bf_imageindividualisme_jmt-29.jpg

I si no f�ssim tan individualistes?

Autor de la fitxa : Jean Michel Cornu
Llicència de la fitxa : Creative Commons BY-SA
Descripció :

Quan els homes es trien entre ells per aliar-se

Moltes estrat�gies tenen en compte l'egoisme de l'home: per exemple els sistemes que l'obliguen a treballar per una causa comuna o b� l'economia que permet negociar un preu d'intercanvi en funci� de l'oferta i la demanda amb "agents" individualistes i racionals.
Em vaig interessar per les estrat�gies de cooperaci� partint del mateix pressup�sit: si l'home t� un costat egoista i un costat altruista, el primer que cal fer �s que el seu inter�s i l'inter�s col�lectiu convergeixin. Pitjor encara: en cas de conflicte d'interessos, una persona altruista actuaria en el sentit de l'inter�s dels altres en detriment del seu propi inter�s. Aix� doncs, tindria un desavantatge en sentit darwini�...
No obstant, recentment m'he assabentat de tres aspectes que mostren que l'home (com alguns animals) pot fer coses que aparentment van en contra dels seus interessos per obtenir quelcom de vital: pot aliar-se amb els altres.

Fins i tot els animals poden ser altruistes

Els turdoides s�n ocells que alimenten les niuades dels altres membres del grup, es protegeixen m�tuament. Moltes altres esp�cies tenen membres que accepten ser sentinelles per als altres. D'aquesta manera mostren als altres que pot ser �til estar integrat en una coalici�.

L'home-que-diu-tot-el-que-sap davant dels que se n'aprofiten

L'home tamb� fa coses que semblen anar en contra del seu inter�s. Jean-Louis Dessalles de Telecom Par�s, en una confer�ncia molt interessant anomenada "el llenguatge hum�, una paradoxa de l'evoluci�", explica que normalment el llenguatge hauria de ser un desavantatge per a qui l'utilitza: qui parla comparteix la informaci� mentre que qui escolta disposa alhora de la seva pr�pia informaci� i de la dels altres. No obstant venim d'un home que parla. Aquest invent fonamental que es va produir fa 100 o 200 000 anys, segons Jacques Monod en "l'atzar i la necessitat" �s fins i tot la causa de la nostra intel�lig�ncia. Quin avantatge darwini� pot donar la natura als que parlen i donen la seva informaci� als altres?

Dos intents d'explicaci�

No podem invocar senzillament l'avantatge col�lectiu per a l'esp�cie perqu� aquest argument no fa el pes davant l'inconvenient per a l'individu de donar sense esperar res a canvi. Un altre intent d'explicaci�: des del punt de vista de l'evoluci� per la teoria del joc desenvolupada per John Miller Smith, �s possible fer alguna cosa (per exemple donar una informaci�) per obtenir alguna cosa de l'altre (enfocament "donar i rebre"). Per aix� cal adre�ar-se preferentment als que creiem que seran capa�os de "seguir les regles del joc", per� tamb� tenir un sistema per detectar els tramposos (un enfocament desenvolupat per W.D. Halmilton).
Per� la teoria de les "barbes verdes" il�lustra la dificultat que tenen els altruistes per recon�ixer-se entre ells:
"suposem que els altruistes duen, per qu� no, una barba verda per identificar-se els uns als altres. Els poc egoistes de la mateixa esp�cie que tamb� duen barbes verdes tamb� tindran la possibilitat de fer trampes... I reeixiran un cop m�s a expenses dels altruistes!".
Tot i aix�, recentment, investigadors del laboratori de la Universitat Pierre et Marie Curie (ENS-CNRS) i del Royal Holloway College (Londres, Regne Unit) han aconseguit demostrar que els altruistes podien anar un pas per endavant respecte als "tramposos" "modificant regularment el color de la seva barba". Les simulacions mostren que en aquest cas, els altruistes poden aconseguir un avantatge competitiu no nom�s respecte als egoistes, sin� fins i tot respecte als egoistes tramposos...
Malgrat tot: l'enfocament que consisteix en donar i rebre, si permet comprendre alguns comportaments altruistes, no funciona amb el llenguatge ja que molt sovint ens dirigim a un conjunt de persones.

El savi assenyala la lluna i el boig mira el dit

Jean-Louis Dessalles proposa una tercera hip�tesi molt seductora. Constata que les criatures humanes, fins i tot abans de saber enraonar, tenen tend�ncia a assenyalar amb el dit, �s a dir a compartir les seves informacions. Aquest no �s el cas dels animals en general. Una experi�ncia que ho il�lustra:
Si posem menjar sota un bol girat de cap per avall i res sota d'un altre: assenyalar el bol que amaga el menjar no provoca res en un ximpanz� mentre que anar a agafar el bol provoca la reacci� de l'animal per anar a buscar el menjar. Un nen en canvi entendr� la informaci� simplement assenyalant un bol amb el dit.
La difer�ncia rau en que, en general, en la seva comunicaci� l'animal no integra la informaci� donada sense esperar res a canvi. La comunicaci� serveix per mostrar la for�a f�sica, l'atractiu sexual, per� no per a les coses que no son �tils per al que comunica.
L'home tamb� es comunica d'aquesta manera, per� hi afegeix informaci� que d�na sense esperar informaci� a canvi. I fent aix�, est� mostrant als altres unes qualitats que fan que mereixi ser integrat en el grup (abnegaci�, altruisme, sinceritat...).

L'avantatge pel que fa a la superviv�ncia

Si l'home passa gaireb� el 20% del temps en qu� est� despert comunicant-se amb els altres, donant-los informaci� "a fons perdut", sens dubte �s perqu� en treu un avantatge crucial. Aquest ha de compensar l'inconvenient que representa fer determinades accions per l'inter�s del grup per� en detriment d'ell mateix. Sol, l'�sser hum� t� poques possibilitats de sobreviure. Per� contr�riament a altres animals, t� menys tend�ncia a unir-se als altres (exceptuant els membres de la seva fam�lia). Aix�, podria haver desenvolupat una capacitat de llenguatge elaborat per tal de poder donar informaci� i demostrar d'aquesta manera que pot ser acceptat en el grup.
Els ximpanz�s nom�s saben muntar coalicions entre dos o tres (no s'ha de confondre amb la gossada o el ramat : en una coalici�, els individus s'han escollit entre ells). L'home, probablement gr�cies al llenguatge, �s capa� d'establir aliances amb m�s persones. En un grup petit, la for�a individual �s el que m�s aporta al conjunt; en un grup gran, el nombre �s el que proporciona la for�a i per tant la capacitat dels membres per cooperar plegats.

El conflicte d'interessos i la presumpci� d'altruisme

Aquest punt de vista podria explicar una particularitat dels grups: en cas de conflicte d'interessos, existeix una creen�a inconscient que la persona defensar� l'inter�s del grup en detriment d'ella mateixa. Naturalment, si ho analitzem amb plena consci�ncia en adonem que no �s for�osament aix�.
Aix� t� una conseq��ncia enutjosa: quan alg� es troba en una situaci� de conflicte d'interessos no pot dir als altres "tinc un problema, no puc actuar en inter�s del grup". En canvi, en la majoria de casos, parlar-ne permetria trobar una tercera possibilitat que permetria reconciliar els interessos individuals amb els col�lectius; per� aix� significaria que no nom�s tenim una posici� altruista, contr�riament al que inconscientment hem mostrat amb la nostra comunicaci� per tal de ser acollits en el grup.
Aix�, un dels problemes que m�s dificulten la conviv�ncia del homes entre ells �s que quan hi ha un conflicte d'interessos, no se'n pot parlar. Ens quedem en la situaci� de no dit i de vegades fins i tot en la inconsci�ncia (per exemple amb reaccions de c�lera que intentem justificar amb causes objectives quan s�n el resultat d'altres causes de les que no en som plenament conscients...). All� que no es diu, aquest no dit fa dif�cil resoldre els problemes inevitables de la vida de grup. Sembla venir del que justament ens permet reunir-nos: la facultat que tenim per donar informaci� gratu�tament per demostrar la nostra capacitat per �sser escollits per participar en una coalici�.

Hume i la parcialitat de l'home

En una presentaci� d'�udio sobre "artifici i societat en l'obra de Hume" (antologia sonora del pensament franc�s), Gilles Deleuze explica que per a David Hume, l'home no �s egoista sin� parcial. Aix� vol dir que t� una esfera de simpatia privilegiada.
Per a Hume, hi ha tres tipus de simpatia: amb els familiars, amb els que ens envolten i amb els nostres cong�neres. Corresponen als tres principis d'associaci� que ha identificat en els seus treballs (en particular sobre l'associaci� d'idees): la semblan�a, la contig�itat i la causalitat comuna.
Aix� doncs, el problema moral ja no consisteix en gestionar l'egoisme (que �s el punt de partida del contracte que sovint es considera la base de la societat i de les seves institucions, sobretot per part dels seus contemporanis del segle XVIII), sin� en ultrapassar el cercle de les simpaties naturals per ampliar-lo al conjunt de la societat. Per a Hume, el paper de la legislaci� ja no �s doncs impedir l'egoisme (cosa que fins ara no ha donat resultats satisfactoris) sin�, de manera m�s constructiva, ultrapassar les nostres parcialitats per ampliar el nostre cercle (ja no mitjan�ant el contracte, sin� pel que Hume anomena la "regla general").

La (les) pregunta (es) del viure junts

En d'altres termes, podr�em formular la pregunta com: �s possible trobar unes regles que afavoreixin l'ampliaci� del cercle de persones que s'escullen entre elles (les coalicions en les quals es basa la nostra capacitat per sobreviure) per tal d'ampliar -lo al conjunt de la humanitat i m�s enll�, al regne dels �ssers vius.
Per� com totes les preguntes, perqu� aquesta sigui completa cal afegir-li un contrapunt que ens permeti anar m�s enll� (en un enfocament dial�ctic), i aix�, podr�em afegir: qu� es pot fer perqu� el pressup�sit d'altruisme que ens ha perm�s entrar en una coalici� no ens torni col�lectivament cecs a l'hora de defensar els nostres interessos individuals.