En el marc d'un projecte de "transfer�ncia de compet�ncies" Leonardo Da Vinci anomenat Coop-Tic (2011-1-FR1-LEO05-24397), el CRIE de Mouscron ha realitzat una formaci� de multiplicaci� en el seu territori (Val�nia-B�lgica) durant els mesos de febrer i mar� de 2013.
Aquesta formaci� constitu�da per 5 m�duls a dist�ncia i 2 trobades convivials ha esta seguida per 14 persones de l'�mbit de l'educaci� ambiental i de la gesti� de la natura.
Per a aquesta formaci� de multiplicaci�, vam optar per:
la participaci� activa dels estudiants, tant presencialment com a dist�ncia,
l'�s freq�ent i diversificat d'eines tecnol�giques,
l'entrega de documents multim�dia i la incitaci� a produir-ne,
la interacci� entre iguals,
l'obertura del dispositiu a recursos i actors externs.
Adaptaci� de la trama formativa inicial
En base a les viv�ncies aportades per la formaci� inicial
Amb l'experi�ncia de la formaci� inicial, ens va semblar interessant adaptar aquesta formaci� sobre les bases seg�ents:
No vol�em organitzar la nostra formaci� al voltant de les etapes de vida d'una xarxa com es va fer a la formaci� inicial. La durada de la nostra formaci� no permetia reproduir seriosament (ni tan sols en versi� "accelerada") les etapes de la vida d'una xarxa.
Nom�s vam proposar un m�dul a dist�ncia abans de la primera trobada per tal que la din�mica de grup es cre�s el m�s de pressa possible (ja que aquesta no s'instaura realment si no �s de manera presencial)
No vam voler proposar "carnets d'itiner�ncia" als nostres participants. El percentatge de persones que els van omplir en acabar la formaci� inicial va ser molt baix tot i ser un p�blic "web" amb tend�ncia a escriure a internet.
No vam voler treballar amb un wiki per a cada participant sin� amb un wiki com� per al grup en el qual es van compilar tots els recursos i totes les produccions.
Durant la formaci� inicial, la dist�ncia entre els temps presencials va provocar for�a baixes en la participaci�. Hem prioritzat uns m�duls convivials m�s concentrats en el temps per tal de limitar al m�xim aquest efecte.
Durant la formaci� inicial, vam tenir l'oportunitat de descobrir moltes eines TIC. El fet de descobrir-les sense disposar d'un temps presencial per apropiar-se-les va causar molta frustraci� en els participants (incapacitat, manca de temps o de coneixements, haver de provar l'eina sols "a casa"). – per tant, vam optar per reduir el nombre d'eines TIC i donar m�s temps presencial als participants per tal que se les poguessin apropiar realment. El nostre objectiu consistia en fer-los totalment aut�noms en l'�s d'algunes eines TIC que consider�vem essencials.
Vam preveure un temps per reflexionar col�lectivament en les solucions que permetrien a cada participant parlar d'aquesta formaci� en termes simples dins del seu entorn i aix� afavorir la difusi� dels coneixements adquirits.
Sobre la base del context "belga"
Perfil dels participants belgues
La nostra formaci� anava adre�ada als actors de l'�mbit de l'educaci� ambiental o de protecci� de la natura.
Es caracteritza pels trets seg�ents:
una forta implicaci� en les problem�tiques mediambientals
una gran llibertat d'acci� (sector no mercantil) o al contrari una feina en un entorn bastant limitat (empleat en una administraci� municipal o supramunicipal)
certa retic�ncia envers les eines TIC i el web
un coneixement moderat de les eines TIC i del web
la dinamitzaci� de xarxes de persones poc connectades al web.
Cartografia dels participants
El nostre grup estava constitu�t per:
- 2 persones que treballaven en un grup de gesti� fluvial
- 4 persones que treballaven en el sector de l'educaci� ambiental
- 2 persones que treballaven en desenvolupament social comunitari (m�s concretament en temes d'alimentaci� biol�gica)
- 1 persona que treballava en desenvolupament sostenible
- 3 persones que treballaven per a un pla municipal de natura
- 1 persona que treballava en un grup d'acci� local
- 1 persona que treballava en el sector de la criptozoologia
Adaptacions realitzades
Com que tenim un p�blic habituat a treballar "sobre el terreny" que disposa de poc temps (o en tot cas poc disposat a priori a dedicar-ne molt a una formaci� sobre eines TIC), hem adaptat la nostra formaci� reduint-ne la durada. La formaci� es composa de 2 m�duls presencials al voltant dels quals s'organitzen 5 m�duls a dist�ncia.
hem optat per un acompanyament intens pel que fa als m�duls a dist�ncia (recordatoris, perman�ncia skype o telef�nica, screencasts explicatius detallats) i aix� per compensar el perfil poc "web 2" dels nostres participants.
Globalment, hem adaptat el contingut de les activitats amb temes relacionats amb la protecci� de la natura o amb l'educaci� ambiental (debat en moviment, exercicis de dinamitzaci� de reunions participatives...).
Com que els participants treballen en contextos poc "connectats", hem proposat unes eines de dinamitzaci� de xarxes "sense web". D'aquesta manera hem aconseguit mantenir l'inter�s dels nostres participants no molt avesats a les eines TIC i respondre a les seves preocupacions de dinamitzaci� de xarxa "no connectada".
De manera global hem dedicat m�s temps als "b�ns comuns" i a les llic�ncies lliures. Ens ha semblat oport� desenvolupar aquest aspecte per les raons seg�ents:
�s el cor del projecte "pol�tic" en qu� es basa aquesta formaci�
�s un repte important amb una forta repercussi� dins del context mediambiental
�s important poder protegir les produccions pr�pies com a b�ns comuns
Toi i estar molt oberts a les oportunitats i a les propostes o demandes dels participants, hem "tancat" uns temps per a l'aprenentatge d'algunes eines que consider�vem imprescindibles i en les quals vol�em que els nostres participants fossin aut�noms en acabar la formaci� (co-escriptura i audio-videoconfer�ncia).
Contingut de la formaci� "belga"
Abans de la formaci� / a dist�ncia entre el 8 i el 24 de febrer
M�dul: Con�ixer-se
Durant la 1a trobada convivial de 3 dies del 27 de febrer a l'1 de mar�
Dia 1: Els reptes de la cooperaci�
M�dul: Les 12 facetes de la cooperaci�
M�dul: El poder de la cooperaci�
M�dul: L'abund�ncia invisible
Dia 2: Trucs i ardits de dinamitzador de xarxa
M�dul: Els frens i els facilitadors per participar en una xarxa
M�dul: Suscitar la participaci� en pres�ncia i a dist�ncia
M�dul: Una xarxa, viu, creix i s'avalua
Dia 3: Algunes eines per comen�ar
M�dul: Les eines no s�n neutres
M�dul: Quines eines per fer qu�?
A dist�ncia / setmana del 4 al 8 de mar�
M�dul: La vigil�ncia tecnol�gica individual
M�dul: Accelerador de projectes
A dist�ncia / setmana de l'11 al 15 mar�
M�dul: La vigil�ncia tecnol�gica individual (continuaci�)
M�dul: Accelerador de projectes (continuaci�)
Durant la darrera trobada d'un dia el 22 de mar�
M�dul: Un m�n sense b�ns comuns?
M�dul: Compet�ncia o cooperaci�: algunes pistes per actuar
M�dul: Les llic�ncies lliures i la propietat intel�lectual
A dist�ncia / principis d'abril
Moment d'avaluaci� col�lectiva a dist�ncia en sincronia
Avaluaci� personal
A dist�ncia / principis de maig
Intercanvi a dist�ncia amb els formadors / Qu� heu fet amb el que heu apr�s?
Retorns cap al grup de participants
Balan� de la formaci�
Per part dels participants
En acabar la formaci� vam realitzar una enquesta a la qual va respondre un 100% dels participants. Aquest n'�s el balan� global.
En resum els participants formulen les satisfaccions seg�ents:
que la formaci� estava ben dissenyada: equilibri entre aprenentatges te�rics i pr�ctics
que els formadors tenien molta disponibilitat i han creat una din�mica d'aprenentatge molt valuosa
que la formaci� permet adquirir m�s confian�a envers aquests m�todes i eines TIC de dinamitzaci� de xarxa i per tant permet endegar projectes concrets en acabar la formaci� ("una empenteta per als nostres projectes")
En resum els participants formulen les frustracions seg�ents:
manca de temps per aprofundir la descoberta de les eines TIC, i practicar-ne l'�s!
manca de temps per aprofundir alguns aspectes m�s te�rics que requereixen un canvi de posici� dr�stic (no �s tan senzill i per tant demana temps)
En resum els participants formulen les pistes de millora seg�ents:
Preveure m�s temps per aprendre a fer servir les eines TIC proposades... anar m�s enll� del simple descobriment
Preveure m�s temps presencial (tot i que no sigui f�cil de fer quadrar les agendes)
En resum els participants formulen aquestes altres observacions:
Gr�cies, s�per b�!
Cal perennitzar-ho
Per part dels formadors
A nivell dels formadors, aquestes s�n les nostres principals avaluacions.
Tot i haver previst expressament m�s temps per a l'apropiaci� de les eines web presentades, sembla que aquest no hagi estat suficient.
Un enquadrament m�s ajustat durant els m�duls a dist�ncia sembla necessari per acompanyar veritablement els m�s "dubtosos".
Podria ser �til que un dels formadors pogu�s solucionar "a dist�ncia" els problemes de l'ordinador d'un participant en el cas d'un problema t�cnic.
Tot i que haguem tingut molta cura en limitar els entrebancs t�cnics, aquests no han deixat de sorgir!
Ens ho esper�vem per� la intensitat ens ha sorpr�s: els aspectes pol�tics i filos�fics subjacents a aquesta formaci� han estat molt sol�licitats per part dels participants
A sota d'aquest par�graf hi trobareu un gr�fic d'avaluaci� de la nostra formaci� creat amb l'eina Hy-Sup (Hy-sup �s un projecte de Recerca europeu sobre la caracteritzaci� dels Dispositius H�brids en Ensenyament superior)
Factors d'�xit
Creiem que els factors seg�ents han contribu�t a l'�xit de la formaci�:
- Un equip de formadors amb molta disponibilitat
- Un formador principal clarament identificat i amb molta disponibilitat tant presencialment com a dist�ncia
- La sol�licitaci� permanent del grup per part dels membres de l'equip de formaci� via la llista de discussi�
- Un gran domini t�cnic de les eines proposades
- La creaci� de condicions favorables a la col�laboraci� durant les trobades residencials (durant les pauses, els �pats i les vetllades)
- L'organitzaci� de la formaci� de manera que permet�s "prescindir" dels m�duls a dist�ncia (sovint el punt feble en termes de participaci� en aquest tipus de formaci�)
- Una barreja permanent entre treball t�cnic i moment de reflexi� filos�fica
- Una alternan�a entre moment "connectat" i moment "sense web"
Observacions de cara al futur
Tot i que aquest tema interessi molta gent, no �s gens evident transformar aquest inter�s en un desig concret de participar en una formaci�. Per qu�?
perqu� un tema tan ampli imposa una formaci� de diversos dies amb una trobada convivial... cosa que suposa un fre per a moltes persones ("3 dies de formaci� presencial! Impossible d'encabir-ho a la meva agenda...")
perqu� el tema es presenta com a "conegut i m�s o menys dominat" per a moltes persones (per qu� invertir diners en una formaci� sobre aquest tema?)
perqu� el tema segueix sent considerat com una formaci� per als "geeks" ("la meva xarxa est� poc connectada a internet... aquestes eines no em servirien gaire!")
Malgrat aix�, en acabar la formaci�, els participants
lamenten que la formaci� no hagi estat m�s llarga...
manifesten que la trobada convivial va ser molt �til, essencial per a la din�mica de grup
mencionen que han apr�s i descobert moltes coses sobre la dinamitzaci� de xarxes (dinamitzar una xarxa no nom�s consisteix en organitzar una reuni� de tant en tant!)
aprecien haver descobert la teoria que s'amaga darrera la dinamitzaci� de xarxes i els m�todes de dinamitzaci� "sense web"
