bf_imagepreliminares-2013_cc-by-sa.jpg

L'educaci� utilitza una llic�ncia Creatives defectuosa, per Richard Stallman

Autor de la fitxa : H�l�ne Laxenaire - SupAgro Florac
Llicència de la fitxa : Creative Commons BY-SA
Idees desenvolupades per l'autor en el terreny de la col·laboració en aquest llibre, aquesta conferència : En aquest article Richard Stallman denuncia l'�s de les llic�ncies CC-BY-NC i CC-BY-NC-SA per als documents pedag�gics i les obres de refer�ncia i insta a fer servir preferentment les llic�ncies CC-BY i CC-BY-SA

Unes llic�ncies Creatives Commons lliures i unes altres no-lliures

Entre les llic�ncies proposades per Creatives Commons, dues s�n veritablement lliures (vegeu. ) :
  • la llic�ncia CC-BY-SA que autoritza la difusi�, la modificaci�, fins i tot dins d'un marc comercial per� amb l'obligaci� que l'obra que se'n derivi estigui sota la mateixa llic�ncia.
  • la llic�ncia CC-BY, id�ntica a l'anterior, llevat que no hi ha obligaci� de llic�ncia per les obres que se'n deriven.
Les altres llic�ncies, que no permeten la modificaci� i/o utilitzaci� dins d'un marc comercial, de fet, no s�n lliures.

Les Obres sota llic�ncies CC-BY-NC i CC-BY -NC-SA corren el risc de no poder ser mai difoses dins d'un marc comercial

Les llic�ncies que permeten la modificaci� per� que es no poden utilitzar en un marc comercial (CC-BY-NC i CC-BY-NC-SA) plantegen un problema que s'anir� accentuant amb el temps. De fet, la menci� NC (no comercial) de la llic�ncia Creatives Commons, no prohibeix estrictament la utilitzaci� comercial, nom�s obliga a les persones que vulguin fer un �s comercial de l'obra a demanar-ne l'autoritzaci� a l'autor. Per� el fet de permetre la modificaci� de l'obra multiplica el nombre d'autors, que al cap d'alguns anys poden ser molts i per tant impossibles de trobar per demanar-los la seva autoritzaci�. Richard Stallman proposa una modificaci� d'aquestes llic�ncies per tal que permetin definir la persona a qui es pot demanar l'autoritzaci�.

Les obres que suposadament han de servir per a tasques pr�ctiques han d'estar sota llic�ncia lliure

Per Stallman una obra que ha de tenir una utilitzaci� pr�ctica ha de ser lliure, cas dels programaris o de les classes. Perqu� siguin lliures, els usuaris han de tenir el control absolut de l'obra que serveix per a efectuar la tasca.
Per tant, diferencia les obres que serveixen per a tasques pr�ctiques, entre les quals hi ha els documents pedag�gics, de les obres art�stiques, de divertiment o que reflecteixen un punt de vista. Aquestes estan legitimades pel fet d'estar protegides per una llic�ncia Creative Commons no-lliure.

Nota de l'autor de la fitxa: l'article de Richard Stallman est� protegit per una llic�ncia no-lliure, fet coherent amb el seu discurs ja que es tracta d'un article que expressa una opini�.

Cr�dit photo : Preliminares 2013 (CC BY-SA)
Presentació sintètica de l'autor de l'obra : : Richard Stallman �s un programador conegut i un militant del programari lliure. �s un dels fundadors del projecte GNU i de la llic�ncia p�blica general GNU que tamb� es coneix per l'acr�nim GPL. �s un dels pares del programari lliure.
Cites : Quan una obra ha de servir per efectuar una tasca pr�ctica, els usuaris han de tenir el control d'aquesta tasca, per tant necessiten controlar l'obra ella mateixa. Aix� s'aplica tant a l'ensenyament com al programari. Richard Stallman
Referència bibliogràfica : L?�ducation utilise une licence Creative Commons d�fectueuse, par R. Stallman. Framablog [online]. 31 January 2013. [Accessed�4�February�2014]. Available from : http://www.framablog.org/index.php/post/2013/01/31/stallman-creative-commons-non-commercial