Made in Europe : CoopTic a Catalunya
Autor de la fitxa :
Jordi Picart i Barrot - Aposta sccl
Llicència de la fitxa :
Creative Commons BY-SA
Testimoniatge :
Heus ac� que una vegada...
El projecte CoopTic va arribar a la nostra porta de manera poc formal, com sol passar amb aquest tipus d'idees, i com a premonici� d'un enfoc que posa menys atenci� en les estructures formals que en les xarxes de persones: alg� que coneixia alg� altre ens en va parlar i ens va proposar d'integrar-nos-hi. Era una oportunitat, ens van dir, per explorar noves vies de disseny de la formaci� i les seves eines.
La nostra escola s'ha caracteritzat sempre per la voluntat de fer encaixar tota formaci� en els principis del Moviment cooperatiu que defineix la nostra forma de ser, i aix� tradicionalment l'ha obligada a ser molt innovadora en el terreny de les metodologies. En conseq��ncia, qualsevol oportunitat d'incorporar noves perspectives �s benvinguda i aix�, en aquell moment vam dubtar molt poc sobre la nostra participaci� en el projecte.
Les primeres reunions de treball, que van alternar confer�ncies telef�niques a diverses bandes, videoconfer�ncies i una trobada presencial, ja ens van donar a entendre que est�vem davant d'una idea molt m�s ambiciosa que no pas senzillament un intercanvi metodol�gic; tot i aix�, aquest seguia siguent l'inter�s de la nostra entitat en el projecte.
La significaci� profunda del projecte
Sobre el cam� que va rec�rrer el projecte un cop va engegar, poca cosa hem d'afegir a tota la informaci� que cont� el llibre que teniu a les mans; un cop d'ull r�pid a l'�ndex, per�, us pot ratificar en diversos conceptes d'import�ncia:
Una proposta de recorregut maduratiu
El projecte reposa damunt d'una c�rrega contundent de material intel�lectual. En proposar a unes persones d'adquirir un bitllet per CoopTic, est�vem proposant-los un viatge de maduraci� personal en la direcci� dels conceptes relacionats amb el b� com�, amb la compartici�, amb la producci� col�lectiva.
I aix� depassa la simple estrat�gia d'explorar noves eines per la millora dels projectes en qu� cadasc� treballa: consisteix a explorar noves actituds i estats d'�nim alternatius. En una l�nia no explicitada per� indubtable de canvi epistemol�gic.
Un aprenentatge significatiu de deb�
Les virtuts de l'aprenentatge significatiu no escapen a ning�: oferir al discent un entorn que li permeti experimentar l'objecte d'aprenentatge i tot seguit incorporar-lo a partir d'aquesta experi�ncia. �s habitual oferir propostes que simulen aquests entorns; CoopTic, per�, no construeix simulacions sin� que omple de significat l'�s de les eines amb una finalitat real, la qual cosa refor�a els conceptes adquirits i dota de major significaci� les metodologies, en una alimentaci� m�tua veritablement impactant, efica�.
Una xarxa que genera xarxa
Est� expressat en els objectius del projecte, i per tant no �s cap secret per a ning�: CoopTic persegueix la creaci� d'una xarxa europea de dinamitzadors de xarxes; un joc de nivells que cont� en el seu interior un proc�s de transfer�ncia de coneixement amb l'aspiraci� d'actuar com a taca d'oli: de les entitats impulsores als socis, i d'aquests al seu p�blic objectiu... i d'aqu� al seu entorn geogr�fic en un sentit ampli.
I aix�, en una atmosfera de treball i de relaci� molt m�s pr�xima al que correspondria a entitats no formals i associatives, m�s que no pas a un projecte milim�tricament pautat com �s un Leonardo da Vinci europeu. La xarxa CoopTic acaba generant complicitat, coparticipaci�, construcci� col�lectiva, intercooperaci�...
El repte fonamental
Tot el proc�s de formaci� que va tenir lloc durant el 2012 es va realitzar en franc�s i, tot i que geogr�ficament repartit, amb la inspiraci� de les entitats impulsores. Traspassar elements tan complexos (per intangibles) a una realitat diferent, en una llengua diferent, esdevenia el repte amb maj�scula.
No es tractava de traduir materials i continguts; d'altra banda, no es podia comptar amb l'expertesa directa dels principals inspiradors del curs. Hauria estat surrealista proveir una quantitat important d'hores de formaci� amb traducci� simult�nia, i una simple confer�ncia d'una hora o dues no justificava el trasllat dels experts des de la ve�na Fran�a.
Per altra banda, la nostra escola t� un p�blic ben determinat, i calia un esfor� d'adaptaci� que abarcava tot el conjunt: els objectius expl�cits i impl�cits, els continguts i la seva orientaci�, i les metodologies. Fins i tot l'esquema de calendari era inviable: si s'havien realitzat tres trobades de tres dies cadascuna en indrets a�llats per afavorir la creaci� i consolidaci� d'una realitat grupal forta, amb els possibles usuaris catalans resultava il�lusori replicar l'esquema.
Les opcions d'adaptaci� van significar:
Revisitar els continguts a la llum de l'economia social
Els participants catalans a la formaci� provenien d'entitats d'atenci� a les persones, de cooperatives, de col�lectius c�vics... Les seves necessitats s'emmarquen en una realitat sensiblement diferent de l'origin�ria.
Aquest factor va ser el m�s senzill de resoldre, tot i que el m�s ardu�s: una an�lisi profunda dels continguts de la formaci�, un replanteig del pes que tots i cadascun jugaven en el conjunt del programa i la inclusi� de m�duls espec�fics per relacionar els continguts originals amb els que s�n propis de l'economia social.
Cercar a l'interior dels participants
La formulaci� del t�tol pot semblar pretensiosa, per� el treball dels temes de fons, relacionats amb les actituds personals davant del treball col�laboratiu i el b� com�, era el principal damnificat pel fet que no era possible despla�ar les persones inspiradores del fons profund de la proposta formativa.
Es disposava dels seus textos, s�; i algun el vam traduir. Per� l'efic�cia es va obtenir per la via de facilitar moltes oportunitats per a la reflexi� i l'intercanvi grupal; dit d'altra forma, proposant als participants que, partint dels textos disponibles i seguint un esquema de treball pautat, produ�ssin de manera aut�noma aquells coneixements.
Plantejar metodologies que reforcessin el grup i facilitessin la creaci� de xarxa
Calia compensar la p�rdua d'oportunitats de conviv�ncia (el curs a Catalunya va consistir en tres jornades separades un mes entre elles, amb m�duls a dist�ncia entremig) amb un refor� de les activitats d'interrelaci�, dels moments de relaci� informal, de descoberta de l'altre.
Que els treballs es realitzessin, sempre que fos possible, prenent com a element d'an�lisi les realitats i les problem�tiques d'origen de cadascun dels participants.
Que tothom intervingu�s quan d'oferir vies de soluci� imaginatives a la dificultat de l'altre.
Que tothom mostr�s una actitud receptiva, d'escolta, a all� que l'altre li proposava sobre el seu problema.
Que els lla�os de familiaritat, en definitiva, s'estrenyessin a un ritme prou intens com perqu� un cop s'acab�s el curs pervisquessin les vies de relaci�.
Els participants valoren la formaci�
Un cop realitzat el curs, i en el moment que se'n planifica una segona edici�, es realitzen diverses constatacions a la llum de les seves avaluacions personals:
- La majoria mencionen de manera expl�cita els elements d'adaptaci� que acabem de llistar; en conseq��ncia, aquests elements van ser presents i perceptibles en el curs. I, cal dir-ho, la valoraci� que en fan �s tamb� molt favorable.
- La participaci� en un curs d'aquestes caracter�stiques els va suposar un esfor� de dedicaci�, per� constaten de manera aclaparadora que desitjarien encara algunes sessions m�s, o com a m�nim la realitzaci� d'algun monogr�fic curt que complement�s i ampli�s conceptes.
- Les oportunitats de mantenir els lla�os de col�laboraci� entre els participants ja s'han produ�t, i aix�, el participant d'una entitat ha convidat el d'una altra perqu� imparteixi una formaci� per a la seva gent.
Finalment, per� tamb� important, hi ha un benefici intangible que d�na tamb� les dimensions de l'impacte: Aposta est� rebent peticions, a�llades per� en nombre suficient, com per pensar que existeix inter�s a familiaritzar-se amb l'esquema formatiu proposat i a assajar-ne vies d'implementaci� a les cooperatives i entitats de l'economia social i del tercer sector catalanes.
I aix� no es pot considerar un �xit; �s, tot senzillament, la prova m�s eloq�ent que tenim entre mans una bona idea, estructurada de manera coherent i orientada a oferir camins nous i poc transitats a les organitzacions que, tenint voluntat de canvi social, necessiten paradigmes en conson�ncia.