La col�laboraci� de les empreses: de la coopet�ncia a la col�laboraci� radical
Autor de la fitxa :
H�l�ne Laxenaire - SupAgro Florac
Llicència de la fitxa :
Creative Commons BY-SA
Idees desenvolupades per l'autor en el terreny de la col·laboració en aquest llibre, aquesta conferència :
En la seva obra Vive la co-r�volution : pour une soci�t� collaborative, Anne-Sophie Nouvel i St�phane Riot descriuen la col�laboraci� entre empreses diferenciant la coopet�ncia de la col�laboraci� radical. Durant dos anys, han promogut la Col�laboraci� radical al si de la xarxa Entrepreneurs d'avenir/
Lluita contra un enemic com� m�s gran: Google participa en el desenvolupament del navegador Mozilla, mentre que �s un competidor del seu propi navegador Chrome, per tal de desestabilitzar Microsoft Internet Explorer, el gegant del mercat.
La difer�ncia entre la coopet�ncia i la compet�ncia radical es mesura avaluant la part d'avantatges competencials i d'elements de propietat intel�lectual "�ntima" compartits. En la col�laboraci� radical, es comparteix valor afegit altament diferenciador (secret de fabricaci�, R&D), en la coopet�ncia, es redueixen els costos amb l'economia d'escala. Els participants a la targeta d'infidelitat no comparteixen les seves receptes i el seu saber-fer sobre el caf�.
La col�laboraci� radical afavoreix els enfocaments d'innovaci� oberta, no consisteix en col�laborar plegats per crear un producte o un servei predefinit, sin� en desenvolupar un ecosistema de compartici� de coneixements i de compet�ncies que permeti l'emerg�ncia de la innovaci�. Aquesta innovaci� no �s for�osament tecnol�gica, tamb� pot ser social. Emergeix tant dels col�laboradors de l'empresa com dels seus clients.
Visca la co-revoluci�: per una societat col�laborativa d' Anne-Sophie Nouvel i St�phane Riot
Pre�mbul: no es tracta d'una recensi� completa de l'obra, sin� del resum de la part dedicada a la Col�laboraci� radicalEn la seva obra Vive la co-r�volution : pour une soci�t� collaborative, Anne-Sophie Nouvel i St�phane Riot descriuen la col�laboraci� entre empreses diferenciant la coopet�ncia de la col�laboraci� radical. Durant dos anys, han promogut la Col�laboraci� radical al si de la xarxa Entrepreneurs d'avenir/
Inter�s per a les empreses en cooperar
El terme competici� ve del llat� competere que significa buscar junts, esfor�ar-se junts, per tant, a l'origen no tenia aquesta connotaci� d'adversitat o d'agressivitat que podem notar avui en dia quan es parla de competici� entre empreses. L'idea no �s suprimir-la perqu� tamb� �s un vector d'innovaci� i d'emulaci�, sin� de reduir els danys causats per una compet�ncia massa agressiva i de reduir-la, de manera concertada, all� on �s in�til o fins i tot perillosa. En aquesta l�nia, els autors remarquen que el primer avantatge derivat de la cooperaci� entre empreses �s la reducci� dels costos relacionats amb els conflictes entre empreses i que, per ell mateix, aquest inter�s hauria de conv�ncer tots els empresaris! En efecte, a partir d'una projecci� de la situaci� americana del sector de l'autom�bil, l'investigador americ� John W. Henke estima aquests costos en 50 000 milions per any a Fran�a.Evoluci� de la cooperaci� entre empreses
Les teories d'Adam Smith sobre l'inter�s de la compet�ncia i les de Joseph Schumpeter sobre la destrucci� creativa estan ben arrelades en el m�n econ�mic. Per� a partir dels anys 80, algunes empreses s'adonen que el funcionament en xarxa i les aliances estrat�giques aporten avantatges relacionals i permeten accedir a m�s recursos. M�s endavant, als anys 90, constatant que els costos de recerca i desenvolupament augmenten paral�lelament a l'obsolesc�ncia dels objectes mentre que la converg�ncia de les tecnologies permet unes economies d'escala, algunes empreses decideixen col�laborar entre elles per desenvolupar productes amb una vida m�s llarga amb components que puguin ser reutilitzats per v�ries empreses.La col�laboraci� permet resoldre problemes comuns
Especialment objectius relacionats amb el medi ambient i el desenvolupament sostenible. Aquests objectius poden venir d'una convicci� comuna de les empreses o d'obligacions reglament�ries externes.Lluita contra un enemic com� m�s gran: Google participa en el desenvolupament del navegador Mozilla, mentre que �s un competidor del seu propi navegador Chrome, per tal de desestabilitzar Microsoft Internet Explorer, el gegant del mercat.
La Coopet�ncia
La paraula coopet�ncia �s una creaci� de Ray Noorda, el fundador de Novell popularitzada per l'obra de Nalebuff, B., Brandenburger, A. La Co-op�tition, une r�volution dans la mani�re de jouer concurrence et coop�ration, Village Mondial, 1996. Es tracta de l'alian�a de la cooperaci� i del mercat: de cooperar en alguns aspectes i seguir sent competidors en d'altres. Per als autors, la cooperaci� entre l'empresa, els seus prove�dors i els seus clients condueix a proporcionar uns productes i uns serveis similars i, per tant, a una expansi� potencial del mercat. A m�s, gr�cies al reagrupament de les forces, aquesta alian�a pot permetre penetrar en nous mercats. Les condicions per establir la coopet�ncia passa per un estudi de les interdepend�ncies entre les empreses, la definici� d'un objectiu prec�s i un repartiment concertat de l'esfor� i dels guanys.Exemples de coopet�ncia
- El Prufrock Caf� de Londres va crear el 2009 una "targeta d'infidelitat". Els clients havien d'anar a prendre un caf� a la compet�ncia i presentar la targeta perqu� els la segellessin. Un cop la targeta tenia tots els segells, els clients havien de tornar al Prufock Caf� on se'ls oferia un caf� gratu�tament. L'objectiu �s fidelitzar els clients del Prufock Caf� demostrant-los que serveixen el millor caf�, per� tamb� obligar els amos dels altres establiments a assegurar-se de la qualitat del caf� que serveixen perqu� saben que tenen compet�ncia. Aix� tamb� va permetre a tots una aflu�ncia de nous clients. Per� al final, l'objectiu principal compartit per tots �s aportar una resposta creativa a l'expansi� dels caf�s de la cadena Starbuck.
- Fiat i PSA han creat una filial comuna que produeix vehicles utilitaris de les dues marques. Utilitzant els mateixos components poden reduir costos mitjan�ant una economia d'escala.
La Cooperaci� radical
L'expressi� cooperaci� radical va n�ixer el 2009 als Estats Units. Tres dirigents d'empreses competidores del sector de les tecnologies verdes (genGreen, 3rdWhale i Creative Citizen) van decidir establir una "col�laboraci� radical", que els va facilitar el fet que compartissin els mateixos valors i la mateixa convicci� de la urg�ncia ecol�gica.La difer�ncia entre la coopet�ncia i la compet�ncia radical es mesura avaluant la part d'avantatges competencials i d'elements de propietat intel�lectual "�ntima" compartits. En la col�laboraci� radical, es comparteix valor afegit altament diferenciador (secret de fabricaci�, R&D), en la coopet�ncia, es redueixen els costos amb l'economia d'escala. Els participants a la targeta d'infidelitat no comparteixen les seves receptes i el seu saber-fer sobre el caf�.
La col�laboraci� radical afavoreix els enfocaments d'innovaci� oberta, no consisteix en col�laborar plegats per crear un producte o un servei predefinit, sin� en desenvolupar un ecosistema de compartici� de coneixements i de compet�ncies que permeti l'emerg�ncia de la innovaci�. Aquesta innovaci� no �s for�osament tecnol�gica, tamb� pot ser social. Emergeix tant dels col�laboradors de l'empresa com dels seus clients.
Exemples de Cooperaci� radical
- Sovint, l'�mbit del medi ambient �s un �mbit de converg�ncia. Per exemple, la col�laboraci� entre la NASA i l'ESA (en un context molt competitiu) sobre els punts mediambientals: gesti� dels residus espacials, cicle de vida dels sat�l�lits i impacte dels llan�aments de coets en la biodiversitat. Aquesta cooperaci� va n�ixer d'obligacions externes: establiment d'una reglamentaci� mediambiental estricta a Europa i comprom�s de Barack Obama amb el desenvolupament sostenible als Estats Units. Aquesta cooperaci� consisteix en intercanvis entre especialistes i en la posada a punt en com� de nous materials, m�s respectuosos amb el medi ambient (en substituci� dels que serien prohibits per massa nocius).
- Green X Change �s una plataforma establerta per Nike, Creatives Commons i Best Buy per compartir les seves recerques. Qualsevol persona interessada pot posar les seves innovacions en aquesta plataforma escollint una llic�ncia inspirada en el programari lliure permetent aix� que altres empreses es benefici�n de l'invent. Aquesta llic�ncia permet al propietari de la innovaci� decidir a qui li d�na els drets. La idea �s que ind�stries de sectors diferents i no competidors puguin compartir les aportacions de la R&D de les seves empreses. Aquesta plataforma t� dificultats per expandir-se m�s enll� dels seus fundadors, per� els autors hi veuen un motor potencial per a l'extensi� de la competici� radical.
Preconitzacions dels autors per una Col�laboraci� radical
- Explicar el concepte, m�s enll� de les representacions que poden suscitar en franc�s els termes "col�laboraci�" i "radical", que tenen una connotaci� molt diferent en angl�s.
- Canviar els propis reflexos i la visi� que tenim dels competidors, obrir-nos per aprofitar les oportunitats.
- Els quatre pilars de la relaci�: benevol�ncia, reciprocitat (ser ben�vol tamb� amb un mateix), claredat i llibertat d'innovar (elements extrets pels autors del llibre de Juliette Tournand, La strat�gie de la bienveillance, Inter Editions, 2007).
- Treballar a llarg termini, la col�laboraci� necessita un temps per instal�lar-se i nom�s t� efecte a llarg termini.
- Establir un context que permeti que els participants tinguin llibertat per a comprometre's espont�niament per elaborar conjuntament una soluci� negociada i consensual. I no repartir les tasques entre les empreses, com es fa en un proc�s cooperatiu.
- Compartir compet�ncies i tamb� coneixements.
- Garantir la complementarietat de les aportacions: connectar l'inter�s individual amb l'inter�s col�lectiu.
- Anticipar les responsabilitats de cadasc�: responsabilitat de l'�xit o del frac�s, beneficis financers, propietat intel�lectual.
- Transpar�ncia dels intercanvis durant el projecte i comunicaci� a tots els membres.
- Com m�s senzill sigui el proc�s, m�s possibilitats hi haur� que es dugui a terme.
Presentació sintètica de l'autor de l'obra : :
- Anne-Sophie Novel : doctora en economia, periodista especialitzada en desenvolupament sostenible, fundadora del blog col�lectiu Ecolo-Info, membre de la xarxa Entrepreneurs d'avenir.
- St�phane Riot : fundador de Nove Terra, expert en desenvolupament sostenible i acompanyament del factor hum� a les organitzacions, membre de grups de recerca i de prospectiva sobre les noves formes d'economies i d'organitzacions (biomim�tica, neuroci�ncies, psicopedagogia, management...)
Referència bibliogràfica :
NOVEL, Anne-Sophie and RIOT, St�phane. Vive la corévolution !: pour une société collaborative. Paris, France : Alternatives, 2012. Manifest� (Paris), ISSN 2258-9325. ISBN 978-2-86227-711-0.