Animaci� dels dispositius cooperatius: frens i facilitadors.

El que frena

• Manca de participaci�
• A nivell d'eines
• A nivell d' animador
• A nivell de projecte
• Manca de temps

El que facilita

• A nivell de persones
• A nivell d'eines
• A nivell d'animaci�
• A nivell de projectes
• Les noves lleis de cooperaci�

1. El que frena

A nivell de persones

• Manca de temps: per apropiar-se de les eines, per utilitzar-les.
• Por de la mirada dels altres, del judici (dels iguals), de fer el rid�cul.
• Problema amb l'escriptura, amb l'idioma.
• Desconnexi� de la realitat (massa virtual, quines persones i quin(s) projecte(s) hi ha darrera l'eina?).
• Dificultat en canviar de pr�ctiques per adaptar-se a les del grup (resist�ncia al canvi).
• Problemes de drets d'autor, proprietat intel�lectual, por que et robin la informaci�, p�rdua de poder real, o percebuda, vinculada al fet de compartir informaci�.
• Dificultat d'apropiaci� de les eines, por a la t�cnica :
  • por a la dificultat
  • por a les eines d'Internet
  • ordenador = complicat
  • heterogene�tat respecte a l'apropiaci� de les eines.
• Acc�s precari a internet :
  • flux lent
  • programaris obsolets.
• Dificultats per a connectar-se (log in):
  • p�rdua de la contrasenya
  • p�rdua de l'adre�a del lloc web.
• Manca de motivaci� en relaci� al projecte, no veure-hi el lligam amb els interessos personals:
  • por que els missatges siguis malinterpretats
  • h�bit de funcionament centralitzat
  • context institucional.

A nivell d'eines

• Por a les eines, a la dificultat, interf�cie no prou ergon�mica: l'ordenador �s un problema.
• Material, connexi� antiquada.
• Protecci�, identificaci�.
• No adaptats a les necessitats.
• Posada en marxa no prou gradual, en no tenir prou en compte les diverses etapes de la vida del grup.
• Dificultat en fer passar per l'escriptura tot all� que t� a veure amb l'esfera emocional, segon nivell.
• Diverses eines per al mateix �s.
• Necessitat del suport paper, d'una cosa concreta.
• Eines massa complicades.
• No queda prou clar com participar.
• Evoluci� massa r�pida de les eines (visuals, funcionalitats).

A nivell d'animador

• Exc�s de sol�licitaci� (urgent! pendent de validaci�, pregunta mal formulada).
• Omnipres�ncia o abs�ncia de l'animador.
• Missatges massa llargs, massa informaci�, no prou clars.
• Fundador = enterrador.
• Empleat: el finan�ament de la pla�a passa per davant dels objectius de la xarxa.
• No s'escolten prou les necessitats del grup.
• L'animador fa en lloc de fer fer.
• Confusi� de rols: animaci�, leadership, facilitador.

A nivell de projecte

• Deriva �tica, risc de trencament.
• Representaci� institucional (p�rdua de poder real o percebuda vinculada a la compartici� d'informacions).
• Desmobilitzaci�: mala percepci� de la implicaci�.
• Dificultat en percebre concretament el projecte, els seus resultats.
• Pertinen�a del projecte.
• Vocabulari: nivell d'argot compartit?
• Complexificar: els participants ja no veuen la globalitat.
• Institucionalitzaci� de la xarxa.
• Nivell de comprom�s massa elevat.
• Manca de visibilitat: del temps necessari, de l'inter�s del projecte, de la finalitat del projecte.
• Mancan�a de l�der.
• No hi ha traces de la hist�ria del projecte.

El temps

• Manca de temps:
  • per a l'apropiaci� de les eines
  • per participar en el projecte.
• Difer�ncia de ritmes: empleats / voluntaris.

2. El que facilita

A nivell de persones

• Trobades f�siques, convivialitat.
• Avaluaci� mitjan�ant l'estima, citar tots els col�laboradors
• Barrejar els p�blics (Vegeu: f�rum).
• Reduir els riscos de participaci�, permetre la sortida i la multi-pertinen�a: procediment d'adhesi� simplificat, possibilitat de retirar-se!
• Cercle virtu�s de la motivaci�:
  • Projecte / acci� amb sentit
  • sentir-se capa�
  • controlabilitat:
    • comprom�s cognitiu
    • perseveran�a
    • �xit.
• Reconciliar inter�s individual i inter�s col�lectiu.
• Fer visibles els mecanismes.
• Estrat�gia guanyar/guanyar.
• Preguntar a les persones sobre els seus objectius.
• Recepci� dels nous, acompanyament.
• Suports t�cnics: saber on �s el referent t�cnic, comptar amb instruccions d'�s, ajudes.

A nivell d'eines

• Unes regles de comportament
• Etiqueta
• Aplicaci� progressiva
• Simplificaci�!!! Emmascarar algunes funcionalitats
• Instruccions d'�s, ajudes, formacions...

A nivell d'animaci�

• Fer visible l'activitat del grup: s�ntesi, reformulaci�, historial, fer visible el que succeeix en els subgrups, not�cies regulars: resums (TST)
• Est�mul fort per fer evolucionar els h�bits: posar nom�s les actes en el wiki, equivocar-se expressament amb els noms de la gent
• Animadors "professionals":
  • especialitzacions emergents
  • separar les funcions d'animaci� i de facilitaci�
  • saber-ser m�s que saber-fer
  • sempre alerta
• Sintetitzar, reformular, cultivar

A nivell de projecte

• Proposar un historial, un diari d'esdeveniments
• Minimitzar les necessitats inicials: posar en l�nia produccions inacabades
• Domini de les tasques cr�tiques: comprom�s entre flexibilitat i perennitat del sistema, el projecte s'ha de poder aguantar amb un m�nim d'aportacions
• Funcionar m�s amb atenci� que amb intenci�: deixar emergir els temes, els projectes, tot escoltant el grup, definint objectius i no els resultats esperats
• An�lisi del risc: voluntat d'�xit o por de fracassar?
• Definici� de les finalitats i del pilotatge (Matrice Sagace)
• Objectius clars, mapa
• Produccions: Llic�ncies lliures per fer-ne b�ns comuns

Les 9 lleis de la cooperaci�

• Reduir els riscos de participaci�
• Rebaixar el llindar del passatge a l'acci�
• B�ns no consumibles i entorn d'abund�ncia
• Les comunitats que duren convergeixen cap a la cooperaci�
• L'avaluaci� mitjan�ant l'estima
• Minimitzar les necessitats inicials
• Minimitzar els riscos de frac�s mitjan�ant el domini de tasques cr�tiques
• El moment de les oportunitats
• No oblidar cap regla!

Rebaixar el llindar del passatge a l'acci�

• Programari lliure:
  • Donar l'autoritzaci� pr�via d'�s i de modificaci� mitjan�ant una llic�ncia en lloc d'imposar una sol�licitud d'autoritzaci� abans de qualsevol acci� �s un altre exemple d'elements que faciliten el passatge a l'acci�. (Jean-Michel Cornu)
• Tela Bot�nica:
  • La inscripci� �s lliure, gratu�ta i f�cil.
  • Utilitzaci� de F�rum i Wiki
• Incitaci� a la participaci� mitjan�ant exercicis senzills:
  • Equivocar-se expressament amb el nom d'una persona per fer-la reaccionar i animar-la a fer ella mateixa la correcci�.

B�ns no consumibles i entorn d'abund�ncia

• Tela Bot�nica: projecte Flore de France M�tropolitaine
  • Producte de la feina d'una persona: treball de nomenclatura i taxonomia amb 75 000 noms.
  • 55 599 fitxes modificades pels membres de la xarxa
  • Afegits 46 794 noms vernacles (diverses lleng�es)

Les comunitats que duren convergeixen cap a la cooperaci�

• Cal associar-se a l'origen per evitar la compet�ncia m�s endavant.
  • GNU/Linux
    • GNU i Free Software Foundation: 1985
    • Linux: 1991
  • projecte Flore de France M�tropolitaine: 2001

L'avaluaci� mitjan�ant l'estima

• Tela: Projecte de compilaci� d'articles bot�nics (25674 articles)

• De Boissieu Henri - Un acer hybride nouveau pour la flore fran�aise. - 1912 - dendrologie, plante hybride, acer x bormulleri, localit�, p. 77-78 - Soci�t� Botanique de France, Bulletin de la Soci�t� Botanique de France, Bull. Soc. Bot. Fr. (1904), Tome 59 - Fascicule 1 - Saisie: Jean TIMBAL -Art. n�13807.

• Delahaye Thierry, Henze Gaston, Lequay Arthur - Les orchid�es de Monthoux - 1996 - Savoie, Avant-pays, Ac�rac�es, acer monspessulanum, Fabac�es, Argyrolobium zanonii, p. 15-19 - D�part./R�gion: 73 - Soci�t� Mycologique et Botanique de Chamb�ry, Bull. de la st� Myco et Bota de la R�gion Chamb�rienne, N�1 - Saisie: Sylvie SERVE - Art. n�479.

• Delahaye Thierry, Lequay Arthur, Prunier Patrice - Les d�couvertes botaniques de nos soci�taires en 1996 - 1997 - Savoie, violac�es, Viola collina, loranthac�es, Viscum album, ac�rac�es, acer monspessulanum, joncac�es, Juncus arcticus, liliac�es, Erythronium dens-canis, p. 31-32 - D�part./R�gion: 73 - Soci�t� Mycologique et Botanique de Chamb�ry, Bull. de la st� Myco et Bota de la R�gion Chamb�rienne, N�2 - Saisie: Sylvie SERVE - Art. n�495.

Minimitzar les necessitats inicials

• Linus va comen�ar reutilitzant el codi i les idees de Minix (des de llavors el codi de Minix ha estat abandonat o reescrit completament)
• Exemple "Cath�drale et Bazar": Fetchmail basat en popclient i Fetchpop
• Tela:
  • Recuperaci� d'un treball de sinon�mia de M. Kerguelen amb 75 000 noms
  • Recuperaci� de nombroses bases de dades creades per aficionats.
• Posar en l�nia documents inacabats perqu� poden ser millorats amb aportacions d'altres. Si esperem que un document estigui acabat per posar-lo en l�nia la din�mica de la xarxa no s'activar�.

Minimitzar els riscos de frac�s mitjan�ant el domini de les tasques cr�tiques

• Llei de Brooks : "El fet d'afegir persones tardivament a un projecte inform�tic, el retarda encara m�s ": la complexitat, en si mateixa, augmenta com el nombre d'intercanvis i per tant com el quadrat del nombre de persones.
• Tela Bot�nica:
  • L'associaci� contracta uns partenariats i assumeix les responsabilitats
  • Els treballadors proporcionen eines i serveis i asseguren la perman�ncia
  • Els membres de la xarxa creen projectes i donen sentit a la xarxa
  • El comit� de pilotatge assumeix la coordinaci� i avala les decisions

L'an�lisi del risc

• La por a fracassar ens empeny a assumir uns riscos m�nims. I llavors intentem blindar-ho tot, actitud molt difosa avui dia: tot s'ha de delimitar, assegurar (sobretot jur�dicament). En algunes administracions, per exemple, es detecta una manca d'obertura que �s el reflex d'un funcionament mental r�gid.
• En canvi, voler tenir �xit implica desplegar mitjans per assolir l'objectiu que ens hem marcat. Aquest enfocament denota un esquema mental molt m�s obert i din�mic.