Descripció : La inscripci� de les tecnologies de la informaci� i de la comunicaci� (TIC) en cada territori planteja diversos interrogants, com han resumit alguns contribu�dors de l'obra Des TIC et des territoires. Quelles cons�quences des technologies de l'information et de la communications sur la vie urbaine, les territoires et la mobilit�? (Sobre les TIC i els territoris. Quines s�n les conseq��ncies de les tecnologies de la informaci� i de la comunicaci� en la vida urbana, els territoris i la mobilitat?) (2005):
l'emerg�ncia del m�n virtual representa la fi de les dist�ncies i dels diferents territoris?
en quina mesura les TIC poden contribuir al desenvolupament dels territoris i a una possible reducci� de les desigualtats espacials?
les noves eines poden acompanyar �tilment els processos de concertaci� i de debat p�blic i la construcci� d'una democr�cia en xarxa?
com es poden conciliar tres l�giques d'apropiaci� de les TIC: l'individual, la de reorganitzaci� de les formes de treball i una �ltima – mig individual i mig p�blica – en la qual el repte rau en utilitzar el potencial de les TIC per l'assoliment de finalitats col�lectives?
Per resumir: frens i factors d'�xit
1. Els frens
Els projectes territorials solen implicar una forta dimensi� pol�tica, tant si els impulsa una col�lectivitat com si no: quan s'aborda la noci� de "territori", la de "poder" mai no queda gaire lluny..., �s una dimensi� a tenir en compte.
Vigileu amb les persones t�xiques: a nivell local, la posada en l�nia d'eines d'expressi� p�blica pot esdevenir un recurs al servei de persones malintencionades, que no saben expressar les seves idees respectant les regles del debat democr�tic.
2. Els factors d'�xit
Actors claus
Els habitants del territori! Cal que esdevinguin protagonistes i aix� demana temps!
Els decisors (i finan�adors potencials de les accions): sense ells, sense el seu suport �s dif�cil fer emergir projectes consolidats i que mobilitzin a gran escala.
Uns facilitadors imprescindibles: els EPD (Espais P�blics Digitals), per acompanyar el p�blic en les noves eines i usos.
Un teixit associatiu dens i disposat a cooperar.
Un projecte en l�nia amb el territori
Un diagn�stic del territori: les caracter�stiques (i problem�tiques) orientaran els projectes possibles i els seus objectius. Per exemple, els projectes seran diferents entre territoris: extensos / molt redu�ts, rurals a�llats / urbans, amb poblaci� envellida / poblaci� mixta i desarrelada... Aneu amb compte amb els diagn�stics de territori realitzats per persones externes i sense consultar la poblaci� local. Cal prioritzar una an�lisi participativa (observatori permanent).
No cal ser �nicament virtual: el projecte ha d'ancorar-se en la realitat del territori: visibilitzar i interconnectar esdeveniments que es produeixen en el territori, iniciatives...
Respostes per al territori?: experi�ncies concretes
Per fer-se una idea de les possibilitats, explorem algunes dimensions que ofereixen les TIC quan s'activen en projectes territorials per:
1. Crear lligams entre els habitants
En moltes altres tipologies de projectes, el refor� dels lligams entre els habitants d'un territori constitueix un objectiu transversal: entre generacions, medis socials, per lluitar contra l'a�llament, descompartimentar els actors i crear innovaci�....
Eines de suport per a la organitzaci� d'esdeveniments locals
�pats de ve�natge
dia del ve�nat
anuncis
Xarxes socials
La Ruche (a Rennes i Brest): una xarxa social local
Peuplade: la web que connecta els ve�ns
Xarxes tem�tiques locals
Directoris d'actors, de compet�ncies...
En educaci� mediambiental: Coopere 34 (H�rault), APLRE
Wiki territorials: "Una wiki territorial �s una wiki que allotja una base de coneixements relacionats amb un espai geogr�fic: territori, municipi, regi�. Creats de vegades per alguna administraci� local, altres per associacions o per voluntaris, tendeixen a desplegar una escriptura col�laborativa en un territori concret." (Viquip�dia)
Carto party: realitzar col�lectivament un mapa del territori amb Openstreetmap (una aplicaci� que permet fer mapes de base lliures) i Chimere (per afegir una capa amb les dades espec�fiques del territori: patrimoni, recursos, punts d'inter�s..., sense haver de sobrecarregar Openstreetmap):
Tothom hauria de poder reutilitzar les dades p�bliques finan�ades amb recursos p�blics. Ara b�, molt sovint estan protegides per copyright. Per tant, alliberar-les seria un potent motor d'innovaci� per crear nous serveis, nous valors. Cam� que ja han empr�s diversos territoris, encap�alats per Anglaterra o Estats Units:
3. Valoritzar el territori
Els seus recursos, el seu patrimoni, les seves activitats...
Portals territorials
Els primers tipus de dispositius desenvolupats.
D'origen associatiu: Loupic, en el territori de Pic St Loup, al Nord de Montpeller (http://www.loupic.com/)
Agregaci� de fluxos RSS
Els fluxos RSS permeten agrupar, "agregar" tota la informaci� i l'actualitat produ�da i relacionada amb el territori. Permeten donar visibilitat al dinamisme del territori amb uns recursos m�nims.
Calendaris territorials
Agrupar i difondre en diversos llocs web l'actualitat i els esdeveniments del territori gr�cies als formats est�ndards
Bases de dades dels recursos del territori
Passejades cient�fiques (per Connaisciences): inventari del patrimoni cient�fic a la regi� Llenguadoc-Rossell�: http://baladescientifiques.fr/
Realitat augmentada
Projectes emergents?
Territoris sonors: un lloc web dedicat a la valoritzaci� del territori del Cap de la Ch�vre a trav�s del mitj� sonor: http://www.territoires-sonores.net
4. Facilitar la participaci�, l'expressi� ciutadana
F�rums
F�rums de ciutat, de barri, en els llocs institucionals o associatius: dispositius com aquests s�n nombrosos a Internet i formen part de les primeres eines que s'activen en el marc dels projectes territorials.
Etoileur (per Kawenga a Montpeller): "e-toileur" �s un projecte d'acompanyament que permet acollir en un Lloc d'Acc�s Multim�dia un artista /convidat i realitzar amb ell una acci� cultural. ( http://www.kawenga.org/centrededoc/html/e_toileur.pdf)
L'Audiomaton �s un dispositiu creat per l'artista C�cile Guigny, que consisteix en un vell fotomaton, transformat en un sistema simple de gravaci� sonora. En el marc d'un esdeveniment (Festa d'Internet...), els testimoniatges dels usuaris poden posar-se en l�nia i constituir una audioteca. (http://lam34.org/wakka.php?wiki=AudioMaton )
5. Fer m�s accessibles els serveis
e-administraci�
Impostos, Pol d'ocupaci�, tr�mits administratius...: les administracions proposen (o imposen) cada cop m�s sovint els seus serveis en l�nia. A la base d'aquesta tend�ncia hi ha la voluntat de fer m�s accessibles aquests serveis p�blics, fins i tot en els territoris m�s a�llats. Aquesta desmaterialitzaci� certament elimina les dist�ncies f�siques, per� no cal oblidar la fractura digital que encara deixa de banda nombrosos "exclosos digitals".
Teletreball
Deslocalitzar les activitats professionals i crear espais compartits de treball en zones menys centrals: ZeVillage
E-educaci� i FOAD
Els recursos pedag�gics desmaterialitzats.
6. Al servei del desenvolupament sostenible dels territoris
�s un dels reptes importants que actualment han d'afrontar els nostres territoris: com desenvolupar-se sense hipotecar un desenvolupament futur?
En aquesta �ptica, es prioritza:
la possibilitat de desmaterialitzar serveis i activitats com a factor de reducci� del balan� de carboni
la possibilitat de concertaci�, de participaci� de la poblaci�
7. Per interconnectar territoris (dimensi� intercultural)
Les TIC i Internet eliminen en certa manera les dist�ncies, augmentant d'aquesta manera les possibilitats d'interconnexi� entre territoris allunyats.
Projecte "Intercultural" a Correspondant.org (xarxa de corresponsals franc�fons - FING): posada en com� i co-redacci� de text sobre les cultures franc�fones (http://interculturel.correspondants.org/)
Fragments del m�n, projecte que connecta joves de diversos pa�sos del m�n (VECAM) (http://fragmentsdumonde.org/ )
