Consigna: Imagineu-vos el m�n actual partint d'aquestes dades
Som al m�n fa uns quants mil�lennis; per fer servir la lletra "e" m'haureu de pagar drets d'autor... I ara proveu de fer el vostre primer discurs (prepareu la cartera!! Fa milers d'anys, l'home va superar un obstacle major: va inventar l'escriptura i els alfabets. Una mica avan�at al meu temps, de seguida entreveig l'inter�s que pot tenir protegir la lletra "e" amb una llic�ncia restrictiva. A partir d'ara, cada cop que vulgueu fer servir aquesta lletra haureu de pagar o reduir les vostres ambicions)
Som en un taller de Mesopot�mia, 3500 anys abans de Crist. Amb una intu�ci� genial (inspirada per la natura, per� que no se s�piga, acabo d'inventar la roda! Una mica avan�at al meu temps, de seguida entreveig l'inter�s que pot tenir protegir aquest invent amb una llic�ncia restrictiva. A partir d'ara, cada cop que vulgueu fer servir una roda m'haureu de pagar drets... Imagineu com seria la vostra vida actual!
Fa 350000 anys, als voltants d'una cova, fa dies i dies que provo d'alimentar aquest foc que tant ens agrada i alimentem quan cau del cel. I heus aqu� que finalment trobo el "m�tode de reproductibilitat" per fer foc a voler. Una mica avan�at al meu temps, de seguida entreveig l'inter�s que pot tenir protegir aquest invent amb una llic�ncia restrictiva. A partir d'ara, cada cop que vulgueu fer foc m'haureu de pagar drets... Imagineu com seria la vostra vida actual!
I ara passem a la realitat
Una empresa australiana ha aconseguit col�locar una llic�ncia en un gen hum� vinculat a un tipus de c�ncer determinat. Resultat: per poder estudiar aquest gen per tal de trobar un medicament, s'ha de pagar...
" A" �s una empresa polonesa que ven llibres en l�nia. Apple l'ha portada davant els tribunals per l'�s abusiu de la seva "marca"... I �s que el lloc web de l'empresa "A" era a.pl.
Una mestra va crear un blog en el qual intercanviava exercicis de franc�s amb els seus alumnes. El diari "Le Figaro" la va acusar de violar els drets de la seva marca... I �s que el blog de la professora s'anomenava "Le blog de madame Figaro" (que per cert era el nom real d'aquesta senyora).
Monsanto intenta un cop m�s col�locar les seves llavors de soia sota el control d'una llic�ncia, cosa que a llarg termini impediria a qualsevol persona que no hagu�s pagat els drets poder tornar a sembrar les llavors de soia produ�des al seu camp.
V�ries empreses de diaris (canadenques o alemanyes) han intentat fer aprovar o han fet aprovar lleis per tal de prohibir el dret de posar enlla�os cap als seus continguts sense haver pagat uns drets pr�viament.
Una empresa irlandesa, per exemple, demana 200 euros per cada hipervincle que apunti cap al seu contingut.
Una empresa canadenca demana 150 euros per utilitzar un simple extracte del seu contingut (el que ve a ser el mateix que fer desapar�ixer un dret reconegut, el de la citaci�).
Les sabates I will han registrat els termes "i will" com a marca. Sobre aquesta base legal ara es dedica a portar davant els tribunals qui els fan servir… I aix� que en angl�s significa "jo vull"... De moment nom�s ataca la compet�ncia directa (com Nike per exemple) per� qu� passar� m�s endavant?
El robot censor (content ID) que escaneja permanentment els v�deos penjats a Youtube ha fet retirar un munt de v�deos amb el pretext que violaven els drets de l'autor. Aix�, el v�deo d'un naturalista va ser censurat perqu� els cants dels ocells que se sentien de fons (amb so enregistrat directament a la natura) van ser reconeguts pel robot com una violaci� dels drets d'autor (per error �s clar),
es va considerar que el v�deo afeccionat del meteorits de R�ssia violava els drets d'autor perqu� a la r�dio del cotxe se sentia de fons una can��...
molts autors alertats pel robot censor sobre les possibles violacions dels seus drets d'autor s'estimen m�s no intervenir per tal de compartir els ingressos publicitaris generats per Google.
Actualment es parla de posar DRM en el llenguatge html5. Aix� impediria l'�s "gratu�t" d'aquest llenguatge tot i ser universal i la base d'Internet.
Audi ha registrat la lletra "Q" com a propietat intel�lectual (marca) per protegir el cotxe Audi Q... estem arribant a uns l�mits que ens haur�em de q�estionar... la protecci� d'una simple lletra posa en perill el futur del nostre "dret" a l'escriptura!
Els DRM (digital rights management)
L'objectiu dels DRM �s controlar l'�s que es fa de les obres digitals. Aquests dispositius es poden aplicar a tot tipus de suports digitals f�sics (discs, DVD, Blu-ray, programes inform�tics, etc.) o de transmissi� (teledifusi�, serveis Internet, etc.) gr�cies a un sistema d'acc�s condicional.
Limitar la c�pia no �s m�s que un motiu superficial per afegir DRM a una tecnologia. Els DRM fracassen completament quan es tracta d'impedir la c�pia, per� en canvi s�n molt efica�os per evitar qualsevol innovaci�. I �s que els DRM estan coberts per lleis anti-elusi� com ara la coneguda DMCA de 1998 (US Digital Millennium Copyright Act) i l'EUCD de 2002 (EU Copyright Directive); ambdues criminalitzen l'elusi� dels DRM, fins i tot si no s'infringeix cap altra llei.
Per qu� hem arribat a aquest extrem?
L'arribada de les llic�ncies obertes o que faciliten la difusi�, la virtualitzaci� cada cop m�s f�cil i �mplia de les dades i coneixements i les impressores 3D que permeten realitzar-ho gaireb� tot han endurit molt la posici� dels governs (sota el lobbying de les empreses) pel que fa als drets d'autor i a la propietat intel�lectual.
S'ha posat en marxa un moviment de fons per restringir la llibertat...
Les societats gestores de drets veient que aquests quedaven "coaccionats" per l'arribada de la web i de la digitalitzaci� exerceixen un lobbying important sobre els estats
Quant als estats, s�n incapa�os d'organitzar un debat p�blic real sobre la q�esti� i es deixen influir pel lobbying
Finalment, la pressi� exercida sobre els intermediaris t�cnics (servidor web, plataforma de compartici�...) els obliga a fer servir eines per protegir els drets d'autor de les obres que circulen pel seu servidor. I volent-se protegir, participen al enduriment generalitzat dels drets d'autor.
I aix� �s com s'arriba a unes situacions inquietants de limitaci� dels drets que tindran conseq��ncies terribles a escala mundial!
La reacci� s'organitza per� cal recolzar-la perqu� els oponents s�n ferotges i estan molt ben equipats.
Copyfrau
Viquip�dia: Revindicaci� de copyright fraudulenta, com per exemple pretendre tenir drets sobre les obres de domini p�blic.
Cada vegada �s m�s freq�ent que s'apliquin drets d'autor en obres o objectes on no s'haurien d'aplicar (per exemple el quadre de la Gioconda que no es pot fotografiar dins del museu). Aquest drets s�n il�legals per� ning� no els impugna perqu� actualment no hi ha ning� que defensi el domini p�blic (poc explicitat en el dret).
I en canvi
Un cas concret: Protegim Mickey Mouse
L'�xit de Walt Disney no es basa en gran mesura en el fet d'haver utilitzat lliurement el patrimoni dels contes i llegendes que amb el temps s'han convertit en models literaris del domini p�blic? Entre d'altres, Disney ha fet reviure personatges emblem�tics com Blancaneus, la Sireneta o la Bella i la B�stia. Els ha modificat, "remesclat" i reencarnat. I el resultat li ha fet guanyar diners. Per tant, aquest �xit comercial tamb� est� basat en el recurs a un llegat cultural com�.
I en resulta un "deure de restituci�" envers la col�lectivitat.
O s'han de poder reivindicar drets d'explotaci� exclusius durant 120 anys – �s a dir molt m�s enll� de la mort del creador – sobre una cosa originada a partir de la nostra cultura comuna?
Disney hauria de deixar Mickey Mouse i l'�nec Donald a la lliure disposici� del p�blic, la inversi� ja ha estat recuperada prou vegades.
Una societat ha de poder comptar amb la seva capacitat creadora il�limitada per produir obres noves. Els creadors han de poder rec�rrer lliurement a les riqueses del patrimoni cultural. La nostra cultura �s una reserva inesgotable d'hist�ries, d' imatges, de m�siques i de moltes m�s coses – sempre que no es limiti o redueixi l'acc�s a aquests b�ns. La cultura dep�n del que cadasc� torni al pot com� i no intenta treure profit injustament - "per l'eternitat menys un dia" – dels drets privats sobre els b�ns culturals.
Les llic�ncies obertes: breu recordatori
Les llic�ncies lliures no s�n altra cosa que eines constru�des per l'home per organitzar un marc de cooperaci�. Per aix�, tenen un impacte en les nostres pr�ctiques de la mateixa manera que nosaltres el tenim sobre elles i per tant, podrien impedir – o afavorir – l'aparici� de nous usos.
Aquestes llic�ncies lliures s�n la base del suport jur�dic d'un moviment anomenat "cultura lliure".
Hi ha diferents tipus de llic�ncies, unes m�s obertes que d'altres, algunes m�s espec�fiques per a determinats tipus d'obres que d'altres...
N'hi ha prop d'un centenar! No obstant, organitzacions com ara la fundaci� Creative Commons o Open Source Initiative han aconseguit imposar determinades normes.
Dues llic�ncies importants
La llic�ncia GNU GPL (General Public Licence)
�s la primera llic�ncia lliure. Va apar�ixer amb els primers programaris lliures per tal de facilitar l'acc�s als codis font. Reservada en un principi als programaris, cada cop est� m�s documentada i el seu �mbit d'actuaci� es va ampliant!
Aquesta llic�ncia atorga 5 llibertats:
1 : La llibertat de fer �s del programa amb qualsevol prop�sit.
2 : La llibertat d'investigar com funciona el programa i d'adaptar-lo a les pr�pies necessitats.
3 : La llibertat de transmetre el programa a d'altres i de fer-ne c�pies per a d'altres.
4 : La llibertat de millorar el programa i de publicar-ne les millores en benefici de tots.
Les llibertats 2 i 4 impliquen poder accedir al codi font.
Aix� �s d'una import�ncia cabdal i en altres llic�ncies no sempre s'"aplica" (com les llic�ncies Creatives Commons per exemple – vegeu m�s avall - ) Aix� doncs, �s obligatori proporcionar el "codi font" de l'obra en un format llegible per tots i sense condicionants. No �s convenient compartir el "codi font" en format PDF perqu� no es pot llegir ni copiar si no �s amb un programa determinat (que no �s lliure)
I les llibertats 3 i 4 ignoren els drets dels autors en la mesura en qu� no s'ha sol�licitat el consentiment expl�cit de l'autor del programa. Amb aquesta llic�ncia no calia demanar l'autoritzaci� dels autors: ja est� atorgada.
No obstant aquestes quatre llibertats no s�n suficients a partir del moment en qu� cada persona que modifica un programa o el desenvolupa n'esdev� immediatament coautor. De manera que els usuaris haurien de demanar el seu acord per tal de poder treballar sobre la versi� millorada i transmetre-la a d'altres. En cas que el nou autor no don�s la seva autoritzaci�, la llibertat dels usuaris es veuria agreujada un cop m�s.
5 : L'obligaci� del copyleft o l'obligaci� de compartir l'obra respectant les 5 llibertats que acabem d'evocar.
El copyleft inverteix la intenci� original del copyright (�s a dir dels drets d'autor). Mentre que normalment els drets d'autor no impliquen cap obligaci� per a l'autor i no permeten gaireb� res a l'usuari, el copyleft procedeix a la inversa: permet moltes coses als usuaris, en el sentit que els garanteix les quatre llibertats, i obliga els futurs autors a acordar als usuaris de les seves pr�pies versions millorades els mateixos drets dels quals ells mateixos s'han beneficiat. D'aquesta manera, es garanteix el car�cter lliure de l'obra publicada sota GNU GPL per un temps indefinit i per a qualsevol nou desenvolupament.
Les llic�ncies Creatives Commons
All� que funciona per als programaris (a trav�s de la llic�ncia GNU GPL) tamb� pot tenir sentit per a altres tipus d'obres, com els textos, les imatges o la m�sica. Aquesta �s la idea subjacent del Creative Commons Project (CC), que proposa per a aquestes obres tot un ventall de llic�ncies entre les quals cada autor pot triar la m�s adient per a les seves necessitats.
Aix�, pot decidir si el principi del copyleft, anomenat aqu� "Share Alike" (o "compartir per igual" en catal�), �s important o no, i si vol permetre o prohibir-ne l'�s comercial. Tamb� hi ha l'opci� de prohibir totalment qualsevol transformaci� de l'obra. De manera que totes les llic�ncies Creative Commons no atorguen necess�riament les cinc llibertats en la seva totalitat.
Si volem mantenir l'obertura real preconitzada per la llic�ncia GNU GPL a trav�s de les llic�ncies Creatives Commons, caldr� tenir cura de:
posar les obres sota CC BY SA
mirar de fer-les accessibles i modificables mitjan�ant programes que tamb� siguin "oberts" (format open office o altres)
Un exemple per il�lustrar
S�samath la xarxa de l'ensenyament actual de les matem�tiques: http://www.sesamath.net/
Creada el 2001, S�samath �s una associaci� d'inter�s general i sense �nim de lucre.
El seu objectiu �s afavorir:
l'�s de la inform�tica en l'ensenyament de les matem�tiques;
el treball cooperatiu i la co-formaci� entre docents;
l'acompanyament dels alumnes en els seus aprenentatges.
Amb la finalitat d'oferir un servei p�blic, S�samath est� vinculada als valors del programari lliure. El 2007, S�samath va rebre el 3er premi UNESCO sobre l'�s de les TICE entre 68 projectes de 51 pa�sos.
S�samath difon manuals escolars i llibres d'exercicis lliures i col�laboratius per tots els nivells de la ESO.
Des del lloc dedicat a aquestes publicacions, qualsevol persona se les pot descarregar gratu�tament i adaptar-les si ho desitja.
Des del principi, S�samath va optar per les llic�ncies
GNU FdL (per permetre un acc�s real al "codi font" de les obres i per tant permetre'n l'adaptaci�/modificaci�)
CC-BY-SA (per garantir la viralitat: mantenir les obres en el b� com�)
Optant volunt�riament per aquesta gran obertura, S�samath ha pogut capitalitzar les aportacions individuals dels membres de la xarxa, produir continguts m�s elaborats (�s a dir riquesa de nivell 2 vegeu m�s avall) que m�s endavant han pogut adquirir un valor financer. Aquesta valoritzaci� ha perm�s que l'associaci� pogu�s fer perenne la seva activitat sense perdre el sentit primer de la seva acci�: proposar un espai de cooperaci� i de posada en com� de les compet�ncies entre professors de matem�tiques.
En canvi, una xarxa de professors de franc�s va voler intentar l'experi�ncia de S�samath i no se'n va sortir perqu� les llic�ncies que va triar (o m�s aviat no va triar) en un principi no van permetre que els seus membres poguessin valoritzar les seves produccions col�lectives.
Per qu� les llic�ncies no obertes impedeixen la valoritzaci� financera de les produccions de la xarxa?
Abans d'anar m�s lluny, conv� explicitar la noci� de nivells de riquesa en una xarxa.
Els nivells de riquesa en una xarxa.
En la vida d'una xarxa, podem observar com van apareixent diferents nivells de riquesa:
Les riqueses de nivell 1: estan constitu�des per la juxtaposici� de les riqueses individuals aportades per cadascun dels membres
Les riqueses de nivell 2: S�n les produccions derivades i coprodu�des per la xarxa a partir de les riqueses individuals dels seus membres
Les riqueses de nivell 3: S�n les produccions derivades i coprodu�des per la xarxa I les xarxes amb les quals interactuen posant en com� les seves riqueses de nivell 2 respectives.
A partir del nivell 2, les riqueses produ�des solen tenir la qualitat suficient per considerar-ne una valoraci� financera.
Organigrama de la vida d'una xarxa
Riquesa de nivell 1: La xarxa s'organitza i aplega les aportacions individuals dels seus membres
Situaci� 1
O B� els membres discuteixen l'estatus de les aportacions de cadasc� i opten conscientment per posar les seves aportacions sota llic�ncia oberta (veritablement oberta �s a dir sense restriccions d'�s comercial - el NC de les llic�ncies Creatives Commons - )
Se sobreent�n que qui no est� d'acord retira les seves aportacions
Situaci� 2
O B� aquest punt no es discuteix clarament i les aportacions individuals es posen sota llic�ncia oberta per� sense que els membres autors en siguin plenament conscients
Situaci� 3
O B� els membres s'estimen m�s protegir les seves aportacions amb una llic�ncia menys oberta (del tipus llic�ncia Creative commons BY SA NC) i per tant no hi ha �s comercial possible sense el consentiment de l'autor
Riquesa de nivell 2 : La xarxa creix i produeix obres col�lectives recolzant-se en les riqueses de nivell 1 (les aportacions personals dels membres). Aquestes produccions col�lectives s�n prou "riques" com per posar en marxa una valoraci� financera.
Situaci� 1
Gr�cies a la llic�ncia oberta, les produccions col�lectives s�n f�cilment valoritzables fins i tot quan alguns membres de la xarxa ja no en formen part! De fet, cadasc� ha autoritzat pr�viament la valoritzaci� de les seves aportacions mitjan�ant la menci� del seu nom i el manteniment sota llic�ncia oberta. Aix� tamb� �s v�lid en cas que un membre de la xarxa vulgui apoderar-se de les riqueses de nivell 2 i les vengui... Tamb� �s cert que aix� crear� tensions dins la xarxa i que aquest membre s'arrisca a no ser-ho per molt de temps... ;-) VIDA
Situaci� 2
Un membre (o alguns membres) s'apoderen de les produccions de nivell 2 i les venen.
Els membres-autors se senten tra�ts i intenten impedir-ne la venda... cosa que no �s possible ja que les aportacions de nivell 1 han estat posades sota llic�ncia oberta
La xarxa explota! MORT
Situaci� 3
Com que la llic�ncia no �s del tot oberta, la xarxa ha de tornar a contactar amb cada membre (autor) per demanar-li el seu consentiment per a la utilitzaci� comercial de la seva producci�.
La majoria de les vegades, aquesta etapa �s tan complicada que la valoritzaci� se'n va en orris i la xarxa es "dissol" decebuda de no haver pogut entrar plenament en la fase interessant de la xarxa (�s a dir la producci� col�lectiva i la seva valoraci� cap a l'exterior) PERILL.... MORT
La for�a de les llic�ncies obertes Share Alike
Les xarxes que han optat per les llic�ncies obertes (compartir per igual) tenen un efecte d'espiral important.
Com que solen tenir produccions importants i de qualitat (perqu� assoleixen m�s f�cilment el nivell 2 de riquesa, vegeu S�samath), se les sol�licita amb regularitat per intercanviar continguts amb altres xarxes properes o similars.
Si aquestes xarxes properes han optat per una llic�ncia m�s tancada (No comercial per exemple) l'intercanvi �s molt dif�cil perqu� per ser utilitzades o adaptades per la xarxa "menys oberta" (xarxa 2) les produccions de la xarxa "oberta" (xarxa 1) han de ser compartides per igual... �s a dir sota llic�ncia oberta! Aix� obliga la xarxa "menys oberta" (2) a decidir entre les opcions seg�ents :
puc treure profit de les riqueses de la xarxa oberta (1) per� he de deixar la meva llic�ncia "menys oberta" per adoptar la llic�ncia "m�s oberta" de la xarxa 1
no vull deixar la meva llic�ncia i miro amb enveja i desesperaci� totes les riqueses que hagu�s pogut compartir i les riqueses de nivell 3 (que poden arribar a tenir molt valor) que hagu�ssim pogut crear conjuntament;-)
Les preguntes m�s freq�ents
M'ho prendran tot si no poso la cl�usula No Comercial (NC)
No obstant sembla que la cl�usula no comercial sigui poc precisa i dif�cil d'interpretar.
I per tant, cada litigi desemboca pr�cticament en una soluci� particular.
A m�s, la majoria de les nostres xarxes no tenen els recursos per llan�ar-se a una guerra jur�dica costosa...
Per no parlar de la q�esti� del sentit de la seva acci�... Si no vull que el meu treball es faci servir amb un �s comercial, potser seria millor optar clarament per no posar-lo sota una llic�ncia del tipus Creative Commons...
Finalment, protegir el contingut de la pr�pia xarxa i explotar-la comercialment pot resultar contraproduent.
En efecte, demostrant al sector privat que les vostres produccions s�n rendibles, els esteu llan�ant una invitaci� indirecta. Com que les vostres produccions estan sota llic�ncia Creative Commons, aquestes empreses poden reprendre i modificar les vostres produccions per adaptar-les (amb l'ajuda d'uns mitjans desorbitats que no teniu.. o fins i tot invertint a fons perdut durant alguns anys). Un cop modificades, aquestes produccions poden ser explotades per aquestes empreses amb l'ajuda dels seus juristes i comercials i absorbir tot el vostre mercat (i per tant deixar-vos sense un duro, cosa que �s la inversa del vostre primer objectiu que era viure de la vostra producci�;-)
Aix� doncs, m�s val jugar en el terreny de les llic�ncies obertes, terreny on les empreses no se senten c�modes i en el qual la vostra associaci� i la seva agilitat s�n m�s eficaces (per anar un pas per endavant).
D'altra banda, el vostre treball, lliurement accessible i adaptable, si �s bo, interessar� persones que, contentes de poder-lo fer servir, en tindran cura i potser us podran ajudar en cas de necessitat per "tornar-vos el favor" (i aix� fins i tot alguns comercials que fan servir els vostres treballs i no desitgen la vostra mort)
Exemple : Outils r�seaux
Les llic�ncies obertes no convenen per a tot
I �s ben cert!
Abans d'optar per tal o qual llic�ncia, penseu clarament en els vostres objectius!
Si el que voleu �s viure com m�s temps millor gr�cies a una producci�, les llic�ncies obertes no s�n una bona elecci�.
Si el que voleu no �s l'obertura i la difusi� de les vostres produccions, les llic�ncies obertes no s�n una bona elecci�.
Si el que voleu �s participar en els aven�os del m�n, en la difusi� de les idees, del coneixement, en el desenvolupament de serveis al voltant dels coneixements... en aquest cas cal que exploreu les llic�ncies obertes! (perqu� seran una bona eina)
Aleshores per qu� cal remunerar el saber fer del lampista?
�s veritat! Per qu� pagar el saber fer del lampista si el treu d'un saber ancestral?
En primer lloc, quan es paga el lampista, el que s'est� pagant sobretot �s temps!
Per� �s cert que tamb� s'est� pagant compet�ncia.
No obstant, el fet que el saber fer del lampista estigui disponible lliurement per a cadasc� de nosaltres perqu� es "treu" d'un saber ancestral no el fa "accessible".
Imagineu-vos que el lampista us redacti una fitxa explicant com canviar el sif� que hi ha sota la pica… una fitxa molt ben redactada i molt completa.
Imagineu-vos que us d�na aquesta fitxa gratu�tament (ja que prov� d'un saber ancestral) i que nom�s us factura el material.
Ara us heu posat mans a l'obra, seguiu les indicacions de la fitxa al peu de la lletra per� sorgeix un imprevist. L'aixeta s'ha fet malb� i hi ha amena�a d'inundaci�...
Imagineu-vos la quantitat que esteu disposats a pagar ara perqu� el mateix lampista torni urgentment;-)
Aqu�, del que estem parlant, �s d'un nivell de compet�ncia que nom�s t� el lampista (en tot cas en l'�mbit de la seva feina)
Existeixen diferents nivells de compet�ncies
nivell 1 : s� que existeix
nivell 2 : jo tamb� ho puc fer
nivell 3 : tamb� puc explicar el que faig
nivell 4 : fins i tot s�c �gil en el que faig, m'adapto
nivell 5 : s�c cr�tic amb el que faig i invento a partir del que s�
La fitxa del lampista us du al nivell 2.
En canvi el lampista �s al nivell 4 o 5.
Aix� li permet afrontar els imprevistos i aquest �s el nivell de compet�ncia que es remunera, no el saber ancestral de nivell 1
Cr�dits : Creatives Commons i David John Goodger - CC-BY-NC-SA