Noves tecnologies, digital: nous reptes per a la formaci�
Sens dubte l'arribada del digital i d'Internet ha obert per al sector de la formaci� una muni� de possibilitats.
El canvi de m�todes que se'n deriva va m�s enll� de les aportacions tecnol�giques, i en resulta modificada tota la organitzaci� de la informaci�, de l'espai, de la dist�ncia i de la temporalitat.
Factors de canvi vinculats a les noves tecnologies:
L'acc�s il�limitat als recursos ( ITyPA! o Internet, Totes les eines hi s�n per aprendre)
la interacci� multidireccional a distancia; la "pres�ncia a dist�ncia" on la rellev�ncia de la relaci� revesteix tota la seva import�ncia
la comunicaci� horitzontal en xarxa
la introducci� de les realitats virtuals i dels micro-m�ns
les l�giques de participaci� introdu�des per la cultura digital
Tots aquests elements porten a plantejar un nou model d'ensenyament:
Les oportunitats i els reptes de les TIC per la formaci�
Els formadors de la Xarxa d'ensenyament franc�fon a dist�ncia de Canad� REFAD han identificat de forma molt exhaustiva les oportunitats i els reptes lligats a les eines de la Web 2.0:
Les oportunitats:
La mobilitat i la portabilitat i per tant una flexibilitat augmentada per als usuaris, que hi tenen acc�s arreu i en tot moment.
Un augment de la motivaci� al menys d'una part dels aprenents, sobretot els m�s joves, que pot traduir-se en una major perseveran�a.
L'estudiant com a productor de continguts d'aprenentatge, i per tant un aprenentatge m�s visible amb una millora de l'apropiaci� de la mat�ria, de l'autonomia i de la responsabilitzaci�.
M�ltiples oportunitats de cooperaci�, socialitzaci� i interaccions i per tant d'aprenentatge de la col�laboraci� i del treball en equip tant pels estudiants com per formadors i institucions.
L'expressi� en diversos formats, incl�s el multim�dia, que permet una personalitzaci� i un suport a diversos estils d'aprenentatge.
La Facilitat i rapidesa de la difusi� de la informaci� a costos molt baixos, independents de la dist�ncia, que n'augmenten l'abast.
La multiplicitat o omnipres�ncia d'eines de suport per a tots els aspectes de l'experi�ncia educativa.
Un ampli acc�s a continguts, experts i formacions, que representa un factor d'harmonitzaci�, en especial entre regions.
Noves possibilitats d'organitzar la informaci� i de creaci� de metadades.
Una ocasi� d'aprenentatge d'�s dels mitjans i eines tic i d'alfabetitzaci� digital, que es pot traslladar a d'altres contextos.
Una oportunitat d'innovaci� a l'ensenyament, d'obertura a noves maneres de fer i d'innovaci� organitzativa, com ara aprenentatges m�s personalitzats i m�s contextualitzats.
Els reptes:
La necessitat per a docents i institucions de compartir el seu poder i el seu control. Una evoluci� de l'autoritat cap a la transpar�ncia, del paper d'expert al de facilitador, de la presentaci� a la participaci�.
L'ajut a la motivaci� i a la participaci� necessari per al passatge del rol de l'aprenent d'o�dor passiu al de actor actiu i creatiu.
Una necessitat d'aprenentatge de m�ltiples alfabets: �s de les tecnologies, compet�ncies inform�tiques, gesti� de la identitat digital, etc.
Els aspectes relacionats amb la propietat intel�lectual i l'evoluci� de les pr�ctiques de producci� de continguts i treballs (composicions, cooperacions, etc.).
La gesti� de la immediatesa de les comunicacions i de la r�pida evoluci� dels programaris socials.
Els riscos relacionats amb la seguretat de les informacions a la Web i la cybercriminalitat.
La tria de les eines i de la seva integraci�, o no, en els sistemes institucionals.
a: WIKIS, BLOGUES ET WEB 2.0, Opportunit�s et impacts pour la formation � distance, 2010
Les pr�ctiques pedag�giques espec�fiques
Les raons per adoptar les noves tecnologies s�n en primer lloc pedag�giques, vinculades a les necessitats dels aprenents.
Per tant, el seu impacte en el disseny del dispositiu i les modalitats de control pot ser rellevant. Aqu� en tenim unes pistes:
La motivaci� i el suport a la participaci�
El disseny de les formacions ha de preveure fluctuacions importants en l'inter�s i la participaci� i preparar mesures per suscitar-los i mantenir-los m�s enll� de l'entusiasme inicial. Les eines per si soles no s�n suficients; �s b�sic l'objectiu o el sentit que el gui� pedag�gic atribueix al seu �s.
El mitjans socials tenen un paper motivador en la majoria d'experi�ncies educatives. Ofereixen una sensaci� d'empoderament als aprenents i noves possibilitats de socialitzaci�. Estimulen positivament la perseveran�a en formacions de m�s llarga durada.
Sovint s'indiquen dos elements lligats a la motivaci� dels alumnes:
l'avaluaci� de la participaci� : �s m�s una opci� for�ada que deliberada de participaci�. I tamb� comporta el risc d'una participaci� m�nima que nom�s procura adequar-se als criteris d'avaluaci�. Contr�riament a la opini� de qui creu que els alumnes nom�s fan els treballs avaluats formalment, l'abs�ncia de condicions r�gides (per ex. les pr�pies d'un blog) empeny els alumnes a fer servir els blogs encara m�s. Cal trobar el terme mig entre obligaci� i llibertat.
l'�mplia difusi� de les aportacions: l'obertura d�na visibilitat, orgull i permet la reutilitzaci�. Per tant, en general �s vista com un factor de motivaci�. Aquesta pr�ctica �s emprada sistem�ticament en les formacions Animacoop. L'alumne produeix continguts que es poden difondre. �s una feina que implica m�s responsabilitat per� tamb� m�s apreciada (veure exemples de producci�: http://animacoop.net/wakka.php?wiki=ContenusProduits).
Uns itineraris individuals, col�laboratius o cooperatius
La varietat d'eines de comunicaci� utilitzables i les necessitats diverses porten a una oferta diversificada d'itineraris. Per aquest motiu l'enfocament pedag�gic correcte seria el de variar per oferir als aprenents d'estils d'aprenentatge diferents la possibilitat d'un itinerari m�s adaptat.
Les activitats col�laboratives, facilitades per les eines de la Web 2.0, tenen un inter�s encara m�s concret: s�n alhora "un bon vector d'aprenentatge " i un mitj� "per afavorir el desenvolupament de vincles socials entre els aprenents", i permeten "lluitar contra els riscos d'a�llament i desmotivaci� sobretot en l'aprenentatge a dist�ncia". Permeten assolir de forma simult�nia diversos objectius:
la realitzaci�,
el raonament de nivell superior,
el guany de temps de treball,
la transfer�ncia de l'aprenentatge,
la motivaci� per assolir la fita,
la motivaci� intr�nseca i continuada,
el desenvolupament social i cognitiu,
l'atracci� interpersonal,
el suport social, les amistats,
la reducci� dels estereotips i dels prejudicis,
la valoritzaci� de les difer�ncies,
la salut psicol�gica, l'autoestima,
les compet�ncies socials,
la interioritzaci� dels valors,
la qualitat de l'entorn d'aprenentatge... i molts altres.
No obstant l'entrada del digital posa de relleu alguns bloqueigs d'un treball (aprenentatge) col�laboratiu: intercanviar amb efic�cia informacions essencials en vistes d'un projecte conjunt �s una etapa suplement�ria que no superen nombroses organitzacions, per manca de cultura del compartir per una banda i per necessitats b�siques dels individus per l'altra. El treball col�laboratiu es basa, abans que res, en el voluntariat i no pot ser una obligaci�.
Un aprenentatge i un entorn m�s personalitzats
La cultura i la pluralitat d'opcions que ofereix la Web 2.0, combinades amb les seves possibilitats de "posada en escena del jo", apel�len a una major personalitzaci� dels itineraris, tal com d�iem abans, per� tamb� a l'ampliaci� de modalitats d'expressi� i d'eines. Es pot tractar d'una personalitzaci� molt limitada: perfils i p�gines personals, fotos, etc., integrades en un entorn d'aprenentatge institucional, m�s centrat en el curs o el trimestre que en l'aprenent. Per� m�s sovint, com ja s'apuntava en el cap�tol anterior, es parla d'un replantejament m�s fonamental en qu� l'estudiant construeix el seu propi entorn d'aprenentatge personal, a partir de l'elecci� personal de les eines, independentment de les institucions que freq�enti posteriorment, i en el qual construeix a la vegada el seu portfoli, testimoni tant de la seva formaci� continuada com de la seva experi�ncia, i la seva identitat digital.
Pedagogies actives i aprenentatges m�s contextualitzats
A m�s les eines de la Web 2.0 faciliten un aprenentatge en l'acci�, m�s aut�ntic o ubicat. L'aprenent, per exemple, pot construir-hi uns recursos que poden ser utilitzats per la comunitat. Un exemple: els articles produ�ts pels alumnes Animacoop, els formadors els reutilitzen en la producci� de nous cursos.
Continguts multim�dia
Un altra utilitat que aquestes eines ofereixen als pedagogs �s l'evoluci� cap a recursos d'aprenentatge molt menys textuals. En particular el v�deo viu una popularitat fulgurant.
La utilitzaci� del blog: permet deixar testimonis dels aprenentatges i �s excel�lent en les pr�ctiques d'avaluacions formatives.
El Wiki mostra les aportacions de cadasc� a un treball col�laboratiu.
El v�deo i la videoconfer�ncia permetent avaluar l'expressi� oral o l'apropiaci� dels continguts. Tamb� es pot construir a partir dels continguts existents; per exemple avaluar o completar un article d'un wiki.
La utilitzaci� de l'eina apropiada
El formador ha de poder escollir, entre una �mplia pan�plia d'eines, quines s�n les m�s pertinents per a l'aprenentatge proposat. Sovint, si la seva instituci� no ho ha fet abans, tamb� ha de seleccionar els programes de suport. Les discussions entre ensenyants en f�rums especialitzats revelen una difosa perplexitat davant la multiplicitat d'eines disponibles i la dificultat d'establir quina �s la m�s apropiada per a cada activitat pedag�gica.
M�s endavant us proposarem una petita selecci� d'eines classificades per usos.
Acompanyament
Per anar m�s enll� del simple comentari o del formatejat, per progressar cap a aprenentatges de m�s alt nivell, com ara el desenvolupament de l'argumentaci�, de la cr�tica i de la s�ntesi, cal que hi hagi un acompanyament pedag�gic continu i essencial.
La supervisi� d'itineraris interactius com els que permet la Web 2.0, doncs, ja no nom�s demana m�s temps, sin� tamb� una disponibilitat m�s continuada. Per donar resposta a aquesta major necessitat de temps i disponibilitat, s'han apuntat diverses solucions.
la necessitat d'establir, des del comen�ament, unes disponibilitats de temps de "micromentors":
el treball col�laboratiu. La supervisi� �s realitzada per equips de quatre professors: "Aquesta forma d'actuar beneficia tant als estudiants, que reben una resposta en un termini molt curt, com als professors, que comparteixen la tasca de respondre als correus".
