Autor de la fitxa : Outils-r�seaux Vincent Tardieu
Llicència de la fitxa :
Creative Commons BY-SA
Descripció :
Dinamitzacions que faciliten la viv�ncia de la participaci� i la cooperaci� presencials
La pr�ctica del di�leg democr�tic i la democr�cia participativa (DP) s�n coses que s'aprenen!
No hi ha res d'innat, ni de donat per descomptat per fer que es visquin b� en grup. Ni tan sols amb grups sensibilitzats envers aquestes tem�tiques.
A grans trets, perqu� sigui viable, la democr�cia participativa demana una important inversi� pr�via a les reunions col�lectives, considerar el pre-reuni� com una etapa tan important com la reuni� mateixa, i com el post-reuni�.
Tamb� �s un objectiu d'aquesta iniciaci� el de no limitar la DP a les etapes pr�via i posterior a la reuni� pr�piament dita, durant la qual els organitzadors no dedicaran temps a fer-la viure i assegurar la participaci� de la majoria. Causa evident de frustraci�...
Acceptar que s'ha de dedicar temps i energies en totes les etapes i procediments del debat col�lectiu no vol pas dir "perdre temps" sin� guanyar-ne per a la reflexi� col�lectiva.
I finalment, massa sovint utilitzem els enfocaments participatius per tractar temes "candents" sense haver-ne fet l'aprenentatge. La participaci� i la cooperaci� demanen una educaci� espec�fica que convindria separar de la seva utilitzaci� pr�ctica si no volem sentir all� de "Ja us ho havia dit que la participaci� no funciona "...
1. Abans de reunir-nos...
�s assenyat comen�ar aquesta "educaci�" en DP amb una simple iniciaci�, d'una forma no massa "comprometedora"-pertorbadora . Nom�s un cop, per provar-ho... Una bona manera de tastar la felicitat i les exig�ncies de la DP, i de no voler renunciar-hi mai m�s ni tornar enrere a unes pr�ctiques sense massa democr�cia. Treballarem per fer viure "petites experi�ncies irreversibles"
Ex.1 Les gotes d'aigua fan els grans rius
Imaginem el marc d'un seminari d'un dia sobre "preservaci� de la biodiversitat en les pr�ctiques agr�ries", per al qual cada participant potencial podr� visitar un lloc web que presenta l'entitat organitzadora de l'esdeveniment, els objectius globals de la trobada, les dates i lloc, etc.
Podem comen�ar la iniciaci� a la DP fent a cada persona que s'inscriu algunes preguntes suplement�ries a les seves dades. Com ara:
les tres paraules-clau que relaciones amb la paraula agricultura (lliure o amb mini llistat)
�dem per la paraula biodiversitat
les dues refer�ncies bibliogr�fiques que recomanes sobre aquesta doble tem�tica
etc...
Aquest petit q�estionari personalitzat es proposar� a cada nou inscrit, unes setmanes abans de la celebraci� de la reuni�, i les respostes seran publicades en l�nia amb una possibilitat de resposta i de comentari per cadascuna.
En cas d'abs�ncia d' un lloc internet espec�fic per aquest seminari, es pot iniciar aquesta DP simplement amb una ronda d'intervencions fent aquestes mateixes preguntes en comen�ar el seminari. D'aquesta manera tindrem unes presentacions m�s originals que "em dic M . XX, i em dedico a tal cosa o tal altre..." i, sobretot, podrem entrar en mat�ria amb la implicaci� de tothom.
Aix� tamb� ens permetr�, gr�cies a aquest repositori col�lectiu en fase d'elaboraci� o a aquesta bibliografia, crear recursos �tils per a tothom i d'acc�s lliure.
Ex.2 Esteu fitxats
�s for�a interessant, per una implicaci� m�s gran dels participants en una reuni� que cadasc� tamb� es pugui georeferenciar, i aix� descobrir indrets, amics o coneguts en com�, etc. Sobretot quan es tracta d'un seminari amb desenes de persones que no es coneixen gaire.
�s molt simple: a internet el procediment ser� el mateix que el del petit q�estionari de presentaci� personalitzat, cada persona que s'inscriu haur� de marcar en un mapa administratiu franc�s o altre (mapes b�sics disponibles en l�nia), segons la naturalesa de la reuni�, el lloc de resid�ncia i/o de treball.
En cas d'abs�ncia d'un lloc internet espec�fic del seminari, es pot cercar un mapa IGN o Michelin i penjar-lo a l'entrada de la seu del seminari, on per una banda amb xinxetes de colors cadasc� es localitza, i per l'altra amb unes tires de paper cadasc� hi podr� posar el seu nom (i un n�mero de tel�fon i una adre�a de correu electr�nic). Si s'ha demanat als inscrits una foto de carnet tamb� es podr� reproduir en petit i penjar-la amb la xinxeta de localitzaci�...
Segons la reuni�, es podr� seguir el mateix procediment amb un mapa de les entitats i organitzacions presents, permetent aix� que tothom s�piga qui assisteix i qui no, les estructures de les direccions d'organitzacions presents, etc... Es pot afegir un full al costat del mapa on cada sigla d'entitat ser� explicitada per als altres...
I finalment es pot afegir a aquesta georeferenciaci� una geotematitzaci�. Per exemple proposant una taula sobre el tema del seminari esmentat m�s amunt per sotmetre a discussi� col�lectiva uns interrogants i paraules clau de reflexi�. Clicant sobre un i/o altre cadasc� podr� indicar als altres els temes i els aspectes que m�s li interessen. Tamb� es procurar� deixar una o v�ries caselles buides per tal de donar a tothom la possibilitat d'afegir m�s temes o q�estions que no se'ls hagin acudit als organitzadors. Aquesta geotem�tica (o mapping) pot introduir-se a la vegada per internet abans del seminari, i a l'entrada del seminari en un tauler f�sic penjat a la paret.
Aquest mapping �s una excel�lent manera de suscitar reaccions, debat i reflexi� col�lectiva, abans i tot que comenci el seminari pr�piament dit!
Tamb� podem anar m�s enll� amb l'exercici permetent, tant per internet com en el tauler f�sic, que s'hi afegeixin notes breus o dades que completin les diverses posicions.
Mateix principi per un"anunci de recerca": una graella per internet, reprodu�da i penjada a l'entrada del seminari, on tothom pot apuntar "estic buscant informaci� sobre els resultats de les t�cniques de RCW (estellat) per la preservaci� de la biodiversitat dels organismes del s�l", o b� "em pregunto si les MAA (mesures agroambientals) debatudes en el marc de la nova PAC (pol�tica agr�ria comuna) inclouen la realitzaci� de guarets ap�coles?", etc. Cadasc� afegir� a la seva pregunta o recerca les seves dades telef�niques i d'e-mail a fi i efecte que abans i despr�s del seminari altres participants puguin (continuar a) respondre-li.
Gr�cies a un petit dispositiu enginy�s de fitxa internet (realitzable amb una simple fitxa de cartr� enganxada a la paret) podrem publicar a la vista de tothom, sota la pregunta o interrogant plantejat, les respostes obtingudes (amb les dades dels autors de les respostes). Aix� enriqueix la reflexi� col�lectiva i permet, a m�s, a cada persona que hagi publicat un "anunci de recerca" marxar del seminari amb la seva fitxa i les dades de les persones amb les quals podr� seguir interactuant. Seria una bona pr�ctica demanar que cada autor d'un "anunci de recerca" compart�s amb el grup, tant en directe al final del seminari com via internet uns dies m�s tard i de manera sint�tica, les respostes obtingudes.
Ex. 3 Sobre l'�s de les eines cooperatives
En una xarxa internet en qu� s'hagin d'organitzar reunions i intercanvis d'informacions, es pot introduir tota una s�rie d'eines ben simples i �tils, com ara una agenda compartida que ajudi tothom a visualitzar les activitats i les reunions del grup, proposar una iniciativa en un espai disponible o evitar que s'encavalquin diverses cites i que algunes persones quedin excloses de participar-hi.
Sigui quin sigui el contingut d'aquests mapes i graelles, els organitzadors del seminari s'encarregaran d'apuntar en el mapa o tauler penjat a l'entrada de la sala de reuni�, els punts de localitzaci�, el mapping, els anuncis de recerca, etc. que alguns ja hauran penjat a internet.
Aquestes eines en l�nia (q�estionaris, agenda, etc.) tenen un funcionament modulable, especialment pel que fa a la seva gesti� i als accessos als par�metres que permeten modificar-los i formatejar-los. Per tant cal una discussi� col�lectiva pr�via sobre aquests accessos.
Queda clar, doncs: cal preveure, ja d'entrada, els temps i els espais perqu� el di�leg entre els participants s'activi, i pugui continuar m�s enll� de la reuni�.
2. Durant la reuni�...
Un cop descrits els preliminars, entrem en el cor de la DP!
Al dinamitzador de la reuni� li interessaaprofitar el "material" de comentaris i preguntes obtingut en aquesta fase preparat�ria per nodrir, encetar els treballs i la discussi� del grup, per evitar d'obrir debats davant d'un gran tauler buit, per no dubtar en col�locar ni que siguin algunes paraules-clau, si cal provocadores... Excel�lent per estimular les intervencions!
A m�s, i en general, hi ha dos procediments que faciliten el despertar participatiu de tothom durant tot el seminari, deixant de banda, �s clar, les galledes d'aigua freda, els insults i les puntades de peu al cul!
1. Prevenir els participants de que totes les presentacions (vegeu punt 3), power point, etc., es posaran on line en el lloc web uns dies o unes setmanes despr�s del seminari. Aix� per evitar que els participants es passin el temps escrivint com bojos durant les presentacions i… que no escoltin els continguts!
Tamb� es poden oferir unes actes del seminari (discussions incloses)en l�nia, perllongant la durada del seminari mitjan�ant una captaci� �udio o audiovisual del mateix - o d'una part - , segons els mitjans, que s'anir� penjant en el lloc web.
2. El dinamitzador, al llarg del seminari, realitzar� unes s�ntesis el m�s regulars possible, gaireb� en directe segons la natura dels debats, llur complexitat i els mitjans inform�tics (retroprojector amb programa Freemind, per ex.), de manera que, un cop m�s, els assistents es dediquin m�s a escoltar, reflexionar i debatre, que a posar per escrit les paraules d'altres.
Llavors el dinamitzador esdevindr� plenament el facilitador que se suposa que ha de ser... A m�s aquesta feina regular de s�ntesi pot alimentar els debats en els tallers que puguin seguir a la primera sessi� plen�ria. Tamb� es podr� convidar a l'�s d'eines de tipus etherpad perqu� els assistents redactin les actes entre uns quants, petita experi�ncia irreversible de cooperaci�.
Aquesta tasca de s�ntesi tamb� poden assumir-la tercers, sobretot en el cas de tallers, mitjan�ant apunts (o via Freemind), per tal que l'acta pugui ser realment debatuda abans de la seva presentaci� en sessi� plen�ria. Aquesta feina de s�ntesi pot ser facilitada distribuint a les persones que se n'encarreguen uns formularis espec�fics per a tal fi (concebuts pel dinamitzador i els organitzadors).
Aquesta tasca de s�ntesi suposa una discussi� pr�via sobre el plantejament que els organitzadors s'esperen de les sessions i dels tallers. I en lloc de preparar anticipadament s�ntesis i conclusions, abans i tot de la celebraci� del seminari - un gran cl�ssic dels congressos internacionals! -, ser� m�s interessant discutir dels temes triats per sessions i tallers durant la fase preparat�ria del seminari entre organitzadors i dinamitzador. Aquests temes podran ser proposats pr�viament als participants inscrits, i posats en l�nia abans de la celebraci� del seminari. D'aquesta manera els participants els podran esmenar abans i durant el seminari.
Aquest procediment:
facilita molt les s�ntesis globals sobre el conjunt del seminari,
estimula una elaboraci� m�s democr�tica que l'habitual,
i garanteix un ritme raonable per la seva difusi� posterior.
La t�cnica de formular a l'inici del seminari una s�rie de preguntes simples a respondre durant una ronda d'intervencions (per ex. sobre la idea que t� cadasc� d'un terme o d'una noci�), i de formular les mateixes preguntes a la conclusi� del seminari, �s un excel�lent mitj� d'avaluaci� col�lectiva del cam� recorregut i de la utilitat del seminari.
Aquest exercici pot interessar especialment els organitzadors del seminari o la organitzaci� amfitriona, que d'aquesta manera poden apreciar els resultats de la feina realitzada. Aquest procediment de l'abans i del despr�s tamb� es pot fer en el lloc web del seminari. Es pot proposar de mil maneres diferents i permet constatar progressos col�lectius.
En la mateixa lnia es poden repartir unes respostes a les preguntes formulades en l�nia per completar-les i reformular-les en directe, conjuntament. Aix� s'assegura una continu�tat de les fases de desenvolupament del seminari, i justifica l'esfor� esmer�at per els que han acceptat d'entrar en el joc on line.
Per tal d'estimular l'expressi� d'opinions i preguntes, fins i tot quan no es t� el do de la paraula o no s'est� acostumat a parlar en p�blic, es proposar� l'�s de "cartolines pregunta o comentari" (en poques ratlles).
Es repartiran a l'arribada al seminari, en diversos exemplars. Un cop omplertes es podran dipositar en una capsa destinada a tal efecte durant tota la durada del seminari (�s tasca dels organitzadors buidar amb regularitat aquesta capsa de preguntes i comentaris) o b� lliurar-les al dinamitzador durant una sessi�.
Aquest �ltim pot agrupar diverses preguntes i comentaris abans de presentar-les per tal que s'obtingui una resposta en directe.
En cas de mancan�a de temps, les preguntes i comentaris es posaran en l�nia i el debat podr� continuar, encara que el seminari s'hagi acabat. La creaci� de F�rums de discussi� pot comen�ar aix�...
Una altra possibilitat �s que el dinamitzador agrupi preguntes i comentaris per temes i despr�s els trameti a una persona-recurs: aquesta persona-recurs es prendr� el temps necessari per respondre p�blicament o en el lloc internet.
Tamb� podria ser que aquesta mateixa persona facilit�s les respostes al dinamitzador que posteriorment les presentaria en una sessi� p�blica o en la p�gina web. Aquesta f�rmula a trav�s del dinamitzador t� l'avantatge de ser sint�tica – ja que un "especialista" t� la tend�ncia a estirar sempre un p�l massa les respostes – per� per altra banda multiplica els intermediaris... amb el risc impl�cit de p�rdua d'informacions i de qualitat de les mateixes. El desenvolupament de jocs de rol. Aqu� tot just els esmentem, per� haurien de ser objecte d'un estudi posterior molt m�s acurat. Aquests jocs poden ser un mitj� excel�lent per fer emergir algunes idees, reflexions, comportaments, superar conflictes, fer aflorar temes tab� o impl�cits, etc. Hi ha una gran quantitat de t�cniques i de jocs de rol en aquest sentit. Tenen moltes virtuts sempre que siguin realment controlats i condu�ts pel dinamitzador, que posteriorment n'haur� de fer una an�lisi i una s�ntesi p�bliques.
3. Despr�s de la reuni� les discussions continuen!
Una de les primeres discussions que el dinamitzador mantindr� amb els organitzadors de l'esmentat seminari – i aquests amb els ponents – t� a veure amb l'l'estatus dels documents i de les presentacions (PP o altres) dels ponents convidats. I m�s exactament amb el seu nivell de difusi� abans i despr�s del seminari. Aquest punt, important�ssim, fa refer�ncia a la q�esti� de l'acc�s i de la difusi� de les informacions i les dades que aquestes presentacions contenen.
Avui dia assistim en diversos �mbits a un ampli debat sobre l'acc�s lliure a totes les formes d'informaci�. I la definici� dels diversos estatus d'acc�s (llic�ncia) s'engloba sota el concepte de Creative Commons al qual nosaltres ens adherim. Aquestes diverses llic�ncies fan d' una informaci� un b� com�, un b� privat, un b� privat per� col�lectiu, un b� com� amb condicions (citaci� de la font, nom�s de lectura, possibilitat de lectura i modificaci�, possibilitat d'�s comercial per� sense apropiaci�, etc.) Per m�s informaci� vegeu el lloc http://fr.creativecommons.org/
En resum, les dades, informacions i documents presentats al llarg d'aquesta trobada poden ser difosos a l'exterior, especialment a trav�s del lloc internet del seminari i de diverses maneres:
els ponents en publiquen un resum o una presentaci� dedicada especialment a aquesta difusi� p�blica (presentaci� revisada o fins i tot edulcorada d'elements que es consideren reservats);
accepten una publicaci� en l�nia destinada nom�s als participants al seminari (en aquest cas per accedir-hi caldr� activar un sistema de log in i de password que es faciliten nom�s als inscrits);
accepten una difusi� en l�nia accessible per a tothom, participants al seminari i simples visitants del lloc;
refusen qualsevol publicaci� en l�nia de les seves presentacions. En aquest cas hi ha dues opcions: o b� els organitzadors que han parlat pr�viament amb cada ponent d'una regla del joc de difusi�, l'esborren com a ponent, o b� se sotmeten a la seva decisi� amb un somriure...
Sigui com sigui, cal absolutament posar en l�nia documents i presentacions immediatament despr�s del seminari, en els dies seg�ents. En cas contrari es trencar� la din�mica creada al llarg del seminari i els participants que han acceptat desar el bol�graf per seguir de forma m�s activa les presentacions quedaran frustrats. Per tant es tracta d'una tasca que els organitzadors han de planificar de manera que s'acompleixi dins dels terminis previstos.
Auteurs : Association Outils-R�seaux, Vincent Tardieu
Cr�dits illustrations sous licence creativecommons : by Moustic 2011 - by Ultimcodex - by Moustic 2011 - by Outils-R�seaux - by Zerojay