Els mapes heur�stics en debats p�blics
Autor de la fitxa :
Laurent Marseault
Llicència de la fitxa :
Creative Commons BY-SA
Testimoniatge :
Us ha passat mai que en dinamitzar un debat p�blic tingueu:
- una persona que repeteix al menys 5 vegades el mateix?
- dues persones que es barallen quan estan parlant del mateix per� no ho han ent�s?
- uns antagonistes que gaudeixen del debat per all� de "has vist com ha quedat de fotut..." ?
- els participants que troben que s'ha parlat molt, per� que... tampoc hem avan�at gaire?
- ...
Doncs a mi em passava tot sovint abans d'introduir els mapes heur�stics per contribuir a l'animaci�.
Eines emprades:
- un v�deo-projector
- un ordinador en el qual s'hi ha instal�lat el programa freemind, X-Mind o freeplane (aquest darrer �s el meu preferit)
- i un entrenament considerable en escoltar els altres i en prendre notes de manera sint�tica.
En el cercle del mig, inscric el tema del debat i hi anoto de manera succinta els elements de la discussi� que es van encadenant. El mapa mental es va elaborant de mica en mica. Les idees s'organitzen i es re-organitzen. Tanquem una part del mapa per concentrar-nos en un nou aspecte del debat...
Alguns elements viscuts en relaci� als mapes:
- Dues persones no estan d'acord sobre el posicionament d'una paraula en el mapa. Darrera una mateixa paraula hi veuen dues idees diferents, el fet de passar per la cartografia ho revela.
- Algunes idees s�n f�cils de posicionar, en canvi d'altres... En aquest cas, demano al grup que m'ajudi a posicionar aquesta nova proposta; sovint, quan apareix una dificultat, s'hi amaga una idea que re-organitza les idees anteriors, el temps de reflexi� col�lectiva fa madurar el grup.
- El fet de tornar a obrir les branques del mapa en acabar el debat fa que el grup prengui consci�ncia del cam� recorregut, sovint el grup est� orgull�s d'ell mateix.
- Durant un debat que prometia ser tens, vam comen�ar per fer una llista dels elements del debat. Despr�s els vam classificar col�lectivament en tres grups: aquells que no mereixien ser discutits perqu� d'entrada hi estar�em d'acord, aquells que interessava deixar de banda de moment perqu� prometien guerra acarnissada i el tercer paquet, per on vam comen�ar, els elements que pod�em debatre sense matar-nos els uns als altres.
Per anar m�s lluny:
- Despr�s es pot importar el mapa al programa xmind i jugar amb les estructures (organigrama, diagrama l�gic, taula...). Quan el debat semblava esgotat, el grup es posa a expressar nous elements, es posa a treballar sobre les idees en la seva globalitat, d�na la impressi� d'haver passat a un nivell de discussi� m�s elevat.
- Sovint, en acabar el debat, algunes persones venen a demanar quin programa hem fet servir. El fet de triar eines d'�s f�cil, lliures i que funcionen amb totes les plataformes permet als participants poder perllongar la seva experi�ncia de pensament heur�stic.
A tenir en compte:
- Ara es poden construir mapes de manera col�laborativa, o b� mitjan�ant l'�s de serveis de mapes heur�stics en l�nia, o b� utilitzant freemind que proposa aquesta funcionalitat (amb una implementaci� una mica laboriosa).
Refer�ncies:
http://petillant.com r�brica aplicar i comprendre