L'estigm�rgia: un nou model de governan�a col�laborativa
Si el model competitiu crea redund�ncies i malbarata recursos en protegir les idees, en publicitat i altres, el model cooperatiu malbarata molt de temps i recursos en discutir i en discutir les discussions. Entre aquests dos models, l'estigm�rgia, un nou m�tode de governan�a inspirat en la manera en qu� s'organitzen els insectes socials, podria oferir un model alternatiu m�s adaptat a la col�laboraci� en grups grans.
Qu� �s l'estigm�rgia ?
Definici� de l'estigm�rgia per Viquip�dia:
L'estigm�rgia �s un m�tode de comunicaci� indirecta en un entorn emergent autoorganitzat, en qu� els individus comuniquen entre ells modificant el seu entorn.
L'estigm�rgia neix de l'observaci� de la natura: les formigues es comuniquen dipositant feromones per all� on passen per tal que altres formigues puguin seguir la pista fins al menjar o la col�nia en funci� de les necessitats, el que constitueix un sistema estigm�rgic.
Es poden observar fen�mens similars en altres esp�cies d'insectes socials com els t�rmits, que fan servir feromones per construir estructures de terra grans i complexes mitjan�ant una senzilla regla descentralitzada.
Cada t�rmit recull una mica de fang al seu voltant, hi incorpora feromones i el diposita a terra. Com que els t�rmits se senten atrets per l'olor, dipositen m�s sovint el seu paquet all� on d'altres ja l'hi han dipositat, i aix� construeixen pilars, arcs, t�nels i cambres.
Termiti�re, un exemple de travail hautement organis� par un processus stigmergique. Photo par Carl D. Walsh/Aurora/ via Howstuffworks.com
Aplicaci� del model estigm�rgic a les organitzacions
La te�rica Heather Marsh ha escrit un article remarcable sobre l'aplicaci� de principis extrets de l'estigm�rgia a la col�laboraci� en grups grans i com un m�tode de governan�a alternativa a mig cam� entre les organitzacions que funcionen seguint un model competitiu i les que funcionen seguint un model cooperatiu.
Fa poc vaig participar a la traducci� col�laborativa d'aquest text amb altres membres del grup AnimFR.
Aqu� teniu una c�pia de l'article tradu�t. Per facilitar-ne la lectura he afegit alguns t�tols que no figuraven en el text original.
Estigm�rgia
(article inicialment publicat per Heather Marsh; vegeu l'article original en angl�s)
Aquest article forma part de la s�rie: "Governan�a i altres sistemes de col�laboraci� a gran escala"
L'estigm�rgia �s un mecanisme de coordinaci� indirecta entre agents o accions. El principi �s que una pista que una acci� deixa en l'entorn estimula la realitzaci� de l'acci� seg�ent, sigui per part del mateix agent o per un agent diferent.
D'aquesta manera, les accions seg�ents tendeixen a refor�ar all� que ja existeix i a construir sobre aquesta base, el que condueix a l'emerg�ncia espont�nia d'una activitat d'aparen�a coherent i sistem�tica. L'estigm�rgia �s una forma d'autoorganitzaci�. Produeix estructures complexes sense necessitat de pla, de control o fins i tot de comunicaci� directa entre els agents. - Viquip�dia.
El problema de les organitzacions actuals
En un sistema basat en les persones mai no hi pot haver una col�laboraci� a gran escala sense un sistema de representaci�, com el que podem trobar en organitzacions com les Nacions Unides. Si volem abandonar el sistema de representaci� permetent alhora que s'escoltin totes les veus, hem de trobar nous m�todes col�laboratius que funcionin amb sistemes basats en les idees o les accions. Els grups conc�ntrics d'usuaris amb comunitats epist�miques i ponts de coneixements poden funcionar per els sistemes basats en les idees; per als sistemes que actuen, l'estigm�rgia podria ser la millor opci�.
Actualment, la resposta habitual a una situaci� que requereix una acci� consisteix en crear una entitat nominal, en forma de comit�, de comissi�, d'organitzaci�, d'empresa, d'organitzaci� no governamental, d'ag�ncia governamental, etc. Molt sovint l'acci� acaba per no apar�ixer perqu� en el seu lloc hi ha una focalitzaci� sobre l'organitzaci� i les persones implicades.
El model competitiu
La major part dels sistemes actuals estan gestionats per organitzacions competitives. La compet�ncia crea redund�ncia, alenteix i malbarata recursos en protecci� de les idees, en publicitat i altres. La competici� tamb� requereix el secret i aix� bloqueja el progr�s, l'avaluaci�, i fa que es perdin idees i oportunitats. Les patents i els drets d'autor encara redueixen m�s la velocitat i el potencial de suggeriment d'idees. Les persones amb m�s expertesa no col�laboren a menys d'haver estat reclutades pel mateix projecte.
El model cooperatiu
Tradicionalment l'alternativa a la competici� ha estat la cooperaci�. Aquesta assoleix la m�xima efic�cia nom�s en els grups de dues a vuit persones. En els grups de m�s de 25 persones, la cooperaci� �s terriblement lenta i es converteix en un exercici de gesti� de personalitats que degenera r�pidament en discussions sense fi i ensabonaments per no ferir les sensibilitats, �s extremadament vulnerable als "agents provocadors", i, en els grups de grans dimensions rarament condueix a res que valgui la pena. Tradicionalment, la cooperaci� es basa en el principi democr�tic segons el qual totes les veus s�n iguals, per tant, no permet que els l�ders, usuaris amb m�s expertesa, energia o enteniment tinguin una influ�ncia m�s important que els que actuen a la perif�ria.
La cooperaci� malbarata molt de temps i molts recursos en discussions i en discutir les discussions. En un sistema basat en l'acci�, la discussi� rarament �s necess�ria, perqu� l'opini� dels que no fan la feina probablement tindr� poc valor, exceptuant els casos en qu� es demana consell a una persona experta i de confian�a.
En general, la cooperaci� i els sistemes basats en la cooperaci� estan dominats per personalitats extravertides que prenen les decisions per controlar la feina dels altres i aix� crea un ressentiment justificat en els que fan la feina. A la majoria dels treballadors no els agrada un sistema jer�rquic com el que es mostra en el diagrama adjunt, perqu� els fa perdre autonomia, domini i control creatiu sobre el seu propi treball; tant si el sistema de presa de decisions �s jer�rquic o horitzontal, el sentiment final no �s gaire diferent.
Els sistemes cooperatius acostumen a fer servir el consens o el vot per prendre decisions per tot el grup; amb aquests m�todes es corre el risc de no produir els millors resultats perqu� hi pot haver moltes persones que no entenguin la feina si no la practiquen, i poden demanar coses que ells mateixos no voldrien fer. Els sistemes basats en el consens tamb� s�n sensibles a "l'esperit del rusc", l'apropiaci� per part del grup de les idees i del treball d'individus, cosa que pot crear un ressentiment encara m�s gran.
Sistema jer�rquic
(control del grup per part d'un individu ) syst�me hi�rarchique
Jerarquia de consens
(control dels individus per part del grup) hi�rarchie du consensus
Estigm�rgia
En l'esquema de l'estigm�rgia adjunt, tots els treballadors tenen total autonomia per crear com ho desitgen; el poder del grup d'usuaris rau en la seva capacitat per acceptar o rebutjar la feina. Com que no hi ha una persona designada per desenvolupar una tasca, els usuaris tenen la llibertat de buscar una alternativa si no els agrada el que se'ls proposa. Els treballadors tenen llibertat per crear sense tenir en compte l'acceptaci� o el ref�s; en l'esquema adjunt, unes tasques poder ser acceptades pel grup m�s important, una alternativa per un altre grup d'usuaris, una altra nom�s per un grup petit, i fins i tot un treballador pot estar sol amb la seva pr�pia visi� de les coses. En tots els casos, els treballadors tenen la llibertat de crear com ho prefereixen. La hist�ria no ens parla d'idees radicalment innovadores que hagin tingut una acceptaci� general immediata i la hist�ria tamb� ens ha demostrat que les idees radicalment noves solen ser el resultat de visions solit�ries; deixar el control del treball �nicament al consens de grup nom�s porta a una par�lisi de la innovaci�. stigmergie
Competici� i cooperaci�: 2 models de "control a priori"
En un entorn competitiu, una idea nova es guarda gelosament, es protegeix legalment i s'envolta de secret. Es fan molts esfor�os per trobar persones que la recolzin, alhora que es fa el possible perqu� la idea estigui legalment protegida (coberta per proteccions legals) i es fan acords d'ocultaci�. La idea queda inextricablement lligada al seu creador fins que �s transferida a una altre propietari i tots els contribu�dors treballen per al propietari i no per la idea. Despr�s, el propietari ha de recompensar els contribu�dors, cosa que limita el potencial de desenvolupament i encara fa que es malbaratin m�s recursos en acords, accions legals, etc. Els contribu�dors no tenen cap inter�s especial en qu� el projecte funcioni o no, i no estan motivats per contribuir m�s que en all� pel qual s�n recompensats.
En canvi, si l'idea es desenvolupa de manera cooperativa, en primer lloc l'autor l'ha de presentar i ha d'intentar conv�ncer un grup perqu� l'adopti. El grup ha d'estar d'acord amb la pr�pia idea i amb totes les etapes del seu desenvolupament. La major part de l'energia i dels recursos es gasten en comunicar, persuadir i gestionar les susceptibilitats, i l'ambient de treball �s tens per l'argumentaci� i les lluites de poder. Perqu� qui tira endavant el projecte �s un grup, i encara que sigui un grup cooperatiu, el grup sempre est� en competici� amb altres projectes externs similars, i sempre malbarata recursos i energia en secret, en propaganda, etc. Tant si es basen en un model competitiu o cooperatiu, els projectes moriran si el grup que el fa funcionar es retira, i en els dos casos, les personalitats del grup existent atrauran o rebutjaran els contribu�dors. Ambd�s sistemes s�n sistemes jer�rquics en qu� els individus han de demanar perm�s per contribuir. Ambd�s estan focalitzats en l'autoritat de personalitats que aproven una decisi� en lloc de focalitzar-se en la idea i en l'acci� mateixa.
L'estigm�rgia, un model amb "autoritzaci� a priori"
L'estigm�rgia no �s ni competitiva ni col�laborativa en el sentit m�s comunament acceptat de la paraula. Amb l'estigm�rgia, es d�na lliurement una idea inicial i el projecte �s portat per la idea, no per una personalitat ni per un grup de personalitats. Cap individu necessita perm�s (model competitiu) o consens (model cooperatiu) per proposar una idea o iniciar un projecte. Tant el debat com el vot s�n innecessaris, si una idea �s interessant o necess�ria, suscitar� inter�s. L'inter�s vindr� de persones implicades de manera activa en el sistema i que voldran esfor�ar-se perqu� el projecte tiri endavant. No vindr� de vots buits de persones que nom�s tenen un inter�s i una implicaci� molt minsos en el projecte. Mentre el projecte sigui recolzat o rebutjat sobre la base d'esfor�os contribu�dors i no sobre vots buits, la contribuci� de persones compromeses amb la idea tindr� m�s pes. L'estigm�rgia tamb� posa els individus en situaci� de controlar el seu propi treball, no necessiten el perm�s del grup, ni que aquest els digui quin m�tode han de seguir o en quina part han de contribuir.
La persona que ha tingut la idea inicial pot efectuar o no determinades tasques per fer avan�ar el projecte. La promoci� de la idea es fa per pr�pia voluntat, per un grup entusiasmat per la idea; aquest pot ser qui la posi en pr�ctica o no. No cal buscar fons o ajudes; si una idea �s bona rebr� el recolzament necessari (en la pr�ctica aix� encara no �s aix� perqu� hi ha poca gent que tingui temps lliure per dedicar a projectes basats en el voluntariat, ja que la majoria est� lligada a una feina que el sistema financer existent fa obligat�ria. A m�s, encara vivim en un sistema basat en les persones/personalitats en qu� nom�s s'escolten les personalitats m�s fortes). El secret i la competici� no s�n necessaris, ja que un cop es d�na una idea, aquesta i tots els nous desenvolupaments pertanyen als qui decideixen treballar per ella. Qualsevol persona pot proposar un treball, la idea no pot morir o ser posada en pausa per unes persones; s'accepta o es rebutja la feina feta, no la persona que l'ha feta. Totes les idees s'accepten o es rebutgen en funci� de les necessitats del sistema.
La responsabilitat i els drets del sistema estan en mans de tots els usuaris, no nom�s dels creadors. No hi ha motiu perqu� les persones deixin el sistema per q�estions de conflictes personals de la mateixa manera que no cal que hi hagi comunicaci� m�s enll� de la realitzaci� de les tasques i que hi sol haver un munt d'activitats que es poden fer amb total autonomia. Com que ning� no �s propietari del sistema ni el posseeix, no hi ha necessitat de crear un grup competidor per tal que la propietat del sistema evolucioni cap a un altre grup.
Els agents provocadors no tenen cabuda en l'estigm�rgia ja que nom�s s'hi tenen en compte les necessitats del sistema. Alg� que actua en contra de les funcionalitats del sistema �s molt m�s f�cil de detectar per impedir-li que actu� que no pas els qui bloquegen els aven�os amb debats sense fi i creen conflictes entre les persones. Perqu� el sistema �s propietat de tots, els l�ders tampoc hi tenen cabuda.
Nodes
A mida que la feina avan�a i a mida que l'equip principal i els seus membres es van desenvolupant, van emergint m�s persones interessades i abnegades, cosa que comen�a a donar un sentit al projecte. Com que l'equip principal produeix la majoria de la feina i que aquesta feina �s la m�s valorada per la resta dels usuaris, es van constituint especialitats al voltant dels interessos de l'equip principal. M�s enll� d'un cert nivell de complexitat els sistemes comencen a mancar de coher�ncia a mida que l'energia i la focalitzaci� del grup es va reduint seguint els interessos de l'equip principal i la disponibilitat dels recursos. Algunes de les parts del sistema original poden per tant quedar inacabades.
Amb l'arribada de membres que es van afegint, m�s persones experimentaran la frustraci� relacionada amb una utilitat o una autonomia limitades. Alguns d'aquests membres s'interessaran per la feina inacabada i crearan un nou node de membres amb les mateixes disposicions i noves persones per fer-se c�rrec de la feina no realitzada. De manera alternativa, usuaris ocasionals i observadors del sistema, que no tenen les ganes o l'experi�ncia per ser m�s actius dins del sistema original, trobaran una nova necessitat i iniciaran un nou node. L'estigm�rgia fomenta la fragmentaci� en diferents nodes m�s que no pas el sistema empresarial tradicional d'adquisici� i d'expansi� sense fi. Perqu� cada individu nom�s �s responsable del seu propi treball, i que ning� pot dirigir un grup de contribu�dors, l'expansi� significa m�s feina per a l'individu i una perspectiva d'autolimitaci�. A mida que el sistema es va desenvolupant, la feina afegida exigeix alhora recursos afegits i noves fragmentacions. Com que la comunicaci� �s m�s f�cil i hi ha m�s autonomia en grups m�s petits, la fragmentaci� �s el resultat m�s probable del desenvolupament.
La comunicaci� entre els nodes d'un sistema s'estableix a partir de la necessitat. La transpar�ncia permet que la informaci� circuli lliurement entre els diferents nodes, per� una relaci� formal o un m�tode de comunicaci� no �s ni necessari ni desitjable. La manera en qu� la informaci� es comparteix ve donada per la mateixa informaci�, no per les relacions personals. Si una dada �s pertinent per a m�s d'un node es transmetr� immediatament a tots, sense que calgui una reuni� formal entre persones oficials o leg�times.
Qualsevol node pot desapar�ixer sense que afecti a la xarxa, i les funcionalitats subsistents necess�ries poden ser recuperades per d'altres. Si els nodes s'adonen que estan treballant en una mateixa tasca s�n susceptibles d'associar-se, o b� alguns es tornaran obsolets per la manca d'�s. Nom�s es creen nous nodes per cobrir una nova necessitat o proporcionar una millor funcionalitat; fer dues vegades la mateixa feina resulta inefica� i nom�s es d�na el cas quan un segon grup troba un m�tode alternatiu que el primer grup no vol adoptar. En aquest cas, el millor sistema tindr� m�s recolzament per part del grup d'usuaris i l'altre sistema desapareixer� o quedar� com una alternativa valuosa. Qualsevol usuari pot contribuir al node que m�s correspongui als seus interessos i a les seves capacitats o aportar la seva contribuci� a diferents nodes.
El futur
Un nou sistema de governan�a o de col�laboraci� que no segueixi un model jer�rquic competitiu haur� d'integrar l'estigm�rgia en la majoria dels seus sistemes basats en l'acci�. No �s ni raonable ni desitjable per al pensament i l'acci� individual que se'ls sotmeti al consens de grup per temes que no estiguin relacionats amb el grup, i �s del tot impossible realitzar tasques complexes si cada decisi� ha de ser presentada per ser aprovada; �s la major debilitat del model jer�rquic. L'�xit incre�ble de tants projectes d'Internet �s el resultat de l'estigm�rgia, no de la cooperaci�, i gr�cies a l'estigm�rgia �s com podrem construir r�pidament i efica� i com produirem resultats molt millors que els que cadasc� de nosaltres es planteja al comen�ament.