La redacci� web: una escriptura period�stica potenciada pel digital
Contr�riament a una idea encara massa �mpliament difosa, escriure per a la web no �s quelcom que es pugui improvisar. A m�s de la capacitat d'estructurar la informaci� i transcriure-la, pr�pia de tots els periodistes, aquest exercici necessita un bon coneixement de les caracter�stiques de la Xarxa i una metodologia espec�fica d'aquesta eina, que dep�n en gran part del fet que la lectura que fa l'internauta �s diferent que en suport paper. Cal procurar captar-ne l'atenci�, guiar-ne la visita, permetre-li d'anar i tornar lliurement entre les diverses capes del lloc web a trav�s d'enlla�os i proporcionar-li directament all� que hi ha anat a buscar: una dada clara, estructurada i actualitzada.
Unes regles d'escriptura period�stica transferides a la web
A grans trets, la redacci� web repr�n les regles b�siques de l'escriptura period�stica de la premsa en paper. Hi trobem per tant els mateixos elements principals i les mateixes t�cniques d'escriptura d'un mitj� tradicional. �s a dir:
L'entradeta i els titulars
Els elements centrals al voltant dels quals s'organitza l'article s�n:
El t�tol que es divideix en dues categories:
informatiu: que no t� efecte d'estil i ha de ser simple i clar.
incitatiu: que procura estimular la curiositat per veure la informaci�. Per exemple: "All� infinitament petit que suscita un gran debat" (Article sobre les nano-tecnologies).
L'entradeta: que pret�n for�ar la lectura de l'article fins al final ("enganxar el lector").
la seva forma ha de ser viva� per retenir l'atenci�, estimular la curiositat i l'inter�s, i original (en el contingut i en la forma).
el vocabulari es composa de paraules-clau (per la referenciaci�) i de verbs expressius.
Els t�tols intermitjos que serveixen per estructurar el contingut, oferir m�s claredat al text i augmentar la visibilitat per als motors de cerca.
La regla de les "5 W + H"
La regla de les "5 W + H" �s un mitj� mnemot�cnic per no oblidar les informacions essencials que han d'apar�ixer a l'article. Consisteix en respondre a les preguntes seg�ents:
Qui: el subjecte de l'acci�;
Qu�: l'acci�, els fets concrets;
Quan: el per�ode durant el qual l'acci�, els fets s'han desenvolupat o es desenvoluparan;
On: l'indret on s'han produ�t o es produiran
Perqu�: la seva ra� de ser;
Com: la seva forma de ser.
El principi de la pir�mide invertida
Recurrent en el periodisme en paper, el principi de la pir�mide invertida es basa en la narraci� dels fets per ordre decreixent d'import�ncia. Es comen�a per les informacions generals i s'acaba amb els detalls. Les informacions rellevants es posen al principi seguint el postulat que el lector va perdent l'inter�s a mesura que llegeix. Aquesta t�cnica porta naturalment a jerarquitzar i estructurar la informaci�. Molt utilitzada en el m�n de la redacci� web, tanmateix no �s, com es pret�n sovint, ineludible. De fet la web permet utilitzar els enlla�os hipertext per anar cap al m�s espec�fic i tenir diversos nivells de lectura.
Font: Own work
O el "m�tode champagne"?
Avui alguns redactors web posen en entredit la t�cnica de la pir�mide invertida i prefereixen el m�tode champagne. Proposat per Mario Garcia, un c�lebre grafista, aquest m�tode consisteix en estructurar la informaci� de tal manera que l'atenci� del lector sigui estimulada aproximadament cada vint i una l�nies. L'objectiu buscat �s que l'internauta mantingui el seu inter�s per l'article i la concentraci�.
Concebre textos llegidors i atractius: treballar l'estil
Com amb el suport paper, cal generar uns textos llegidors i atractius per estimular la lectura de l'internauta i fidelitzar-lo, tot:
Redactant uns textos agradables. Per aix� �s recomanable:
Humanitzar la narraci�, fent que sigui viva: prioritzar sempre les descripcions, els ambients.
Escenificar la informaci�, posar-la en forma de gui�.
Diversificar els angles d'aproximaci�.
Adquirint i desenvolupant un estil. Per aix� �s aconsellable:
Llegir molt. Aprendre a llegir amb ull d'especialista: all� que �s efica�, el que ens agrada.
Crear-se un univers, "estudiant", inspirant-se, escrivint.
Entrenar-se amb exercicis curts: mini retrats, d'ambient, de situaci�, not�cies breus, missatges...
Superar el sentit del rid�cul: donar a llegir els propis textos (fins i tot en esborrany), acceptar cr�tiques i consells...
Deixar aflorar la pr�pia sensibilitat. Un bon redactor no traeix l'imperatiu d'objectivitat sin� que deixa transparentar les emocions, l'entusiasme, la indignaci�... Insufla vida al seu article.
Per tenir m�s elements sobre les regles b�siques de l'escriptura period�stica, consulteu el curs dedicat a aquest tema .
Una escriptura optimitzada pels desenvolupaments digitals
Encara que la redacci� web tingui com a referent els m�todes del periodisme tradicional, no es pot limitar simplement a traslladar uns continguts des del paper a Internet. Aix� no tindria gaire valor afegit. El desenvolupament de les tecnologies digitals ha perm�s el deslliurament de l'escriptura de nombroses limitacions (el temps, l'espai limitat de difusi�, el nombre de lectors, etc.) i l'establiment d'una relaci� directa amb el lector...
Transformar el lector en actor!
El que diferencia l'escriptura web de l'escriptura period�stica en paper �s, sense cap mena de dubte, el paper assignat a l'internauta. De simple lector, amb la Web 2.0, ha esdevingut un actor integral que ja pot generar continguts mitjan�ant comentaris a un article, intervencions en f�rums, xats o b� en el seu propi blog. Tamb� pot "qualificar" la informaci� rebuda reenviant-la i votant-la. La interacci� �s l'aut�ntic nucli de la redacci� web! La que permetr� que els continguts existeixin, s'aprofundeixin i es difonguin per la Xarxa.
Aquesta interacci� amb l'internauta pot ser impulsada i posteriorment alimentada amb la implementaci� de diverses accions:
Assegurar-se que el missatge percebut sigui realment el que es vol comunicar
La interacci� amb l'altre implica una proximitat. Aquesta no pot existir si les idees desenvolupades en els escrits del redactor no expressen realment all� que pret�n comunicar i no encaixen amb la l�nia editorial anunciada. Per tant pot ser necessari en alguna ocasi� controlar la coher�ncia de les pr�pies formulacions utilitzant per exemple els n�vols de paraules-clau (tag cloud en angl�s) que permeten, a trav�s d'una representaci� visual, destacar els mots m�s utilitzats en un lloc o una p�gina web. En general, aquests van apareixent en fonts de car�cters m�s grans com m�s populars o utilitzats siguin. Aquestes eines s�n �tils per prendre dist�ncia respecte als propis escrits i tenir una visi� global dels conceptes m�s tractats tot rectificant el tret, si cal, per fer coincidir al m�xim les pr�pies paraules amb la idea de partida.
Entre els generadors de paraules-clau, destaquen: Tagcrowd i Wordle
Permetre a l'internauta que aprofundeixi la seva lectura
La utilitzaci� de links d'hipertext (dirigits cap a l'exterior) permet enlla�ar els propis escrits a d'altres p�gines que tracten el mateix tema. Aix� ofereix a l'internauta la possibilitat d'aprofundir en els conceptes enunciats gr�cies a l'acc�s a recursos complementaris i a instaurar un nou di�leg entre autors i lectors. Internet ha canviat radicalment la nostra relaci� amb la informaci�: aquesta ja no est� a�llada, s'integra en un extens camp de coneixements! Els enlla�os hipertext ofereixen nombrosos avantatges:
contextualitzar els conceptes i dotar-los de m�s mat�ria,
fidelitzar el lector que apreciar� la riquesa del contingut,
oferir una visibilitat suplement�ria als escrits introduint-los en una xarxa m�s �mplia (els llocs enlla�ats poden a la vegada introduir un link cap a la vostra p�gina),
captar l'internauta animant-lo a seguir passejant-se per la p�gina
Suscitar la participaci�
La comunicaci� digital, m�s que produir continguts, persegueix la finalitat de compartir-los tot animant els internautes a opinar, a construir una relaci� entre-lectors i a reenviar-los. Per assolir aquesta fita cal, concretament:
l'activaci� de comentaris que cada cop m�s apareixen com una prolongaci� de l'article. Els internautes aporten noves dades, oferint un nou punt de vista o reenviant cap a d'altres continguts pertinents que aborden el mateix tema,
la introducci� d'opcions de compartici� sota l'article per animar el lector a reenviar-lo,
l'obertura d'un debat en un f�rum,
la invitaci� a contribuir, etc.
Aquestes t�cniques tamb� permeten millorar el contingut en funci� dels feedbacks dels lectors i federar una aut�ntica comunitat al voltant dels seus escrits. M�s encara, una eina com Wiki ofereix a l'internauta la possibilitat d'afegir les seves pr�pies dades a les ja existents i modificar les �ltimes. Aix� �s com el digital marca el pas d'una escriptura individual a una !
Superar les fronteres del temps
Escriptura immediata...
Internet no nom�s permet que s'estableixi una relaci� directa amb el propi lector, sin� que ho fa d'una manera instant�nia...Avui dia gr�cies a les xarxes socials podem difondre continguts i rebre respostes i tot i aix� en directe! Twitter, Facebook, CoveritLive...Totes aquestes eines de "live-blogging" faciliten l'aparici� de noves pr�ctiques d'escriptura en les quals el contingut �s pensat com un suport per a una informaci� m�s extensa m�s que com un fi en si mateix. El text s'inscriu doncs en un univers m�s col�laboratiu en el qual l'autor assisteix en directe a la difusi� de la seva producci�: publicada en alguns blogs, piulada, scoopa, retu�tejada, comentada...Una aut�ntica cadena editorial s'activa de forma natural per donar vida a l'escrit, per poc que aquest tingui qualitat. Aix� per for�a modifica en profunditat la relaci� entre l'escrit i el seu autor, que cada cop m�s es veu emp�s a deixar anar la seva producci�, acceptant tenir cada cop menys control sobre la seva difusi�, acceptant tamb� de ser jutjat, a vegades durament...Aquest estat de coses imposa a qui vulgui publicar en l�nia una reflexi� pr�via sobre la seva relaci� amb l'escriptura i tamb� sobre qu� acceptar mostrar de si mateix. El passatge de l'escriptura privada a la p�blica pot ser complicat...
... escriptura d'an�lisi
Paral�lelament a aquesta escriptura de l'instantani, el digital permet una escriptura/lectura d'an�lisi. De fet, l'aparici� de tablets, smartphones i altres eines de comunicaci� m�bils ha portat a un comportament diferent de lectura, ja que l'internauta pot seleccionar i a continuaci� guardar les fonts que l'interessen per immergir-s'hi m�s tard, en un context m�s favorable. El repte del redactor web rau per tant en adoptar noves estrat�gies editorials que empenyin el lector a baixar-se el contingut i llegir-lo m�s tard, per aprofundir en la seva lectura. Han nascut eines enfocades a aquesta fita: per exemple Pocket (antigament Read It Later) o Evernote que permeten guardar continguts seleccionats a la Web, arxivar-los i classificar-los amb l'ajut de filtres o etiquetes.
Enriquir la informaci� en l�nia
El digital tamb� permet enriquir un article amb continguts variats i barrejar els formats en pro d' un recorregut m�s ric per al lector! Loic Hay, especialista en serveis i usos de les tecnologies de la informaci�, passa revista a alguns widgets (= aplicacions) que permeten enriquir la informaci� en l�nia: creaci� i personalitzaci� d'un album de fotos, integraci� de models 3D, integraci� de v�deos, etc. Aquests fragments de v�deo (en franc�s) procedeixen de l'Explorcamp organitzat per la Mitic (Missi� de les Tecnologies de la Informaci� per C�rsega) els dies 26 i 27 de juny de 2008 i dedicat al Web 2.0:
Finalment, en mat�ria de redacci� web, les idees preconcebudes s�n m�ltiples i tenaces: caldria redactar frases de menys de 15 mots, simplificar el missatge al m�xim, evitar l'�s de la negaci� i de la passiva, prioritzar una estructura subjecte-verb-complement, escriure en mode d'exploraci�... En realitat la redacci�, tant digital com en suport paper, s'ha d'adaptar a l'audi�ncia, als objectius plantejats, al context particular en el qual s'inscriu. Un text destinat a una revista de ci�ncies humanes o una p�gina consagrada a la filosofia en cap cas poden seguir les mateixes regles que un document concebut per valoritzar una empresa o uns productes comercials.
L'estudi Eyetrack, realitzat pel Poynter Institute en 2007, demostra que els internautes llegeixen en profunditat les revistes en l�nia, fins i tot m�s temps que les revistes en paper. , un dels m�s llegits a Fran�a, n'�s un exemple perfecte. Demostra que �s possible escriure entrades llargues i fidelitzar una extensa comunitat de lectors.
