La cooperaci� explicada al meu cunyat

Autor de la fitxa : Gatien Bataille
Llicència de la fitxa : Creative Commons BY-SA
Descripció : Era un diumenge assolellat del mes de juny
  • Com est� aix� ? deixa anar la meva cunyada dirigint-se a mi i al seu marit
  • Est� llest. Ja podeu portar la carn, les brases s�n a punt!
Mentre col�loquem les salsitxes a la graella el meu cunyat em diu:
  • Com ha anat el seminari sobre cooperaci� a S�te?
  • M�s aviat b�. He pogut gaudir un cop m�s del poder de la intel�lig�ncia col�lectiva.
  • M'haur�s de perdonar, per� aix� de la "cooperaci�" encara no ho veig clar del tot
  • �s clar, ho entenc… fins i tot per a mi no �s gens f�cil parlar-ne de manera senzilla. S'ha de dir que som en plena fase emergent i que encara no es basa en res de gran envergadura… per� cada dia hi ha m�s efervesc�ncia
  • Per a mi cooperar vol dir fer coses plegats, per� em sembla tan lluny del funcionament de la nostra societat… Dubto que aix� pugui interessar a molta gent…
  • No t'enganyis, realment estan sortint moltes iniciatives noves. Fins i tot les empreses s'hi estan posant!
  • Ara resulta que les empreses s�n altruistes!
  • No del tot! L'altruisme �s quan ens oblidem del nostre inter�s personal en favor de l'inter�s col�lectiu. En el regne animal, per exemple, els avantatges s�n ben coneguts, per� �s cert que a nivell econ�mic ho s�n menys! En fi, de tota manera, es pot cooperar perfectament sense necessitat de ser altruista
  • Ah, s� ?
  • Doncs s�, nom�s cal fer que el teu inter�s personal convergeixi amb l'inter�s col�lectiu
  • I aix� parlant clar i catal� ?
  • �s molt f�cil. En general l'inter�s col�lectiu sol ser molt semblant al teu inter�s personal si te'l mires a llarg termini. Per� si ets llest, tamb� et pots organitzar les coses de manera que el teu inter�s conflueixi amb l' inter�s dels altres, per� aquest cop a curt termini. Per exemple, aqu�, el que ens interessa a tots dos �s que no se'ns cremin les salsitxes…
  • M'agrada la teva teoria, per� a nivell econ�mic no s� si…
  • Doncs �s m�s corrent del que et penses, cada cop hi ha m�s empreses que es llencen a la cooperaci� radical o la coopet�ncia. Consisteix en associar-se amb la compet�ncia per desenvolupar determinats aspectes dels productes del futur i d'aquesta manera avan�ar-se a la compet�ncia o a les futures legislacions. Com se sol dir: quatre ulls hi veuen m�s que dos…
  • Dir-ho �s molt f�cil, per� aix� de fer que l'inter�s col�lectiu convergeixi amb l'individual, no s� qu� dir-te…
  • De fet no �s gens complicat, la clau la tenim, per� cal generalitzar-ho. Compartir una visi� a llarg termini, per exemple, ajuda molt a que emergeixi la cooperaci�, treballar a nivell d'abund�ncia tamb� �s un factor que facilita les coses.
  • A nivell d'abund�ncia? Que no est�vem en crisi? Jo m�s aviat noto l'escassetat!
  • S�, aquest �s el cas dels b�ns materials, per� si t'ho mires de m�s a prop, cada cop hi ha m�s b�ns no materials al voltant nostre, a m�s, els b�ns anomenats no rivals tendeixen a multiplicar-se amb la generalitzaci� d'Internet, dels ordinadors i fins i tot de les impressores 3D que a partir de pl�nols digitals permeten produir b�ns materials
  • S�, s'ha de dir que �s f�cil, per� qu� passa si els pl�nols tenen copyright?
  • Aquesta �s precisament una de les altres condicions que faciliten la cooperaci�. Quan no �s obert, d'�s lliure �s m�s complicat, per� l'arribada de les llic�ncies obertes facilita molt la feina
  • I funciona?
  • M�s aviat s�, mira thegreenxchange, per exemple. �s una plataforma d'Internet en la qual empreses que fins i tot competeixen entre elles s'intercanvien i comparteixen els aven�os… curi�s per� real!
  • Ps�, no s� si creure-m'ho...
  • �s que ja no es tracta de creure-s'ho o no. �s aix� i punt. El m�n actual �s massa complex per enfrontar-s'hi sense la intel�lig�ncia col�lectiva. Les empreses ho han ent�s i molta gent tamb�. I els que no ho han ent�s s'estavellen. Mira els grans de la m�sica com ploren per les c�pies il�legals i els beneficis d'iTunes que ven temes desmaterialitzats!
  • B�, per�...
  • Encara est� molt verd, �s cert… i es nota que pel que fa a aquesta cooperaci� queda per inventar un conjunt de models econ�mics que li corresponguin. La planificaci� com l'economia, que nom�s s'interessen per l'escassetat ja no s�n suficients. Hem d'anar cap a un model que tamb� mostri el valor de l'abund�ncia i no nom�s el de l'escassetat.
  • I mentrestant?
  • Mentrestant? Anem innovant i funciona… A l'univers d'Internet i de la inform�tica, hi tens Linux o els models freemium de la web 2.0 que alliberen els continguts i es financen amb el servei, o tamb� S�samath que produeix llibres de matem�tiques a partir de classes col�lectives… Ara l'etapa crucial que cal superar �s la del canvi d'escala.
  • I realment creus que la gent t� temps per aprendre aquestes coses noves?
  • �s com tot, la cooperaci� necessita el seu temps o al contrari te'n fa guanyar si saps mutualitzar. I a m�s, si no aprens a cooperar, no tindr�s m�s remei que c�rrer darrera dels qui saben defensar els seus interessos passant per l'inter�s dels altres, trobar models econ�mics que creen valor per l'abund�ncia i guanyen temps mutualitzant…
  • Qu� nois, ja est� feta la carn? Deixa anar la meva dona
  • S�, ja est�. Ara venim! respon el meu cunyat
Mentre poso la carn en un plat, convido el meu cunyat a compartir el menjar amb mi.
  • Vinga! Tothom a taula! De tota manera la cooperaci� sempre comen�a per un moment de convivialitat!
Mots clau :