Redactar per a la web: fora idees preconcebudes!
Finalment, en matèria de redacció web, les idees preconcebudes són múltiples i tenaces: caldria redactar frases de menys de 15 mots, simplificar el missatge al mà xim, evitar l'ús de la negació i de la passiva, prioritzar una estructura subjecte-verb-complement, escriure en mode d'exploració... En realitat la redacció, tant digital com en suport paper, s'ha d'adaptar a l'audiència, als objectius plantejats, al context particular en el qual s'inscriu. Un text destinat a una revista de ciències humanes o una pà gina consagrada a la filosofia en cap cas poden seguir les mateixes regles que un document concebut per valoritzar una empresa o uns productes comercials.
L'estudi Eyetrack, realitzat pel Poynter Institute en 2007, demostra que els internautes llegeixen en profunditat les revistes en lÃnia, fins i tot més temps que les revistes en paper.
El blog jurÃdic de Maître Eolas, un dels més llegits a França, n'és un exemple perfecte. Demostra que és possible escriure entrades llargues i fidelitzar una extensa comunitat de lectors.
El que hem après de Coop-Tic
Les formacions hÃbrides, que combinen els "ensenyaments" presencials i a distà ncia, són eines excel·lents de desenvolupament professional al llarg de tota la vida.
No obstant, cal que es donin certes condicions per tal que aquest tipus de dispositius de formació esdevingui un eco-sistema real d'aprenentatge.
L'experiència de Coop-Tic ha reforçat les nostres conviccions pel que fa a algunes condicions d'èxit de la formació en l'era digital.
La formació ja no és una transmissió piramidal dels sabers, on el qui sap transmet la informació a qui aprèn. És una co-construcció dels coneixements à partir de la posada en xarxa de les informacions disponibles, prèviament seleccionades pels formadors, dels coneixements i de les experiències individuals enriquides col·lectivament a través dels intercanvis reflexius. El procés formatiu és explicitat pel formador per tal que la formació permeti aprendre a aprendre.
La persona és al centre de l'aprenentatge. Però aquesta persona està connectada fà cilment amb el món i amb els altres grà cies a les noves tecnologies disponibles.
En la formació Coop-Tic i Animacoop, el seu equivalent francès, experimentem amb la construcció de comunitats d'aprenents el funcionament dels quals és proper a les comunitats epistèmiques (com ara
supra). Els participants publiquen articles i creen itineraris de formació tot esdevenint progressivament uns "experts-amateurs" actius. Aquest nova qualitat de les persones en formació conjuga autèntiques ambicions intel·lectuals, pedagògiques, o fins i tot democrà tiques, i obre à mpliament el camà al plaer d'aprendre.
El treball de formador canvia perquè aquest ha de realitzar diferents funcions en paral·lel:
- formador "expert": és el referent pel que fa als temes tractats, és qui transfereix els coneixements.
- acompanyant; estructura i acompanya la progressió del grup dins un context d'aprenentatge basat en la comunicació i l'intercanvi.
- tutor: estableix un vincle personalitzat amb cada aprenent ajudant-lo a superar l'efecte d'aïllament que la formació a distà ncia pot induir.
- "tècnic": vetlla pel funcionament dels dispositius tècnics.
Aquestes noves "funcions" garantides per un o diversos formadors requereixen canvis profunds:
- re-considerar la "distà ncia" com un espai-temps de possibles interaccions i aprenentatges. Es pot aprendre, crear vincles, treballar conjuntament, produir recursos en múltiples configuracions:
- a distà ncia asincrònica contribuint segons les pròpies disponibilitats a un espai d'escriptura, compartint uns recursos.. intercanviant per mail o fòrum,
- a distà ncia sincrònica durant videoconferències, o intercanvis de prà ctiques entre els grups,
- en presència i a distà ncia a la vegada... es poden organitzar cursos en videoconferència amb dos grups en paral·lel des de dos llocs web diferents.
- establir una relació més horitzontal entre els formadors, els participants i els coneixements. El formador, pel que fa al flux de les informacions i dels intercanvis, és un element més entre d'altres.
- adoptar el mètode "surf "1 ....acceptar les incerteses i gosar experimentar durant el procés. El formador és qui garanteix la metodologia: crea unes condicions d'equilibri tot i que no cal que domini necessà riament la forma dels resultats de la co-producció.
Els elements d'innovació i els seus efectes sobre el dispositiu de formació i l'aprenentatge de la cooperació
| Allò en què Coop-Tic innova |
Efectes en la formació |
Efectes en l'aprenentatge de la cooperació |
| La tria d'una wiki com a plataforma de formació |
Dispositiu tècnic molt fà cil d'utilitzar amb una ergonomia intuïtiva, un grafisme acurat. El formador vetlla per disminuir les possibles limitacions tecnològiques. |
Atenua la inhibició en la participació. Tranquil·litza en relació a les eines. Estimula el sentiment de plaer. Incita les publicacions a Internet. |
| Un espai col·lectiu i espais individuals |
La plataforma wiki permet crear espais personals fà cilment vinculables als suports col·lectius. |
Pertà nyer a un grup d'aprenents és natural (espais comuns). L'aprenentatge personalitzat és possible (espai personal). |
| Continguts oberts |
Els cursos són on line i accessibles a tothom, fins i tot després de la formació. |
Possibilitat d'entrar als cursos en qualsevol moment. Més disponibilitat per a les activitats i els intercanvis. |
| Continguts d'aprenentatge més amplis que els cursos mateixos |
La posada en lÃnea dels cursos "allibera" temps per a l'acompanyament en l'adquisició de les competències. |
Adquisició dels saber fer: "aprendre a aprendre" i "aprendre a fer amb els altres". |
| Estructura modular |
Els continguts es divideixen en unitats (atomització). L'itinerari global està predefinit, però pot ser modificat durant la formació. |
La construcció d'un itinerari més personal és possible. |
| Enfocament sistèmic |
Els continguts són escollits perquè es corresponguin amb el conjunt de l'activitat de la xarxa col·laborativa i amb els diferents nivells (individu, grup, context). |
Adquisició de graelles de lectura global. Estudi relativament complet dels processos col·laboratius. |
| Pluralitat dels itineraris estructurats |
Itineraris modulars dels cursos (vida d'una xarxa). Itinerari activitats de grup (comunitat d'aprenents). Itinerari "projecte professional" (context col·laboratiu). |
Múltiples ocasions de tractar les qüestions de cooperació i de col·laboració; practicar-les, animar-les. Anà lisi del procés col·laboratiu. |
| Canvi progressiu de la mida dels grups de treball |
Les activitats es programen en base a la lògica de progressió: exercicis individuals, en parelles, en grups de 4-8 |
Prà ctica en comunitats epistèmiques. Exercitació en grups efÃmers (canvi d'escala). |
| Posada en xarxa i en comú de les prà ctiques |
L'activitat està pensada com un integrador de sabers. El formador és el responsable de la metodologia. |
Posada en valor de les pròpies experiències com a font de coneixement (practicant reflexiu). Forma particular de professionalització (a partir de les experiències dels altres). Reforçament de l'autoestima. |
| Coproducció dels continguts |
Una plataforma evolutiva: afegir pà gines i temes és possible per a tothom. El formador acompanya el procés i en garanteix la coherència. |
Posició activa de cara al saber. Sentiment de crear un "bé comú". |
| Noció de "presència" a distà ncia |
Una articulació curosa dels moments prèsencia-distà ncia. L'esforç d'acompanyament es fa en les interaccions entre els participants. L'acompanyament "a distà ncia" es sistematitza (contactes amb el formador prefixats). |
L'efecte distà ncia disminueix, o es transforma. Sorgeixen els mètodes de proximitat de projectes, de cultures. |
Per saber-ne més: les comunitats epistèmiques
Les comunitats epistèmiques poden ser definides com un [petit] grup de representants que comparteixen un objectiu cognitiu comú de creació de coneixement i una estructura comuna que els permet una comprensió compartida. És un grup heterogeni. Per tant, una de les primeres tasques dels seus membres consisteix en crear un codebook, una mena de "codi de conducta", que defineix els objectius de la comunitat i els mitjans per assolir-los, aixà com les normes de comportaments col·lectius. Per tant el que caracteritza una comunitat epistèmica és abans que res l'autoritat de procediment, que en garanteix el progrés vers l'objectiu fixat tot i deixant als participants una certa autonomia.
La producció del coneixement ve donada a partir de les sinergies de les particularitats individuals. Per això cal que el coneixement que circula dins la comunitat es faci explÃcit. Aquesta explicitació es realitza a través de la conversió dels coneixements individuals tà cits en coneixements explÃcits i col·lectius: els membres de la comunitat epistèmica estan units per la responsabilitat de posar en valor un conjunt concret de coneixements. L'objecte de l'avaluació té a veure per tant amb l'aportació individual a l'esforç cap a l'objectiu a assolir, i la validació de l'activitat cognitiva (producció del coneixement) de cada membre es fa per parells segons els criteris fixats per l'autoritat de procediments. El mateix passa amb el reclutament de nous membres en aquest tipus de grups: es fa per parells, segons les normes preestablertes en relació a la capacitat d'un membre per assolir l'objectiu de la comunitat.
Bibliografia
Cohendet, P., Créplet, F. et Dupouët, O., (2003), Innovation organisationnelle, communautés de pratique et communautés épistémiques : le cas de Linux. Revue française de gestion, n° 146, 99-121.
- 1 Rosnay, Joël. Surfer la vie : vers la société fluide. Paris : Les liens qui libèrent, 2012