bf_image3Czimmermann.jpg

La trag�dia de les 3 C

Autor de la fitxa : Jean-Michel Cornu
Llicència de la fitxa : Creative Commons BY-SA
Descripció : Una regulaci� completa i coherent en un m�n complex?

El nostre m�n �s complex. Aix� no vol dir que sigui complicat, sin� m�s aviat que �s un conjunt d'elements que interactuen conjuntament. Tant si es tracta de ciutadans, consumidors, societats, governs o qualsevol altre organisme, el tot forma una xarxa complexa de persones i de grups a l'interior dels quals es produeixen intercanvis.

Les lleis de la complexitat tenen una particularitat: s'apliquen a tots els �mbits. Tant si el sistema est� format per persones, m�quines o mol�cules, algunes regles funciones de la mateixa manera. Les ci�ncies de la complexitat s�n recents, per� tamb� es poden enriquir amb els treballs realitzats en diferents �mbits cient�fics: economia, sociologia, biologia o f�sica, per exemple. Una d'aquestes regles va ser descoberta el 1931 pel matem�tic i l�gic Kurt G�del. Volia saber si les matem�tiques (un sistema complex on uns "postulats" inicials interactuen entre ells) s�n completes i coherents, el que en aparen�a hauria de ser el m�nim. En canvi, va arribar al resultat exactament contrari!

Podr�em resumir els dos teoremes d'incompletesa i de coher�ncia limitada de G�del en llenguatge corrent de la manera seg�ent: quan un sistema supera determinat llindar de complexitat, no por ser alhora complet i coherent. Aquest resultat va produir una aut�ntica ona de xoc. Per� per prendre'n consci�ncia, hem d'admetre que es pot aplicar a qualsevol tipus de sistema complex, fins i tot a les xarxes humanes utilitzades en economia, sociologia, pol�tica...

No �s possible tenir alhora complexitat, coher�ncia i completesa. Als sistemes que instaurem els faltar� com a m�nim un d'aquests tres objectius. Si no en som conscients, no podrem triar a quin d'ells estem disposats a renunciar. Fins i tot podrem fracassar en dos d'ells o en la totalitat.
  • D'aquesta manera correm el risc de transformar una xarxa complexa en un sistema "simplista". Per regular nom�s n'hi hauria prou amb establir uns lligams entre un poder central i cadascuna de les persones concernides sense tenir en compte les relacions ENTRE les persones. Per� al mateix temps estarem perdent una de les caracter�stiques m�s importants dels sistemes complexos: la seva capacitat d'autoadaptaci�. Llavors, l'adaptaci�, i per tant la superviv�ncia del sistema, ja no depenen m�s que de la persona o de l'organisme que es troba al centre d'aquest sistema en estrella. Un sistema com aquest deixa de ser complex perqu� tots els intercanvis es fan �nicament entre el punt central i un dels participants. Una organitzaci� d'aquest tipus nom�s pot funcionar correctament si eliminem qualsevol possibilitat d'intercanvi entre els membres. No obstant, suprimir la complexitat a la nostra "societat en xarxa" encara resulta menys f�cil que en qualsevol per�ode anterior.
  • Tamb� correm el risc d'establir una regulaci� que no sigui completa. Com s'apliquen les regles determinades per un comit� de decisi� als seus propis membres? Els representants poden representar-se ells mateixos? Tot i aix� formen part del "poble" al qual representen. Si, per �sser complets, volem que la regulaci� proposada s'apliqui a qui l'estableix, aquest darrer es troba davant d'una incoher�ncia: el seu inter�s individual pot trobar-se en conflicte amb l'inter�s general quan justament hem delegat en ell la capacitat de preservar aquest inter�s general. Per resoldre aquesta dificultat, pressuposem que qui pren les decisions triar� sistem�ticament l'inter�s general. Per estar-ne m�s segurs, establirem una forma de vigil�ncia del funcionament del sistema esperant que sigui... completa.

Tancar els ulls per no veure la incoher�ncia dels interessos, l'incompletesa de la nostra vigil�ncia del sistema o la tend�ncia a suprimir els intercanvis entre membres per reduir la complexitat no resol el problema. Hem d'acceptar que les lleis de la complexitat fan que els sistemes que establim no puguin ser alhora complexos, complets i coherents.

En totes les reflexions sobre la governan�a i els diferents modes de regulaci�, cal que tinguem en compte que el m�n en el que vivim �s intr�nsecament complex. Podem intentar simplificar-lo per tal que sigui concebible per a un nombre molt petit dels seus membres. Tamb� podem optar per treure profit d'aquesta complexitat i de la seva capacitat d'autoadaptaci�. En aquest cas, cal que escollim amb plena consci�ncia per quina d'aquestes nocions, la coher�ncia o la completesa, estem disposats a fer concessions.


Cr�dit de la fotografica: jean-louis Zimmermann a Flickr - CC-BY