Historial de l'enfocament franc�fon de la cooperaci�
Autor de la fitxa :
Jean-Michel Cornu
Llicència de la fitxa :
Creative Commons BY-SA
Descripció :
Fins el 1990, la immensa majoria de la gent pensava que era impossible treballar de manera efica� en grups de m�s d'una dotzena de persones (a menys que s'estableixi una jerarquia per fer "grups de grups" o es faci un treball en cadena que nom�s requereix una relaci� amb els que tenim davant i darrera nostre).
El 1991, Linus Torvalds, un estudiant finland�s, llen�a el desenvolupament del nucli del sistema operatiu Linux1. A resultes d'un anunci publicat el 26 d'agost de 1991 al f�rum Usenet, centenars d'apassionats i d'empreses de tota mida s'uneixen al projecte i treballen plegats en el desenvolupament del sistema.
El 1997, Eric Raymond publica en l�nia la primera versi� del seu text "La Cath�drale et le Bazar2." que d�na pistes per entendre com s'ha pogut produir el fenomen Linux en el m�n del programari lliure. Proposa 19 regles per desenvolupar programaris lliures de manera col�laborativa.
L'any 2000, Jean-Michel Cornu publica en l�nia la primera versi� de "La coop�ration nouvelles approches3." que proposa les nou lleis de la cooperaci� basant-se per una banda en La catedral i el basar, i per l'altra en les seves experi�ncies personals fora del desenvolupament de programaris: l'associaci� Vid�on (televisi� participativa i centre de recursos per les altres televisions participatives) i Internet Fiesta (festa mundial de la xarxa Internet que el 1999 i el 2000 es va basar en els principis del programari lliure aplicats a la realitzaci� d'esdeveniments).
Cap al 2001, neix un grup informal d'estructures mediambientals (Tela Botanica, Ecole et Nature, les �colos de l'Euzi�re). OCTR treballa en l'elaboraci� d'eines metodol�giques i inform�tiques per al treball en xarxa. El nom no perdura, per� l'any 2003 aquest grup organitza una trobada entre xarxes "xarxes, mites i realitats" al sud de Fran�a.
El 2001 tamb� es crea l'associaci� Cr�atif, xarxa d'actors de l'acc�s obert, que produir� de manera col�laborativa una s�rie de guies dirigides per Philippe Cazeneuve. Aquest mateix any es crea el col�lectiu I3C de l'Internet creatiu cooperatiu i ciutad�4. que organitza trobades � Le Haillan el novembre del 2001, i una trobada regional a la "Bretanya armoricana " el novembre del 2002 a Brest de la xarxa I4C en qu� s'afegeix la quarta C de convivial 5.
El 2002, la xarxa Ecole et Nature, sota el lideratge de Marc Lemonnier publica la guia "Fonctionner en r�seau"6, una s�ntesi d'an�lisis de pr�ctiques de les xarxes territorials per l'educaci� mediambiental: escriptura cooperativa el 1995 de la seva primera guia pr�ctica professional, experi�ncia irreversible de cooperaci�, organitzaci� de trobades regionals i nacionals participatives.
La xarxa Tela-botanica dels bot�nics franc�fons 7 , creada el 1999 per Daniel Mathieu, es basa en el llibre La coop�ration nouvelles approches i sobre les reflexions de la xarxa Ecole et Nature pel que fa al mode de participaci� dels seus membres. El 2013, la xarxa assoleix 20 000 membres.
El 2004, la fundaci� Internet Nouvelle G�n�ration munta un grup sobre la intel�lig�ncia col�lectiva8. que reuneix 130 especialistes i usuaris franc�fons a resultes d'una confer�ncia de Pierre Levy. Durant 3 anys, mitjan�ant intercanvis en l�nia en una llista de discussi�, els membres creuen els seus coneixements i arriben a una primera s�ntesi de la intel�lig�ncia col�lectiva sota la forma de 12 facetes. Aquest treball permet realitzar un q�estionari el 2007: "comprendre per vosaltres mateixos el que passa en el vostre grup9."
Tamb� el 2004, per iniciativa de Michel Briand, el f�rum dels usos cooperatius10 reuneix a Brest m�s de 250 actors implicats en els usos innovadors i l'apropiaci� social. M�s endavant se celebrar� cada dos anys. A Fran�a, es creen altres trobades al voltant de la cooperaci� com els estius TIC11 a Rennes a partir del 2009 que el 2013 es converteixen en "Tu imagines ? Construits !12" o b� les trobades Moustic13 a Montpeller a partir del 2005. S�n una oportunitat per creuar les experi�ncies i per seguir desenvolupant la comprensi� dels mecanismes de cooperaci� (grups molt grans, receptes lliures per reproduir els projectes cooperatius...). A la mateixa �poca, a les trobades dels actors de l'Internet franc�fon, la manifestaci� m�s antiga d'Internet a Fran�a creada el 1997, es fa una s�rie de tallers on s'analitzen el aven�os en el marc de la cooperaci�. El creuament de les xarxes s'organitza al voltant del lloc Intercoop14.
El 2010, l'associaci� Outils R�seaux, llan�a la formaci� Animacoop15, "animer un projet collaboratif" basant-se en els resultats anteriors. Actualment, s�n m�s d'un centenar les persones formades en sessions � Montpellier, Brest i Caen.
El 2011 es crea Imagination for People, una plataforma internacional i una comunitat que t� per objectiu trobar i recolzar els projectes socials creatius. Dins d'aquest marc, ajuda molts grups de 100 a 1000 persones a crear-se i desenvolupar-se. El 12 de maig d'aquest any, el grup Imagine produeix una versi� m�s elaborada de la metodologia de producci� col�lectiva, desenvolupada en un principi en el marc del grup d'intel�lig�ncia col�lectiva.
Tamb� el 2011, el nou grup sobre la innovaci� monet�ria de la fundaci� Internet Nouvelle G�n�ration aplica aquesta metodologia amb 160 participants arribant a unes pistes radicalment innovadores que es publiquen en forma de llibre l'any seg�ent.
El grup d'animadors de grup, AnimFr, es crea el 2011 per iniciativa d'Outils R�seaux, Brest M�tropole Oc�ane i Imagination for People. Reuneix 250 persones entre les que han seguit la formaci� Animacoop de Outils R�seaux i les que dinamitzen grups dels quals Imagination for People n'�s soci.
Entre el 2011 i el 2013, el projecte europeu Coop-Tic, pilotat per SupAgro Florac permet formar formadors de cooperaci� a B�lgica, Catalunya i Fran�a. El resultat s�n unes primeres formacions en els diferents pa�sos i un llibre en l�nia que reuneix els coneixements actuals sobre el tema.
El 2012, el m�tode de producci� col�lectiva de documents en grups grans comen�a a ser aplicat per persones altres que els seus iniciadors. �s el cas del grup Question Num�rique de la fundaci� Internet Nouvelle G�n�ration (treball coordinat per Amadou LO) i del document "La cooperaci� explicada al meu cunyat" produ�t pel grup AnimFr (treball coordinat per Gatien Bataille en el marc de la formaci� Coop-Tic).
Tamb� el 2012, les diferents facetes per entendre la cooperaci�, produ�des pel grup Intelligence Collective de la Fing i les compet�ncies desenvolupades en el marc de la formaci� Animacoop de Outils R�seaux s�n actualitzades i agrupades per a ser presentades conjuntament a "La coop�ration en 28 mots cl�s" en el marc d'Animacoop i del primer MOOC franc�fon ITYPA (Formaci� massivament en l�nia i oberta sobre el tema de les eines "Internet, tout y est pour Apprendre")
El 2013, el grup Adeo que agrupa 13 cadenes de bricolatge de tot el m�n, defineix la seva estrat�gia de productes, compres i supply chain per als propers deu anys, a partir de grups de treball, una trobada internacional, per� tamb� d'un treball en l�nia que reuneix 1500 persones en 7 lleng�es durant dos mesos.
El mateix any, un document de s�ntesi descriu en detall el m�tode per produir documents entre varis centenars de persones per a ser utilitzats en diferents �mbits.
Tamb� el 2013 surt el programari en l�nia Assembl desenvolupat per Imagination for People en partenariat amb l'Institut du Nouveau Monde del Quebec per facilitar la realitzaci� de les cartografies textuals proposades pel m�tode.