Organitzar un esdeveniment participatiu

Autor de la fitxa : Outils-r�seaux Vincent Tardieu
Llicència de la fitxa : Creative Commons BY-SA
Descripció :

Dinamitzacions que faciliten la viv�ncia de la participaci� i la cooperaci� presencials


cornu


La pr�ctica del di�leg democr�tic i la democr�cia participativa (DP) s�n coses que s'aprenen!
No hi ha res d'innat, ni de donat per descomptat per fer que es visquin b� en grup. Ni tan sols amb grups sensibilitzats envers aquestes tem�tiques.
A grans trets, perqu� sigui viable, la democr�cia participativa demana una important inversi� pr�via a les reunions col�lectives, considerar el pre-reuni� com una etapa tan important com la reuni� mateixa, i com el post-reuni�.
Tamb� �s un objectiu d'aquesta iniciaci� el de no limitar la DP a les etapes pr�via i posterior a la reuni� pr�piament dita, durant la qual els organitzadors no dedicaran temps a fer-la viure i assegurar la participaci� de la majoria. Causa evident de frustraci�...
Acceptar que s'ha de dedicar temps i energies en totes les etapes i procediments del debat col�lectiu no vol pas dir "perdre temps" sin� guanyar-ne per a la reflexi� col�lectiva.
I finalment, massa sovint utilitzem els enfocaments participatius per tractar temes "candents" sense haver-ne fet l'aprenentatge. La participaci� i la cooperaci� demanen una educaci� espec�fica que convindria separar de la seva utilitzaci� pr�ctica si no volem sentir all� de "Ja us ho havia dit que la participaci� no funciona "...

1. Abans de reunir-nos...

�s assenyat comen�ar aquesta "educaci�" en DP amb una simple iniciaci�, d'una forma no massa "comprometedora"-pertorbadora . Nom�s un cop, per provar-ho... Una bona manera de tastar la felicitat i les exig�ncies de la DP, i de no voler renunciar-hi mai m�s ni tornar enrere a unes pr�ctiques sense massa democr�cia. Treballarem per fer viure "petites experi�ncies irreversibles"

Ex.1 Les gotes d'aigua fan els grans rius

Imaginem el marc d'un seminari d'un dia sobre "preservaci� de la biodiversitat en les pr�ctiques agr�ries", per al qual cada participant potencial podr� visitar un lloc web que presenta l'entitat organitzadora de l'esdeveniment, els objectius globals de la trobada, les dates i lloc, etc.
Podem comen�ar la iniciaci� a la DP fent a cada persona que s'inscriu algunes preguntes suplement�ries a les seves dades. Com ara:
  • les tres paraules-clau que relaciones amb la paraula agricultura (lliure o amb mini llistat)
  • �dem per la paraula biodiversitat
  • les dues refer�ncies bibliogr�fiques que recomanes sobre aquesta doble tem�tica
  • etc...
Aquest petit q�estionari personalitzat es proposar� a cada nou inscrit, unes setmanes abans de la celebraci� de la reuni�, i les respostes seran publicades en l�nia amb una possibilitat de resposta i de comentari per cadascuna.
En cas d'abs�ncia d' un lloc internet espec�fic per aquest seminari, es pot iniciar aquesta DP simplement amb una ronda d'intervencions fent aquestes mateixes preguntes en comen�ar el seminari. D'aquesta manera tindrem unes presentacions m�s originals que "em dic M . XX, i em dedico a tal cosa o tal altre..." i, sobretot, podrem entrar en mat�ria amb la implicaci� de tothom.
Aix� tamb� ens permetr�, gr�cies a aquest repositori col�lectiu en fase d'elaboraci� o a aquesta bibliografia, crear recursos �tils per a tothom i d'acc�s lliure.

Ex.2 Esteu fitxats

  • �s for�a interessant, per una implicaci� m�s gran dels participants en una reuni� que cadasc� tamb� es pugui georeferenciar, i aix� descobrir indrets, amics o coneguts en com�, etc. Sobretot quan es tracta d'un seminari amb desenes de persones que no es coneixen gaire.

Carto


�s molt simple: a internet el procediment ser� el mateix que el del petit q�estionari de presentaci� personalitzat, cada persona que s'inscriu haur� de marcar en un mapa administratiu franc�s o altre (mapes b�sics disponibles en l�nia), segons la naturalesa de la reuni�, el lloc de resid�ncia i/o de treball.
En cas d'abs�ncia d'un lloc internet espec�fic del seminari, es pot cercar un mapa IGN o Michelin i penjar-lo a l'entrada de la seu del seminari, on per una banda amb xinxetes de colors cadasc� es localitza, i per l'altra amb unes tires de paper cadasc� hi podr� posar el seu nom (i un n�mero de tel�fon i una adre�a de correu electr�nic). Si s'ha demanat als inscrits una foto de carnet tamb� es podr� reproduir en petit i penjar-la amb la xinxeta de localitzaci�...
  • Segons la reuni�, es podr� seguir el mateix procediment amb un mapa de les entitats i organitzacions presents, permetent aix� que tothom s�piga qui assisteix i qui no, les estructures de les direccions d'organitzacions presents, etc... Es pot afegir un full al costat del mapa on cada sigla d'entitat ser� explicitada per als altres...
  • I finalment es pot afegir a aquesta georeferenciaci� una geotematitzaci�. Per exemple proposant una taula sobre el tema del seminari esmentat m�s amunt per sotmetre a discussi� col�lectiva uns interrogants i paraules clau de reflexi�. Clicant sobre un i/o altre cadasc� podr� indicar als altres els temes i els aspectes que m�s li interessen. Tamb� es procurar� deixar una o v�ries caselles buides per tal de donar a tothom la possibilitat d'afegir m�s temes o q�estions que no se'ls hagin acudit als organitzadors. Aquesta geotem�tica (o mapping) pot introduir-se a la vegada per internet abans del seminari, i a l'entrada del seminari en un tauler f�sic penjat a la paret.
Aquest mapping �s una excel�lent manera de suscitar reaccions, debat i reflexi� col�lectiva, abans i tot que comenci el seminari pr�piament dit!
Tamb� podem anar m�s enll� amb l'exercici permetent, tant per internet com en el tauler f�sic, que s'hi afegeixin notes breus o dades que completin les diverses posicions.
  • Mateix principi per un"anunci de recerca": una graella per internet, reprodu�da i penjada a l'entrada del seminari, on tothom pot apuntar "estic buscant informaci� sobre els resultats de les t�cniques de RCW (estellat) per la preservaci� de la biodiversitat dels organismes del s�l", o b� "em pregunto si les MAA (mesures agroambientals) debatudes en el marc de la nova PAC (pol�tica agr�ria comuna) inclouen la realitzaci� de guarets ap�coles?", etc. Cadasc� afegir� a la seva pregunta o recerca les seves dades telef�niques i d'e-mail a fi i efecte que abans i despr�s del seminari altres participants puguin (continuar a) respondre-li.

tableau


Gr�cies a un petit dispositiu enginy�s de fitxa internet (realitzable amb una simple fitxa de cartr� enganxada a la paret) podrem publicar a la vista de tothom, sota la pregunta o interrogant plantejat, les respostes obtingudes (amb les dades dels autors de les respostes). Aix� enriqueix la reflexi� col�lectiva i permet, a m�s, a cada persona que hagi publicat un "anunci de recerca" marxar del seminari amb la seva fitxa i les dades de les persones amb les quals podr� seguir interactuant.
Seria una bona pr�ctica demanar que cada autor d'un "anunci de recerca" compart�s amb el grup, tant en directe al final del seminari com via internet uns dies m�s tard i de manera sint�tica, les respostes obtingudes.

Ex. 3 Sobre l'�s de les eines cooperatives

En una xarxa internet en qu� s'hagin d'organitzar reunions i intercanvis d'informacions, es pot introduir tota una s�rie d'eines ben simples i �tils, com ara una agenda compartida que ajudi tothom a visualitzar les activitats i les reunions del grup, proposar una iniciativa en un espai disponible o evitar que s'encavalquin diverses cites i que algunes persones quedin excloses de participar-hi.
Sigui quin sigui el contingut d'aquests mapes i graelles, els organitzadors del seminari s'encarregaran d'apuntar en el mapa o tauler penjat a l'entrada de la sala de reuni�, els punts de localitzaci�, el mapping, els anuncis de recerca, etc. que alguns ja hauran penjat a internet.
Aquestes eines en l�nia (q�estionaris, agenda, etc.) tenen un funcionament modulable, especialment pel que fa a la seva gesti� i als accessos als par�metres que permeten modificar-los i formatejar-los. Per tant cal una discussi� col�lectiva pr�via sobre aquests accessos.

Queda clar, doncs: cal preveure, ja d'entrada, els temps i els espais perqu� el di�leg entre els participants s'activi, i pugui continuar m�s enll� de la reuni�.

2. Durant la reuni�...

Un cop descrits els preliminars, entrem en el cor de la DP!
Al dinamitzador de la reuni� li interessaaprofitar el "material" de comentaris i preguntes obtingut en aquesta fase preparat�ria per nodrir, encetar els treballs i la discussi� del grup, per evitar d'obrir debats davant d'un gran tauler buit, per no dubtar en col�locar ni que siguin algunes paraules-clau, si cal provocadores... Excel�lent per estimular les intervencions!
A m�s, i en general, hi ha dos procediments que faciliten el despertar participatiu de tothom durant tot el seminari, deixant de banda, �s clar, les galledes d'aigua freda, els insults i les puntades de peu al cul!

  • 1. Prevenir els participants de que totes les presentacions (vegeu punt 3), power point, etc., es posaran on line en el lloc web uns dies o unes setmanes despr�s del seminari. Aix� per evitar que els participants es passin el temps escrivint com bojos durant les presentacions i… que no escoltin els continguts!
Tamb� es poden oferir unes actes del seminari (discussions incloses) en l�nia, perllongant la durada del seminari mitjan�ant una captaci� �udio o audiovisual del mateix - o d'una part - , segons els mitjans, que s'anir� penjant en el lloc web.

  • 2. El dinamitzador, al llarg del seminari, realitzar� unes s�ntesis el m�s regulars possible, gaireb� en directe segons la natura dels debats, llur complexitat i els mitjans inform�tics (retroprojector amb programa Freemind, per ex.), de manera que, un cop m�s, els assistents es dediquin m�s a escoltar, reflexionar i debatre, que a posar per escrit les paraules d'altres.
Llavors el dinamitzador esdevindr� plenament el facilitador que se suposa que ha de ser... A m�s aquesta feina regular de s�ntesi pot alimentar els debats en els tallers que puguin seguir a la primera sessi� plen�ria. Tamb� es podr� convidar a l'�s d'eines de tipus etherpad perqu� els assistents redactin les actes entre uns quants, petita experi�ncia irreversible de cooperaci�.

Aquesta tasca de s�ntesi tamb� poden assumir-la tercers, sobretot en el cas de tallers, mitjan�ant apunts (o via Freemind), per tal que l'acta pugui ser realment debatuda abans de la seva presentaci� en sessi� plen�ria. Aquesta feina de s�ntesi pot ser facilitada distribuint a les persones que se n'encarreguen uns formularis espec�fics per a tal fi (concebuts pel dinamitzador i els organitzadors).

Aquesta tasca de s�ntesi suposa una discussi� pr�via sobre el plantejament que els organitzadors s'esperen de les sessions i dels tallers.
I en lloc de preparar anticipadament s�ntesis i conclusions, abans i tot de la celebraci� del seminari - un gran cl�ssic dels congressos internacionals! -, ser� m�s interessant discutir dels temes triats per sessions i tallers durant la fase preparat�ria del seminari entre organitzadors i dinamitzador. Aquests temes podran ser proposats pr�viament als participants inscrits, i posats en l�nia abans de la celebraci� del seminari. D'aquesta manera els participants els podran esmenar abans i durant el seminari.

Aquest procediment:
  • facilita molt les s�ntesis globals sobre el conjunt del seminari,
  • estimula una elaboraci� m�s democr�tica que l'habitual,
  • i garanteix un ritme raonable per la seva difusi� posterior.
La t�cnica de formular a l'inici del seminari una s�rie de preguntes simples a respondre durant una ronda d'intervencions (per ex. sobre la idea que t� cadasc� d'un terme o d'una noci�), i de formular les mateixes preguntes a la conclusi� del seminari, �s un excel�lent mitj� d'avaluaci� col�lectiva del cam� recorregut i de la utilitat del seminari.
Aquest exercici pot interessar especialment els organitzadors del seminari o la organitzaci� amfitriona, que d'aquesta manera poden apreciar els resultats de la feina realitzada. Aquest procediment de l'abans i del despr�s tamb� es pot fer en el lloc web del seminari. Es pot proposar de mil maneres diferents i permet constatar progressos col�lectius.
En la mateixa lnia es poden repartir unes respostes a les preguntes formulades en l�nia per completar-les i reformular-les en directe, conjuntament. Aix� s'assegura una continu�tat de les fases de desenvolupament del seminari, i justifica l'esfor� esmer�at per els que han acceptat d'entrar en el joc on line.
Per tal d'estimular l'expressi� d'opinions i preguntes, fins i tot quan no es t� el do de la paraula o no s'est� acostumat a parlar en p�blic, es proposar� l'�s de "cartolines pregunta o comentari" (en poques ratlles).
Es repartiran a l'arribada al seminari, en diversos exemplars. Un cop omplertes es podran dipositar en una capsa destinada a tal efecte durant tota la durada del seminari (�s tasca dels organitzadors buidar amb regularitat aquesta capsa de preguntes i comentaris) o b� lliurar-les al dinamitzador durant una sessi�.

post-it


Aquest �ltim pot agrupar diverses preguntes i comentaris abans de presentar-les per tal que s'obtingui una resposta en directe.
En cas de mancan�a de temps, les preguntes i comentaris es posaran en l�nia i el debat podr� continuar, encara que el seminari s'hagi acabat. La creaci� de F�rums de discussi� pot comen�ar aix�...
Una altra possibilitat �s que el dinamitzador agrupi preguntes i comentaris per temes i despr�s els trameti a una persona-recurs: aquesta persona-recurs es prendr� el temps necessari per respondre p�blicament o en el lloc internet.
Tamb� podria ser que aquesta mateixa persona facilit�s les respostes al dinamitzador que posteriorment les presentaria en una sessi� p�blica o en la p�gina web. Aquesta f�rmula a trav�s del dinamitzador t� l'avantatge de ser sint�tica – ja que un "especialista" t� la tend�ncia a estirar sempre un p�l massa les respostes – per� per altra banda multiplica els intermediaris... amb el risc impl�cit de p�rdua d'informacions i de qualitat de les mateixes.
El desenvolupament de jocs de rol. Aqu� tot just els esmentem, per� haurien de ser objecte d'un estudi posterior molt m�s acurat. Aquests jocs poden ser un mitj� excel�lent per fer emergir algunes idees, reflexions, comportaments, superar conflictes, fer aflorar temes tab� o impl�cits, etc. Hi ha una gran quantitat de t�cniques i de jocs de rol en aquest sentit. Tenen moltes virtuts sempre que siguin realment controlats i condu�ts pel dinamitzador, que posteriorment n'haur� de fer una an�lisi i una s�ntesi p�bliques.

3. Despr�s de la reuni� les discussions continuen!

Una de les primeres discussions que el dinamitzador mantindr� amb els organitzadors de l'esmentat seminari – i aquests amb els ponents – t� a veure amb l'l'estatus dels documents i de les presentacions (PP o altres) dels ponents convidats. I m�s exactament amb el seu nivell de difusi� abans i despr�s del seminari. Aquest punt, important�ssim, fa refer�ncia a la q�esti� de l'acc�s i de la difusi� de les informacions i les dades que aquestes presentacions contenen.

Avui dia assistim en diversos �mbits a un ampli debat sobre l'acc�s lliure a totes les formes d'informaci�. I la definici� dels diversos estatus d'acc�s (llic�ncia) s'engloba sota el concepte de Creative Commons al qual nosaltres ens adherim. Aquestes diverses llic�ncies fan d' una informaci� un b� com�, un b� privat, un b� privat per� col�lectiu, un b� com� amb condicions (citaci� de la font, nom�s de lectura, possibilitat de lectura i modificaci�, possibilitat d'�s comercial per� sense apropiaci�, etc.) Per m�s informaci� vegeu el lloc http://fr.creativecommons.org/
En resum, les dades, informacions i documents presentats al llarg d'aquesta trobada poden ser difosos a l'exterior, especialment a trav�s del lloc internet del seminari i de diverses maneres:
  • els ponents en publiquen un resum o una presentaci� dedicada especialment a aquesta difusi� p�blica (presentaci� revisada o fins i tot edulcorada d'elements que es consideren reservats);
  • accepten una publicaci� en l�nia destinada nom�s als participants al seminari (en aquest cas per accedir-hi caldr� activar un sistema de log in i de password que es faciliten nom�s als inscrits);
  • accepten una difusi� en l�nia accessible per a tothom, participants al seminari i simples visitants del lloc;
  • refusen qualsevol publicaci� en l�nia de les seves presentacions. En aquest cas hi ha dues opcions: o b� els organitzadors que han parlat pr�viament amb cada ponent d'una regla del joc de difusi�, l'esborren com a ponent, o b� se sotmeten a la seva decisi� amb un somriure...
Sigui com sigui, cal absolutament posar en l�nia documents i presentacions immediatament despr�s del seminari, en els dies seg�ents. En cas contrari es trencar� la din�mica creada al llarg del seminari i els participants que han acceptat desar el bol�graf per seguir de forma m�s activa les presentacions quedaran frustrats. Per tant es tracta d'una tasca que els organitzadors han de planificar de manera que s'acompleixi dins dels terminis previstos.

Auteurs : Association Outils-R�seaux, Vincent Tardieu
Cr�dits illustrations sous licence creativecommons : by Moustic 2011 - by Ultimcodex - by Moustic 2011 - by Outils-R�seaux - by Zerojay