La propietat intel·lectual

Autor de la fitxa : Outils-Réseaux
Llicència de la fitxa : Creative Commons BY-SA
Descripció : Atenció: aquest article tracta de la propietat intel·lectual en el dret francès. Encara que alguns aspectes es puguin transposar al dret d'altres països, només s'aplica en el marc legislatiu francès.
La propietat intel·lectual és el conjunt dels drets exclusius atorgats a les creacions intel·lectuals. Està composat per dues branques:
  • la propietat industrial que agrupa les creacions utilitàries (patents) i els signes distintius (marca comercial, denominació d'origen)
  • la propietat literària i artística que s'aplica a les obres de la ment i abasta els drets d'autor (o copyright als Estats Units) i els drets veïns (drets dels intèrprets)

La propietat industrial

Tres tipus de protecció:
  • patents
  • marques
  • dibuixos i models
Per estar protegits, les patents, les marques i els models han de reunir les condicions següents:
  • no haver estat divulgats anteriorment
  • haver estat presentats al registre de la propietat industrial (INPI)
  • la protecció dura 20 ans, a reserva de pagar els drets de manteniment
Es poden utilitzar les tecnologies patentades o les marques protegides a reserva de pagar una llicència als drethavents

La propietat literària i artística

  • drets d'autor: protecció de les obres de la ment de tot tipus (text, música, teatre, obra gràfica, plànol...). Els títols de les obres també estan protegits, a condició de que siguin originals
  • drets veïns: relatius als intèrprets i productors (músic o cantant que interpreta una obra que no ha creat, productor de disc,...)
  • bases de dades: llistes o col·leccions d'informacions organitzades. El que queda protegit és l'estructura de la base.
Dit d'una altra manera, a França (però també als Estats Units), una obra està protegida per la llei pel sol fet d'existir. Sense que l'autor hagi de fer cap tràmit, els drets d'autor s'apliquen a la seva obra.

La natura de l'obra

  • L'obra es considera creada, independentment de qualsevol divulgació pública, pel sol fet de la realització, fins i tot inacabada, de la concepció de l'autor. (Extret del codi de la propietat intel·lectual francès)

Els límits:
  • l'autor ha de poder demostrar l'autenticitat de la seva creació per assegurar-ne la protecció (# usurpació). Per això, registrar l'obra en una instància reconeguda (societat d'autors, etc...) permet reforçar la protecció de l'obra (més enllà de la protecció legal bàsica) perquè estableix l'autenticitat de la seva creació.
  • una obra ha de dur l'empremta de la personalitat de l'autor que l'ha realitzada. Així doncs, els drets d'autor no s'apliquen a les llistes de dades objectives: descripcions naturalistes, dades, bibliografia,...
  • una obra ha de demostrar originalitat (# plagiat)
  • les idees, els principis, els conceptes, no estan protegits pels drets d'autor (per exemple E=mc²)

Exemples: llibres, obres de teatre, conferències, composicions musicals, obres cinematogràfiques, pintures, dibuixos, fotografies, il·lustracions, mapes geogràfics, plànols, croquis, programes informàtics (amb algunes condicions), etc...

Els drets de l'autor

Els drets d'autor són el conjunt de les prerrogatives exclusives de les quals disposa un creador sobre la seva obra de la ment original.

Per aprofundir aquest tema, una presentació molt detallada descriu diferents facetes dels drets d'autor:


Les obres col·lectives

L'article L 113.2 del codi francès de la propietat intel·lectual reconeix tres tipus d'obres col·lectives:
  • S'anomena de col·laboració l'obra a la creació de la qual han concorregut diferents persones físiques cada contribució podent ser identificada. Exemple: obra de compilació
  • S'anomena composta l'obra nova a la qual s'incorpora una obra preexistent sense la col·laboració de l'autor d'aquesta última. Exemple: traducció d'un llibre
  • S'anomena col·lectiva l'obra creada per iniciativa d'una persona física o moral que l'edita, la publica i la divulga sota la seva direcció i el seu nom i en la qual la contribució personal dels diversos autors que han participat a la seva elaboració es fon en el conjunt en vista del qual l'obra ha estat concebuda, sense que es pugui atribuir a cadascun d'ells uns drets diferents en el conjunt realitzat. Exemple: llibre editat per una associació.

Titulars dels drets d'autor (Articles L 113.3, 4 i 5 del codi francès de la PI)
  • L'obra de col·laboració és propietat comuna dels coautors
  • L'obra composta és propietat de l'autor que l'ha realitzada, a reserva de pagar els drets d'autor de l'obra preexistent
  • L'obra col·lectiva , excepte que hi hagi una prova en sentit contrari, és propietat de la persona física o moral sota el nom de la qual és divulgada

Recursos externs
Mots clau :