Introducci� als b�ns comuns

Autor de la fitxa : Gatien Bataille
Llicència de la fitxa : Creative Commons BY-SA
Descripció :

B�ns comuns?

Tradicionalment anomenats "procomuns" (les coses que ens pertanyen en com�), els b�ns comuns han quedat una mica oblidats.
Han estat suplantats per :
  • els b�ns privats organitzats pel mercat
  • els b�ns p�blics posats a disposici� per l'estat
D'aquesta manera els b�ns comuns s'han convertit en les "coses de ning�"... de les quals ning� no se n'ocupa.
I aix� que els b�ns comuns (commons en angl�s) no s�n b�ns "sense amo".
Cadasc� de nosaltres pot leg�timament reivindicar els seus drets sobre ells.
S�n les coses amb qu� ens alimentem, les que ens permeten comunicar-nos i despla�ar-nos, que ens inspiren… o fins i tot que ens permeten abocar els residus (a l'aire o a l'aigua).

Un b� com� es caracteritza pel fet:

- que un recurs, per exemple l'aigua o el saber, s'utilitzi de manera comuna i sostenible, m�s que de manera individual o excloent-ne altres persones.
  • que un grup espec�fic s'encarregui del recurs i en tingui cura, en comptes de deixar-lo ens mans de persones que se n'aprofitin.
  • que aquest grup s'hagi posat d'acord per establir unes regles apropiades i transparents, en comptes d'acceptar l'abs�ncia de regulaci�.
  • que l'acc�s als recursos estigui �mpliament autoorganitzat, en comptes d'estar determinat des de fora.
  • que a tots els usuaris se'ls reconegui el dret a donar la seva opini� en comptes d'estar sistem�ticament representats per altres persones.
  • que els avantatges es comparteixin, en comptes d'estar concentrats.
Aquesta concepci� q�estiona considerablement la noci� de propietat privada pel que fa a uns b�ns que podr�em qualificar de comuns... I en canvi no forma part del debat actual.

Quines serien les conseq��ncies d'una redefinici� de les terres com a b�ns comuns?
Cal refor�ar els b�ns comuns, m�s enll� del mercat i l'estat i de manera complement�ria a aquests. Cadascun de nosaltres ha d'assumir les seves responsabilitats com a co-possessor de les "coses que ens s�n comunes", per tal de treure'n m�s llibertat i comunitat. Els b�ns comuns necessiten homes i dones, no nom�s mercats, ajuts governamentals o regulaci� per part de l'estat. Cal fer una redistribuci� m�s justa de la riquesa dispensada a trav�s dels b�ns comuns en tots els �mbits de la nostra vida.
Perqu� els b�ns comuns s�n el secret m�s ben guardat de la nostra prosperitat.
Tots nosaltres ens els trobem cada dia i a tot arreu. Tots nosaltres hi recorrem constantment en les nostres activitats econ�miques, en fam�lia, en pol�tica o en els moments de lleure. Formen part dels pressup�sits considerats evidents de la vida social i econ�mica, i en canvi segueixen sent majorit�riament invisibles.
Les coses que fem servir de manera comuna constitueixen l'estructura interna d'una societat pr�spera.
A la natura, tots els homes i dones depenem de l'aigua, dels boscos, de la terra, de la pesca, de la biodiversitat, del paisatge, de l'aire, de l'atmosfera, aix� com de tots els processos vitals que hi estan relacionats. Cada individu t� dret a beneficiar-se dels recursos naturals, independentment de la propietat privada d'aquests.
En l'�mbit social, perqu� es desenvolupin les relacions entre les persones s�n necessaris les places, els parcs i jardins p�blics, les vetllades, els diumenges i dies de festa, aix� com els transports p�blics, les xarxes digitals, les activitats esportives i de lleure. Aquests b�ns comuns socials poden ser gestionats i conreats directament i de maneres molt diverses per les pr�pies comunitats i per iniciativa dels ciutadans. Tamb� poden constituir una part del domini p�blic, en qu� els serveis p�blics tenen un paper important.
No cal dir, pel que fa a la cultura, que la llengua, la mem�ria, els usos i el coneixement s�n imprescindibles per a qualsevol producci� material o immaterial. Igual que necessitem els b�ns comuns de la natura per sobreviure, els b�ns comuns culturals s�n necessaris per a la nostra activitat creativa. De la mateixa manera, cal que els nostres coneixements actuals puguin seguir sent utilitzats lliurement per les generacions del futur.
A nivell digital, les produccions i els intercanvis funcionen millor com menys obstacles hi hagi per accedir als objectes i a les dades. �s imprescindible que els codis font dels programes inform�tics, aix� com tota la riquesa dels textos, sons, imatges i films disponibles en l�nia no estiguin limitats per drets de propietat intel�lectual restrictius.

�s bo saber-ho

B� com� no es el mateix que b� p�blic Una difer�ncia essencial amb la tipologia cl�ssica dels b�ns p�blics rau que en qu� els b�ns comuns s�n heretats: o b� representen regals de la natura i cal mantenir-los com a tals, o b� han estat produ�ts per persones o grups (no sempre necess�riament clarament identificats), i despr�s transmesos. Aquesta transmissi� pot ser un proc�s de llarga durada (paisatges culturals, llengua) o molt curt (Viquip�dia, programaris lliures). Tamb� es poden constituir b�ns comuns quan han estat produ�ts per una persona que els ha destinat a una utilitzaci� en com� (com ara el llenguatge HTML).
Cap pol�tic ni cap estat no ho ha decidit.
�s clar que els b�ns comuns o els drets humans que se'ls acostuma a associar depenen de la protecci� de l'Estat. Aix�, la preservaci� i la reivindicaci� dels b�ns comuns del planeta dif�cilment podrien ser assolits sense acords entre els diferents estats.
Els b�ns comuns s�n gestionats de manera justa i sostenible quan les coses que tenen una disponibilitat limitada per a tots es comparteixen, i quan tothom pot accedir a les coses que s�n abundants.

B� com� no �s el mateix que propietat comuna
La propietat comuna �s una forma de propietat col�lectiva. La podem trobar en cooperatives, comunitats d'hereus o en societats an�nimes per accions. Com la propietat privada, la propietat comuna implica que determinades persones (les no propiet�ries) quedin excloses de l'acc�s i la utilitzaci� del b�. En aix� es diferencia dels b�ns comuns.

No totes les coses s�n un b� com�, per� moltes poden esdevenir-ho.

Arquitectura dels b�ns comuns

Els b�ns comuns estan constitu�ts per tres puntals fonamentals: els recursos, la gent i, finalment, les regles i normes que permeten unir tots aquests components entre ells. El primer puntal �s material. Fa refer�ncia als recursos pr�piament dits: l'aigua, la terra, el codi gen�tic, els codis dels programaris, els coneixements, els algoritmes i les t�cniques culturals; tamb� fa refer�ncia al temps del qual disposem, i naturalment a l'atmosfera. Tot aix� constitueix els "recursos comuns" ("common pool resources" en angl�s). Tots nosaltres tenim el mateix dret a disposar-ne.
El segon puntal �s social. Fa refer�ncia als �ssers humans que fan servir aquests recursos. El concepte de b�ns comuns no es pot concebre si no va associat a uns individus concrets que actuen dins d'un espai social definit. Els coneixements, per exemple, s'utilitzen per emetre un diagn�stic o per curar. Les t�cniques culturals s'utilitzen per produir innovaci�. La comunitat, �s a dir tots els que utilitzen els recursos de manera col�lectiva, transforma aquests recursos en b�ns comuns.
El tercer puntal �s regulador. Fa refer�ncia a les regles i normes que regeixen la relaci� amb els b�ns comuns. Evidentment, no �s el mateix regular els bytes i la informaci� que regular recursos naturals com ara l'aigua o els boscos. Les relacions amb aquestes coses adopten formes diferents. No obstant, el que totes aquestes relacions tenen en com� �s que han de ser determinades per cada comunitat extensa d'usuaris. I aix�, nom�s �s possible quan un grup hum� desenvolupa una comprensi� comuna de les seves relacions amb els recursos.

Recursos + Comunitats + Regles i normes = B�ns comuns

Els b�ns comuns fan la qualitat de vida

Els b�ns comuns generen valor tant fora del mercat com en complement del mateix. Per a tots nosaltres, la possibilitat de rec�rrer als b�ns comuns, a m�s de als serveis oferts pel mercat i l'estat, t� m�ltiples avantatges.
Aix� es fa pal�s arreu on els recursos naturals utilitzats en com�, com ara les pastures, l'aigua, els mars, els boscos, els camps i les llavors, formen la base de la subsist�ncia. Els drets comunitaris garanteixen l'acc�s gratu�t a aquests recursos imprescindibles per viure, que es paguen amb la moneda de la cooperaci� i la solidaritat. A partir del moment en qu� els serveis garantits per aquests recursos – alimentaci� dels �ssers humans i dels animals, materials de construcci�, medicaments, calefacci� i mat�ries primeres – han de ser comprats amb diners, els homes es veuen abocats a la mis�ria, perqu� no tenen poder adquisitiu.
L'aut�ntica trag�dia dels b�ns comuns �s que la gent no pren consci�ncia del seu valor (no monetari) fins al moment en qu� estan a punt de desapar�ixer.
La densitat urbana, per exemple, �s una forma de riquesa que no es fa aparent fins que s'ha perdut. Les dist�ncies curtes :
  • permeten estalviar temps per anar a comprar a peu,
  • o perqu� els nens puguin anar a escola sense agafar cap transport,
  • fomenta les xarxes de socialitzaci� i el treball en com�, i d'aquesta manera fa que es puguin organitzar guarderies aut�nomes, que els ve�ns es puguin ajudar entre ells o que s'organitzin horts col�lectius.

Recursos comuns + Comunitats + Cooperaci� = Creaci� de valors no monetaris

Els b�ns comuns; eines de creativitat i de cooperaci�

Que la cooperaci� �s un factor de productivitat molt potent �s una veritat admesa des de fa temps. La xarxa digital ha perm�s que es desenvolupin formes de cooperaci� del tot innovadores.
Dins del m�n cient�fic, els m�todes de treball col�laboratius, globalment compartits i autoorganitzats s'han convertit en una evid�ncia.
A l'era digital, la creativitat ha adquirit una nova significaci� que va m�s enll� de l'individu.
Sovint, l'entusiasme i la compet�ncia acumulats dels afeccionats no t� res a envejar als dels professionals, ben al contrari. Gr�cies a les aplicacions cada vegada m�s nombroses de les eines 2.0, com Twitter, les wikis o els blogs, es van creant noves formes de treball en com� i de compartici� dels coneixements. Internet t� el potencial de desenvolupar plataformes per a la intel�lig�ncia col�laborativa i l'enginy descentralitzat, i de posar-les a l'abast de tothom.
Les "comunitats en l�nea", gr�cies a una �mplia participaci�, poden proposar productes i serveis de gran qualitat, que tamb� poden tenir un valor monetari.
Gaireb� totes les societats humanes es basen en una barreja de compet�ncia, planificaci� i solidaritat. No obstant, les seves relacions respectives es van modificant amb el curs de la hist�ria. L'intercanvi de mercaderies dins del mercat – per m�s evident que s'hagi tornat per a nosaltres – tan sols �s una manera entre d'altres d'aprovisionar-se de b�ns.
Les maneres d'aprovisionar-se de b�ns s�n :
  • la producci� organitzada pel mercat (principi de compet�ncia)
  • la producci� organitzada per l'estat (principi de planificaci�)
  • la producci� i la distribuci� a l'interior de les comunitats (principi de reciprocitat)
El sentiment de comunitat i de lliure cooperaci� sembla adquirir un nou significat i una nova import�ncia quan es conjuga amb el desig d'independ�ncia. Refor�ar els b�ns comuns respon a aquesta necessitat.

La soluci� als problemes actuals no consisteix en un replegament de l'Etat per tal de deixar lloc al mercat, sin� m�s aviat en qu� l'Estat s'esforci per protegir els drets de les comunitats sobre els seus b�ns comuns.

Els avantatges dels b�ns comuns

All� que avui encara se'ns mostra com una debilitat dels b�ns comuns podria revelar-se com una for�a en un futur pr�xim: els diners hi tenen un paper secundari. Cooperar amb vista a una possessi� compartida en lloc de competir buscant l'enriquiment personal �s el que distingeix els b�ns comuns. En general, els est�muls monetaris hi juguen un paper molt marginal. Els motius que realment compten s�n m�s aviat
  • la utilitat comuna,
  • el desenvolupament de les compet�ncies,
  • la sociabilitat o la reputaci�.
En aquest sentit, l'�mbit dels b�ns comuns �s un espai desmercantilitzat. Es tracta d'una economia de compartici� i participaci�, i no d'acumulaci� i exclusi�.
Sense aquesta economia de la compartici�, no es pot concebre una economia alliberada de la pressi� del creixement. En efecte, tot all� que es fa en sentit de l'inter�s general, per passi� del subjecte o per solidaritat permet satisfer les necessitats amb una inversi� monet�ria m�nima. La realitzaci� de Viquip�dia, per exemple, hauria suposat un cost inaccessible si s'hagu�s hagut de remunerar cada col�laborador.
Dit d'una altra manera, el que s'ha produ�t en l'�mbit dels b�ns comuns – que sovint es qualifica de capital social – es podria qualificar de manera encara m�s pertinent com a "monet�riament eficient". Es requereix menys inversi� de capital monetari per aconseguir el mateix nivell de prestacions.
Aquest �s precisament el repte central d'un sistema econ�mic que haur� de prescindir del creixement econ�mic, per� que alhora haur� de seguir funcionant. Perqu� l'efici�ncia monet�ria entesa en aquest sentit pot representar el pilar d'una economia post-creixement, redescobrir els b�ns comuns �s la condici� perqu� emergeixi un ordre econ�mic amb capacitat de futur per al segle XXI.
Un nou model per crear: la producci� entre iguals basada en els procomuns
Contr�riament a la producci� per al mercat, la producci� entre iguals basada en els procomuns no es produeix amb vista a vendre, sin� amb vista de la utilitzaci� directa. Els projectes entre iguals tenen un objectiu com� - crear programaris, fer m�sica, ocupar-se d'un hort - , i tots els homes i dones que hi participen contribueixen d'una manera o altra a aquesta finalitat. La majoria no ho fan per guanyar diners, sin� perqu� comparteixen l'objectiu del projecte i volen que tiri endavant – o senzillament, perqu� els agrada fer el que fan. Una producci� d'aquest tipus entre iguals basada en els procomuns produeix nous b�ns comuns, o t� cura dels que ja existeixen i els millora. Les estructures jer�rquiques brillen per la seva abs�ncia. Aix� no vol dir en cap cas que no estiguin estructurades, per� ning� no pot manar a ning� altre el que ha de fer. Les relacions que s'estableixen al voltant d'aquests b�ns comuns no estan desprove�des de regles. Les regles s�n el fruit del consens dels "iguals". En l'economia igualit�ria dels b�ns comuns no hi ha obligacions ni comandaments. En resulta una lliure cooperaci� entre contribu�dors iguals en drets.

Una producci� entre iguals basada en els procomuns sempre es produeix en el s� de "comunitats" (communities), all� on es troben persones que comparteixen interessos comuns o que senzillament tenen una relaci� de proximitat. Els m�ns virtuals tamb� possibiliten l'emerg�ncia de noves formes de comunitat, sense lligam territorial.
�s cert que la producci� entre iguals basada en els procomuns s'ha desenvolupat sobretot en la producci� de saber i de programaris, per� �s possible transposar-ne els principis a la producci� de b�ns materials. Aix� significa que :
  • El saber i els recursos naturals s�n b�ns comuns que pertanyen fonamentalment a tothom. Per fer-ne �s, hi ha unes regles que en garanteixen l'equitat.
  • La producci� de b�ns f�sics es basa en dissenys (pl�nols de construcci�) lliures, que cadasc� pot seguir desenvolupant o adaptar a les seves pr�pies necessitats.
  • L'organitzaci� de la producci� f�sica �s descentralitzada. Pel que fa al m�s essencial, es d�na a nivell local.
  • La producci� est� orientada a l'�s i a l'usuari: es produeix per viure!
  • El comprom�s de cada participant prov� de la seva "lliure decisi�": cadasc� tria per ell mateix on i com desitja participar. Aix� exigeix un esfor� d'harmonitzaci� important, per� tamb� proporciona m�s satisfacci�.
  • La producci� entre iguals es basa en la integraci� i no en l'exclusi�. Evidentment hi ha unes regles, amb les quals les comunitats es doten elles mateixes i que cadasc� ha de respectar, per� les barreres per entrar-hi s�n gaireb� inexistents. Es facilita la participaci�.
Mentre que en l'economia de mercat els b�ns comuns – tot i ser de vital import�ncia – s'han tornat gaireb� invisibles, en una economia dels b�ns comuns les relacions s'haurien d'invertir: els mercats, tal i com estan organitzats en l'economia mercantilista d'avui dia, tindran en el futur un paper m�nim, mentre que els b�ns comuns, els commons i les comunitats de commoners ocuparan el centre de la vida.

Les pistes per actuar

Podem dedicar directament la nostra energia, les nostres institucions i els nostres talents als b�ns comuns i a all� que en constitueix l'ess�ncia : la diversitat de la vida. Podem preguntar-nos sistem�ticament, en relaci� a qualsevol projecte, qualsevol idea o qualsevol activitat econ�mica, si el que aporta a les comunitats, a la societat i al medi ambient �s m�s que no pas el que els en treu.
Podem invertir la tend�ncia actual: fixant-nos uns l�mits i fent un �s sostenible dels recursos naturals, tot i sent pr�digs pel que fa a la circulaci� de les idees. D'aquesta manera podrem beneficiar-nos d'ambdues coses de la millor manera.
Podem trobar maneres intel�ligents de promoure la progressi� de tots, en lloc de concentrar-nos exclusivament en l'aven� individual.
Podem recon�ixer i donar suport material de manera priorit�ria a les activitats que generen, mantenen o multipliquen els b�ns a lliure disposici� de tots.
Podem fer que la participaci� col�lectiva i justa en els dons de la nostra terra aix� com en les realitzacions col�lectives del passat i del present s'institucionalitzi i es converteixi en norma.
Podem rec�rrer a procediments de decisi�, mitjans de comunicaci� i tecnologies transparents, participatius i lliures, aix� com millorar-los.