bf_imagekklogo-small.jpg

El Flow: quan cooperar ens fa feli�os

Autor de la fitxa : Jean-Michel Cornu
Llicència de la fitxa : Creative Commons BY-SA
Descripció :

Desenvolupar les motivacions intr�nseques

Una manera d'incitar a donar �s desenvolupar-ne la motivaci�. No pas la motivaci� extr�nseca de la que ja hem parlat (do de retorn, reconeixement social), sin� m�s aviat una motivaci� intr�nseca que no espera res de l'exterior (autoestima, autorealitzaci�). No es tracta doncs de donar gratu�tament, sin� de manera desinteressada, en el sentit que no hi ha participaci� en els beneficis (un "inter�s per...") sin� m�s aviat un "inter�s en..."1. No obstant, en la teoria de l'autodeterminaci�, aquesta distinci� intr�nsec/extr�nsec es considera m�s aviat com un cont�nuum2.
Les motivacions intr�nseques "determinades pel plaer i el sentiment d'autonomia 3" interessen molt l'economia moderna. Entre elles, l'autoestima �s un dels motors de la caritat (amb el reconeixement social que, en canvi, �s una motivaci� extr�nseca). Molts donants an�nims donen perqu� consideren que tenen sort d'estar en la situaci� en qu� estan i que est� b� ajudar aquells que no han tingut la mateixa sort, i d'aquesta manera estan en acord amb els seus propis valors. Aquests poden ser personals o culturals. Per tant, �s possible incidir en els valors del grup en el qual volem instaurar un sistema de regal. No obstant, un sistema de valors es construeix progressivament i pot topar de manera puntual amb els valors individuals d'algunes persones, diferents dels del grup. A la inversa, el sistema de valor tamb� �s constitutiu del grup4, i incita als que s'hi reconeixen a unir-se al grup i de vegades rebutja els que tenen valors diferents. L'altre tipus de motivaci� intr�nseca �s l'"autorealitzaci�". Els treballs de psicologia positiva han mostrat que assolim un estat de felicitat, anomenat "estat de flow", quan estem totalment absorts en el que fem. Podr�em submergir-nos en el do a l'altre i que aix� ens ompl�s de felicitat ?

Per saber-ne m�s: l'estat de flow 5

Mihaly Csikszentmihalyi, una de les figures capdavanteres de la psicologia positiva6, es va interessar, a partir dels anys 70, en les persones que dedicaven molt de temps i energia a activitats diverses, pel simple plaer de fer-les, sense esperar a canvi gratificacions en forma de diners o de reconeixement social (jugadors d'escacs, alpinistes, ballarins, per exemple). Les seves observacions l'han dut a concloure que la felicitat es d�na quan "donem el millor de nosaltres mateixos". Descriu un principi d'experi�ncia �ptima, un estat de flow, en el qual estem completament absorts en el que estem fent. Pot ser una activitat molt gratificant, com escriure un llibre, escalar una muntanya o una simple activitat de la vida quotidiana en la qual haurem sabut trobar un inter�s per implicar-nos-hi totalment. Fins i tot de vegades es pot aplicar a all� que normalment es considera una feina feixuga (rentar plats, planxar, etc.). Gr�cies als testimonis recollits i a les experi�ncies realitzades, Csikszentmihalyi ha identificat diferents particularitats que descriuen l'estat de flow7.
1 – Grau de concentraci� elevat en un camp limitat de consci�ncia (hiperconcentraci�), abs�ncia de distracci�;
2 – P�rdua del sentiment de consci�ncia d'un mateix, desaparici� de la dist�ncia entre el subjecte i l'objecte;
3 – Distorsi� de la percepci� del temps;
4 – Retroalimentaci� directa i immediata. En el decurs del proc�s es detecten els �xits i les dificultats de manera immediata i el comportament s'ajusta en funci� d'aquests;
5 – Sensaci� de control d'un mateix i de l'entorn.

Michael Norton, professor associat a la Harvard Business School exposa com la felicitat es pot associar al fer de donar, fins i tot diners8. Va realitzar un estudi al campus de la universitat de Col�mbia Brit�nica a Vancouver en qu� demanava a uns estudiants que avaluessin el seu grau de felicitat donant-los un sobre. Aquest contenia diners, 5$ o 20$ segons els estudiants, aix� com una nota a la meitat dels estudiants que deia: "d'aqu� a les 17h d'avui gasteu aquests diners per a vosaltres mateixos" i a l'altra meitat "d'aqu� a les 17h d'avui, gasteu aquests diners per a alg� altre". Al final del dia, els investigadors van passar un q�estionari als estudiants demanant-los en qu� s'havien gastat els diners i fins a quin punt se sentien feli�os en aquell moment. Els investigadors van constatar que les persones que s'havien gastat els diners en els altres eren m�s felices que les que s'havien gastat els diners per a elles mateixes, i aix� independentment de la quantitat de diners gastada. Michael Norton va realitzar una experi�ncia similar a Uganda i va constatar que la situaci� era la mateixa. Per tal d'ampliar aquesta recerca, m�s endavant va rec�rrer a l'institut de sondeig Gallup perqu� fes dues preguntes: "ha donat diners a una organitzaci� ben�fica recentment?" i "fins a quin punt la seva vida en general el fa feli�". En una gran majoria de pa�sos ambdues respostes estaven correlades positivament: donar fa m�s feli�.

Per� hi ha una dificultat per assolir la felicitat i l'estat de flow. Tenim tend�ncia a prioritzar les activitats passives (com ara mirar la televisi�...) que ens aporten una satisfacci� molt parcial per� immediata en lloc d'activitats actives que ens faran m�s feli�os per� demanen un esfor� inicial. Com superar aquesta "barrera de l'esfor�" ? Els que troben el plaer fent footing han hagut de patir les primeres vegades; els m�sics han hagut d'entrenar-se de vegades durant molts anys abans de poder submergir-se en una obra, o compondre ells mateixos; per el simple fet de passar una bona estona entre amics cal sortir de casa... Com a m�nim, �s important viure una experi�ncia una primera vegada per adonar-nos de qu� ens proporciona plaer.

Viure una petita experi�ncia irreversible

Per superar aquesta "barrera de l'esfor�" i trobar la felicitat en un estat de flow, pot ser necessari que visquem una "petita experi�ncia irreversible9", aquella que canviar� en profunditat la nostra manera de veure obrint-nos unes perspectives que ens semblaven impossibles. Nipun Mehta, el fundador de ServiceSpace.org, una incubadora de projectes en la intersecci� del voluntariat, de la tecnologia i de l'economia del regal, cita una hist�ria real que va passar el dia de Nadal a M�xic. Serveix per il�lustrar aquesta difer�ncia entre la idea que ens fem d'una situaci� i la felicitat que ens pot aportar10. "Un pare i un fill estan asseguts al costat d'un arbre de Nadal. Un nano pobre d'un barri de barraques passa pel seu costat. El pare es gira cap al seu fill i li diu que li doni una de les seves joguines. Naturalment el fill es mostra reticent, per� quan s'adona que el seu pare li ho diu seriosament, agafa una de les joguines, la que menys li agrada, i es disposa a donar-li. Per� el seu pare li diu: "fill meu, d�na la joguina que m�s t'agrada". El nen, tot i que al principi era reticent, acaba per fer-ho. Quan torna, el pare pensa que ha de felicitar el seu fill pel gest que acaba de fer i recon�ixer el seu gran sacrifici. Per� de manera sorprenent, el nen torna exultant d'alegria, mira el seu pare i li diu: "Papa, ha estat incre�ble! Puc tornar-ho a fer?".
Sovint, els actes que fem ens els dicta la manera que tenim de percebre les coses i aquesta percepci�, independentment de la realitat dep�n del nostre entorn, d'all� que sentim al voltant nostre sobre el tema, etc. L'economia experimental s'interessa pels comportaments individuals i col�lectius. Ja n'hem vist un exemple amb la teoria cumulativa de les perspectives11 que mostra la nostra aversi� pel risc. Jacques Lecomte12, professor de psicologia a la Universitat de Nanterre i a l'Institut Catholique de Par�s en proposa d'altres entre els quals destaca una experi�ncia de profecia autocomplerta, una afirmaci� que modifica els comportaments pel simple fet de ser difosa i que d'aquesta manera es converteix en realitat. En una experi�ncia, un experimentador d�na les mateixes regles del joc a tots els participants per� a la meitat del grup els diu que participaran al "joc de Wall Street" i a l'altra meitat al "joc de la comunitat". Els subjectes que cooperen s�n dues vegades m�s nombrosos en el segon cas! De manera que estem predisposats alhora a cooperar i a competir. Per� hi ha una subtilesa que assenyala Jacques Lecomte: estem predisposats a una cosa o a l'altra, per� no predestinats. El que ens fa optar per un mode o per l'altre �s el context. Els mecanismes de mimetisme molt desenvolupats en els humans, ajuden a propagar les profecies autocomplertes, tant si s�n altruistes com si s�n egoistes...

Tamb� existeixen altres mecanismes per viure una primera experi�ncia de regal. A l'exemple del "Pay-it forward" que hem vist al cap�tol anterior, el fet que el beneficiari d'un regal es comprometi a donar al seu torn a altres persones "per avan�at" no garanteix que ho faci. Per� aquesta promesa augmenta les possibilitats que es facin nous dons. A la seva pon�ncia a TEDx13, Nipun Mehta presenta el "Karma Kitchen" de Washington DC. Es tracta d'un establiment normal on s'hi pot menjar, per� que est� regentat per voluntaris i quan el client acaba de menjar, rep un compte de 0$ on se li explica que "amb un prop�sit de generositat, alg� que ha vingut abans ha fet un donatiu per a aquest �pat. Esperem que vost� continuar� la cadena donant al seu torn! Per pagar per un futur convidat pot deixar una contribuci� an�nima en aquest sobre. Gr�cies!". Ens trobem davant el t�pic enfocament de tipus Pay-it forward14. La majoria de les persones accepten fer un donatiu i encara que algunes es comportin com "passatgers clandestins", el fet que ens sigui m�s f�cil donar per als altres que per a nosaltres mateixos ha perm�s que aquest restaurant existeixi des de fa 3 anys. Actualment, se n'estan obrint altres restaurant d'aquest tipus. La iniciativa d'una ex volunt�ria del Karma restaurant, Minah Jung fins i tot ha perm�s avaluar quina quantitat donem de m�s per als altres comparada amb el que estem disposats a donar per a nosaltres mateixos15. Es va associar amb el professor Leif Nelson de la Haas Business School de Berkeley per dur a terme un experiment en un museu en qu� generalment es cobra 1$ per entrada. La primera experi�ncia va consistir en col�locar una caixa en qu� els visitants podien deixar la voluntat. La quantitat era de 1,33$ de mitja, m�s alta que el preu normal de l'entrada. Quan van posar una persona per cobrar el preu que els visitants volien pagar, l'import mitj� va passar a ser de 2$. Per� sobretot, quan s'informava als visitants que per a ells l'entrada al museu era gratu�ta, per� que pagaven per la persona que vindria al darrera seu, la mitja dels donatius era de 3$ �s a dir tres vegades el preu normal de l'entrada! Som m�s generosos per als altres que per a nosaltres mateixos…

La pista de l'oxitocina per afavorir la nostra tend�ncia a cooperar?

Des de fa algun temps, una hormona suscita un gran inter�s en els que voldrien desenvolupar la cooperaci� i el regal: l'oxitocina. Aquesta petita cadena de 9 amino�cids sembla tenir totes les virtuts16. Interv� en el desenvolupament de les relacions mare-fill, en la fidelitat en la parella, i en molts comportaments socials com ara la confian�a, el desenvolupament de l'empatia, la cooperaci� o l'altruisme. El neuroeconomista Paul Zak fins i tot l'anomena la "mol�cula moral17". Produ�m oxitocina quan toquem una persona (com quan la saludem donant-li la m�) i encara m�s quan fem un pet�. Contr�riament a moltes altres, aquesta hormona no t� cap dispositiu regulador i per tant la seva producci� pot culminar amb uns pics importants, en particular durant l'orgasme. Per� aquesta mol�cula t� altres efectes18. Pot provoca favoritisme cap a les persones del nostre grup respecte a les que no en formen part19 i fins i tot por dur a desitjar o alegrar-se de la desgr�cia dels altres20. L'oxitocina �s l'hormona que facilita el regal o el ref�s? Ens caldr� avan�ar una mica m�s per entendre-ho. En molts aspectes aquesta mol�cula es distingeix de les altres hormones. Contr�riament a les altres, no es limita a dos o tres efectes, sin� que actua en molts casos. �s la que permet les contraccions del coll de l'�ter durant el part, provoca la secreci� de llet per permetre l'alletament, provoca l'erecci� en els homes (la viagra actua sobre la secreci� d'oxitocina) i en molts casos provoca un estat de plaer: orgasme per� tamb� de manera m�s redu�da quan actuem de manera cooperativa. Tots aquests efectes poden semblar heter�clits i fins i tot contradictoris. Per tal de trobar-los una coher�ncia, cal destacar com ho fa el qu�mic Marcel Hibert21, que contr�riament a les altres hormones que contribueixen a la superviv�ncia de l'individu, l'oxitocina contribueix a la superviv�ncia de l'esp�cie22. Ens ajuda a reproduir-nos, a tenir cura dels m�s petits, a cooperar amb els membres de la nostra alian�a, per� tamb� a distingir els que forment part del nostre grup dels que no en formen part. Aix� doncs, l'oxitocina dep�n del context i una de les pistes per explicar el seu funcionament seria que focalitza la nostra atenci� sobre els senyals socials23. Tenint en compte aquestes reserves, podr�em imaginar malgrat tot que es pogu�s desenvolupar el fet de donar mitjan�ant l'oxitocina com alguns proposen. Per� si una simple encaixada de m� ajuda a produir oxitocina, no sempre �s f�cil que els actors es facin un pet� ben llarg per provocar un pic de secreci� de l'hormona! Es pot fer servir un esprai intra nasal i els estudis han demostrat que desenvolupa la confian�a24 Per� com diu Marcel Hibert, qui s'atreveix a posar-li un esprai al fons del nas al seu banquer! I encara m�s important: el fet que puguem tenir un sol dels actors que respiri oxitocina i l'altre no obre la porta a moltes derives i planteja q�estions �tiques. Per desenvolupar la nostra propensi� a donar, m�s val conformar-se amb la producci� natural i rec�proca d'oxitocina: trobar-nos, donar-los la m�, entrar en contacte, o per qu� no ballar. Passa el mateix amb les "abra�ades gratu�tes25" (en angl�s Free Hugs, un moviment que a partir del 2004 s'ha est�s per tot el m�n en qu� unes persones proposen abra�ades a la gent en un lloc p�blic). L'"abra�ada gratu�ta" ens fa generar oxitocina i ens fa feli�os i a m�s �s sim�trica : no es pot donar una abra�ada sense rebre-la alhora...
Aquest article �s un extracte del llibre Tirer b�n�fice du don, pour soi, pour la soci�t�, pour l'�conomie
L'edici� original d'aquest llibre ha estat publicada en franc�s
Copyright � 2013 FYP �ditions
Titre original : Tirer b�n�fice du don, pour soi, pour la soci�t�, pour l'�conomie
Un llibre de la col�lecci� "Stimulo".
http://www.fypeditions.com/tirer-benefice-du-don/
(per� aquest article est� sota llic�ncia CC-BY-SA)


1 CORNU, Jean-Michel. Tirer b�n�fice du don, pour soi, pour la soci�t�, pour l’�conomie [online]. Limoges, France : FYP, 2013. Stimulo, ISSN 2265-7754. ISBN 978-2-916571-87-4. Available from: http://www.cornu.eu.org/news/donner-une-capacite-naturelle-mais-limitee.
2 DECI, Edward L. and RYAN, Richard M. (eds.). Handbook of self-determination research. Rochester, Royaume-Uni : The University of Rochester Press, 2004. ISBN 1-58046-108-5.
3 Motivation. Wikip�dia [online]. [Accessed 30 January 2014]. Available from: http://fr.wikipedia.org/wiki/Motivation
4 See in particular the works of Elinor Omstrom, "Nobel Price of Economy" in 2009 for her works on the governance of commons by communities : EYCHENNE, Fabien. Notions de base - Annexe 7 - E. Ostrom : la gouvernance des biens communs. R�seau social de la Fing [online]. [Accessed 30 January 2014]. Available from: http://www.reseaufing.org/pg/blog/fabien/read/83725/notions-de-base-annexe-7-e-ostrom-la-gouvernance-des-biens-communs
5 CORNU, Jean-Michel. La monnaie, et après ? guides des nouveaux échanges pour le XXIe siècle. Limoges : FYP éd., 2012. ISBN 9782916571775 2916571779.
6 CS�KSZENTMIH�LYI, Mih�ly and SERVAN-SCHREIBER, David. Vivre: la psychologie du bonheur. Paris, France : Pocket, 2005. Pocket. �volution, ISSN 1639-5727Presses pocket (Paris), ISSN 0244-6405, 12335. ISBN 978-2-266-16913-4.
7 Flow (psychologie). Wikip�dia [online]. [Accessed 30 January 2014]. Available from: http://fr.wikipedia.org/wiki/Flow_(psychologie)
8 Michael Norton : Comment acheter le bonheur | Video on TED.com. Ted : Ideas worth spreading [online]. [Accessed 30 January 2014]. Available from: http://www.ted.com/talks/lang/fr/michael_norton_how_to_buy_happiness.html
9 The word is from Laurent Marseault of Outils R�seaux
10 Pay it forward: Nipun Mehta @ TEDxGoldenGateED. Ted : Ideas worth spreading [online]. [Accessed 30 January 2014]. Available from: http://blog.tedx.com/post/17375163362/pay-it-forward-nipun-mehta-tedxgoldengateed
11 CORNU, Jean-Michel. Le taux de satisfaction des besoins r�els identifi�s. In : Tirer b�n�fice du don, pour soi, pour la soci�t�, pour l’�conomie [online]. Limoges, France : FYP, 2013. Stimulo, ISSN 2265-7754. ISBN 978-2-916571-87-4. Available from: http://www.cornu.eu.org/news/donner-une-capacite-naturelle-mais-limitee
12 LECOMTE, Jacques. La bonté humaine: altruisme, empathie, générosité. Paris, France : O. Jacob, 2012. ISBN 978-2-7381-2710-5.
13 NIPUN, Mehta. TEDxBerkeley - Designing For Generosity. YouTube? [online]. [Accessed 30 January 2014]. Available from: http://www.youtube.com/watch?v=kpyc84kamhw&feature=youtu.be
14 CORNU, Jean-Michel. Le don plus efficace que l’�change ? In : Tirer b�n�fice du don, pour soi, pour la soci�t�, pour l’�conomie [online]. Limoges, France : FYP, 2013. Stimulo, ISSN 2265-7754. ISBN 978-2-916571-87-4. Available from: http://www.cornu.eu.org/news/donner-une-capacite-naturelle-mais-limitee
15 NIPUN, Mehta. TEDxBerkeley - Designing For Generosity. YouTube? [online]. [Accessed 30 January 2014]. Available from: http://www.youtube.com/watch?v=kpyc84kamhw&feature=youtu.be
16 DVORSKY, George. 10 Reasons Why Oxytocin Is The Most Amazing Molecule In The World. io9 [online]. [Accessed 30 January 2014]. Available from: http://io9.com/5925206/10-reasons-why-oxytocin-is-the-most-amazing-molecule-in-the-world
17 ZAK, Paul J. The moral molecule: The source of love and prosperity. Random House, 2012.
18 YONG, Ed. Non, l’ocytocine n’est pas la mol�cule de l’amour et de la morale. GALLAIRE, Fabienne (tran.), slate [online]. [Accessed 30 January 2014]. Available from: http://www.slate.fr/story/59785/ocytocine-hormone-calin
19 DE DREU, Carsten KW, GREER, Lindred L., VAN KLEEF, Gerben A., SHALVI, Shaul and HANDGRAAF, Michel JJ. Oxytocin promotes human ethnocentrism. Proceedings of the National Academy of Sciences [online]. 2011. Vol. 108, no. 4, p. 1262–1266. [Accessed 30 January 2014]. Available from: http://www.pnas.org/content/108/4/1262.short
20 SHAMAY-TSOORY, Simone G., FISCHER, Meytal, DVASH, Jonathan, HARARI, Hagai, PERACH-BLOOM, Nufar and LEVKOVITZ, Yechiel. Intranasal administration of oxytocin increases envy and schadenfreude (gloating). Biological psychiatry [online]. 2009. Vol. 66, no. 9, p. 864–870. [Accessed 30 January 2014]. Available from: http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0006322309007628
21 See particularly : La chimie de l’amour - Marcel Hibert - Universit� de tous les savoirs - Vid�o - Canal-U [online]. [Accessed 30 January 2014]. Available from: http://web.archive.org/web/20120707042548/http://www.canal-u.tv/video/universite_de_tous_les_savoirs/dl.1/podcast.1/la_chimie_de_l_amour_marcel_hibert.7042
22 Una altra hormona, la vasopressina, tamb� ha contribu�t molt a la superviv�ncia de l'esp�cie, per� amb una estrat�gia oposada a l'oxitocina. La vasopressina controla el sistema de lluita o de fugida mentre que l'oxitocina controla el de tipus calma i contacte. El primer disminueix el nivell de consci�ncia mentre que el segon podria desenvolupar l'atenci� als senyals socials.
23 BARTZ, Jennifer A., ZAKI, Jamil, BOLGER, Niall and OCHSNER, Kevin N. Social effects of oxytocin in humans: context and person matter. Trends in cognitive sciences [online]. 2011. Vol. 15, no. 7, p. 301–309. [Accessed 30 January 2014]. Available from: http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1364661311000830
24 KOSFELD, Michael, HEINRICHS, Markus, ZAK, Paul J., FISCHBACHER, Urs and FEHR, Ernst. Oxytocin increases trust in humans. Nature [online]. 2005. Vol. 435, no. 7042, p. 673–676. [Accessed 30 January 2014]. Available from: http://www.nature.com/nature/journal/v435/n7042/abs/nature03701.html
25 Official Home of the Free Hugs Campaign. [online]. [Accessed 30 January 2014]. Available from: http://freehugscampaign.org/