

Com identificar les competències inicials?
  • entrevistes amb els futurs estudiants (rarament és el cas)
  • qüestionari previ.

Com identificar les competències que cal adquirir?
  • entrevista amb el patrocinador
  • observació de camp
  • anàlisi de l'evolució del context professional (quin serà el futur context professional de l'aprenent?) ...

Identificar el context

Quin és l'origen del projecte de formació? En què és un repte del camp de la formació? Per què ara? Quins són els recursos i mitjans ja disponibles? Quins són els frens? Quines poden ser les conseqüències de la formació en l'entorn dels estudiants? (quins impactes tindrà la formació en l'entorn dels estudiants?)...

Escollir una idea mobilitzadora

Per fer néixer i mantenir l'interès al voltant del projecte, cal cristal·litzar les expectatives al voltant d'una idea forta, d'un tema troncal que acompanyi el projecte al llarg de la seva evolució. Aquesta idea servirà molt sovint de fil conductor, de guia al llarg de la concepció.

2. Anàlisi de les informacions

Es tracta de ser força propositius traduint les necessitats identificades en objectius de formació, declinats en continguts (coneixements) que cal vehicular i la manera per fer-ho (mètodes).

Tria d'objectius

Per posar en marxa correctament la concepció d'una formació, cal assegurar-nos que disposem d'un objectiu de formació precís i correctament formulat.
L'objectiu és important perquè és:
  • un contracte: amb l'aprenent, amb el patrocinador.
  • una barrera de contenció: pel que fa a una gran quantitat d'informacions. El criteri és simple: en què dir o fer fer això ajudarà la gent a aconseguir l'objectiu buscat?

Per començar haurem d'aclarir els objectius generals de la formació (curs). Es poden formular amb l'ajut de la frase: "Al final de la formació, l'alumne haurà de ser capaç de ...."
A continuació és aconsellable subdividir aquest objectiu en sub-objectius associables a les diferents seqüències del curs...(s'han de cobrir tres camps: els sabers, saber fer, saber estar)
L'última etapa consisteix en jerarquitzar aquests sub-objectius especificant quins d'ells poden ser suprimits si no es disposa de prou temps.

Cal saber:
Els objectius s'expressen amb verb.
La graella SMART permet assegurar-nos ràpidament de la qualitat dels objectius. Un bon objectiu és:
  • Específic
  • Mesurable
  • Assolible
  • Realista
  • Delimitat temporalment

Tria dels continguts

Els continguts i les seqüències es concreten a partir dels objectius. Es tracta de determinar els coneixements: conceptes, informacions, exemples, activitats...
Tot allò que l'aprenent necessitarà per adquirir les competències identificades.

Mètodes

Saber triar uns mètodes pedagògics adequats és demostrar pedagogia.
El mètode defineix el mode de transmissió per part del formador i el mode d'adquisició per part de l'aprenent. Hi ha 4 grans mètodes pedagògics:

methode1.png?

Avantatges i inconvenients dels diversos mètodes pedagògics

methavant1.png?

Indicadors d'avaluació

Aquest és l'últim punt de l'anàlisi pedagògica de les informacions. Es tracta d'identificar els criteris que permeten afirmar que un objectiu s'ha assolit.
És una tasca feixuga però és important començar-la des de la concepció mateixa del dispositiu de formació.

3. Disseny de la trama de formació

Un cop recopilada tota la informació es tracta, en aquesta etapa, de treballar l'itinerari pedagògic. La principal pregunta d'aquesta etapa és: com assolir l'objectiu de formació?

Tenint en compte el nivell inicial dels públics:
  • es pot plasmar en una seqüència però no és una opció gaire habitual,
  • o bé es pot subdividir la progressió en diverses etapes intermèdies (seqüències, mòduls...)

Seqüenciació

La divisió en seqüències és emprada amb més freqüència en el disseny de formacions curtes (1-3 dies). En itineraris més llargs, per indicar aquestes etapes intermèdies es parla més aviat de mòduls.
A cada etapa (seqüència o mòdul) li correspon un objectiu intermedi denominat "objectiu pedagògic" .

Com procedir?
Per materialitzar la reflexió pedagògica es pot utilitzar una "taula de seqüenciació"
p. ex.:

seqüència/mòdul (nom/ codi) objectiu continguts tècnica tècnica durada
M : 1 objectiu conèixer els conceptes vinculats a la cooperació curs 12 facetes de la cooperació exposició 3 h
M : 2
M : 3


Trama o programació pedagògica

La trama és una organització de seqüències en el temps. Permet disposar d'una visió global de la formació i també d'adaptar la progressió de les seqüències a les contingències externes (vacances, dies festius, esdeveniments específics de l'entorn dels alumnes) o als ritmes del dia a dia per als cursos breus presencials.
Característiques d'una bona programació pedagògica:
  • lògica i progressiva
  • dotada d'un bon ritme ( regularitat...)
  • que alterna les tècniques
  • que respecta les contingències externes (períodes de vacances...)

Exemples

Regles

El disseny d'una programació ha de tenir en compte diversos paràmetres: els condicionants propis del context, les necessitats dels públics, els principis pedagògics...
Per anar més lluny:

4. Guió d'unitats didàctiques del curs

No s'ha de confondre amb una programació pedagògica!
El guió és un suport a la dinamització de la formació. És un fil vermell. Descriu minut a minut el desenvolupament de la jornada, la dinamització de les seqüències, el temps previst ...
Només serveix al formador que, per tenir èxit en la seva tasca, ha d'estar en contacte amb les persones, i que per tant s'ha de descarregar dels assumptes d'organització.

5. Dissenyar els materials del curs

És l'etapa més "operativa" del disseny. A partir de la tria d'objectius, continguts, mètodes i tècniques, el formador prepara els seus materials.
Les formes d'aquests materials poden ser múltiples: exposició, activitat, reportatge, jocs de rol, jocs de taula....

Algunes generalitats:
  • cal donar la informació més fiable (citar les fonts)
  • donar una informació suficient. És utòpic pensar que la informació pot ser exhaustiva. Per tant caldrà conformar-se amb l'oferta de prou elements perquè l'aprenent adquireixi autonomia i capacitat per buscar la informació necessària quan ho cregui convenient
  • tenir cura de la forma: "la forma és un fons que aflora a la superfície"
  • preparar uns materials interessants i motivadors

6. Acabar

Caixa d'eines del formador
Mots clau :
ElDebatEnMovimentCasPractic
le 14.01.2014 à 13:43:15
de 86.202.88.99

El debat en moviment - cas pràctic

Autor de la fitxa : Gatien Bataille
Llicència de la fitxa : Creative Commons BY-SA
Testimoniatge :

Metodologia

Objectiu

L'objectiu consisteix en sotmetre unes situacions als participants i proposar dues hipòtesis de treball relacionades amb les situacions proposades. Els participants hauran de triar una hipòtesi i ser capaços d'argumentar la seva decisió per convèncer els altres perquè l'adoptin.

Normes de funcionament

  • 1. L'animador presenta una situació.
  • 2. Proposa al grup dues hipòtesis relacionades amb la situació presentada.
  • 3. Demana a les persones del grup que triïn una opció i es desplacin cap a la dreta o cap a l'esquerra en funció de la hipòtesi que hagin triat.
  • 4. Cada grup ha de buscar arguments per tal de convèncer els membres de l'altre grup que es passin al seu bàndol.
  • 5. Una vegada els grups s'han "estabilitzat", l'animador presenta la situació següent i es torna a començar el procés.

L'animador del debat en moviment hauria de

  • 1. redactar 5 o 6 situacions i per a cada situació dues hipòtesis clares i oposades que permetin prendre una decisió.
  • 2. presentar les situacions de la manera més clara i precisa possible.
  • 3. vigilar que el debat no es transformi en una cacofonia i permeti que cadascú pugui expressar els seus arguments de manera equilibrada.
  • 4. tenir cura de passar a la situació següent un cop els grups s'hagin "estabilitzat".

Exemple de debat en moviment viscut durant la formació

Situació 1
Un regidor us proposa d'establir un òrgan de participació i consulta al vostre municipi per tal que tota la població pugui donar el seu parer sobre tots els temes ambientals del territori municipal. La propera implantació d'un parc eòlic li sembla un bon tema per ser abordat en primer lloc a banda de ser un tema d'actualitat!
Us atorga una subvenció (no pas desorbitada però correcta) per establir aquest òrgan de participació. Teniu unes setmanes per convocar la primera sessió (cosa que us deixa temps per organitzar-vos sense que us hàgiu de precipitar massa).

  • Accepteu sense dubtar, quina idea més genial! Per fi podreu establir l'organ de participació amb què sempre havíeu somniat
  • Teniu dubtes sobre l'interès de posar en marxa aquest òrgan de participació en aquest moment

Situació 2
Havent aprofitat l'oportunitat que us ha proposat el regidor, heu donat a conèixer àmpliament i per tot arreu la propera celebració d'aquesta primera reunió participativa. Tot i això no us feu massa il·lusions. En general, a les reunions hi assisteixen unes 10 o 15, o 30 persones com a màxim...
Al vespre, quedeu agradablement sorpresos en veure aparèixer més de 100 persones. Heu d'afegir cadires ràpidament però hi haurà lloc per a tothom.
L'animació de la reunió se'n veu una mica capgirada.

  • Decidiu no fer la ronda d'intervencions perquè hi ha massa gent... Més endavant ja veureu com recollir les dades dels participants
  • Manteniu la ronda d'intervencions, potser una mica "adaptada", encara que no es pugui anar molt més enllà en l'ordre del dia de la reunió

Situació 3
Malgrat el nombre de persones i la quantitat d'intercanvis, aconseguiu fer una acta més o menys completa de la reunió. La comuniqueu a les persones que han deixat les seves dades durant la reunió.
Altres persones que no han pogut assistir a la reunió us demanen que els envieu l'acta.

  • Els l'envieu per tal que n'estiguin informades
  • Els l'envieu i les convideu a aportar-hi contribucions i observacions

Situació 4
Després d'algunes sessions, el grup disminueix considerablement: més d'una tercera part dels inscrits ja no reacciona als correus i no ve a les reunions. Intenteu tornar a contactar amb ells per mail per sol·licitar la implicació de tots però sense tenir gaire èxit.
  • Després d'altres dos mails sense respostes, decidiu no enviar més les actes "per no res" a tots els que no han reaccionat als últims 5 correus (mails)
  • Penseu que no se sap mai i conserveu tots els inscrits a la vostra llista de correu (mailing)

Situació 5
Aquest treball d'animació requereix temps. El regidor, tot i mostrar-se satisfet de la vostra feina, us demana que participeu en alguna convocatòria per tal d'aconseguir una mica de diners. Això alleujaria la despesa municipal i permetria perennitzar la vostra feina com a dinamitzador de xarxa.
  • Comenceu a buscar subvencions i en trobeu algunes que s'ajusten més o menys a la dinàmica de la vostra xarxa. Us poseu a redactar dossiers de candidatura... Heu d'aconseguir aquests diners!
  • Teniu por que es desviï bastant la dinàmica que s'ha instaurat a la xarxa. Demaneu al regidor que us doni una mica de temps per estudiar altres opcions.

Situació 6
La xarxa s'ha anat estructurant bastant bé. Encara que no ho sembli ha produït força coses. Us sentiu orgullosos d'aquestes produccions que a més han contribuït a la vostra notorietat a nivell local. Però resulta que descobriu per casualitat que alguns membres de la xarxa, que també són membres d'altres xarxes properes, hi difonen les produccions de la vostra xarxa.
  • Aquesta situació no us acaba d'agradar i us proposeu de posar-hi un final durant una discussió franca a la propera reunió
  • Us n'alegreu i espereu que aquest intercanvi es faci ràpidament en sentit contrari

Situació 7
El regidor té moltes influències. Ha aconseguit un subsidi per tal que una agencia de comunicació us lliuri una eina "clau en mà" per gestionar la vostra xarxa. No hi falta res, és l'eina més completa del mercat! Us permetrà centralitzar les vostres dades i "professionalitzar" la xarxa.
  • Genial! Per fi l'eina completa! Modificarà considerablement els hàbits de treball i pot ser un entrebanc per als menys geeks. Però quin avenç pel que fa a l'ergonomia!
  • Doneu les gràcies al regidor per aquest subsidi. Li prometeu que donareu una ullada a l'eina i en fareu la proposta a la xarxa perquè aquesta decideixi si l'adopta (o no)
Formador20UnaNovaFormaDeFerFormacio
le 31.01.2014 à 16:51:14
de 92.133.102.59

Formador 2.0: una nova forma de fer formació

Autor de la fitxa : Outils-réseaux
Llicència de la fitxa : Creative Commons BY-SA
Descripció :

Noves tecnologies, digital: nous reptes per a la formació

Sens dubte l'arribada del digital i d'Internet ha obert per al sector de la formació una munió de possibilitats.
El canvi de mètodes que se'n deriva va més enllà de les aportacions tecnològiques, i en resulta modificada tota la organització de la informació, de l'espai, de la distància i de la temporalitat.

Factors de canvi vinculats a les noves tecnologies:

  • L'accés il·limitat als recursos ( ITyPA! o Internet, Totes les eines hi són per aprendre)
  • la interacció multidireccional a distancia; la "presència a distància" on la rellevància de la relació revesteix tota la seva importància
  • la comunicació horitzontal en xarxa
  • la introducció de les realitats virtuals i dels micro-móns
    • les lògiques de participació introduïdes per la cultura digital

Tots aquests elements porten a plantejar un nou model d'ensenyament:

nouvellemodel.png?

Cosa que implica:

nouvelformation.jpg?

Noció annexa:

Les oportunitats i els reptes de les TIC per la formació

Els formadors de la Xarxa d'ensenyament francòfon a distància de Canadà REFAD han identificat de forma molt exhaustiva les oportunitats i els reptes lligats a les eines de la Web 2.0:

Les oportunitats:

  • La mobilitat i la portabilitat i per tant una flexibilitat augmentada per als usuaris, que hi tenen accés arreu i en tot moment.
  • Un augment de la motivació al menys d'una part dels aprenents, sobretot els més joves, que pot traduir-se en una major perseverança.
  • L'estudiant com a productor de continguts d'aprenentatge, i per tant un aprenentatge més visible amb una millora de l'apropiació de la matèria, de l'autonomia i de la responsabilització.
  • Múltiples oportunitats de cooperació, socialització i interaccions i per tant d'aprenentatge de la col·laboració i del treball en equip tant pels estudiants com per formadors i institucions.
  • L'expressió en diversos formats, inclòs el multimèdia, que permet una personalització i un suport a diversos estils d'aprenentatge.
  • La Facilitat i rapidesa de la difusió de la informació a costos molt baixos, independents de la distància, que n'augmenten l'abast.
  • La multiplicitat o omnipresència d'eines de suport per a tots els aspectes de l'experiència educativa.
  • Un ampli accés a continguts, experts i formacions, que representa un factor d'harmonització, en especial entre regions.
  • Noves possibilitats d'organitzar la informació i de creació de metadades.
  • Una ocasió d'aprenentatge d'ús dels mitjans i eines tic i d'alfabetització digital, que es pot traslladar a d'altres contextos.
  • Una oportunitat d'innovació a l'ensenyament, d'obertura a noves maneres de fer i d'innovació organitzativa, com ara aprenentatges més personalitzats i més contextualitzats.

Els reptes:

  • La necessitat per a docents i institucions de compartir el seu poder i el seu control. Una evolució de l'autoritat cap a la transparència, del paper d'expert al de facilitador, de la presentació a la participació.
  • L'ajut a la motivació i a la participació necessari per al passatge del rol de l'aprenent d'oïdor passiu al de actor actiu i creatiu.
  • Una necessitat d'aprenentatge de múltiples alfabets: ús de les tecnologies, competències informàtiques, gestió de la identitat digital, etc.
  • Els aspectes relacionats amb la propietat intel·lectual i l'evolució de les pràctiques de producció de continguts i treballs (composicions, cooperacions, etc.).
  • La gestió de la immediatesa de les comunicacions i de la ràpida evolució dels programaris socials.
  • Els riscos relacionats amb la seguretat de les informacions a la Web i la cybercriminalitat.
  • La tria de les eines i de la seva integració, o no, en els sistemes institucionals.

a: WIKIS, BLOGUES ET WEB 2.0, Opportunités et impacts pour la formation à distance, 2010

Les pràctiques pedagògiques específiques

Les raons per adoptar les noves tecnologies són en primer lloc pedagògiques, vinculades a les necessitats dels aprenents.
Per tant, el seu impacte en el disseny del dispositiu i les modalitats de control pot ser rellevant. Aquí en tenim unes pistes:

La motivació i el suport a la participació

El disseny de les formacions ha de preveure fluctuacions importants en l'interès i la participació i preparar mesures per suscitar-los i mantenir-los més enllà de l'entusiasme inicial. Les eines per si soles no són suficients; és bàsic l'objectiu o el sentit que el guió pedagògic atribueix al seu ús.

El mitjans socials tenen un paper motivador en la majoria d'experiències educatives. Ofereixen una sensació d'empoderament als aprenents i noves possibilitats de socialització. Estimulen positivament la perseverança en formacions de més llarga durada.

Sovint s'indiquen dos elements lligats a la motivació dels alumnes:
  • l'avaluació de la participació : és més una opció forçada que deliberada de participació. I també comporta el risc d'una participació mínima que només procura adequar-se als criteris d'avaluació. Contràriament a la opinió de qui creu que els alumnes només fan els treballs avaluats formalment, l'absència de condicions rígides (per ex. les pròpies d'un blog) empeny els alumnes a fer servir els blogs encara més. Cal trobar el terme mig entre obligació i llibertat.

  • l'àmplia difusió de les aportacions: l'obertura dóna visibilitat, orgull i permet la reutilització. Per tant, en general és vista com un factor de motivació. Aquesta pràctica és emprada sistemàticament en les formacions Animacoop. L'alumne produeix continguts que es poden difondre. És una feina que implica més responsabilitat però també més apreciada (veure exemples de producció: http://animacoop.net/wakka.php?wiki=ContenusProduits).

Uns itineraris individuals, col·laboratius o cooperatius

La varietat d'eines de comunicació utilitzables i les necessitats diverses porten a una oferta diversificada d'itineraris. Per aquest motiu l'enfocament pedagògic correcte seria el de variar per oferir als aprenents d'estils d'aprenentatge diferents la possibilitat d'un itinerari més adaptat.

Les activitats col·laboratives, facilitades per les eines de la Web 2.0, tenen un interès encara més concret: són alhora "un bon vector d'aprenentatge " i un mitjà "per afavorir el desenvolupament de vincles socials entre els aprenents", i permeten "lluitar contra els riscos d'aïllament i desmotivació sobretot en l'aprenentatge a distància". Permeten assolir de forma simultània diversos objectius:
  • la realització,
  • el raonament de nivell superior,
  • el guany de temps de treball,
  • la transferència de l'aprenentatge,
  • la motivació per assolir la fita,
  • la motivació intrínseca i continuada,
  • el desenvolupament social i cognitiu,
  • l'atracció interpersonal,
  • el suport social, les amistats,
  • la reducció dels estereotips i dels prejudicis,
  • la valorització de les diferències,
  • la salut psicològica, l'autoestima,
  • les competències socials,
  • la interiorització dels valors,
  • la qualitat de l'entorn d'aprenentatge... i molts altres.

No obstant l'entrada del digital posa de relleu alguns bloqueigs d'un treball (aprenentatge) col·laboratiu: intercanviar amb eficàcia informacions essencials en vistes d'un projecte conjunt és una etapa suplementària que no superen nombroses organitzacions, per manca de cultura del compartir per una banda i per necessitats bàsiques dels individus per l'altra. El treball col·laboratiu es basa, abans que res, en el voluntariat i no pot ser una obligació.

Un aprenentatge i un entorn més personalitzats

La cultura i la pluralitat d'opcions que ofereix la Web 2.0, combinades amb les seves possibilitats de "posada en escena del jo", apel·len a una major personalització dels itineraris, tal com dèiem abans, però també a l'ampliació de modalitats d'expressió i d'eines. Es pot tractar d'una personalització molt limitada: perfils i pàgines personals, fotos, etc., integrades en un entorn d'aprenentatge institucional, més centrat en el curs o el trimestre que en l'aprenent. Però més sovint, com ja s'apuntava en el capítol anterior, es parla d'un replantejament més fonamental en què l'estudiant construeix el seu propi entorn d'aprenentatge personal, a partir de l'elecció personal de les eines, independentment de les institucions que freqüenti posteriorment, i en el qual construeix a la vegada el seu portfoli, testimoni tant de la seva formació continuada com de la seva experiència, i la seva identitat digital.

Pedagogies actives i aprenentatges més contextualitzats

A més les eines de la Web 2.0 faciliten un aprenentatge en l'acció, més autèntic o ubicat. L'aprenent, per exemple, pot construir-hi uns recursos que poden ser utilitzats per la comunitat. Un exemple: els articles produïts pels alumnes Animacoop, els formadors els reutilitzen en la producció de nous cursos.

Continguts multimèdia

Un altra utilitat que aquestes eines ofereixen als pedagogs és l'evolució cap a recursos d'aprenentatge molt menys textuals. En particular el vídeo viu una popularitat fulgurant.
  • La utilització del blog: permet deixar testimonis dels aprenentatges i és excel·lent en les pràctiques d'avaluacions formatives.
  • El Wiki mostra les aportacions de cadascú a un treball col·laboratiu.
  • El vídeo i la videoconferència permetent avaluar l'expressió oral o l'apropiació dels continguts. També es pot construir a partir dels continguts existents; per exemple avaluar o completar un article d'un wiki.

La utilització de l'eina apropiada

El formador ha de poder escollir, entre una àmplia panòplia d'eines, quines són les més pertinents per a l'aprenentatge proposat. Sovint, si la seva institució no ho ha fet abans, també ha de seleccionar els programes de suport. Les discussions entre ensenyants en fòrums especialitzats revelen una difosa perplexitat davant la multiplicitat d'eines disponibles i la dificultat d'establir quina és la més apropiada per a cada activitat pedagògica.
Més endavant us proposarem una petita selecció d'eines classificades per usos.

Acompanyament

Per anar més enllà del simple comentari o del formatejat, per progressar cap a aprenentatges de més alt nivell, com ara el desenvolupament de l'argumentació, de la crítica i de la síntesi, cal que hi hagi un acompanyament pedagògic continu i essencial.

La supervisió d'itineraris interactius com els que permet la Web 2.0, doncs, ja no només demana més temps, sinó també una disponibilitat més continuada. Per donar resposta a aquesta major necessitat de temps i disponibilitat, s'han apuntat diverses solucions.
  • la necessitat d'establir, des del començament, unes disponibilitats de temps de "micromentors":
  • el treball col·laboratiu. La supervisió és realitzada per equips de quatre professors: "Aquesta forma d'actuar beneficia tant als estudiants, que reben una resposta en un termini molt curt, com als professors, que comparteixen la tasca de respondre als correus".
Mots clau :
L039arribadaDelWebHaCreatUnAbismeEntr
le 11.02.2014 à 13:40:31
de 193.50.71.234
bf_imageserres.jpg

L'arribada del web ha creat un abisme entre les generacions

Autor de la fitxa : Gatien Bataille
Llicència de la fitxa : Creative Commons BY-SA
Idees desenvolupades per l'autor en el terreny de la col·laboració en aquest llibre, aquesta conferència :

Quants canvis en un segle!

Vers 1900 Vers 2000
A França, la majoria dels éssers humans són agricultors A França, menys d'un 1% dels éssers humans són agricultors
Hi ha 2 000 milions d'esser humans al món Hi ha 7 000 milions d'esser humans al món
L'esperança de vida és de 30 anys L'esperança de vida és de 80 anys
L'esser humà viu a la seva comunitat, dins d'una cultura homogènia L'esser humà viu en un col·lectiu on es barregen diferents religions, cultures, llengües i nacionalitats
+/- 5000 paraules noves entren al diccionari cada 20 anys +/- 35000 paraules noves entren al diccionari cada 20 anys
L'horitzó cultural es limita a alguns milers d'anys (1000 abans de Crist) L'horitzó cultural s'estén fins a la barrera de Planck (algunes mil·lèsimes de segon després del Big Bang

Per altra banda, a Europa occidental, les persones de menys de 60 anys:
  • no han passat mai gana (de veritat)
  • no han viscut cap guerra
  • no han conegut mai el dolor (de veritat) gràcies als medicaments

Un abisme entre la generació actual i l'anterior!

Som poc conscients de l'enorme abisme que s'ha creat entre aquesta generació i l'anterior. Hi ha hagut un canvi de paradigma i l'arribada del web hi té molt a veure!

La generació actual és molt diferent de l'anterior:
  • viu en una abundància d'informació disponible a tot arreu i en tot moment
  • està hiper-connectada amb tot el món
El cap no els funciona igual:
  • no retenen de la mateixa manera (externalitzen gran part de les coses)
  • no llegeixen de la mateixa manera
  • són multitasca
Ja no tenen el mateix espai
  • viuen en un món virtual, on ja no hi ha distàncies
  • accedeixen a qualsevol lloc i a qualsevol persona per mitjà de les TIC
Ja no viuen en el mateix món
  • viuen en col·lectius on hi conviuen diferents religions, llengües, nacionalitats, costums...
  • no se senten concernits per la moral, que no han necessitat (contràriament al que passava en temps de guerra, de patiment, d'escassetat d'aliments.)

Amb l'arribada del web i de les TIC (tecnologies de la informació i de la comunicació), la nova generació ha externalitzat la seva memòria, la seva imaginació i la seva raó (d'ara endavant accessibles via web amb una eficàcia mai assolida pel nostre cervell). Això ha alliberat "espai de cervell" per a la inventiva (únic acte intel·lectual autèntic avui segons l'autor). De fet, distanciant-nos del saber i del coneixement és com podem pensar i inventar realment!

Aquest canvi tan gran obliga la nova generació a reinventar-ho tot o quasi ja que l'antic "marc" en el que s'inscrivia la nostra societat ja no és vàlid amb l'adveniment del web.
Això és més vàlid que mai per a l'ensenyament.

Per una redefinició de l'ensenyament!

Abans, ensenyar era una oferta que calia acceptar tal qual. El saber passava per la veu del mestre. Oralitzava els escrits. Era al centre de l'audiència i regnava sobre els "aprenents". Per difondre el coneixement, reclamava silenci.
Avui en dia, el saber està disponible a tot arreu i en tot moment. Els estudiants ja no treballen "en silenci" perquè les paraules del professor són redundants i aquest no fa més "que oralitzar" el saber del que, per altra banda ja està disponible.
Els estudiants volen tenir un paper actiu en el seu aprenentatge (com quan "controlen" el seu ordinador). Treure'ls d'aquesta postura i fer-ne una multitud "passiva" ja no funciona!

L'avenir de l'ensenyament passarà per una definició completa del paper del professor i de les estructures de l'escola. Les classes no "interrompudes" seran aquelles en que el professor crearà les condicions favorables a la co-construcció dels sabers i en les que es recolzarà en els sabers disponibles per inventar amb els aprenents. Les en són un exemple.
Presentació sintètica de l'autor de l'obra : : Professor a la Universitat de Stanford, membre de l'Académie française, Michel Serres és autor de nombrosos assajos sobre filosofia i història de les ciències, dels quals els últims, Temps des crises et Musique han estat àmpliament celebrats per la premsa. És un dels pocs filòsofs contemporanis que proposen una visió del món que associa les ciències i la cultura.
Cites : De l'auge de les noves tecnologies ha nascut un nou ésser humà: Michel Serres l'ha batejat com a "Polzeta" (Petite Poucette), per al·lusió al domini amb què els missatges surten dels seus polzes.
Referència bibliogràfica : SERRES, Michel. Petite poucette. Paris, France : Le Pommier, 2013. Manifestes (Paris. 1999), ISSN 1294-6605. ISBN 978-2-7465-0605-3.
Mots clau :
M039heTornatFanDeL039acceleradorDeP
le 17.01.2014 à 17:50:08

M'he tornat fan de l'accelerador de projectes

Autor de la fitxa : Laurent Tézenas - Montpellier SupAgro
Llicència de la fitxa : Creative Commons BY-SA
Testimoniatge : Sóc professor a Montpeller SupAgro, a la branca d'Enginyeria, però també de Màster i Mòdul professional. A nivell de la comunicació escrita i oral, els treballs són individuals o col·lectius.
Per a qualsevol tipus de treball, l'individu ha de mostrar la seva capacitat per mobilitzar la seva xarxa per tal de pensar en les solucions, resoldre els problemes i esquivar les dificultats. Treballar de manera autònoma no exclou confiar en els altres, donar-los l'oportunitat de mostrar la seva disponibilitat i el seu interès envers el nostre treball. És en aquest context que l'accelerador és operatiu.
L'accelerador de projectes no és ni un programa ni una eina informàtica: és un mètode que obliga a fer intercanvis entre cinc individus. Aquesta posada en situació dura 60 minuts. Un individu exposa un problema que confia al grup. El grup hi reflexiona durant 30 minuts sense que intervingui la persona que ha plantejat la pregunta.

L'he utilitzat amb alumnes de segon curs d'enginyeria. En tornar d'unes pràctiques, una sessió de síntesi a l'octubre va permetre que els enginyers parlessin de les funcions, dels projectes i de les activitats de les que es van haver de responsabilitzar durant les pràctiques. I a partir d'això, que enumeressin les competències que pensaven haver mostrat. Després, van compartir en grups de cinc les seves experiències i les dificultats amb què s'havien trobat. Més endavant, cada grup va triar un problema o dificultat per tractar-la amb el mètode de l'"accelerador de projectes".
Els estudiants van apreciar molt aquest moment perquè és un moment en què es viuen realment uns intercanvis regulats de manera estructurada. El mètode permet que cadascú s'expressi, fins i tot els més discrets o tímids, i sobretot permet evitar les reprensions intempestives de qui pregunta que ha de romandre en silenci durant la reflexió col·lectiva. Al final de l'exercici, cal explicitar un aprenentatge concret relacionat amb aquesta sessió, és tot un descobriment i surten autèntiques perles. Entre les darreres: "ha anat molt bé que callés després d'haver plantejat la pregunta"; "desenvolupar l'escolta realment enriqueix la reflexió".

Petita experiència irreversible de cooperació!
MadeInEuropeCoopticACatalunya
le 14.01.2014 à 15:07:42
de 86.202.88.99

Made in Europe : CoopTic a Catalunya

Autor de la fitxa : Jordi Picart i Barrot - Aposta sccl
Llicència de la fitxa : Creative Commons BY-SA
Testimoniatge :

Heus ací que una vegada...

El projecte CoopTic va arribar a la nostra porta de manera poc formal, com sol passar amb aquest tipus d'idees, i com a premonició d'un enfoc que posa menys atenció en les estructures formals que en les xarxes de persones: algú que coneixia algú altre ens en va parlar i ens va proposar d'integrar-nos-hi. Era una oportunitat, ens van dir, per explorar noves vies de disseny de la formació i les seves eines.
La nostra escola s'ha caracteritzat sempre per la voluntat de fer encaixar tota formació en els principis del Moviment cooperatiu que defineix la nostra forma de ser, i això tradicionalment l'ha obligada a ser molt innovadora en el terreny de les metodologies. En conseqüència, qualsevol oportunitat d'incorporar noves perspectives és benvinguda i així, en aquell moment vam dubtar molt poc sobre la nostra participació en el projecte.
Les primeres reunions de treball, que van alternar conferències telefòniques a diverses bandes, videoconferències i una trobada presencial, ja ens van donar a entendre que estàvem davant d'una idea molt més ambiciosa que no pas senzillament un intercanvi metodològic; tot i així, aquest seguia siguent l'interès de la nostra entitat en el projecte.

La significació profunda del projecte

Sobre el camí que va recórrer el projecte un cop va engegar, poca cosa hem d'afegir a tota la informació que conté el llibre que teniu a les mans; un cop d'ull ràpid a l'índex, però, us pot ratificar en diversos conceptes d'importància:

Una proposta de recorregut maduratiu

El projecte reposa damunt d'una càrrega contundent de material intel·lectual. En proposar a unes persones d'adquirir un bitllet per CoopTic, estàvem proposant-los un viatge de maduració personal en la direcció dels conceptes relacionats amb el bé comú, amb la compartició, amb la producció col·lectiva.
I això depassa la simple estratègia d'explorar noves eines per la millora dels projectes en què cadascú treballa: consisteix a explorar noves actituds i estats d'ànim alternatius. En una línia no explicitada però indubtable de canvi epistemològic.

Un aprenentatge significatiu de debò

Les virtuts de l'aprenentatge significatiu no escapen a ningú: oferir al discent un entorn que li permeti experimentar l'objecte d'aprenentatge i tot seguit incorporar-lo a partir d'aquesta experiència. És habitual oferir propostes que simulen aquests entorns; CoopTic, però, no construeix simulacions sinó que omple de significat l'ús de les eines amb una finalitat real, la qual cosa reforça els conceptes adquirits i dota de major significació les metodologies, en una alimentació mútua veritablement impactant, eficaç.

Una xarxa que genera xarxa

Està expressat en els objectius del projecte, i per tant no és cap secret per a ningú: CoopTic persegueix la creació d'una xarxa europea de dinamitzadors de xarxes; un joc de nivells que conté en el seu interior un procés de transferència de coneixement amb l'aspiració d'actuar com a taca d'oli: de les entitats impulsores als socis, i d'aquests al seu públic objectiu... i d'aquí al seu entorn geogràfic en un sentit ampli.
I això, en una atmosfera de treball i de relació molt més pròxima al que correspondria a entitats no formals i associatives, més que no pas a un projecte milimètricament pautat com és un Leonardo da Vinci europeu. La xarxa CoopTic acaba generant complicitat, coparticipació, construcció col·lectiva, intercooperació...

El repte fonamental

Tot el procés de formació que va tenir lloc durant el 2012 es va realitzar en francès i, tot i que geogràficament repartit, amb la inspiració de les entitats impulsores. Traspassar elements tan complexos (per intangibles) a una realitat diferent, en una llengua diferent, esdevenia el repte amb majúscula.
No es tractava de traduir materials i continguts; d'altra banda, no es podia comptar amb l'expertesa directa dels principals inspiradors del curs. Hauria estat surrealista proveir una quantitat important d'hores de formació amb traducció simultània, i una simple conferència d'una hora o dues no justificava el trasllat dels experts des de la veïna França.
Per altra banda, la nostra escola té un públic ben determinat, i calia un esforç d'adaptació que abarcava tot el conjunt: els objectius explícits i implícits, els continguts i la seva orientació, i les metodologies. Fins i tot l'esquema de calendari era inviable: si s'havien realitzat tres trobades de tres dies cadascuna en indrets aïllats per afavorir la creació i consolidació d'una realitat grupal forta, amb els possibles usuaris catalans resultava il·lusori replicar l'esquema.
Les opcions d'adaptació van significar:

Revisitar els continguts a la llum de l'economia social

Els participants catalans a la formació provenien d'entitats d'atenció a les persones, de cooperatives, de col·lectius cívics... Les seves necessitats s'emmarquen en una realitat sensiblement diferent de l'originària.
Aquest factor va ser el més senzill de resoldre, tot i que el més arduós: una anàlisi profunda dels continguts de la formació, un replanteig del pes que tots i cadascun jugaven en el conjunt del programa i la inclusió de mòduls específics per relacionar els continguts originals amb els que són propis de l'economia social.

Cercar a l'interior dels participants

La formulació del títol pot semblar pretensiosa, però el treball dels temes de fons, relacionats amb les actituds personals davant del treball col·laboratiu i el bé comú, era el principal damnificat pel fet que no era possible desplaçar les persones inspiradores del fons profund de la proposta formativa.
Es disposava dels seus textos, sí; i algun el vam traduir. Però l'eficàcia es va obtenir per la via de facilitar moltes oportunitats per a la reflexió i l'intercanvi grupal; dit d'altra forma, proposant als participants que, partint dels textos disponibles i seguint un esquema de treball pautat, produïssin de manera autònoma aquells coneixements.

Plantejar metodologies que reforcessin el grup i facilitessin la creació de xarxa

Calia compensar la pèrdua d'oportunitats de convivència (el curs a Catalunya va consistir en tres jornades separades un mes entre elles, amb mòduls a distància entremig) amb un reforç de les activitats d'interrelació, dels moments de relació informal, de descoberta de l'altre.
Que els treballs es realitzessin, sempre que fos possible, prenent com a element d'anàlisi les realitats i les problemàtiques d'origen de cadascun dels participants.
Que tothom intervingués quan d'oferir vies de solució imaginatives a la dificultat de l'altre.
Que tothom mostrés una actitud receptiva, d'escolta, a allò que l'altre li proposava sobre el seu problema.
Que els llaços de familiaritat, en definitiva, s'estrenyessin a un ritme prou intens com perquè un cop s'acabés el curs pervisquessin les vies de relació.

Els participants valoren la formació

Un cop realitzat el curs, i en el moment que se'n planifica una segona edició, es realitzen diverses constatacions a la llum de les seves avaluacions personals:
  • La majoria mencionen de manera explícita els elements d'adaptació que acabem de llistar; en conseqüència, aquests elements van ser presents i perceptibles en el curs. I, cal dir-ho, la valoració que en fan és també molt favorable.
  • La participació en un curs d'aquestes característiques els va suposar un esforç de dedicació, però constaten de manera aclaparadora que desitjarien encara algunes sessions més, o com a mínim la realització d'algun monogràfic curt que complementés i ampliés conceptes.
  • Les oportunitats de mantenir els llaços de col·laboració entre els participants ja s'han produït, i així, el participant d'una entitat ha convidat el d'una altra perquè imparteixi una formació per a la seva gent.
Finalment, però també important, hi ha un benefici intangible que dóna també les dimensions de l'impacte: Aposta està rebent peticions, aïllades però en nombre suficient, com per pensar que existeix interès a familiaritzar-se amb l'esquema formatiu proposat i a assajar-ne vies d'implementació a les cooperatives i entitats de l'economia social i del tercer sector catalanes.
I això no es pot considerar un èxit; és, tot senzillament, la prova més eloqüent que tenim entre mans una bona idea, estructurada de manera coherent i orientada a oferir camins nous i poc transitats a les organitzacions que, tenint voluntat de canvi social, necessiten paradigmes en consonància.
MultiplicacioDeCoopticABelgica
le 16.01.2014 à 17:17:39
de AMontpellier-651-1-428-106.w92-133.abo.wanadoo.fr

Multiplicació de Coop-Tic a Bélgica

Autor de la fitxa : Gatien Bataille
Llicència de la fitxa : Creative Commons BY-SA
Testimoniatge :

Context

En el marc d'un projecte de "transferència de competències" Leonardo Da Vinci anomenat Coop-Tic (2011-1-FR1-LEO05-24397), el CRIE de Mouscron ha realitzat una formació de multiplicació en el seu territori (Valònia-Bèlgica) durant els mesos de febrer i març de 2013.

Aquesta formació constituïda per 5 mòduls a distància i 2 trobades convivials ha esta seguida per 14 persones de l'àmbit de l'educació ambiental i de la gestió de la natura.

Podeu trobar els materials del curs al wiki: http://criemouscron.be/cooptic1

Metodologia de formació

Per a aquesta formació de multiplicació, vam optar per:
  • la participació activa dels estudiants, tant presencialment com a distància,
  • l'ús freqüent i diversificat d'eines tecnològiques,
  • l'entrega de documents multimèdia i la incitació a produir-ne,
  • la interacció entre iguals,
  • l'obertura del dispositiu a recursos i actors externs.

Adaptació de la trama formativa inicial

En base a les vivències aportades per la formació inicial

Amb l'experiència de la formació inicial, ens va semblar interessant adaptar aquesta formació sobre les bases següents:

  • No volíem organitzar la nostra formació al voltant de les etapes de vida d'una xarxa com es va fer a la formació inicial. La durada de la nostra formació no permetia reproduir seriosament (ni tan sols en versió "accelerada") les etapes de la vida d'una xarxa.
  • Només vam proposar un mòdul a distància abans de la primera trobada per tal que la dinàmica de grup es creés el més de pressa possible (ja que aquesta no s'instaura realment si no és de manera presencial)
  • No vam voler proposar "carnets d'itinerància" als nostres participants. El percentatge de persones que els van omplir en acabar la formació inicial va ser molt baix tot i ser un públic "web" amb tendència a escriure a internet.
  • No vam voler treballar amb un wiki per a cada participant sinó amb un wiki comú per al grup en el qual es van compilar tots els recursos i totes les produccions.
  • Durant la formació inicial, la distància entre els temps presencials va provocar força baixes en la participació. Hem prioritzat uns mòduls convivials més concentrats en el temps per tal de limitar al màxim aquest efecte.
  • Durant la formació inicial, vam tenir l'oportunitat de descobrir moltes eines TIC. El fet de descobrir-les sense disposar d'un temps presencial per apropiar-se-les va causar molta frustració en els participants (incapacitat, manca de temps o de coneixements, haver de provar l'eina sols "a casa"). – per tant, vam optar per reduir el nombre d'eines TIC i donar més temps presencial als participants per tal que se les poguessin apropiar realment. El nostre objectiu consistia en fer-los totalment autònoms en l'ús d'algunes eines TIC que consideràvem essencials.
  • Vam preveure un temps per reflexionar col·lectivament en les solucions que permetrien a cada participant parlar d'aquesta formació en termes simples dins del seu entorn i així afavorir la difusió dels coneixements adquirits.

Sobre la base del context "belga"

Perfil dels participants belgues

La nostra formació anava adreçada als actors de l'àmbit de l'educació ambiental o de protecció de la natura.
Es caracteritza pels trets següents:
  • una forta implicació en les problemàtiques mediambientals
  • una gran llibertat d'acció (sector no mercantil) o al contrari una feina en un entorn bastant limitat (empleat en una administració municipal o supramunicipal)
  • certa reticència envers les eines TIC i el web
  • un coneixement moderat de les eines TIC i del web
  • la dinamització de xarxes de persones poc connectades al web.

Cartografia dels participants

El nostre grup estava constituït per:
- 2 persones que treballaven en un grup de gestió fluvial
- 4 persones que treballaven en el sector de l'educació ambiental
- 2 persones que treballaven en desenvolupament social comunitari (més concretament en temes d'alimentació biològica)
- 1 persona que treballava en desenvolupament sostenible
- 3 persones que treballaven per a un pla municipal de natura
- 1 persona que treballava en un grup d'acció local
- 1 persona que treballava en el sector de la criptozoologia

Adaptacions realitzades

  • Com que tenim un públic habituat a treballar "sobre el terreny" que disposa de poc temps (o en tot cas poc disposat a priori a dedicar-ne molt a una formació sobre eines TIC), hem adaptat la nostra formació reduint-ne la durada. La formació es composa de 2 mòduls presencials al voltant dels quals s'organitzen 5 mòduls a distància.
  • hem optat per un acompanyament intens pel que fa als mòduls a distància (recordatoris, permanència skype o telefònica, screencasts explicatius detallats) i això per compensar el perfil poc "web 2" dels nostres participants.
  • Globalment, hem adaptat el contingut de les activitats amb temes relacionats amb la protecció de la natura o amb l'educació ambiental (debat en moviment, exercicis de dinamització de reunions participatives...).
  • Com que els participants treballen en contextos poc "connectats", hem proposat unes eines de dinamització de xarxes "sense web". D'aquesta manera hem aconseguit mantenir l'interès dels nostres participants no molt avesats a les eines TIC i respondre a les seves preocupacions de dinamització de xarxa "no connectada".
  • De manera global hem dedicat més temps als "béns comuns" i a les llicències lliures. Ens ha semblat oportú desenvolupar aquest aspecte per les raons següents:
    • és el cor del projecte "polític" en què es basa aquesta formació
    • és un repte important amb una forta repercussió dins del context mediambiental
    • és important poder protegir les produccions pròpies com a béns comuns
  • Toi i estar molt oberts a les oportunitats i a les propostes o demandes dels participants, hem "tancat" uns temps per a l'aprenentatge d'algunes eines que consideràvem imprescindibles i en les quals volíem que els nostres participants fossin autònoms en acabar la formació (co-escriptura i audio-videoconferència).

Contingut de la formació "belga"

Abans de la formació / a distància entre el 8 i el 24 de febrer
  • Mòdul: Conèixer-se

Durant la 1a trobada convivial de 3 dies del 27 de febrer a l'1 de març
Dia 1: Els reptes de la cooperació
  • Mòdul: Les 12 facetes de la cooperació
  • Mòdul: El poder de la cooperació
  • Mòdul: L'abundància invisible
Dia 2: Trucs i ardits de dinamitzador de xarxa
  • Mòdul: Els frens i els facilitadors per participar en una xarxa
  • Mòdul: Suscitar la participació en presència i a distància
  • Mòdul: Una xarxa, viu, creix i s'avalua
Dia 3: Algunes eines per començar
  • Mòdul: Les eines no són neutres
  • Mòdul: Quines eines per fer què?

A distància / setmana del 4 al 8 de març
  • Mòdul: La vigilància tecnològica individual
  • Mòdul: Accelerador de projectes

A distància / setmana de l'11 al 15 març
  • Mòdul: La vigilància tecnològica individual (continuació)
  • Mòdul: Accelerador de projectes (continuació)

Durant la darrera trobada d'un dia el 22 de març
  • Mòdul: Un món sense béns comuns?
  • Mòdul: Competència o cooperació: algunes pistes per actuar
  • Mòdul: Les llicències lliures i la propietat intel·lectual

A distància / principis d'abril
  • Moment d'avaluació col·lectiva a distància en sincronia
  • Avaluació personal

A distància / principis de maig
  • Intercanvi a distància amb els formadors / Què heu fet amb el que heu après?
  • Retorns cap al grup de participants

Balanç de la formació

Per part dels participants

En acabar la formació vam realitzar una enquesta a la qual va respondre un 100% dels participants. Aquest n'és el balanç global.

En resum els participants formulen les satisfaccions següents:
que la formació estava ben dissenyada: equilibri entre aprenentatges teòrics i pràctics
que els formadors tenien molta disponibilitat i han creat una dinàmica d'aprenentatge molt valuosa
que la formació permet adquirir més confiança envers aquests mètodes i eines TIC de dinamització de xarxa i per tant permet endegar projectes concrets en acabar la formació ("una empenteta per als nostres projectes")

En resum els participants formulen les frustracions següents:
manca de temps per aprofundir la descoberta de les eines TIC, i practicar-ne l'ús!
manca de temps per aprofundir alguns aspectes més teòrics que requereixen un canvi de posició dràstic (no és tan senzill i per tant demana temps)

En resum els participants formulen les pistes de millora següents:

Preveure més temps per aprendre a fer servir les eines TIC proposades... anar més enllà del simple descobriment
Preveure més temps presencial (tot i que no sigui fàcil de fer quadrar les agendes)

En resum els participants formulen aquestes altres observacions:

Gràcies, súper bé!
Cal perennitzar-ho


Per part dels formadors

A nivell dels formadors, aquestes són les nostres principals avaluacions.

Tot i haver previst expressament més temps per a l'apropiació de les eines web presentades, sembla que aquest no hagi estat suficient.
Un enquadrament més ajustat durant els mòduls a distància sembla necessari per acompanyar veritablement els més "dubtosos".
Podria ser útil que un dels formadors pogués solucionar "a distància" els problemes de l'ordinador d'un participant en el cas d'un problema tècnic.
Tot i que haguem tingut molta cura en limitar els entrebancs tècnics, aquests no han deixat de sorgir!
Ens ho esperàvem però la intensitat ens ha sorprès: els aspectes polítics i filosòfics subjacents a aquesta formació han estat molt sol·licitats per part dels participants

A sota d'aquest paràgraf hi trobareu un gràfic d'avaluació de la nostra formació creat amb l'eina Hy-Sup (Hy-sup és un projecte de Recerca europeu sobre la caracterització dels Dispositius Híbrids en Ensenyament superior)

evalBel


Factors d'èxit

Creiem que els factors següents han contribuït a l'èxit de la formació:

- Un equip de formadors amb molta disponibilitat
- Un formador principal clarament identificat i amb molta disponibilitat tant presencialment com a distància
- La sol·licitació permanent del grup per part dels membres de l'equip de formació via la llista de discussió
- Un gran domini tècnic de les eines proposades
- La creació de condicions favorables a la col·laboració durant les trobades residencials (durant les pauses, els àpats i les vetllades)
- L'organització de la formació de manera que permetés "prescindir" dels mòduls a distància (sovint el punt feble en termes de participació en aquest tipus de formació)
- Una barreja permanent entre treball tècnic i moment de reflexió filosòfica
- Una alternança entre moment "connectat" i moment "sense web"

Observacions de cara al futur

Tot i que aquest tema interessi molta gent, no és gens evident transformar aquest interès en un desig concret de participar en una formació.
Per què?
  • perquè un tema tan ampli imposa una formació de diversos dies amb una trobada convivial... cosa que suposa un fre per a moltes persones ("3 dies de formació presencial! Impossible d'encabir-ho a la meva agenda...")
  • perquè el tema es presenta com a "conegut i més o menys dominat" per a moltes persones (per què invertir diners en una formació sobre aquest tema?)
  • perquè el tema segueix sent considerat com una formació per als "geeks" ("la meva xarxa està poc connectada a internet... aquestes eines no em servirien gaire!")

Malgrat això, en acabar la formació, els participants
  • lamenten que la formació no hagi estat més llarga...
  • manifesten que la trobada convivial va ser molt útil, essencial per a la dinàmica de grup
  • mencionen que han après i descobert moltes coses sobre la dinamització de xarxes (dinamitzar una xarxa no només consisteix en organitzar una reunió de tant en tant!)
  • aprecien haver descobert la teoria que s'amaga darrera la dinamització de xarxes i els mètodes de dinamització "sense web"
PrezI
le 17.01.2014 à 17:59:33

Prezi

Autor de la fitxa : Outils-Réseaux et SupAgro Florac
Llicència de la fitxa : Creative Commons BY-SA
Com a introducció : Prezi és un programa de creació de presentacions en línia. La seva peculiaritat, respecte als programes de presentació clàssics com Impress o PowerPoint és que el desenvolupament de la presentació no és lineal. Tota la presentació Prezi ocupa un mateix i únic espai i l'accés als diversos elements es fa mitjançant el zoom.
imagebf_imageprezi.png
Lloc oficial : http://www.prezi.com
Família d'eines : Animació
Presentació : Un exemple: un curs sobre cooperació de Jean-Michel Cornu :

Requisits previs :
  • Crear-se un compte Prezi
  • Disposar de connexió a Internet
  • Disposar d'un programa de lectura amb format Flash instal·lat (per editar el Prezi)
Algunes aplicacions :
  • Presentació d'un projecte, presencial o a distància
  • Creació d'un suport per a cursos o d'un tutorial disponible en línia
  • Creació d'una presentació col·lectiva a distància
Per dominar-ho :
Per aprofundir-hi :
Avantatges :
  • Presentacions més dinàmiques!
  • Molt adequada per a presentacions situades en una lògica d'atenció (adapto la dinàmica al grup). Aquesta noció és oposada a la lògica d'intenció: condueixo el meu públic des del punt A al punt B
  • Permet una organització de la proposta sota forma de mapa heurístic o lineal
  • Presentació descarregable i per tant presentable sense accés a Internet
  • La presentació descarregada s'autoexecuta i per tant no necessita un programa instal·lat per activar-se.
  • Es pot accedir a les presentacions des de qualsevol ordinador connectat a Internet
  • Permet l'edició col·lectiva, de manera sincrònica o asincrònica
Inconvenients :
  • En la seva versió gratuïta la creació només pot fer-se en línia
  • Cal vigilar amb l'efecte "mareig" per l'abús dels efectes de rotació
  • Interfície: tot en anglès
  • En la versió gratuïta (no per a usos educatius) totes les presentacions són visibles en línia, no hi ha espai privat
Llicència : Programari de propietat, Freemium
Utilització : Senzill
Instal·lació  : No cal instal·lació
ReglesDelPedagog
le 31.01.2014 à 16:56:38
de 92.133.102.59

Regles del pedagog

Autor de la fitxa : Outils-réseaux
Llicència de la fitxa : Creative Commons BY-SA
Descripció : Aquí apuntem alguns principis que cal tenir en compte quan construïm una acció de formació.

Com s'aprèn?

L'adquisició d'una nova competència segueix una progressió en quatre etapes:

pedagoguecat.png?

La persona pot activar els mecanismes d'aprenentatge a partir de la constatació d'una mancança.

En situació de formació, aquesta lògica pot correspondre a les activitats proposades:
  • activitat que desestabilitza, qüestiona (incompetència conscient),
  • seguida d'una activitat que estabilitza, aporta sabers i saber-fer necessaris (competència conscient)
  • activitat que dóna possibilitat d'aplicar (en via d'una competència inconscient)

10 regles d'aprenentatge d'adults

  • L'adult no és una criatura. No obeeix a uns pares-formadors.
  • L'adult no és aquí per diversió. Se sent responsable i demana que se li reconegui aquest sentit de la responsabilitat.
  • L'adult disposa d'una experiència humana, familiar, social i profesional en la qual el formador ha de recolzar-se.
  • L'adult treballa en equip, encara que de vegades també ha de treballar sol.
  • L'adult conjuga sempre teoria i pràctica en la seva formació.
  • L'adult entén molt bé la lògica de l'intercanvi simbòlic: donar-rebre-tornar. Com més gran sigui la dedicació en temps i energia del formador, més gran serà l'esforç que farà. No dubtarà gens a l'hora de compartir el seu saber específic amb els altres.
  • L'adult necessita espais de convivialitat i temps per assimilar.
  • L'adult sempre avalua l'interès del seu temps de formació.
  • L'adult sap i pot seguir aprenent, fins i tot a edats avançades.
  • L'adult respecta el saber, però encara més la relació humana.
  • L'adult no és cap " fitxer "... i el saber purament acadèmic no li interessa.
  • L'adult està obert a una aproximació multidisciplinària als problemes. Sovint considera una qüestió com un "un problema que cal resoldre" en concret.

Ritme de la jornada

Nombrosos estudis demostren que el nivell de productivitat i d'atenció va canviant al llarg del dia. En un jornada laboral "normal" (9-18 h.), observem els següents fenòmens:
  • matí : és més propici al treball intel·lectual que la tarda
Caldrà doncs proposar una activitat de demostració al matí i realitzar els exercicis pràctics a la tarda
  • els períodes d'hipoglucèmia: 11,30h-12,30h. i 17,00h-18,00h aproximadament: poden aparèixer fatiga i irritabilitat. Cal evitar les activitats d'incompetència conscient i privilegiar els treballs en petits grups o parelles
  • el període de digestió fort : 14-15,30 h. aproximadament: passivitat, endormiscament i dissipació. Cal prioritzar els exercicis d'aplicació, de descoberta
  • la durada òptima d'una jornada de formació: 7h És difícil perllongar més temps l'esforç de concentració

Com es reté la informació?

Cal pensar-hi quan preparem els materials dels cursos. Retenim:
  • el 10% del que llegim
    • el 20 % del que escoltem
    • el 30 % del que veiem
    • el 50 % del que veiem i escoltem alhora
    • el 80 % del que diem
    • el 90 % del que diem fent estant implicats

Corrents, enfocaments, mètodes, sabers ...de què estem parlant?

Una mini guia pedagògica per conèixer els conceptes bàsics.
Guia realitzada per foad-spirit.net (en francès)
Mots clau :
 Filtra :  autoformation  bureautique  cohérence  communication  Communiquer et échanger  complexité  concept  Concevoir et animer un projet  coopération  Créer/fonctionner en réseau  débat  Enseigner/former  formation courte  formation longue  heuristique  idées  ils l ont fait  initiation  méthode  Organiser et planifier  Organiser un évènement à plusieurs  outil  Outils-réseaux  Parcours animer un projet coopératif  Parcours animer un réseau  parcours ça fume  Parcours communiquer rendre visible son projet  Parcours court animer un projet coopératif  Parcours formateur 2.0  Parcours introduction coopération  Parcours rédiger publier  Parcours technique  Parcours veille collaborative  Parcours1  Parcours2  Parcours3  partage  Partager et construire collectivement des ressources  Partager et diffuser sa veille  Produire et gérer du contenu  publication  Télétravailler  Travailler ensemble et à distance  Veiller  Visualiser des données