La vigil�ncia tecnol�gica compartida i col�laborativa a Internet

Autor de la fitxa : H�l�ne Laxenaire - SupAgro Florac
Llicència de la fitxa : Creative Commons BY-SA
Descripció :

1. Qu� �s la vigil�ncia tecnol�gica?

�s fer una gu�rdia. En termes militars, �s el que fa un sentinella

1.1 Definicions

"Saber per prevenir a fi i efecte de poder", detecci� dels senyals febles
Les diferents fases de la vigil�ncia tecnol�gica:
  • Recollir la informaci�
  • Triar, tractar la informaci�
  • Difondre a un p�blic determinat
  • Decidir en funci� de la informaci� recollida
Cal precisar que en funci� del tipus de la vigil�ncia tecnol�gica, no necess�riament totes les fases es realitzen (la difusi�, per exemple en el marc d'una vigil�ncia purament personal) o es formalitzen (la presa de decisi�, sovint).
Existeixen diferents tipus de vigil�ncia que varien en funci� de l'objecte (jur�dic, informatiu,...) i de l'objectiu (vigil�ncia estrat�gica en qu� es vigila la compet�ncia per tal de poder posicionar la pr�pia empresa i els propis productes en funci� de, vigil�ncia creativa vigilant les obres dels dissenyadors per poder detectar les noves tend�ncies,...)
En tots els casos, la vigil�ncia �s un proc�s iteratiu i continu
  • iteratiu: un anar i venir regular entre els resultats i les fonts (i eines) per millorar els resultats de la vigil�ncia en relaci� als seus objectius. Aquest anar i venir permet igualment fer evolucionar la nostra vigil�ncia en funci� de l'evoluci� dels objectius o de l'evoluci� pr�pia del tema que s'est� vigilant (emerg�ncia de novetats tem�tiques en el propi camp de vigil�ncia per exemple)
  • continu: una vigil�ncia no �s pas un estat de la q�esti� en un moment donat o un estat de l'art sin� un proc�s continu seguint l'actualitat i l'evoluci� dels objectes de la vigil�ncia.

1.2 Una vigil�ncia informativa... i col�laborativa

En el marc d'aquest curs, parlarem de la vigil�ncia anomenada "informativa".
Exemples de continguts vigilats:
  • Actualitat de la tem�tica
  • Calendari dels esdeveniments, col�loqui
  • Iniciatives de grups semblants per� en un altre context (aix� d�na ox�gen)
  • Actualitat de la recerca
  • Vigil�ncia sobre les novetats editorials (bibliografia)
  • Iniciatives col�laboratives
  • Vigil�ncia reglament�ria (light)
  • ....
Les fases de la vigil�ncia col�laborativa s�n les mateixes que les de la vigil�ncia purament personal nom�s que les efectuen tots els participants a aquesta vigil�ncia col�laborativa.
  • recollir la informaci� (junts)
  • Triar, tractar la informaci� (junts)
  • Difondre a un p�blic determinat (al grup i m�s enll�)
  • Decidir en funci� de la informaci� recollida (rarament formalitzada per la vigil�ncia informativa)
Aquestes tasques s�n portades a terme per tothom i sense repartir.
El punt m�s important �s la difusi�: els participants a la vigil�ncia col�laborativa es posen d'acord tots junts sobre el contingut i sobre els criteris de tria d'all� que es portar� a la vigil�ncia col�laborativa. Que pot ser la vigil�ncia que interessa al grup i/o la vigil�ncia destinada a un p�blic concret.
Aquesta �s la difer�ncia entre una vigil�ncia compartida i una vigil�ncia col�laborativa:
  • vigil�ncia compartida: jo faig la meva vigil�ncia, segons els meus propis criteris i la comparteixo
  • vigil�ncia col�laborativa: tot el grup es posa d'acord conjuntament sobre el tema de la vigil�ncia i alimenta la vigil�ncia col�laborativa �nicament en relaci� a aquest tema.

2. La vigil�ncia a internet, qu� canvia?

La vigil�ncia �s el tractament del flux

2.1 Abans d'Internet

Els fluxos: la r�dio, la televisi�, els diaris
Les fases de la vigil�ncia
  • Recollir: abonament a diaris, cartes informatives
  • Triar, tractar: butlletins de premsa, informe documental
  • Difondre: el butllet� de premsa, posada a disposici� de l'informe
  • Decidir: nota de s�ntesi, acta

2.2 Ara

Uns fluxos nous d'informaci� que se sumen als antics:
  • Flux RSS
  • Xarxes socials
  • Newsletter, llista de difusi�
  • E-mail
  • Sistema d'alertes (servei en l�nea que adverteix via un mail o un flux RSS quan apareix un nou article relacionat amb els mots-clau que hem escollit)
  • Vigil�ncia de lloc web (permet seguir l'actualitat dels llocs que no tenen flux RSS).
I sovint ens trobem sols: cap selecci�, cap editorialitzaci�

3. Organitzar una vigil�ncia

3.1 Definir el camp i les tem�tiques

3.2 Trobar les fonts

Trobar les bones fonts �s el primer repte davant l'abund�ncia d'informaci� disponible a internet!
La prospecci� es fa via motors de recerca, eines de social bookmarking (Diigo, Pearltrees,...), revistes en suport paper, recomanacions dels col�legues, etc... Per� tot seguit hi ha una reavaluaci� constant de les fonts (afegitons, supressi�) en funci� dels resultats de la vigil�ncia: un anar i venir constant.
En el model proposat per Jean-Michel Cornu: abund�ncia /escassetat/oportunitat/limitaci�, la vigil�ncia se situa a la banda de l'abund�ncia, l'abund�ncia de la informaci� disponible a Internet.

modeleCornu2.png?
(Cr�dit : Marc Lanssens - SupAgro Florac - CC By-Sa )
L'estrat�gia guanyadora �s doncs la de l'oportunitat i no la de la planificaci�: jo no puc saber amb anticipaci� la informaci� que trobar�, ja que la vigil�ncia justament �s el seguiment de l'actualitat i dels senyals febles. Per tant cal "provar" les fonts i en funci� del resultat, modificar-les.
La dificultat rau en saber per on comen�ar, on trobar el fil que cal estirar. De fet, a mesura que la vigil�ncia s'estructura i esdev� cada vegada m�s pertinent, les diferents fonts fan de refer�ncia a d'altres fonts pertinents. Hi ha com una mena de prima al guanyador: com m�s evoluciona i s'estructura la vigil�ncia m�s f�cil resulta millorar-la! I els algoritmes de suggesti� proposats per diferents eines de vigil�ncia (Google reader, Twitter) reforcen aquesta paradoxa: com m�s pertinents siguin les fonts que ja formen part de la nostra vigil�ncia, m�s ho seran les fonts proposades de manera autom�tica. Per limitar aquest efecte pervers, en comptes de partir d'un motor de recerca, �s interessant comen�ar a detectar les fonts utilitzades per vigil�ncies properes al nostre tema. Aquest �s l'inter�s de la vigil�ncia compartida. Aquest vigilant ha posat en l�nea un agregador de flux RSS per una tem�tica propera a la meva, quines s�n les fonts que ha utilitzat? Trobo pertinent la vigil�ncia d'aquest usuari de Twitter, a qui segueix ell? Qui el segueix? I aix� pas a pas, anant cercant, ens constitu�m la nostra pr�pia selecci� beneficiant-nos de la feina de selecci� ja feta per altres vigilants tot adaptant-la a les nostres necessitats.

3.3 Avaluar les pr�pies fonts

3.3.1 Problem�tica de l'avaluaci�
3.3.1.1 El m�n tangible : un m�n conegut on l'autoritat prima
La materialitat del suport tangible (paper, banda magn�tica, DVD,...) implica l'"escassetat" del recurs: no es poden editar un mili� de llibres cada vegada! La informaci� passa per canals ben definits i limitats (per la materialitat i/o per la regulaci�: l'Administraci� competent atribueix les freq��ncies a les r�dios i a les televisions perqu� tenen un nombre limitat; per difondre efica�ment un llibre, cal passar per un editor (que assumeix un risc financer), i que tamb� passar� per un distribu�dor que far� arribar les publicacions a punts de venda ben definits. I l'obra haur� de tenir un dip�sit legal a la BNF (Biblioteca Nacional de Fran�a). En conclusi�, el limitat nombre de canals de difusi� afegit a un paisatge informatiu que no ha canviat massa en 30 anys permet tenir punts de refer�ncia per avaluar f�cilment la informaci�: sovint n'hi ha prou amb el nom de l'editor, de l'autor, de l'emissora de r�dio, el tipus de diari o fins i tot la maqueta del diari.
L'avaluaci� es fa a partir de l'autoritat: tant si �s la que se li acorda a l'autor pr�priament dit o m�s sovint al seu editor, el diari que el publica o la cadena de televisi� o de r�dio a la qual pertany.
3.3.1.2 La web 2.0 o la diluci� de l'autoritat i els punts de refer�ncia cl�ssics
A internet, ja no hi ha editorialitzaci� per a una bona part dels continguts. La jerarquitzaci� de la informaci� es deixa sovint als algoritmes: jerarquia dels resultats en els motors de recerca, v�deos associats a Youtube, etc...
A m�s, el suport, fruit de la materialitat, ja no queda limitat a una sola font, identificada. En una mateixa p�gina web es poden trobar informacions que venen autom�ticament de diferents fonts exteriors (fluxos RSS, p�gines imbricades) sense que aix� sigui necess�riament visible per al visitant.
El suport digital permet l'escriptura col�laborativa, on ja no se sap qui �s l'autor (Viquip�dia) per� tamb� continguts generats autom�ticament via bases de dades: per una mateixa recerca, una p�gina Amazon ser� diferent en funci� de les recerques precedents, les compres ja realitzades, les compres efectuades pels altres usuaris, etc...
Les facilitats oferides per el retalla i enganxa contribueix a aquesta diluci� de l'autoritat. Alguns textos poden ser composats encaixant (amb m�s o menys encert) altres textos.
3.3.2 Els criteris d'avaluaci� de les fonts a la web 2.0
3.3.2.1 Avaluaci� de les fonts prim�ries
Fonts prim�ries: llocs que contenen els articles. Es vigila via el flux RSS del lloc, un agent de seguiment de p�gina, la inscripci� a una newsletter publicant les novetats
Criteris d'avaluaci�:
  • Autoritat: l'autor, l'editor del lloc: jo vigilo el blog d'un tal autor que est� especialitzat en..., jo segueixo els fluxos RSS del lloc web de l'Institut de ...
  • Criteris exteriors (quan no es coneix ni l'autor, ni l'editor del lloc web)
    • qualitat intr�nseca del text
    • coher�ncia amb el que ja se sap
    • vocabulari, construcci� del text
    • fonts
Quan s'avalua via criteris exteriors, cal anar en compte amb "la cosm�tica de la credibilitzaci�" que consisteix en donar totes les aparences de credibilitat a un lloc. (Vegeu: Fogg, B. J. 2002. Persuasive Technology: Using Computers to Change What We Think and Do. 1�re �d. Morgan Kaufmann)
3.3.2.2 Avaluaci� de les fonts secund�ries
Fonts secund�ries: articles trobats i aconsellats per altres via Twitter, Facebook, una vigil�ncia compartida, un butllet� de vigil�ncia...
Criteris d'avaluaci�: la confian�a que se li acorda a qui ens ha aconsellat l'enlla�.
(Petit par�ntesi de car�cter informatiu i hist�ric:
Ens han acostumat a confiar en els documentalistes i en els bibliotecaris pel que fa a la tria dels documents seleccionats i disponibles: rarament es verifica la serietat o la fiabilitat d'una obra del centre de documentaci� partint del principi que el document ha estat seleccionat. Quan la web ha esdevingut accessible al gran p�blic a mitjans dels anys 90, d'entrada se li va aplicar aquest model en forma de directori, repertoriant i classificant els llocs web seleccionats per �ssers humans (i tanmateix documentalistes). Davant l'amplitud de la tasca i la millora de les seleccions realitzades pels motors de recerca, els repertoris generalistes han desaparegut en benefici dels motors de recerca. �s l'inici de l'era Google en qu� s'ha traslladat la confian�a acordada fins aleshores a �ssers humans cap a un algoritme de recerca. M�s tard la web 2 amb les eines de social bookmarking o de curaci� i tamb� la vigil�ncia via les xarxes socials (sobretot Twitter) han reafirmat la plusv�lua de la selecci�.
En aquest context, la vigil�ncia compartida i/o col�laborativa �s on mostra tota la seva for�a, perqu� la selecci� de les informacions es fa en el si mateix de la comunitat d'interessos i per tant m�s enll� de la pertinen�a, �s el nivell de confian�a en la selecci� el que �s elevat i que d�na tot el seu valor afegit a aquest tipus de vigil�ncia.

3.4 Classificar i ordenar la nostra vigil�ncia

Estem aclaparats de fluxos d'informacions, les fonts es multipliquen gr�cies al web 2, la cosa es desborda, estem inundats, llavors per evitar d'ofegar-nos, cal fer una mica de lampisteria...
Descobrir les fonts pertinents, despr�s gr�cies a les eines, filtrar-les, reunir-les i fer-les arribar fins a nosaltres.
3.4.1 A la pr�ctica: agregar les nostre fonts al mateix lloc: nivell Padawan
Les eines per agregar els fluxos RSS i/o els de les xarxes socials:
  • el conjunt dels fluxos: iGoogle, Google reader
  • editorialitzaci� automatitzada: Paper.li, Feedly
Tot aix� permet optimitzar el moment dedicat a la vigil�ncia i separar-lo del mail, ja que el moment en qu� es llegeixen els correus no �s necess�riament el moment que hem dedicat a la nostra vigil�ncia.
3.4.2 A la pr�ctica: filtrar, reorganitzar les fonts: nivell Jedi
  • Ajuntar diversos fluxos en un de sol
  • Filtrar un o diversos fluxos per reconstituir-ne un (Yahoo Pipes)
  • Crear un flux a partir d'una vigil�ncia compartida (Delicious, Diigo)
  • Connectar diferents serveis web 2 entre ells (Itttf)
3.4.3 Crear-se un espai inform�tic a escala humana dins l'oce� de la web
El risc d'aquesta tria �s el d'accedir nom�s a les coses conegudes, a all� que �s confortable sense haver-nos de confrontar amb altres parers o altres visions. Per� una vegada m�s, la vigil�ncia col�laborativa ens treu d'aquest escull:
  • Les fonts s�n m�ltiples (totes les fonts de tots els participants)
  • Per� les informacions estan seleccionades
  • �s l'avantatge de la multiplicitat de fonts (intel�lig�ncia exterior, glopada d'aire fresc) sense el pes de la infobesitat!
  • El mateix principi per les xarxes socials per� amb menys pertin�ncia (per tant m�s soroll)
  • Major serendipitat a internet que en el m�n tangible
I cal acceptar-ho!

3.5 Triar per no enfonsar-se!

Per sortir-se'n sense ofegar-se, cal aprendre a avaluar les informacions que es reben a partir de dades secund�ries: no cal llegir-ho tot!
3.5.1 Criteris de tria
  • Dades secund�ries: t�tol, comentari, etc...
Per aix� �s important fer-les el m�s expl�cites possible
  • Redund�ncia
Ja no �s un enemic (soroll) m�s aviat pot ser una alerta sobre la import�ncia d'una informaci�
  • Llegeixo o no llegeixo / conservo o no conservo / transmeto o no transmeto

3.6 Difondre sense ofegar els altres!

Alerta a la s�ndrome "D�u ja reconeixer� els seus". No ho envieu pas tot, a tothom tot dient-vos, "ja triaran" o "aix� pot interessar a alg�". Cal triar el que difonem i a qui ho difonem. Fer el contrari �s contraproduent. �s aqu� que resideix el gran avantatge d'una vigil�ncia col�laborativa, cadasc� coneix b� el seu p�blic, que est� ben identificat. No transmetre m�s que all� que interessa al grup.
A les xarxes socials, cal difondre el que ens interessa a nosaltres i no el que potencialment podria interessar a aquells que ens segueixen perqu� aquesta decisi� subjectiva, aquesta editorialitzaci� �s la plusv�lua de la vostra vigil�ncia. Les xarxes socials s�n l'espai de la subjectivitat assumida, la seva for�a fins i tot.
Com difondre la nostra vigil�ncia?
  • Xarxes socials: retu�t, compartici�
  • Creaci� d'un flux RSS (Diigo, Delicious)
  • Butllet� PDF generat autom�ticament des d'un flux: Zinepal
  • Evitar el mail excepte en forma de newsletter
  • Vigil�ncia col�laborativa: utilitzaci� d'un mot clau espec�fic del grup per redirigir les informacions m�s especialment dedicades al grup: Diigo, Scoop.it

4. Capitalitzar

4.1 No ho conservem tot! Canvi de postura

Les dues l�giques:
  • L�gica del fons: en un m�n d'escassetat s'intenta reunir-ho tot en un mateix indret (biblioteca). �s el m�n del suport paper
  • L�gica de flux: en un m�n d'abund�ncia, s'implementen eines i m�todes per trobar la informaci� interessant. �s el m�n del suport en l�nea
A m�s, el valor de la paraula escrita ha canviat. En el m�n tangible, es parla m�s que no pas s'escriu. El document escrit tot sovint �s una tra�a, una garantia. A la web, s'escriu m�s que no es parla per� �s una escriptura que sovint t� el mateix valor que li don�vem a la paraula, �s el cas dels mails sobretot, molt menys formals i molt m�s ef�mers que una carta en paper. No guardem pas un mail que diu "Vens el dissabte?", com tampoc gravar�em la veu de la persona preguntant-nos-ho en directe. No obstant, el valor de l'escriptura a Twitter s'assembla m�s al valor que li donem a les informacions a la r�dio: no gravem les not�cies de Catalunya R�dio nom�s perqu� no les hem sentit. Si una setmana no entro a Twitter, no em llegir� pas tots els tu�ts que he rebut durant una setmana, ni em culpabilitzar� perqu� me'ls he perdut. I a la inversa, el valor de l'�udio tamb� canvia. Amb el podcast, puc escoltar un programa de r�dio uns quants mesos despr�s.

4.2 Com?

Sabem gestionar perfectament les informacions que ens arriben pels canals "antics": correu, paper, tel�fon, etc.. Per� encara no sabem gestionar les que ens arriben, en proporcions descomunals, de manera electr�nica. Per tant, cal bastir un m�tode de gesti� dels coneixements. N'existeixen molts, el m�tode GTD per exemple pot servir per aix�. T� poca import�ncia el m�tode que s'esculli sempre que se n'utilitzi un. Una vegada tinguem un m�tode, hi ha eines que ens permetran implementar-lo.

5. Per� si no tinc temps!

  • Automatitzar tot el que sigui automatitzable
Les m�quines existeixen justament per descarregar els humans de les tasques repetitives i permetre'ls beneficiar-se cada vegada de m�s temps per a les coses realment intel�ligents. Per exemple, calculeu el temps per posar filtres a la vostra missatgeria per alliberar d' spam o desar autom�ticament en les carpetes els mails de les newsletters que llegireu m�s tard. Encadeneu les vostres aplicacions web 2 a fi i efecte de no haver de publicar la vostra vigil�ncia m�s que en un sol indret perqu� tot seguit sigui enviada autom�ticament a altres mitjans. La majoria dels serveis ho proporcionen per� ho podeu fer de manera m�s llarga amb serveis com IFTTT. Exemple: jo afegeixo una not�cia a la meva vigil�ncia compartida amb Diigo, �s publicada autom�ticament a Facebook, Twitter i en el flux RSS de la meva vigil�ncia.
  • Determineu un moment en la vostra agenda pel que fa a la vigil�ncia i atingueu-vos-hi (�s a dir, si pot ser refuseu reunions en aquest horari: "no, no estic disponible"). Si decidiu fer la vostra vigil�ncia justament quan no tingueu altres coses a fer, no la fareu mai.
  • Aprofiteu-vos de la vigil�ncia dels altres gr�cies a la vigil�ncia compartida!!

Posar el focus en la vigil�ncia col�laborativa

Recollida: detectar

  • En fer la vigil�ncia localitzar el que pot interessar a la xarxa
    • Paraules-clau: Delicious, Diigo
    • Hashtag: Twitter
    • Compartici� en un grup: Facebook
  • Utilitzar la redund�ncia: Yahoo Pipes

Difusi�

  • Flux RSS: agregador, lloc internet
  • Scoop.it, Paper.li
  • Page Facebook
  • Mail (pot ser generat autom�ticament des del flux)
  • PDF (pot ser generat autom�ticament des del flux)

Capitalitzaci�

  • Scoop.it: paraula clau
  • Delicious: stack
  • Pearltrees
  • Zotero
Mots clau :