Jean-Michel Cornu : La cooperació en 28 paraules clau
7. Nivell de consciència i agressió
JM Cornu - La Coopération en 28 mots-clés - 7. Niveau de conscience et agression par SupAgro Florac
Hem vist que la cooperació, consta de diverses facetes. Algunes facetes depenen de les persones, de la influència de les persones sobre el grup. Algunes facetes depenen del mateix grup, de la seva estructura, de com està organitzat i unes altres depenen de l’entorn. Sobre les persones, hem vist que ja hi havia aspectes de convergència. Convergeixen els interessos de les persones? Que convergeixin és millor que l’altruisme que, com hem vist, consisteix en fer coses contra el nostre interès, però el meu interès pot convergir amb l’interès de l’altre o l’interès del grup. I hem vist que en aquesta convergència, calia molta convergència, una mica de divergència i una punteta d’oposició o de conflicte. També hem parlat de la segona faceta, que és la de la implicació. La implicació en els grups, que també depèn de les persones, de les seves motivacions, dels seus frens i del llindar del passatge a l’acció, i ara veurem les dues últimes, sobre els aspectes de: « Què passa quan vull entendre el que passa en el meu grup a nivell de la influència de les persones? ».
En primer lloc hi ha la conscienciació. El que passa en un grup és que tothom no és conscient de tot. Honestament, hi ha determinats moments en què no som conscients de res. És a dir: jo, si no sóc conscient del que passa, l’únic que intento fer quan no sóc conscient, cosa que succeeix el 90% del meu temps i això quan parlo del temps conscient (i la mala notícia és que per vosaltres és el mateix)...Durant aquest temps, tan sols intento ser reconegut, és a dir que penso aquí dins. Per donar-vos un exemple, vull mostrar-vos els moments en què no som conscients, perquè, paradoxalment, som conscients dels moments conscients i no som conscients dels moments en què no som conscients. Imagineu-vos, segurament us ha passat, que heu agafat el cotxe i, conduint, el cotxe us ha portat a un lloc que no era on anàveu, sinó on aneu habitualment, mentre que volíeu anar a un altre lloc. Això vol dir que durant un quart d’hora, heu conduït, no heu atropellat cap velleta i us heu aturat als semàfors. Heu conduït inconscientment fent una acció extremadament complexa però sense que us calgués ser realment conscients. Aquí, es poden fer moltes coses i en un grup, moltes coses passen sense que en siguem conscients. Fins i tot podem fer coses molt complexes, com el que anomenem «l’esgtigmèrgia». L’estigmèrgia és... mireu les formigues o els tèrmits: no tenen necessàriament molta consciència del que fan, però aquí a mà dreta teniu un monticle de tèrmits; funciona de manera totalment inconscient però amb un truc molt astuciós: i és que, inconscientment, fan servir els senyals dels altres. L’ofici d’un tèrmit - que es diu un tèrmit i no una termita - consisteix en dipositar unes boletes que ha fet amb la seva saliva allà on faci més olor. És a dir allà on hi havia les boletes amb la saliva dels altres. Així, de boleta en boleta, es fa una primera columna. Però sempre hi ha un tèrmit una mica estrany que posa una boleta al costat. Però no passa res, perquè arriba un altre tèrmit i fan una segona columna. I quan les dues columnes són prou importants, el tèrmit de sobre de la primera columna sent la olor de la segona columna i comença a posar la seva boleta de través i l’altre fa el mateix i així fins arribar a fer aquestes magnífiques arcades que veieu. Per tant, aquí teniu una catedral feta sense arquitecte. Insisteixo, feta de manera cooperativa, de manera inconscient, és el que s’anomena l’estigmèrgia. Així, «estigmèrgia» és una paraula una mica complicada però que permet dir: « Sóc capaç de fer coses, també, inconscientment ». Imagineu-vos que vosaltres, animadors de grup, comenceu a entendre algunes coses. Tot no, d’acord, però algunes coses sí. Aleshores, podeu dir: « Doncs, mira, aquí noto que hi ha menys motivació... Aquí, potser caldrà fomentar una mica la convergència o, al contrari, posar una miqueta de divergència. Resumint, podreu millorar les coses i tindreu un grup més interessant perquè tindreu unes quantes coses més. Però sou animadors i no veieu tot el que passa. Veieu el que passa en relació a vosaltres, però no veieu forçosament el que passa en relació a les persones. Ara imagineu-vos que, tercer nivell, les persones també siguin conscients d’una part del que passa. I per tant, això que estem explicant, en comptes d’explicar-ho només als animadors del grup, també ho expliquem als membres del grup. Podríem ensenyar a cooperar. No només ensenyar a posar en marxa la cooperació. D’aquesta manera, els membres serien conscients i ens dirigiríem cap a coses més interessants. Podríem anar més enllà i pensar: « Podríem tenir una consciència col·lectiva? ». No estem en un sistema New Age, però malgrat tot, què significaria? Per posar un exemple del que la consciència col·lectiva significaria en relació a la consciència de les persones, imagineu-vos que mengem plegats. Som una família, una gran família, estem reunits, som aquí, tots, som uns deu i en aquesta família, hi ha un secret, un secret vergonyós. I tothom n’està al corrent, tothom és conscient individualment, però ningú en pot parlar. És un « no-dit » i això que no es diu evidentment farà fer coses molt diferents de les que faríem si en poguéssim parlar. Així doncs, el que anomenaria la « consciència col·lectiva », és una consciència en la qual les persones no només són conscients d’alguna cosa, sinó que en poden parlar juntes. Per ser sincers, no hi ha cap grup que sigui totalment conscient, el vostre objectiu consistirà en augmentar el nivell de consciència al màxim, però sempre quedaran coses totalment inconscients, fins i tot per a vosaltres. Hi haurà coses que només seran conscients per al vostre nivell, el dels animadors... o per als membres, per la consciència col·lectiva. És així... Per tant el vostre rol consisteix en intentar elevar el nivell de consciència i, evidentment, hem vist que en totes aquestes facetes hi havia una cara fosca, i, aquí, apareix la inconsciència. I la inconsciència arriba per l’agressió. Així que si la vostra feina és augmentar el nivell de consciència, en un grup, hi ha dues coses que el fan baixar, dues coses que tornen inconscient: són la por i la còlera. I la por i la còlera, és molt senzill, arriben quan ens sentim agredits, encara que realment no ho siguem, però ens sentim agredits. Aleshores el nivell de consciència baixa i li direm a algú: « Doncs, mira, no pensava que reaccionaria de tal manera ». Però no vulgueu saber si és una reacció intel·ligent o no, és inconscient. I per tant, per sortir d’això, per ajudar-nos a sortir d’aquest corrent d’inconsciència que arriba per la por, la còlera, etc... el que hem de fer és intentar crear un corrent de consciència, cosa que també funciona amb el diàleg, i amb la construcció del sentit que tenim en comú, és a dir intentar comprendre, tenir un vocabulari comú, comprendre’ns plegats... per fer que aquestes diferents coses augmentin. Així, veieu, hi ha tot un corrent de consciència i de inconsciència, d’altra banda provocat per l’agressió. Per tant, així és com podrem aconseguir les coses. Una de les grans dificultats, és que l’agressió, sovint, és « no dita », fins i tot quan és voluntària, algunes vegades, o totalment imprevista, però evidentment no direm: « Bé, escolti, estic intentant agredir-lo, etc. ». I per tant deixarem que les coses segueixin el seu curs. I aquí, és quan intervenen uns mecanismes inconscients molt perillosos. Per tant, cal detectar les agressions, detectar les persones que senten còlera o por. Vosaltres mateixos, animadors del grup, podeu tenir por o sentir còlera. En ambdós casos, de totes maneres, el resultat serà el mateix: sereu menys conscients i per tant menys capaços, evidentment, d’elevar la consciència del vostre grup.
