bf_imageimage_bf_imagecc-by-sa.jpg

Les xarxes que duren tenen llic�ncia CC BY SA

Autor de la fitxa : Gatien Bataille
Llicència de la fitxa : Creative Commons BY-SA
Descripció :

Introducci�: Un m�n a la deriva

Una mica de ficci� per comen�ar...

Consigna: Imagineu-vos el m�n actual partint d'aquestes dades
  • Som al m�n fa uns quants mil�lennis; per fer servir la lletra "e" m'haureu de pagar drets d'autor... I ara proveu de fer el vostre primer discurs (prepareu la cartera!! Fa milers d'anys, l'home va superar un obstacle major: va inventar l'escriptura i els alfabets. Una mica avan�at al meu temps, de seguida entreveig l'inter�s que pot tenir protegir la lletra "e" amb una llic�ncia restrictiva. A partir d'ara, cada cop que vulgueu fer servir aquesta lletra haureu de pagar o reduir les vostres ambicions)

  • Som en un taller de Mesopot�mia, 3500 anys abans de Crist. Amb una intu�ci� genial (inspirada per la natura, per� que no se s�piga, acabo d'inventar la roda! Una mica avan�at al meu temps, de seguida entreveig l'inter�s que pot tenir protegir aquest invent amb una llic�ncia restrictiva. A partir d'ara, cada cop que vulgueu fer servir una roda m'haureu de pagar drets... Imagineu com seria la vostra vida actual!

  • Fa 350000 anys, als voltants d'una cova, fa dies i dies que provo d'alimentar aquest foc que tant ens agrada i alimentem quan cau del cel. I heus aqu� que finalment trobo el "m�tode de reproductibilitat" per fer foc a voler. Una mica avan�at al meu temps, de seguida entreveig l'inter�s que pot tenir protegir aquest invent amb una llic�ncia restrictiva. A partir d'ara, cada cop que vulgueu fer foc m'haureu de pagar drets... Imagineu com seria la vostra vida actual!
I ara passem a la realitat

  • Una empresa australiana ha aconseguit col�locar una llic�ncia en un gen hum� vinculat a un tipus de c�ncer determinat. Resultat: per poder estudiar aquest gen per tal de trobar un medicament, s'ha de pagar...
  • " A" �s una empresa polonesa que ven llibres en l�nia. Apple l'ha portada davant els tribunals per l'�s abusiu de la seva "marca"... I �s que el lloc web de l'empresa "A" era a.pl.
  • Una mestra va crear un blog en el qual intercanviava exercicis de franc�s amb els seus alumnes. El diari "Le Figaro" la va acusar de violar els drets de la seva marca... I �s que el blog de la professora s'anomenava "Le blog de madame Figaro" (que per cert era el nom real d'aquesta senyora).
  • Monsanto intenta un cop m�s col�locar les seves llavors de soia sota el control d'una llic�ncia, cosa que a llarg termini impediria a qualsevol persona que no hagu�s pagat els drets poder tornar a sembrar les llavors de soia produ�des al seu camp.
  • V�ries empreses de diaris (canadenques o alemanyes) han intentat fer aprovar o han fet aprovar lleis per tal de prohibir el dret de posar enlla�os cap als seus continguts sense haver pagat uns drets pr�viament.
  • Una empresa irlandesa, per exemple, demana 200 euros per cada hipervincle que apunti cap al seu contingut.
  • Una empresa canadenca demana 150 euros per utilitzar un simple extracte del seu contingut (el que ve a ser el mateix que fer desapar�ixer un dret reconegut, el de la citaci�).
  • Les sabates I will han registrat els termes "i will" com a marca. Sobre aquesta base legal ara es dedica a portar davant els tribunals qui els fan servir… I aix� que en angl�s significa "jo vull"... De moment nom�s ataca la compet�ncia directa (com Nike per exemple) per� qu� passar� m�s endavant?
  • El robot censor (content ID) que escaneja permanentment els v�deos penjats a Youtube ha fet retirar un munt de v�deos amb el pretext que violaven els drets de l'autor. Aix�, el v�deo d'un naturalista va ser censurat perqu� els cants dels ocells que se sentien de fons (amb so enregistrat directament a la natura) van ser reconeguts pel robot com una violaci� dels drets d'autor (per error �s clar),
    • es va considerar que el v�deo afeccionat del meteorits de R�ssia violava els drets d'autor perqu� a la r�dio del cotxe se sentia de fons una can��...
    • molts autors alertats pel robot censor sobre les possibles violacions dels seus drets d'autor s'estimen m�s no intervenir per tal de compartir els ingressos publicitaris generats per Google.
  • Actualment es parla de posar DRM en el llenguatge html5. Aix� impediria l'�s "gratu�t" d'aquest llenguatge tot i ser universal i la base d'Internet.
  • Audi ha registrat la lletra "Q" com a propietat intel�lectual (marca) per protegir el cotxe Audi Q... estem arribant a uns l�mits que ens haur�em de q�estionar... la protecci� d'una simple lletra posa en perill el futur del nostre "dret" a l'escriptura!

Els DRM (digital rights management)
L'objectiu dels DRM �s controlar l'�s que es fa de les obres digitals. Aquests dispositius es poden aplicar a tot tipus de suports digitals f�sics (discs, DVD, Blu-ray, programes inform�tics, etc.) o de transmissi� (teledifusi�, serveis Internet, etc.) gr�cies a un sistema d'acc�s condicional.
Limitar la c�pia no �s m�s que un motiu superficial per afegir DRM a una tecnologia. Els DRM fracassen completament quan es tracta d'impedir la c�pia, per� en canvi s�n molt efica�os per evitar qualsevol innovaci�. I �s que els DRM estan coberts per lleis anti-elusi� com ara la coneguda DMCA de 1998 (US Digital Millennium Copyright Act) i l'EUCD de 2002 (EU Copyright Directive); ambdues criminalitzen l'elusi� dels DRM, fins i tot si no s'infringeix cap altra llei.

Per qu� hem arribat a aquest extrem?

L'arribada de les llic�ncies obertes o que faciliten la difusi�, la virtualitzaci� cada cop m�s f�cil i �mplia de les dades i coneixements i les impressores 3D que permeten realitzar-ho gaireb� tot han endurit molt la posici� dels governs (sota el lobbying de les empreses) pel que fa als drets d'autor i a la propietat intel�lectual.

S'ha posat en marxa un moviment de fons per restringir la llibertat...
  • Les societats gestores de drets veient que aquests quedaven "coaccionats" per l'arribada de la web i de la digitalitzaci� exerceixen un lobbying important sobre els estats
  • Quant als estats, s�n incapa�os d'organitzar un debat p�blic real sobre la q�esti� i es deixen influir pel lobbying
Finalment, la pressi� exercida sobre els intermediaris t�cnics (servidor web, plataforma de compartici�...) els obliga a fer servir eines per protegir els drets d'autor de les obres que circulen pel seu servidor. I volent-se protegir, participen al enduriment generalitzat dels drets d'autor.
I aix� �s com s'arriba a unes situacions inquietants de limitaci� dels drets que tindran conseq��ncies terribles a escala mundial!
La reacci� s'organitza per� cal recolzar-la perqu� els oponents s�n ferotges i estan molt ben equipats.

Copyfrau
Viquip�dia: Revindicaci� de copyright fraudulenta, com per exemple pretendre tenir drets sobre les obres de domini p�blic.
Cada vegada �s m�s freq�ent que s'apliquin drets d'autor en obres o objectes on no s'haurien d'aplicar (per exemple el quadre de la Gioconda que no es pot fotografiar dins del museu). Aquest drets s�n il�legals per� ning� no els impugna perqu� actualment no hi ha ning� que defensi el domini p�blic (poc explicitat en el dret).

I en canvi

mickey mic1.png
Un cas concret: Protegim Mickey Mouse

L'�xit de Walt Disney no es basa en gran mesura en el fet d'haver utilitzat lliurement el patrimoni dels contes i llegendes que amb el temps s'han convertit en models literaris del domini p�blic? Entre d'altres, Disney ha fet reviure personatges emblem�tics com Blancaneus, la Sireneta o la Bella i la B�stia. Els ha modificat, "remesclat" i reencarnat. I el resultat li ha fet guanyar diners. Per tant, aquest �xit comercial tamb� est� basat en el recurs a un llegat cultural com�.
I en resulta un "deure de restituci�" envers la col�lectivitat.
O s'han de poder reivindicar drets d'explotaci� exclusius durant 120 anys – �s a dir molt m�s enll� de la mort del creador – sobre una cosa originada a partir de la nostra cultura comuna?
Disney hauria de deixar Mickey Mouse i l'�nec Donald a la lliure disposici� del p�blic, la inversi� ja ha estat recuperada prou vegades.

Una societat ha de poder comptar amb la seva capacitat creadora il�limitada per produir obres noves. Els creadors han de poder rec�rrer lliurement a les riqueses del patrimoni cultural. La nostra cultura �s una reserva inesgotable d'hist�ries, d' imatges, de m�siques i de moltes m�s coses – sempre que no es limiti o redueixi l'acc�s a aquests b�ns. La cultura dep�n del que cadasc� torni al pot com� i no intenta treure profit injustament - "per l'eternitat menys un dia" – dels drets privats sobre els b�ns culturals.

Les llic�ncies obertes: breu recordatori

Les llic�ncies lliures no s�n altra cosa que eines constru�des per l'home per organitzar un marc de cooperaci�. Per aix�, tenen un impacte en les nostres pr�ctiques de la mateixa manera que nosaltres el tenim sobre elles i per tant, podrien impedir – o afavorir – l'aparici� de nous usos.
Aquestes llic�ncies lliures s�n la base del suport jur�dic d'un moviment anomenat "cultura lliure".
Hi ha diferents tipus de llic�ncies, unes m�s obertes que d'altres, algunes m�s espec�fiques per a determinats tipus d'obres que d'altres...
N'hi ha prop d'un centenar! No obstant, organitzacions com ara la fundaci� Creative Commons o Open Source Initiative han aconseguit imposar determinades normes.

Dues llic�ncies importants

La llic�ncia GNU GPL (General Public Licence)
�s la primera llic�ncia lliure. Va apar�ixer amb els primers programaris lliures per tal de facilitar l'acc�s als codis font. Reservada en un principi als programaris, cada cop est� m�s documentada i el seu �mbit d'actuaci� es va ampliant!

Aquesta llic�ncia atorga 5 llibertats:
1 : La llibertat de fer �s del programa amb qualsevol prop�sit.
2 : La llibertat d'investigar com funciona el programa i d'adaptar-lo a les pr�pies necessitats.
3 : La llibertat de transmetre el programa a d'altres i de fer-ne c�pies per a d'altres.
4 : La llibertat de millorar el programa i de publicar-ne les millores en benefici de tots.
Les llibertats 2 i 4 impliquen poder accedir al codi font.
Aix� �s d'una import�ncia cabdal i en altres llic�ncies no sempre s'"aplica" (com les llic�ncies Creatives Commons per exemple – vegeu m�s avall - )
Aix� doncs, �s obligatori proporcionar el "codi font" de l'obra en un format llegible per tots i sense condicionants. No �s convenient compartir el "codi font" en format PDF perqu� no es pot llegir ni copiar si no �s amb un programa determinat (que no �s lliure)
I les llibertats 3 i 4 ignoren els drets dels autors en la mesura en qu� no s'ha sol�licitat el consentiment expl�cit de l'autor del programa. Amb aquesta llic�ncia no calia demanar l'autoritzaci� dels autors: ja est� atorgada.
No obstant aquestes quatre llibertats no s�n suficients a partir del moment en qu� cada persona que modifica un programa o el desenvolupa n'esdev� immediatament coautor. De manera que els usuaris haurien de demanar el seu acord per tal de poder treballar sobre la versi� millorada i transmetre-la a d'altres. En cas que el nou autor no don�s la seva autoritzaci�, la llibertat dels usuaris es veuria agreujada un cop m�s.
5 : L'obligaci� del copyleft o l'obligaci� de compartir l'obra respectant les 5 llibertats que acabem d'evocar.

El copyleft inverteix la intenci� original del copyright (�s a dir dels drets d'autor). Mentre que normalment els drets d'autor no impliquen cap obligaci� per a l'autor i no permeten gaireb� res a l'usuari, el copyleft procedeix a la inversa: permet moltes coses als usuaris, en el sentit que els garanteix les quatre llibertats, i obliga els futurs autors a acordar als usuaris de les seves pr�pies versions millorades els mateixos drets dels quals ells mateixos s'han beneficiat.
D'aquesta manera, es garanteix el car�cter lliure de l'obra publicada sota GNU GPL per un temps indefinit i per a qualsevol nou desenvolupament.

Les llic�ncies Creatives Commons
All� que funciona per als programaris (a trav�s de la llic�ncia GNU GPL) tamb� pot tenir sentit per a altres tipus d'obres, com els textos, les imatges o la m�sica. Aquesta �s la idea subjacent del Creative Commons Project (CC), que proposa per a aquestes obres tot un ventall de llic�ncies entre les quals cada autor pot triar la m�s adient per a les seves necessitats.
Aix�, pot decidir si el principi del copyleft, anomenat aqu� "Share Alike" (o "compartir per igual" en catal�), �s important o no, i si vol permetre o prohibir-ne l'�s comercial. Tamb� hi ha l'opci� de prohibir totalment qualsevol transformaci� de l'obra. De manera que totes les llic�ncies Creative Commons no atorguen necess�riament les cinc llibertats en la seva totalitat.
Si volem mantenir l'obertura real preconitzada per la llic�ncia GNU GPL a trav�s de les llic�ncies Creatives Commons, caldr� tenir cura de:
  • posar les obres sota CC BY SA
  • mirar de fer-les accessibles i modificables mitjan�ant programes que tamb� siguin "oberts" (format open office o altres)

Un exemple per il�lustrar

S�samath la xarxa de l'ensenyament actual de les matem�tiques: http://www.sesamath.net/
Creada el 2001, S�samath �s una associaci� d'inter�s general i sense �nim de lucre.
El seu objectiu �s afavorir:
  • l'�s de la inform�tica en l'ensenyament de les matem�tiques;
  • el treball cooperatiu i la co-formaci� entre docents;
  • l'acompanyament dels alumnes en els seus aprenentatges.
Amb la finalitat d'oferir un servei p�blic, S�samath est� vinculada als valors del programari lliure. El 2007, S�samath va rebre el 3er premi UNESCO sobre l'�s de les TICE entre 68 projectes de 51 pa�sos.
S�samath difon manuals escolars i llibres d'exercicis lliures i col�laboratius per tots els nivells de la ESO.
Des del lloc dedicat a aquestes publicacions, qualsevol persona se les pot descarregar gratu�tament i adaptar-les si ho desitja.

Des del principi, S�samath va optar per les llic�ncies
  • GNU FdL (per permetre un acc�s real al "codi font" de les obres i per tant permetre'n l'adaptaci�/modificaci�)
  • CC-BY-SA (per garantir la viralitat: mantenir les obres en el b� com�)

Optant volunt�riament per aquesta gran obertura, S�samath ha pogut capitalitzar les aportacions individuals dels membres de la xarxa, produir continguts m�s elaborats (�s a dir riquesa de nivell 2 vegeu m�s avall) que m�s endavant han pogut adquirir un valor financer. Aquesta valoritzaci� ha perm�s que l'associaci� pogu�s fer perenne la seva activitat sense perdre el sentit primer de la seva acci�: proposar un espai de cooperaci� i de posada en com� de les compet�ncies entre professors de matem�tiques.
En canvi, una xarxa de professors de franc�s va voler intentar l'experi�ncia de S�samath i no se'n va sortir perqu� les llic�ncies que va triar (o m�s aviat no va triar) en un principi no van permetre que els seus membres poguessin valoritzar les seves produccions col�lectives.

Per qu� les llic�ncies no obertes impedeixen la valoritzaci� financera de les produccions de la xarxa?

Abans d'anar m�s lluny, conv� explicitar la noci� de nivells de riquesa en una xarxa. Els nivells de riquesa en una xarxa.
En la vida d'una xarxa, podem observar com van apareixent diferents nivells de riquesa:
  • Les riqueses de nivell 1: estan constitu�des per la juxtaposici� de les riqueses individuals aportades per cadascun dels membres
  • Les riqueses de nivell 2: S�n les produccions derivades i coprodu�des per la xarxa a partir de les riqueses individuals dels seus membres
  • Les riqueses de nivell 3: S�n les produccions derivades i coprodu�des per la xarxa I les xarxes amb les quals interactuen posant en com� les seves riqueses de nivell 2 respectives.
A partir del nivell 2, les riqueses produ�des solen tenir la qualitat suficient per considerar-ne una valoraci� financera.

Organigrama de la vida d'una xarxa

Riquesa de nivell 1: La xarxa s'organitza i aplega les aportacions individuals dels seus membres

Situaci� 1

O B� els membres discuteixen l'estatus de les aportacions de cadasc� i opten conscientment per posar les seves aportacions sota llic�ncia oberta (veritablement oberta �s a dir sense restriccions d'�s comercial - el NC de les llic�ncies Creatives Commons - ) Se sobreent�n que qui no est� d'acord retira les seves aportacions

Situaci� 2

O B� aquest punt no es discuteix clarament i les aportacions individuals es posen sota llic�ncia oberta per� sense que els membres autors en siguin plenament conscients

Situaci� 3

O B� els membres s'estimen m�s protegir les seves aportacions amb una llic�ncia menys oberta (del tipus llic�ncia Creative commons BY SA NC) i per tant no hi ha �s comercial possible sense el consentiment de l'autor




Riquesa de nivell 2 : La xarxa creix i produeix obres col�lectives recolzant-se en les riqueses de nivell 1 (les aportacions personals dels membres). Aquestes produccions col�lectives s�n prou "riques" com per posar en marxa una valoraci� financera.


Situaci� 1

Gr�cies a la llic�ncia oberta, les produccions col�lectives s�n f�cilment valoritzables fins i tot quan alguns membres de la xarxa ja no en formen part! De fet, cadasc� ha autoritzat pr�viament la valoritzaci� de les seves aportacions mitjan�ant la menci� del seu nom i el manteniment sota llic�ncia oberta. Aix� tamb� �s v�lid en cas que un membre de la xarxa vulgui apoderar-se de les riqueses de nivell 2 i les vengui... Tamb� �s cert que aix� crear� tensions dins la xarxa i que aquest membre s'arrisca a no ser-ho per molt de temps... ;-)
VIDA

Situaci� 2

Un membre (o alguns membres) s'apoderen de les produccions de nivell 2 i les venen.
Els membres-autors se senten tra�ts i intenten impedir-ne la venda... cosa que no �s possible ja que les aportacions de nivell 1 han estat posades sota llic�ncia oberta
La xarxa explota!
MORT

Situaci� 3

Com que la llic�ncia no �s del tot oberta, la xarxa ha de tornar a contactar amb cada membre (autor) per demanar-li el seu consentiment per a la utilitzaci� comercial de la seva producci�.
La majoria de les vegades, aquesta etapa �s tan complicada que la valoritzaci� se'n va en orris i la xarxa es "dissol" decebuda de no haver pogut entrar plenament en la fase interessant de la xarxa (�s a dir la producci� col�lectiva i la seva valoraci� cap a l'exterior)
PERILL.... MORT


La for�a de les llic�ncies obertes Share Alike

Les xarxes que han optat per les llic�ncies obertes (compartir per igual) tenen un efecte d'espiral important.

Com que solen tenir produccions importants i de qualitat (perqu� assoleixen m�s f�cilment el nivell 2 de riquesa, vegeu S�samath), se les sol�licita amb regularitat per intercanviar continguts amb altres xarxes properes o similars.

Si aquestes xarxes properes han optat per una llic�ncia m�s tancada (No comercial per exemple) l'intercanvi �s molt dif�cil perqu� per ser utilitzades o adaptades per la xarxa "menys oberta" (xarxa 2) les produccions de la xarxa "oberta" (xarxa 1) han de ser compartides per igual... �s a dir sota llic�ncia oberta! Aix� obliga la xarxa "menys oberta" (2) a decidir entre les opcions seg�ents :
  • puc treure profit de les riqueses de la xarxa oberta (1) per� he de deixar la meva llic�ncia "menys oberta" per adoptar la llic�ncia "m�s oberta" de la xarxa 1
  • no vull deixar la meva llic�ncia i miro amb enveja i desesperaci� totes les riqueses que hagu�s pogut compartir i les riqueses de nivell 3 (que poden arribar a tenir molt valor) que hagu�ssim pogut crear conjuntament;-)

Les preguntes m�s freq�ents

M'ho prendran tot si no poso la cl�usula No Comercial (NC)
No obstant sembla que la cl�usula no comercial sigui poc precisa i dif�cil d'interpretar.
I per tant, cada litigi desemboca pr�cticament en una soluci� particular.
A m�s, la majoria de les nostres xarxes no tenen els recursos per llan�ar-se a una guerra jur�dica costosa...
Per no parlar de la q�esti� del sentit de la seva acci�... Si no vull que el meu treball es faci servir amb un �s comercial, potser seria millor optar clarament per no posar-lo sota una llic�ncia del tipus Creative Commons...
Finalment, protegir el contingut de la pr�pia xarxa i explotar-la comercialment pot resultar contraproduent.
En efecte, demostrant al sector privat que les vostres produccions s�n rendibles, els esteu llan�ant una invitaci� indirecta. Com que les vostres produccions estan sota llic�ncia Creative Commons, aquestes empreses poden reprendre i modificar les vostres produccions per adaptar-les (amb l'ajuda d'uns mitjans desorbitats que no teniu.. o fins i tot invertint a fons perdut durant alguns anys). Un cop modificades, aquestes produccions poden ser explotades per aquestes empreses amb l'ajuda dels seus juristes i comercials i absorbir tot el vostre mercat (i per tant deixar-vos sense un duro, cosa que �s la inversa del vostre primer objectiu que era viure de la vostra producci�;-)
Aix� doncs, m�s val jugar en el terreny de les llic�ncies obertes, terreny on les empreses no se senten c�modes i en el qual la vostra associaci� i la seva agilitat s�n m�s eficaces (per anar un pas per endavant).
D'altra banda, el vostre treball, lliurement accessible i adaptable, si �s bo, interessar� persones que, contentes de poder-lo fer servir, en tindran cura i potser us podran ajudar en cas de necessitat per "tornar-vos el favor" (i aix� fins i tot alguns comercials que fan servir els vostres treballs i no desitgen la vostra mort)
Exemple : Outils r�seaux

Les llic�ncies obertes no convenen per a tot
I �s ben cert!
Abans d'optar per tal o qual llic�ncia, penseu clarament en els vostres objectius!
Si el que voleu �s viure com m�s temps millor gr�cies a una producci�, les llic�ncies obertes no s�n una bona elecci�.
Si el que voleu no �s l'obertura i la difusi� de les vostres produccions, les llic�ncies obertes no s�n una bona elecci�.
Si el que voleu �s participar en els aven�os del m�n, en la difusi� de les idees, del coneixement, en el desenvolupament de serveis al voltant dels coneixements... en aquest cas cal que exploreu les llic�ncies obertes! (perqu� seran una bona eina)

Aleshores per qu� cal remunerar el saber fer del lampista?
�s veritat! Per qu� pagar el saber fer del lampista si el treu d'un saber ancestral?
En primer lloc, quan es paga el lampista, el que s'est� pagant sobretot �s temps!
Per� �s cert que tamb� s'est� pagant compet�ncia.
No obstant, el fet que el saber fer del lampista estigui disponible lliurement per a cadasc� de nosaltres perqu� es "treu" d'un saber ancestral no el fa "accessible".
  • Imagineu-vos que el lampista us redacti una fitxa explicant com canviar el sif� que hi ha sota la pica… una fitxa molt ben redactada i molt completa.
  • Imagineu-vos que us d�na aquesta fitxa gratu�tament (ja que prov� d'un saber ancestral) i que nom�s us factura el material.
  • Ara us heu posat mans a l'obra, seguiu les indicacions de la fitxa al peu de la lletra per� sorgeix un imprevist. L'aixeta s'ha fet malb� i hi ha amena�a d'inundaci�...

  • Imagineu-vos la quantitat que esteu disposats a pagar ara perqu� el mateix lampista torni urgentment;-)
Aqu�, del que estem parlant, �s d'un nivell de compet�ncia que nom�s t� el lampista (en tot cas en l'�mbit de la seva feina)

Existeixen diferents nivells de compet�ncies

  • nivell 1 : s� que existeix
  • nivell 2 : jo tamb� ho puc fer
  • nivell 3 : tamb� puc explicar el que faig
  • nivell 4 : fins i tot s�c �gil en el que faig, m'adapto
  • nivell 5 : s�c cr�tic amb el que faig i invento a partir del que s�
La fitxa del lampista us du al nivell 2.
En canvi el lampista �s al nivell 4 o 5.
Aix� li permet afrontar els imprevistos i aquest �s el nivell de compet�ncia que es remunera, no el saber ancestral de nivell 1


Cr�dits : Creatives Commons i David John Goodger - CC-BY-NC-SA