bf_imageimage_bf_imagecc-by-sa.jpg

Les xarxes que duren tenen llicència CC BY SA

Autor de la fitxa : Gatien Bataille
Llicència de la fitxa : Creative Commons BY-SA
Descripció :

Introducció: Un món a la deriva

Una mica de ficció per començar...

Consigna: Imagineu-vos el món actual partint d'aquestes dades
  • Som al món fa uns quants mil·lennis; per fer servir la lletra "e" m'haureu de pagar drets d'autor... I ara proveu de fer el vostre primer discurs (prepareu la cartera!! Fa milers d'anys, l'home va superar un obstacle major: va inventar l'escriptura i els alfabets. Una mica avançat al meu temps, de seguida entreveig l'interès que pot tenir protegir la lletra "e" amb una llicència restrictiva. A partir d'ara, cada cop que vulgueu fer servir aquesta lletra haureu de pagar o reduir les vostres ambicions)

  • Som en un taller de Mesopotàmia, 3500 anys abans de Crist. Amb una intuïció genial (inspirada per la natura, però que no se sàpiga, acabo d'inventar la roda! Una mica avançat al meu temps, de seguida entreveig l'interès que pot tenir protegir aquest invent amb una llicència restrictiva. A partir d'ara, cada cop que vulgueu fer servir una roda m'haureu de pagar drets... Imagineu com seria la vostra vida actual!

  • Fa 350000 anys, als voltants d'una cova, fa dies i dies que provo d'alimentar aquest foc que tant ens agrada i alimentem quan cau del cel. I heus aquí que finalment trobo el "mètode de reproductibilitat" per fer foc a voler. Una mica avançat al meu temps, de seguida entreveig l'interès que pot tenir protegir aquest invent amb una llicència restrictiva. A partir d'ara, cada cop que vulgueu fer foc m'haureu de pagar drets... Imagineu com seria la vostra vida actual!
I ara passem a la realitat

  • Una empresa australiana ha aconseguit col·locar una llicència en un gen humà vinculat a un tipus de càncer determinat. Resultat: per poder estudiar aquest gen per tal de trobar un medicament, s'ha de pagar...
  • " A" és una empresa polonesa que ven llibres en línia. Apple l'ha portada davant els tribunals per l'ús abusiu de la seva "marca"... I és que el lloc web de l'empresa "A" era a.pl.
  • Una mestra va crear un blog en el qual intercanviava exercicis de francès amb els seus alumnes. El diari "Le Figaro" la va acusar de violar els drets de la seva marca... I és que el blog de la professora s'anomenava "Le blog de madame Figaro" (que per cert era el nom real d'aquesta senyora).
  • Monsanto intenta un cop més col·locar les seves llavors de soia sota el control d'una llicència, cosa que a llarg termini impediria a qualsevol persona que no hagués pagat els drets poder tornar a sembrar les llavors de soia produïdes al seu camp.
  • Vàries empreses de diaris (canadenques o alemanyes) han intentat fer aprovar o han fet aprovar lleis per tal de prohibir el dret de posar enllaços cap als seus continguts sense haver pagat uns drets prèviament.
  • Una empresa irlandesa, per exemple, demana 200 euros per cada hipervincle que apunti cap al seu contingut.
  • Una empresa canadenca demana 150 euros per utilitzar un simple extracte del seu contingut (el que ve a ser el mateix que fer desaparèixer un dret reconegut, el de la citació).
  • Les sabates I will han registrat els termes "i will" com a marca. Sobre aquesta base legal ara es dedica a portar davant els tribunals qui els fan servir… I això que en anglès significa "jo vull"... De moment només ataca la competència directa (com Nike per exemple) però què passarà més endavant?
  • El robot censor (content ID) que escaneja permanentment els vídeos penjats a Youtube ha fet retirar un munt de vídeos amb el pretext que violaven els drets de l'autor. Així, el vídeo d'un naturalista va ser censurat perquè els cants dels ocells que se sentien de fons (amb so enregistrat directament a la natura) van ser reconeguts pel robot com una violació dels drets d'autor (per error és clar),
    • es va considerar que el vídeo afeccionat del meteorits de Rússia violava els drets d'autor perquè a la ràdio del cotxe se sentia de fons una cançó...
    • molts autors alertats pel robot censor sobre les possibles violacions dels seus drets d'autor s'estimen més no intervenir per tal de compartir els ingressos publicitaris generats per Google.
  • Actualment es parla de posar DRM en el llenguatge html5. Això impediria l'ús "gratuït" d'aquest llenguatge tot i ser universal i la base d'Internet.
  • Audi ha registrat la lletra "Q" com a propietat intel·lectual (marca) per protegir el cotxe Audi Q... estem arribant a uns límits que ens hauríem de qüestionar... la protecció d'una simple lletra posa en perill el futur del nostre "dret" a l'escriptura!

Els DRM (digital rights management)
L'objectiu dels DRM és controlar l'ús que es fa de les obres digitals. Aquests dispositius es poden aplicar a tot tipus de suports digitals físics (discs, DVD, Blu-ray, programes informàtics, etc.) o de transmissió (teledifusió, serveis Internet, etc.) gràcies a un sistema d'accés condicional.
Limitar la còpia no és més que un motiu superficial per afegir DRM a una tecnologia. Els DRM fracassen completament quan es tracta d'impedir la còpia, però en canvi són molt eficaços per evitar qualsevol innovació. I és que els DRM estan coberts per lleis anti-elusió com ara la coneguda DMCA de 1998 (US Digital Millennium Copyright Act) i l'EUCD de 2002 (EU Copyright Directive); ambdues criminalitzen l'elusió dels DRM, fins i tot si no s'infringeix cap altra llei.

Per què hem arribat a aquest extrem?

L'arribada de les llicències obertes o que faciliten la difusió, la virtualització cada cop més fàcil i àmplia de les dades i coneixements i les impressores 3D que permeten realitzar-ho gairebé tot han endurit molt la posició dels governs (sota el lobbying de les empreses) pel que fa als drets d'autor i a la propietat intel·lectual.

S'ha posat en marxa un moviment de fons per restringir la llibertat...
  • Les societats gestores de drets veient que aquests quedaven "coaccionats" per l'arribada de la web i de la digitalització exerceixen un lobbying important sobre els estats
  • Quant als estats, són incapaços d'organitzar un debat públic real sobre la qüestió i es deixen influir pel lobbying
Finalment, la pressió exercida sobre els intermediaris tècnics (servidor web, plataforma de compartició...) els obliga a fer servir eines per protegir els drets d'autor de les obres que circulen pel seu servidor. I volent-se protegir, participen al enduriment generalitzat dels drets d'autor.
I així és com s'arriba a unes situacions inquietants de limitació dels drets que tindran conseqüències terribles a escala mundial!
La reacció s'organitza però cal recolzar-la perquè els oponents són ferotges i estan molt ben equipats.

Copyfrau
Viquipèdia: Revindicació de copyright fraudulenta, com per exemple pretendre tenir drets sobre les obres de domini públic.
Cada vegada és més freqüent que s'apliquin drets d'autor en obres o objectes on no s'haurien d'aplicar (per exemple el quadre de la Gioconda que no es pot fotografiar dins del museu). Aquest drets són il·legals però ningú no els impugna perquè actualment no hi ha ningú que defensi el domini públic (poc explicitat en el dret).

I en canvi

mickey mic1.png
Un cas concret: Protegim Mickey Mouse

L'èxit de Walt Disney no es basa en gran mesura en el fet d'haver utilitzat lliurement el patrimoni dels contes i llegendes que amb el temps s'han convertit en models literaris del domini públic? Entre d'altres, Disney ha fet reviure personatges emblemàtics com Blancaneus, la Sireneta o la Bella i la Bèstia. Els ha modificat, "remesclat" i reencarnat. I el resultat li ha fet guanyar diners. Per tant, aquest èxit comercial també està basat en el recurs a un llegat cultural comú.
I en resulta un "deure de restitució" envers la col·lectivitat.
O s'han de poder reivindicar drets d'explotació exclusius durant 120 anys – és a dir molt més enllà de la mort del creador – sobre una cosa originada a partir de la nostra cultura comuna?
Disney hauria de deixar Mickey Mouse i l'ànec Donald a la lliure disposició del públic, la inversió ja ha estat recuperada prou vegades.

Una societat ha de poder comptar amb la seva capacitat creadora il·limitada per produir obres noves. Els creadors han de poder recórrer lliurement a les riqueses del patrimoni cultural. La nostra cultura és una reserva inesgotable d'històries, d' imatges, de músiques i de moltes més coses – sempre que no es limiti o redueixi l'accés a aquests béns. La cultura depèn del que cadascú torni al pot comú i no intenta treure profit injustament - "per l'eternitat menys un dia" – dels drets privats sobre els béns culturals.

Les llicències obertes: breu recordatori

Les llicències lliures no són altra cosa que eines construïdes per l'home per organitzar un marc de cooperació. Per això, tenen un impacte en les nostres pràctiques de la mateixa manera que nosaltres el tenim sobre elles i per tant, podrien impedir – o afavorir – l'aparició de nous usos.
Aquestes llicències lliures són la base del suport jurídic d'un moviment anomenat "cultura lliure".
Hi ha diferents tipus de llicències, unes més obertes que d'altres, algunes més específiques per a determinats tipus d'obres que d'altres...
N'hi ha prop d'un centenar! No obstant, organitzacions com ara la fundació Creative Commons o Open Source Initiative han aconseguit imposar determinades normes.

Dues llicències importants

La llicència GNU GPL (General Public Licence)
És la primera llicència lliure. Va aparèixer amb els primers programaris lliures per tal de facilitar l'accés als codis font. Reservada en un principi als programaris, cada cop està més documentada i el seu àmbit d'actuació es va ampliant!

Aquesta llicència atorga 5 llibertats:
1 : La llibertat de fer ús del programa amb qualsevol propòsit.
2 : La llibertat d'investigar com funciona el programa i d'adaptar-lo a les pròpies necessitats.
3 : La llibertat de transmetre el programa a d'altres i de fer-ne còpies per a d'altres.
4 : La llibertat de millorar el programa i de publicar-ne les millores en benefici de tots.
Les llibertats 2 i 4 impliquen poder accedir al codi font.
Això és d'una importància cabdal i en altres llicències no sempre s'"aplica" (com les llicències Creatives Commons per exemple – vegeu més avall - )
Així doncs, és obligatori proporcionar el "codi font" de l'obra en un format llegible per tots i sense condicionants. No és convenient compartir el "codi font" en format PDF perquè no es pot llegir ni copiar si no és amb un programa determinat (que no és lliure)
I les llibertats 3 i 4 ignoren els drets dels autors en la mesura en què no s'ha sol·licitat el consentiment explícit de l'autor del programa. Amb aquesta llicència no calia demanar l'autorització dels autors: ja està atorgada.
No obstant aquestes quatre llibertats no són suficients a partir del moment en què cada persona que modifica un programa o el desenvolupa n'esdevé immediatament coautor. De manera que els usuaris haurien de demanar el seu acord per tal de poder treballar sobre la versió millorada i transmetre-la a d'altres. En cas que el nou autor no donés la seva autorització, la llibertat dels usuaris es veuria agreujada un cop més.
5 : L'obligació del copyleft o l'obligació de compartir l'obra respectant les 5 llibertats que acabem d'evocar.

El copyleft inverteix la intenció original del copyright (és a dir dels drets d'autor). Mentre que normalment els drets d'autor no impliquen cap obligació per a l'autor i no permeten gairebé res a l'usuari, el copyleft procedeix a la inversa: permet moltes coses als usuaris, en el sentit que els garanteix les quatre llibertats, i obliga els futurs autors a acordar als usuaris de les seves pròpies versions millorades els mateixos drets dels quals ells mateixos s'han beneficiat.
D'aquesta manera, es garanteix el caràcter lliure de l'obra publicada sota GNU GPL per un temps indefinit i per a qualsevol nou desenvolupament.

Les llicències Creatives Commons
Allò que funciona per als programaris (a través de la llicència GNU GPL) també pot tenir sentit per a altres tipus d'obres, com els textos, les imatges o la música. Aquesta és la idea subjacent del Creative Commons Project (CC), que proposa per a aquestes obres tot un ventall de llicències entre les quals cada autor pot triar la més adient per a les seves necessitats.
Així, pot decidir si el principi del copyleft, anomenat aquí "Share Alike" (o "compartir per igual" en català), és important o no, i si vol permetre o prohibir-ne l'ús comercial. També hi ha l'opció de prohibir totalment qualsevol transformació de l'obra. De manera que totes les llicències Creative Commons no atorguen necessàriament les cinc llibertats en la seva totalitat.
Si volem mantenir l'obertura real preconitzada per la llicència GNU GPL a través de les llicències Creatives Commons, caldrà tenir cura de:
  • posar les obres sota CC BY SA
  • mirar de fer-les accessibles i modificables mitjançant programes que també siguin "oberts" (format open office o altres)

Un exemple per il·lustrar

Sésamath la xarxa de l'ensenyament actual de les matemàtiques: http://www.sesamath.net/
Creada el 2001, Sésamath és una associació d'interès general i sense ànim de lucre.
El seu objectiu és afavorir:
  • l'ús de la informàtica en l'ensenyament de les matemàtiques;
  • el treball cooperatiu i la co-formació entre docents;
  • l'acompanyament dels alumnes en els seus aprenentatges.
Amb la finalitat d'oferir un servei públic, Sésamath està vinculada als valors del programari lliure. El 2007, Sésamath va rebre el 3er premi UNESCO sobre l'ús de les TICE entre 68 projectes de 51 països.
Sésamath difon manuals escolars i llibres d'exercicis lliures i col·laboratius per tots els nivells de la ESO.
Des del lloc dedicat a aquestes publicacions, qualsevol persona se les pot descarregar gratuïtament i adaptar-les si ho desitja.

Des del principi, Sésamath va optar per les llicències
  • GNU FdL (per permetre un accés real al "codi font" de les obres i per tant permetre'n l'adaptació/modificació)
  • CC-BY-SA (per garantir la viralitat: mantenir les obres en el bé comú)

Optant voluntàriament per aquesta gran obertura, Sésamath ha pogut capitalitzar les aportacions individuals dels membres de la xarxa, produir continguts més elaborats (és a dir riquesa de nivell 2 vegeu més avall) que més endavant han pogut adquirir un valor financer. Aquesta valorització ha permès que l'associació pogués fer perenne la seva activitat sense perdre el sentit primer de la seva acció: proposar un espai de cooperació i de posada en comú de les competències entre professors de matemàtiques.
En canvi, una xarxa de professors de francès va voler intentar l'experiència de Sésamath i no se'n va sortir perquè les llicències que va triar (o més aviat no va triar) en un principi no van permetre que els seus membres poguessin valoritzar les seves produccions col·lectives.

Per què les llicències no obertes impedeixen la valorització financera de les produccions de la xarxa?

Abans d'anar més lluny, convé explicitar la noció de nivells de riquesa en una xarxa. Els nivells de riquesa en una xarxa.
En la vida d'una xarxa, podem observar com van apareixent diferents nivells de riquesa:
  • Les riqueses de nivell 1: estan constituïdes per la juxtaposició de les riqueses individuals aportades per cadascun dels membres
  • Les riqueses de nivell 2: Són les produccions derivades i coproduïdes per la xarxa a partir de les riqueses individuals dels seus membres
  • Les riqueses de nivell 3: Són les produccions derivades i coproduïdes per la xarxa I les xarxes amb les quals interactuen posant en comú les seves riqueses de nivell 2 respectives.
A partir del nivell 2, les riqueses produïdes solen tenir la qualitat suficient per considerar-ne una valoració financera.

Organigrama de la vida d'una xarxa

Riquesa de nivell 1: La xarxa s'organitza i aplega les aportacions individuals dels seus membres

Situació 1

O BÉ els membres discuteixen l'estatus de les aportacions de cadascú i opten conscientment per posar les seves aportacions sota llicència oberta (veritablement oberta és a dir sense restriccions d'ús comercial - el NC de les llicències Creatives Commons - ) Se sobreentén que qui no està d'acord retira les seves aportacions

Situació 2

O BÉ aquest punt no es discuteix clarament i les aportacions individuals es posen sota llicència oberta però sense que els membres autors en siguin plenament conscients

Situació 3

O BÉ els membres s'estimen més protegir les seves aportacions amb una llicència menys oberta (del tipus llicència Creative commons BY SA NC) i per tant no hi ha ús comercial possible sense el consentiment de l'autor




Riquesa de nivell 2 : La xarxa creix i produeix obres col·lectives recolzant-se en les riqueses de nivell 1 (les aportacions personals dels membres). Aquestes produccions col·lectives són prou "riques" com per posar en marxa una valoració financera.


Situació 1

Gràcies a la llicència oberta, les produccions col·lectives són fàcilment valoritzables fins i tot quan alguns membres de la xarxa ja no en formen part! De fet, cadascú ha autoritzat prèviament la valorització de les seves aportacions mitjançant la menció del seu nom i el manteniment sota llicència oberta. Això també és vàlid en cas que un membre de la xarxa vulgui apoderar-se de les riqueses de nivell 2 i les vengui... També és cert que això crearà tensions dins la xarxa i que aquest membre s'arrisca a no ser-ho per molt de temps... ;-)
VIDA

Situació 2

Un membre (o alguns membres) s'apoderen de les produccions de nivell 2 i les venen.
Els membres-autors se senten traïts i intenten impedir-ne la venda... cosa que no és possible ja que les aportacions de nivell 1 han estat posades sota llicència oberta
La xarxa explota!
MORT

Situació 3

Com que la llicència no és del tot oberta, la xarxa ha de tornar a contactar amb cada membre (autor) per demanar-li el seu consentiment per a la utilització comercial de la seva producció.
La majoria de les vegades, aquesta etapa és tan complicada que la valorització se'n va en orris i la xarxa es "dissol" decebuda de no haver pogut entrar plenament en la fase interessant de la xarxa (és a dir la producció col·lectiva i la seva valoració cap a l'exterior)
PERILL.... MORT


La força de les llicències obertes Share Alike

Les xarxes que han optat per les llicències obertes (compartir per igual) tenen un efecte d'espiral important.

Com que solen tenir produccions importants i de qualitat (perquè assoleixen més fàcilment el nivell 2 de riquesa, vegeu Sésamath), se les sol·licita amb regularitat per intercanviar continguts amb altres xarxes properes o similars.

Si aquestes xarxes properes han optat per una llicència més tancada (No comercial per exemple) l'intercanvi és molt difícil perquè per ser utilitzades o adaptades per la xarxa "menys oberta" (xarxa 2) les produccions de la xarxa "oberta" (xarxa 1) han de ser compartides per igual... és a dir sota llicència oberta! Això obliga la xarxa "menys oberta" (2) a decidir entre les opcions següents :
  • puc treure profit de les riqueses de la xarxa oberta (1) però he de deixar la meva llicència "menys oberta" per adoptar la llicència "més oberta" de la xarxa 1
  • no vull deixar la meva llicència i miro amb enveja i desesperació totes les riqueses que hagués pogut compartir i les riqueses de nivell 3 (que poden arribar a tenir molt valor) que haguéssim pogut crear conjuntament;-)

Les preguntes més freqüents

M'ho prendran tot si no poso la clàusula No Comercial (NC)
No obstant sembla que la clàusula no comercial sigui poc precisa i difícil d'interpretar.
I per tant, cada litigi desemboca pràcticament en una solució particular.
A més, la majoria de les nostres xarxes no tenen els recursos per llançar-se a una guerra jurídica costosa...
Per no parlar de la qüestió del sentit de la seva acció... Si no vull que el meu treball es faci servir amb un ús comercial, potser seria millor optar clarament per no posar-lo sota una llicència del tipus Creative Commons...
Finalment, protegir el contingut de la pròpia xarxa i explotar-la comercialment pot resultar contraproduent.
En efecte, demostrant al sector privat que les vostres produccions són rendibles, els esteu llançant una invitació indirecta. Com que les vostres produccions estan sota llicència Creative Commons, aquestes empreses poden reprendre i modificar les vostres produccions per adaptar-les (amb l'ajuda d'uns mitjans desorbitats que no teniu.. o fins i tot invertint a fons perdut durant alguns anys). Un cop modificades, aquestes produccions poden ser explotades per aquestes empreses amb l'ajuda dels seus juristes i comercials i absorbir tot el vostre mercat (i per tant deixar-vos sense un duro, cosa que és la inversa del vostre primer objectiu que era viure de la vostra producció;-)
Així doncs, més val jugar en el terreny de les llicències obertes, terreny on les empreses no se senten còmodes i en el qual la vostra associació i la seva agilitat són més eficaces (per anar un pas per endavant).
D'altra banda, el vostre treball, lliurement accessible i adaptable, si és bo, interessarà persones que, contentes de poder-lo fer servir, en tindran cura i potser us podran ajudar en cas de necessitat per "tornar-vos el favor" (i això fins i tot alguns comercials que fan servir els vostres treballs i no desitgen la vostra mort)
Exemple : Outils réseaux

Les llicències obertes no convenen per a tot
I és ben cert!
Abans d'optar per tal o qual llicència, penseu clarament en els vostres objectius!
Si el que voleu és viure com més temps millor gràcies a una producció, les llicències obertes no són una bona elecció.
Si el que voleu no és l'obertura i la difusió de les vostres produccions, les llicències obertes no són una bona elecció.
Si el que voleu és participar en els avenços del món, en la difusió de les idees, del coneixement, en el desenvolupament de serveis al voltant dels coneixements... en aquest cas cal que exploreu les llicències obertes! (perquè seran una bona eina)

Aleshores per què cal remunerar el saber fer del lampista?
És veritat! Per què pagar el saber fer del lampista si el treu d'un saber ancestral?
En primer lloc, quan es paga el lampista, el que s'està pagant sobretot és temps!
Però és cert que també s'està pagant competència.
No obstant, el fet que el saber fer del lampista estigui disponible lliurement per a cadascú de nosaltres perquè es "treu" d'un saber ancestral no el fa "accessible".
  • Imagineu-vos que el lampista us redacti una fitxa explicant com canviar el sifó que hi ha sota la pica… una fitxa molt ben redactada i molt completa.
  • Imagineu-vos que us dóna aquesta fitxa gratuïtament (ja que prové d'un saber ancestral) i que només us factura el material.
  • Ara us heu posat mans a l'obra, seguiu les indicacions de la fitxa al peu de la lletra però sorgeix un imprevist. L'aixeta s'ha fet malbé i hi ha amenaça d'inundació...

  • Imagineu-vos la quantitat que esteu disposats a pagar ara perquè el mateix lampista torni urgentment;-)
Aquí, del que estem parlant, és d'un nivell de competència que només té el lampista (en tot cas en l'àmbit de la seva feina)

Existeixen diferents nivells de competències
  • nivell 1 : sé que existeix
  • nivell 2 : jo també ho puc fer
  • nivell 3 : també puc explicar el que faig
  • nivell 4 : fins i tot sóc àgil en el que faig, m'adapto
  • nivell 5 : sóc crític amb el que faig i invento a partir del que sé
La fitxa del lampista us du al nivell 2.
En canvi el lampista és al nivell 4 o 5.
Això li permet afrontar els imprevistos i aquest és el nivell de competència que es remunera, no el saber ancestral de nivell 1


Crèdits : Creatives Commons i David John Goodger - CC-BY-NC-SA
Mots clau :