Trucs i arg�cies per endegar una xarxa cooperativa
Autor de la fitxa : Outils-R�seaux
Llicència de la fitxa :
Creative Commons BY-SA
Descripció : Outils-R�seaux acompanya xarxes i grups des del 2003 per ajudar-los a apropiar-se de m�todes i eines cooperatius. D'aquesta manera hem pogut identificar elements facilitadors o b� obstacles que frenen la cooperaci� i la participaci�.
Les eines no s�n col�laboratives per naturalesa, esdevenen tals quan s'utilitzen conscientment i en un context favorable.
Els "trucs i arg�cies" que es descriuen a continuaci� no demanen grans compet�ncies t�cniques ni pressupostos importants. Una t�cnica d'animaci�, la utilitzaci� d'una eina activada amb 2 clics o una posici� adequada del dinamitzador de la xarxa poden aportar molt m�s que la instal�laci� de f�briques sobredimensionades, que poden costar molt cares (tant en sentit figurat com literal).
Aquesta llista �s fruit d'aquesta experi�ncia i nom�s demana ser enriquida!
Cooperador humanum est
La cooperaci� �s una singularitat de l'esp�cie humana, el nostre motor principal, eina de superviv�ncia. Tres segles de compet�ncia no ens han de fer oblidar que som fills de diversos mil�lennis de cooperaci� i col�laboraci�.
Tres camps d'acci�
La nostra �poca haur� d'afrontar tres reptes en mat�ria de cooperaci�:
Aprendre a cooperar entre humans: pa�sos del sud / pa�sos del nord, rics / pobres, entre religions, homes / dones...
Procurar que la humanitat cooperi amb el seu entorn: menys contaminaci�, agressions ...
Possibilitar que cada individu cooperi millor amb ell mateix: reconciliar humanitat i animalitat, costat femen� i mascul�...
Separar l'aprenentatge de la cooperaci�...
...de la seva utilitzaci� en temes conflictius!
�s assenyat evitar temes pol�mics quan ens iniciem en la cooperaci�. Val m�s provar m�todes i eines cooperatives en petits projectes amb poca transcend�ncia que en �mbits vitals per a la xarxa.
Per exemple, compartir fitxes pedag�giques en una xarxa d'educaci� mediambiental, quan la cosa vital per als membres de la xarxa �s trobar mitjans de finan�ament. Quan els membres de la xarxa hauran adquirit una mica d'experi�ncia en mat�ria de pr�ctiques cooperatives i hauran desenvolupat experi�ncies comunes, es podr� pensar en una experi�ncia sobre mutualitzaci� de mitjans.
Fer viure petites experi�ncies irreversibles de cooperaci�
Un gran viatge comen�a amb uns petits passos.
Encara que sembli que la cooperaci� �s un component fonamental de l'animal hum�, uns segles de "sana compet�ncia", de "no s'ha de copiar", de "per existir, no s'ha de deure res a ning�"... condicionen els humans que n'han quedat tocats. Per tant �s oport� reinstil�lar poc a poc la dimensi� cooperativa.
Qualsevol canvi �s un proc�s de trencament que sacseja les representacions, les idees, els m�todes dels individus.
Perqu� una xarxa comenci a cooperar, cal provocar aquests trencaments, aquests canvis que sovint s�n irreversibles: per aconseguir-ho proposem fer viure petites experi�ncies irreversibles de cooperaci�:
aixecar un menhir, 340 persones que estiren en sentits diferents per� no massa fort: molt bona com experi�ncia, tot i que no gaire freq�ent.
agafar apunts entre uns quants al mateix temps i en una mateixa p�gina (amb etherpad, google doc o gobby: eines que permeten co-redactar en l�nia un text), m�s simple que aixecar un menhir per� ben efica�.
dinamitzar un debat utilitzant uns mapes heur�stics (freeplane, freemind, Xmind...) v�deo-projectats en directe, t�cnica que permet visualitzar amb un cop d'ull totes les idees del grup i passar d'una l�gica lineal a una navegaci� per idees que pot ser adaptada segons el p�blic (es poden afegir f�cilment noves idees).
fer fer i valorar la redacci� de s�ntesis de llistes de llistes de correu de discussi� / (vegeu l'exemple de Tela Botanica), de vegades els membres de la xarxa discuteixen sobre les llistes i f�rums de temes molt especialitzats. Qui ha iniciat la discussi� ha de realitzar la s�ntesi. Hi ha una classificaci� de les s�ntesis de les llistes de correu segons que es tracti d'un simple copiar i enganxar, o d'una redacci� m�s organitzada).
posar contingut imperfecte, per corregir: impulsats pel seu coratge quan es tracta de defensar la puresa de la Llengua, aquells que el dia abans encara s'acoquinaven amb l'idea de participar en una eina inform�tica passen la barrera t�cnica i corregeixen les faltes! (aquesta arg�cia encara �s m�s efica� quan l'errada afecta el nom d'una persona: a la preocupaci� per l'ortografia impecable, s'hi afegeix l'est�mul de l'ego...)
fer jocs cooperatius: per exemple el joc del Tao.
Comen�ar presencialment
Quan es diu "xarxa cooperativa" es pensa a una comunitat que no sempre es troba en el mateix espai-temps: hi ha treball a dist�ncia, interaccions sincr�niques i asincr�niques. En canvi s�n rares les comunitats virtuals que funcionen �nicament a dist�ncia: els aplecs, les trobades s�n moments importants en la din�mica de xarxa.
Quan es crea una xarxa �s assenyat aprofitar el temps "presencial" per assajar i experimentar eines i m�todes que puguin funcionar a dist�ncia: posar en marxa presencialment all� que es vol posar en marxa a dist�ncia.
Aix� permetr� familiaritzar-se, formar-se i assegurar una continu�tat entre pres�ncia i dist�ncia.
Per exemple, durant una trobada d'una xarxa, un dels membres planteja una pregunta a l'assemblea. Tothom pot proposar una o m�s respostes escrites en paperets tot indicant les pr�pies dades. Les respostes s�n sintetitzades i visibles per tothom. M�s tard la persona que ha fet la pregunta recupera els contactes de les persones que hagin respost i crea una llista de discussi� per seguir interactuant a dist�ncia.
Per exemple, es poden implementar unes eines per treballar a dist�ncia que poden suscitar interrogants sobre les formes de funcionament presencials: com es regulen les intervencions, com es prenen les decisions, ja que sovint aquests elements s�n impl�cits. En un grup sovint el redactat de l'acta de la reuni� �s assumit per una persona. Si s'adopta una eina de coescriptura per prendre apunts, de cop i volta apareixen els interrogants: tothom pot escriure? qui d�na el vist i plau? Queda clar que no �s pas l'eina la que planteja problemes, simplement �s la que fa que apareguin els interrogants.
Comen�ar per un mateix
La caritat ben concebuda comen�a per un mateix. o Per canviar el m�n, cal comen�ar per canviar-se un mateix.
Moltes organitzacions tenen la fita de fer cooperar un grup, una xarxa. Per� abans que res, cal comen�ar practicant m�todes i eines cooperatius: es tracta d'aplicar a l'interior all� que es voldria implementar a l'exterior.
Vegeu: l'estrat�gia ITPTS, : no hi ha contradicci� entre les voluntats de canviar el m�n i el treball personal, els dos enfocaments estan relacionats i s'han d'articular
Una constataci�: una organitzaci� que no coopera interiorment i no utilitza les eines necess�ries per fer-ho, ben dif�cilment aconseguir� que es col�labori amb ella.
Per� com fer-ho quan s'est� en un context molt r�gid, condicionat, dif�cilment permeable a aquesta mena de pr�ctiques? Cal partir del punt m�s petit sobre el qual es t� influ�ncia per cooperar, alguns col�legues de confian�a, un petit grup de treball agosarat... Sempre es troben dues o tres persones disposades a seguir el joc!
Comen�ar senzill
Proposar unes eines que els usuaris puguin dominar f�cilment
Quan abordem la utilitzaci� d'eines inform�tiques, el primer esgla� �s sempre el m�s important. Si la primera manipulaci� �s simple, els contribu�dors, tranquil�litzats, tindran ganes d'esfor�ar-s'hi una mica m�s i acceptaran la necessitat d'una mica de temps de formaci� o de pr�ctica.
Fins i tot podem pensar en ocultar algunes funcionalitats en un primer moment i esperar que el grup maduri abans d'afegir gradualment m�s material. O b� esperar que s'expressi la demanda i implementar el dispositiu t�cnic en funci� de les propostes del grup.
Ser pragm�tics
Utilitzar unes eines f�cils d'instal�lar i configurar sense compet�ncies t�cniques
En lloc d'esperar a tenir els mitjans necessaris per crear un dispositiu a mida, m�s val comen�ar, des que la din�mica de la xarxa s'anima, a instal�lar algunes eines clau en m�, f�cils d'instal�lar i utilitzar: fer bricolatge acoblant eines de baix cost per� que permetin comen�ar a proposar algunes actuacions cooperatives (Google Doc, Netvibes...).
�bviament no �s l'ideal: seria preferible disposar d'un dispositiu propi �ntegrament en programari lliure. I n'hi haur� que seran contraris a la utilitzaci� de serveis en l�nia gratu�ts que guarden les vostres dades amb el risc que siguin utilitzades amb finalitats comercials. Cert, per� el dinamitzador de la xarxa ha de ser pragm�tic. Aquestes eines s'han d'utilitzar amb coneixement i pel que serveixen: uns serveis en l�nia gratu�ts i no unes eines amb les quals es pot esdevenir aut�noms; tanmateix, gr�cies a la seva facilitat d'�s, poden servir per estimular l'aparici� de la din�mica cooperativa.
Esperarem a que apareguin i s'implementin usos reals abans de passar, si s'escau a desenvolupaments espec�fics.
Guiatge en l'�s
Guiatge amb atenci� m�s que amb intenci�:
gestionar un projecte "amb intenci�": el coordinador preveu des del principi els objectius, el desenvolupament del projecte, el calendari, el pressupost... < �s la metodologia tradicional de projecte >
gestionar un projecte "amb atenci�": el dinamitzador crea situacions cooperatives (fer que les persones es trobin, fer de manera que es presentin, que puguin interactuar...), i es mant� posteriorment alerta i reactiu (proposar materials per tal que all� que hagi sortit de la situaci� cooperativa pugui desembocar en projectes, accions, treball cooperatiu...) < metodologia de projecte cooperatiu >
El dinamitzador per tant s'ha de limitar a callar, deixar les seves pr�pies idees de banda i prioritzar una actitud d'escolta i d'observaci�.
D'altra banda ha de crear les condicions favorables per fer emergir necessitats col�lectives: per exemple un q�estionari en qu� els resultats es comparteixen col�lectivament. Google formulari �s perfecte per aix� ja que permet el tractament estad�stic de les respostes i l'elaboraci� de gr�fics. Donar a tothom els resultats en temps real fa que el dinamitzador no tingui el monopoli de la visi� global: el grup esdev� visible per al grup.
Ben bonic, ben bonic, ben…
Contr�riament a all� que es podria pensar, l'aspecte est�tic, gr�fic, �s molt important: t� un poder motivador per als membres del grup i valoritza les produccions col�lectives.
Podr�em fins i tot utilitzar el Bling-Bling for�a apreciat per alguns:
animacions en flash,
efectes rollover i funcionalitats arrossegar i deixar anar amb tecnologies jquery, o mootools,
Rolex...
Mirall, bell mirall
Implementar processos perqu� el grup es representi col�lectivament
Fer que el grup sigui visible per al grup �s una etapa fonamental per endegar la cooperaci� entre els membres. �s el concepte d'holoptisme, descrit per Jean-Fran�ois Noubel.
Es poden utilitzar diverses t�cniques i eines:
cartografiar els membres: per representar la comunitat donant-li un cos que la faci menys virtual en agafar una dimensi� geogr�fica.
fer un inventari de les compet�ncies (identificant el punt fort de cadasc� i posant-lo de relleu en un mapa heur�stic, per exemple), d'all� que estem disposats a compartir (quins s�n els recursos dels membres del grup que poden compartir amb els altres membres?)
compartir els problemes i bloquejos d'uns i altres, veure en qu� els altres poden ajudar-me.
Encoratjar les aportacions
Per iniciar (i tamb� prolongar) una din�mica cooperativa que es recolza en participacions volunt�ries �s important valoritzar fins i tot la m�s petita aportaci�. Per exemple citant tots els contribu�dors del projecte, fins i tot els que hagin fet aportacions m�nimes (apologia del refor�ament positiu).
No hi ha cap mal en concedir-nos un plaer!
Per altra banda, per a un dinamitzador de xarxa pot ser molt �til con�ixer a fons els possibles contribu�dors per trobar les connexions entre els seus interessos i el projecte.
Aclarir les condicions d'�s
Quan pensem en la creaci� d'una xarxa cooperativa hem de tenir en compte que molt probablement les interaccions donaran lloc a unes produccions col�lectives comunes.
Per tal d'evitar qualsevol problema o malent�s, m�s val preveure i discutir des del comen�ament mateix de la din�mica les condicions d'utilitzaci�, i els drets que s'apliquen a les produccions comunes:
qui �s propietari del contingut elaborat col�lectivament?
aquest contingut es podr� vendre?
podr� ser modificat? ...
Les llic�ncies Creative Commons (contracte flexible de drets d'autor per alliberar les pr�pies obres) permetran ajudar a reflexionar sobre el tema i a dotar de marc jur�dic la creaci� de b�ns comuns.
Envoltar-se de bons "seguidors"
"Se sol dir que la vida d'una comunitat dep�n de la qualitat de la dinamitzaci�. Aix� �s parcialment cert. Tanmateix en aquest breu v�deo recreatiu, s'explica amb talent que el lideratge �s indispensable per endegar la cosa, per� que sense seguidors implicats en l'acci�, no arribar�em mai enlloc."
