L'arribada del web ha creat un abisme entre les generacions
Autor de la fitxa :
Gatien Bataille
Llicència de la fitxa :
Creative Commons BY-SA
Idees desenvolupades per l'autor en el terreny de la col·laboració en aquest llibre, aquesta conferència :
Quants canvis en un segle!
Vers 1900 |
Vers 2000 |
A Fran�a, la majoria dels �ssers humans s�n agricultors |
A Fran�a, menys d'un 1% dels �ssers humans s�n agricultors |
Hi ha 2 000 milions d'esser humans al m�n |
Hi ha 7 000 milions d'esser humans al m�n |
L'esperan�a de vida �s de 30 anys |
L'esperan�a de vida �s de 80 anys |
L'esser hum� viu a la seva comunitat, dins d'una cultura homog�nia |
L'esser hum� viu en un col�lectiu on es barregen diferents religions, cultures, lleng�es i nacionalitats |
+/- 5000 paraules noves entren al diccionari cada 20 anys |
+/- 35000 paraules noves entren al diccionari cada 20 anys |
L'horitz� cultural es limita a alguns milers d'anys (1000 abans de Crist) |
L'horitz� cultural s'est�n fins a la barrera de Planck (algunes mil�l�simes de segon despr�s del Big Bang |
Per altra banda, a Europa occidental, les persones de menys de 60 anys:
- no han passat mai gana (de veritat)
- no han viscut cap guerra
- no han conegut mai el dolor (de veritat) gr�cies als medicaments
Un abisme entre la generaci� actual i l'anterior!
Som poc conscients de l'enorme abisme que s'ha creat entre aquesta generaci� i l'anterior.
Hi ha hagut un canvi de paradigma i l'arribada del web hi t� molt a veure!
La generaci� actual �s molt diferent de l'anterior:
- viu en una abund�ncia d'informaci� disponible a tot arreu i en tot moment
- est� hiper-connectada amb tot el m�n
El cap no els funciona igual:
- no retenen de la mateixa manera (externalitzen gran part de les coses)
- no llegeixen de la mateixa manera
- s�n multitasca
Ja no tenen el mateix espai
- viuen en un m�n virtual, on ja no hi ha dist�ncies
- accedeixen a qualsevol lloc i a qualsevol persona per mitj� de les TIC
Ja no viuen en el mateix m�n
- viuen en col�lectius on hi conviuen diferents religions, lleng�es, nacionalitats, costums...
- no se senten concernits per la moral, que no han necessitat (contr�riament al que passava en temps de guerra, de patiment, d'escassetat d'aliments.)
Amb l'arribada del web i de les TIC (tecnologies de la informaci� i de la comunicaci�), la nova generaci� ha externalitzat la seva mem�ria, la seva imaginaci� i la seva ra� (d'ara endavant accessibles via web amb una efic�cia mai assolida pel nostre cervell). Aix� ha alliberat "espai de cervell" per a la inventiva (�nic acte intel�lectual aut�ntic avui segons l'autor). De fet, distanciant-nos del saber i del coneixement �s com podem pensar i inventar realment!
Aquest canvi tan gran obliga la nova generaci� a reinventar-ho tot o quasi ja que l'antic "marc" en el que s'inscrivia la nostra societat ja no �s v�lid amb l'adveniment del web.
Aix� �s m�s v�lid que mai per a l'ensenyament.
Per una redefinici� de l'ensenyament!
Abans, ensenyar era una oferta que calia acceptar tal qual. El saber passava per la veu del mestre. Oralitzava els escrits. Era al centre de l'audi�ncia i regnava sobre els "aprenents". Per difondre el coneixement, reclamava silenci.
Avui en dia, el saber est� disponible a tot arreu i en tot moment. Els estudiants ja no treballen "en silenci" perqu� les paraules del professor s�n redundants i aquest no fa m�s "que oralitzar" el saber del que, per altra banda ja est� disponible.
Els estudiants volen tenir un paper actiu en el seu aprenentatge (com quan "controlen" el seu ordinador). Treure'ls d'aquesta postura i fer-ne una multitud "passiva" ja no funciona!
L'avenir de l'ensenyament passar� per una definici� completa del paper del professor i de les estructures de l'escola. Les classes no "interrompudes" seran aquelles en que el professor crear� les condicions favorables a la co-construcci� dels sabers i en les que es recolzar� en els sabers disponibles per inventar amb els aprenents. Les en s�n un exemple.
Presentació sintètica de l'autor de l'obra : :
Professor a la Universitat de Stanford, membre de l'Acad�mie fran�aise, Michel Serres �s autor de nombrosos assajos sobre filosofia i hist�ria de les ci�ncies, dels quals els �ltims, Temps des crises et Musique han estat �mpliament celebrats per la premsa. �s un dels pocs fil�sofs contemporanis que proposen una visi� del m�n que associa les ci�ncies i la cultura.
Cites :
De l'auge de les noves tecnologies ha nascut un nou �sser hum�: Michel Serres l'ha batejat com a "Polzeta" (Petite Poucette), per al�lusi� al domini amb qu� els missatges surten dels seus polzes.
Referència bibliogràfica :
SERRES, Michel. Petite poucette. Paris, France : Le Pommier, 2013. Manifestes (Paris. 1999), ISSN 1294-6605. ISBN 978-2-7465-0605-3.