bf_imageFreeMind.jpg

Els mapes heurístics en debats públics

Autor de la fitxa : Laurent Marseault
Llicència de la fitxa : Creative Commons BY-SA
Testimoniatge : Us ha passat mai que en dinamitzar un debat públic tingueu:
  • una persona que repeteix al menys 5 vegades el mateix?
  • dues persones que es barallen quan estan parlant del mateix però no ho han entès?
  • uns antagonistes que gaudeixen del debat per allò de "has vist com ha quedat de fotut..." ?
  • els participants que troben que s'ha parlat molt, però que... tampoc hem avançat gaire?
  • ...

Doncs a mi em passava tot sovint abans d'introduir els mapes heurístics per contribuir a l'animació.

Eines emprades:

  • un vídeo-projector
  • un ordinador en el qual s'hi ha instal·lat el programa freemind, X-Mind o freeplane (aquest darrer és el meu preferit)
  • i un entrenament considerable en escoltar els altres i en prendre notes de manera sintètica.

En el cercle del mig, inscric el tema del debat i hi anoto de manera succinta els elements de la discussió que es van encadenant. El mapa mental es va elaborant de mica en mica. Les idees s'organitzen i es re-organitzen. Tanquem una part del mapa per concentrar-nos en un nou aspecte del debat...

Alguns elements viscuts en relació als mapes:

  • Dues persones no estan d'acord sobre el posicionament d'una paraula en el mapa. Darrera una mateixa paraula hi veuen dues idees diferents, el fet de passar per la cartografia ho revela.
  • Algunes idees són fàcils de posicionar, en canvi d'altres... En aquest cas, demano al grup que m'ajudi a posicionar aquesta nova proposta; sovint, quan apareix una dificultat, s'hi amaga una idea que re-organitza les idees anteriors, el temps de reflexió col·lectiva fa madurar el grup.
  • El fet de tornar a obrir les branques del mapa en acabar el debat fa que el grup prengui consciència del camí recorregut, sovint el grup està orgullós d'ell mateix.
  • Durant un debat que prometia ser tens, vam començar per fer una llista dels elements del debat. Després els vam classificar col·lectivament en tres grups: aquells que no mereixien ser discutits perquè d'entrada hi estaríem d'acord, aquells que interessava deixar de banda de moment perquè prometien guerra acarnissada i el tercer paquet, per on vam començar, els elements que podíem debatre sense matar-nos els uns als altres.

Per anar més lluny:

  • Després es pot importar el mapa al programa xmind i jugar amb les estructures (organigrama, diagrama lògic, taula...). Quan el debat semblava esgotat, el grup es posa a expressar nous elements, es posa a treballar sobre les idees en la seva globalitat, dóna la impressió d'haver passat a un nivell de discussió més elevat.
  • Sovint, en acabar el debat, algunes persones venen a demanar quin programa hem fet servir. El fet de triar eines d'ús fàcil, lliures i que funcionen amb totes les plataformes permet als participants poder perllongar la seva experiència de pensament heurístic.

A tenir en compte:

  • Ara es poden construir mapes de manera col·laborativa, o bé mitjançant l'ús de serveis de mapes heurístics en línia, o bé utilitzant freemind que proposa aquesta funcionalitat (amb una implementació una mica laboriosa).

Referències:

http://petillant.com rúbrica aplicar i comprendre